El passat mes de desembre a l'entrada "Al carrer Sant Josep de Flix" vàrem entrar al refugi antiaeri, l'únic dels nou construïts durant la guerra civil que s'ha museïtzat. Un refugi de galeria de mina de cinquanta metres de longitud.
Sortim del refugi per anar fins al Castell Nou però abans ens aturarem un moment a la Plaça Major, concretament davant del número deu, l'edifici que fa cantonada amb el carrer de Lleida coneguda com Cantó de la Cana.
La cana era una antiga mesura que feia vuit pams. La que podeu veure a la dreta de la fotografia anterior és mitja cana ( 78 centímetres ) que multiplicada per dos tindrem la mesura d'una cana, 156 centímetres. La cana fou emprada com unitat de longitud a la Corona d'Aragó, el Migdia francès i al nord d'Itàlia.
En aquesta plaça es va fer el mercat setmanal tots els dimarts des del 1.360, quan Pere III concedí el privilegia a la vila de Flix, fins al 1.951 quan es traslladà a l'edifici de la plaça del Mercat.
Deixem la Plaça Major i el nucli urbà per fer una bona passejada enfilant el carrer Misericòrdia fins al cementiri. Quan hi arribem seguim el camí de l'esquerra que ens durà fins al Castell Nou.
A tocar de la barana de fusta que podeu veure a la fotografia anterior, vaig fer amb l'ajuda del zoom de la càmera fotogràfica la fotografia següent en la que podeu veure les instal·lacions de la fàbrica Ercros, l'antiga Electroquímica de Flix. La que fou una importantíssima industria fundada l'any 1.897 va ser un dels motius dels constants bombardejos que patí Flix durant la guerra civil entre el 23 de febrer de 1.937 i el 17 de novembre de 1.938. Per aquest motiu i per la situació estratègica, en una vila que tenia uns 3.400 habitants es van construir nou refugis antiaeris.
El Castell Nou, un edifici de planta triangular, fou edificat l'any 1.874 durant la tercera carlinada ( 1.872 - 1.876). El dia 15 d'abril de 1.872 Carles VII, pretenent al tron del Regne d'Espanya, cridà a la revolta. Es van sumar a la revolta, principalment, el País Basc i Catalunya.
La construcció del castell fou dirigida pel mestre d'obres tortosí Gaietà Blanc Sebastià. Els habitants de Flix i de pobles propers foren obligats a col·laborar en l'edificació.
A la fotografia anterior i a la propera podeu veure dues de les tres galeries de la planta baixa. Tenen 2,5 metres d'ample i entre 14 i 20 metres de llarg. En aquest espai s'emmagatzemava l'armament.
L'objectiu principal del castell era vigilar i controlar estratègicament el riu Ebre i l'antic pas de barca que estava als peus del castell i era fonamental per les dues rutes cap a Lleida. Durant la visita trobareu una sèrie de plafons informatius que us explicaran la història del Castell Nou.
Flix havia tingut dos passos de barca: el de dalt ( d'orígen medieval que funcionà fins al 1.959 ) i el de baix que encara funciona. A les entrades de la tardor del 2.011 "Pas de barca ( 1 )" i "Pas de barca ( 2 )" podeu tornar a creuar el riu Ebre amb la barca formada pels llaguts "Nostra Senyora de l'Assumpció" i "Democràcia".
Durant la guerra civil l'exèrcit republicà va construir un pont de ferro per passar el riu Ebre amb el material pesant: tancs, subministraments... Fou bombardejat i reconstruït força vegades. Ja vaig explicar-vos a l'entrada dedicada al refugi del carrer Sant Josep que un dels nou refugis antiaeris estava als peus del castell per protegir als pontoners quan hi havia un bombardeig. La fotografia següent és del plafó informatiu que explica el pas de barca del riu de dalt i el pont de ferro de la Batalla de l'Ebre.
A la propera fotografia aèria podeu veure la fumera dels bombardejos del pont de ferro. De retruc el Castell Nou va patir-ne les conseqüències, Les bombes van afectar greument l'estructura del castell, que va quedar mig enderrocat.
Com enclavament carlí resistí fins al final de la tercera carlinada, quan fou assaltat per les tropes del general Eduardo Gerónimo Gamir y Maladeñ el dia 19 de juny de 1.875.
Els lliberals, després de guanyar la guerra, van ampliar el castell afegint la torre més gran i el mur orientat al riu Ebre. Les obres foren dirigides pel comandant Bernardo Iglesias. Fins l'any 1.885 hi hagué una guarnició liberal.
El van anomenar Castell Nou per diferenciar-lo de la gran fortalesa sarraïna destruïda al segle XVIII durant la Guerra de Successió. Del Castell Vell en queden poques restes que podeu veure clicant al proper enllaç "Lo que queda del Castell Vell" del blog Patrimoni Històric i Arqueològic de Flix. Associació La Cana.
Pugem el primer tram d'escales, situat en un dels vèrtex del triangle que formen les tres galeries de la planta baixa,que ens permet accedir a la terrassa de fusta que ressegueix el perímetre del castell.
El castell fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1.949, però fins al 2.004 l'Ajuntament no pogué iniciar el procés de restauració.
Si us apropeu a la barana podreu observar, a la fotografia anterior de detall, la cisterna de gran capacitat per la mida del castell que hi ha al centre del triangle de la planta baixa.
En un dels vèrtex de la terrassa triangular de la primera planta trobem un segon tram d'escales que ens permet pujar a la torre més gran construïda pels lliberals ( isabelins o cristins ) després de la seva victòria sobre els carlins.
Pujar-hi és tot un regal visual, com podeu apreciar a la propera fotografia. Els arquitectes Miquel Orellana Gavaldà i Rubén Heras Tuset es van encarregar de la restauració que respectà escrupolosament la curiosa geometria del castell carlí. Cliqueu a l'enllaç anterior per donar un cop d'ull al projecte i gaudir de les espectaculars fotografies de Cristina Serra.
Durant la vostra visita podreu comparar els diferents plànols d'alçat i de planta del Castell Nou que us ajudaran a imaginar-lo abans de la restauració i comparar-lo amb el gran canvi que ha suposat la seva restauració.
A les fotografies dels plafons informatius anterior i següent dels plànols d'alçat de les façanes podeu comparar l'abans i el després de la restauració.
La restauració del Castell Nou de Flix fou reconeguda l'any 2.012 amb el Premi de Qualitat Ebrenca al Millor Edifici Restaurat i al 2.015 amb el Premi Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic de la IV Mostra d'Arquitectura de les Terres de l'Ebre.
Deixem el Castell Nou per, afortunadament, baixar passejant fins al nucli urbà de Flix, vila en la que el riu Ebre passa dues vegades.
Deixem la Ribera d'Ebre però no les terres tarragonines. A la propera entrada anirem virtualment a la Conca de Barberà per donar un cop d'ull al Gorg de Vimbodí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada