Avui tornem a Flix, on l'entrada del juny del 2.017 " Al petit aparador de Flix..." començava en l'aparador d'una ferreteria del carrer Doctor Müller. Si voleu recordar perquè serveixen les sarpetes d'aquell aparador cliqueu sobre l'enllaç anterior.
A pocs metres d'aquell aparador, al carrer paral·lel que hi ha sobre el del Doctor Müller, el de Sant Josep, trobarem un dels nou refugis antiaeris construïts durant la guerra civil.
Flix fou una de les primeres poblacions bombardejades per l'aviació durant la guerra civil. Va ser molt castigada per la seva situació estratègica i perquè al complex industrial Sociedad Electro-Química de Flix, fundada l'any 1.897 per industrials espanyols, alemanys i suïssos, es fabricava cloratita, un potent explosiu químic.
Només passar la reixa, a la dreta, trobem un plafó informatiu del Memorial Democràtic que ens explica que estem en un dels espais de la Batalla de l'Ebre.
A l'esquerra d'aquest primer plafó un segon plafó informatiu ens deixa bocabadats. Al plànol de Flix estan situats els nou refugis antiaeris: sis al nucli urbà, dos al complex industrial ( en color groc ) i un dels pontoners que van construir el pont de ferro.
Dels nou refugis el del carrer Sant Josep, el més ben conservat, s'ha museïtzat. L'entrada la farem per una obertura excavada a la paret de terra que hi ha sota una gran roca. Aquesta obertura està reforçada per una volta de canó de formigó.
La persona que farà de guia ens dirà que agafem un casc de la caixa que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia.
Només entrar, en una avantsala amb parets i sostre de roca, sense revestiment de formigó, veurem un audiovisual que reprodueix el so de les sirenes, els avions i les bombes. Aquest espai té 12,5 metres de longitud.
En un dels plafons informatius podem veure el dibuix de la planta del refugi de galeria de mina de cinquanta metres de longitud. Hem entrat per un petit solar del carrer Sant Josep, l'altra entrada està a la plaça de la Música sota el carrer del Castell. Com podeu veure a la fotografia següent de detall el refugi té tres seccions: l'entrada ( avantsala ), la galeria principal i la galeria amb la volta de formigó.
Flix fou bombardejada per primera vegada el 23 de febrer de 1.937 causant nou víctimes mortals. El Consell Municipal i el Comitè de Control de la Societat Electroquímica de Flix acordaren la construcció de refugis al nucli urbà i als terrenys de la fàbrica.
Visitant el refugi no costa gaire imaginar l'angoixa que patiren les persones amagades al refugi. A la propera fotografia podeu veure el plafó on es reprodueix el cartell amb les instruccions a seguir en cas d'atac aeri.
La galeria principal ( de 21,05 metres de longitud, 2,12 metres d'ample i 1,85 metres d'alçària màxima ), també té les partes laterals i el sostre de roca.
A finals del 2.005, durant les obres del reg de les Garrigues es va trobar la bomba SC 250 ( de 250 quilograms ) que , per amagar el seu origen alemany, li deien "negrilla". Els tècnics de la Guàrdia Civil ( TEDAX ) la van detonar.
L'últim tram, la galeria de formigó fa 15,03 metres de longitud, 1,36 metres d'ample i 1,78 metres d'alçària. Com indica el seu nom les parets laterals i el sostre revestits de formigó. Té una sortida a la plaça de la Música.
A la fotografia següent podeu veure la bomba alemanya SC 50 ( de 50 quilograms ) cedida per Lluís Messegué. Durant la guerra civil es van llençar centenars d'aquestes bombes sobre Flix...
Durant la Batalla de l'Ebre, davall del Castell Nou ( que visitarem virtualment en una propera entrada ) es construí un refugi en el que quan hi havia un bombardeig s'amagaven els pontoners que estaven construint el pont de ferro.
A la fotografia anterior podeu veure el plafó que ens mostra els efectes dels bombardejos i a la propera el plafó amb els avions alemanys i italians que bombardejaven repetidament Flix.
Aproximadament cent persones es podien protegir en aquest refugi subterrani. Els bombardejos, iniciats com us he explicat abans el 23 de febrer del 1.937, foren constants fins al 17 de novembre de 1.938.
Girem cua i fem la cinquantena de metres de longitud del refugi per sortir a l'exterior pel carrer Sant Josep perquè l'entrada de la plaça de la Música està tancada.
En una propera entrada passejarem dins al Castell Nou, que fou base militar carlista. Una construcció que presideix majestuosament el meandre del riu Ebre. Però abans ens aturarem un moment a la Plaça Major al Cantó de la Cana.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada