Després de sortir a l'exterior per la porta del fons de la gran sala de preparació de la filatura per veure la turbina hidràulica, que mitjançant un embarrat fa funcionar totes les màquines de la fàbrica de llanes, tornem a entrar-hi per mirar i admirar detalladament l'antiga maquinària. Només accedir-hi, a esquerra i dreta, trobem les dues màquines que són del segle XVIII i les úniques que ja no funcionen. Parlo de la rentadora de mantes de llana i de la cardadora de llana ( amb una colla de cards -cardó comú- tallats i col·locats a les guies ) també anomenada perxa.
La rentadora i la cardadora de cards eren les màquines que s'empraven al final del procés de fabricació del teixits de llana ( mantes, tapaboques...).
A la fotografia anterior podeu veure la gran rentadora de fusta tancada, i a la propera la porta està oberta. Les dues fotografies ens permeten constatar que sobre la porta hi ha una aixeta amb la que la rentadora es pot omplir d'aigua.
Es posaven les mantes a la rentadora, s'obria l'aixeta i, les corretges i politges de l'embarrat accionaven els mecanismes per rentar les mantes.
Les mantes estaven un dia a l'interior d'aquesta rentadora de fusta de la que podeu veure els dos engranatges laterals a la propera fotografia de detall.
Si aixequem la mirada, a l'esquerra de la rentadora veurem com les grans corretges i politges de l'embarrat transmeten el moviment generat per la turbina hidràulica a totes les màquines de la fàbrica llanera. La corretja de l'esquerra s'encarregarà de la maquinària d'aquesta sala de preparació de la filatura i la de la dreta, que com podeu observar puja al pis superior, mourà les filadores i telers de la gran sala de la primera planta.
Davant de la rentadora de fusta hi ha la cardadora de llana amb cards ( cardó comú ) tallats i col·locats a les guies.
Les mantes es cosien i col·locaven als corrons que podeu veure a la fotografia anterior. Gràcies a l'embarrat i la colla d'engranatges aquests corrons fregaven les mantes amb el gran tambor amb les guies plenes de cardó comú ( Dipsacus fullonum ). Un dels noms populars d'aquest card, en castellà, és cardo de cardadores.
Gràcies al contacte els cards treien alguns bris de llana i deixaven la manta més suau i esponjosa. A la fotografia següent de detall podeu veure part del gran tambor amb les guies plenes de cards.
Es treien les mantes del corró, es giraven per repetir l'operació de cardat per l'altre costat i posteriorment es descosien. La perxa de cards feia un tractament d'acabat de la manta que en modificava l'aspecte i el tacte. El teixit de llana quedava molt suau i agradable al tacte.
Deixem la perxa o cardadora per començar a observar les antigues màquines del segle XIX que encara funcionen. Ara sí que seguirem l'ordre del procés de fabricació del teixit de llana. A la dreta de la rentadora de fusta hi ha el batuar.
A l'interior d'aquesta màquina hi ha un tambor amb grans punxes. Cal posar-hi la llana dels ramats de la zona que arriba a la fàbrica i al girar l'espolsa i retira bona part de les pedretes, restes vegetals i altres impureses. A la fotografia de detall podeu veure les punxes del batuar, màquina que s'encarrega del procés de neteja previ.
A la dreta del batuar hi ha l'obridora, coneguda amb el mal nom de diable, que forma part de la preparació prèvia per la filatura de la llana. L'obridora s'encarrega d'obrir i esponjar els flocs de llana que prèviament s'han rentat. Amb les seves grans punxes desfibra la llana i la deixa més flonja.
Una cinta transportadora porta la llana a l'interior de l'obridora. Quan s'acaba la cinta dos cilindres dentats, que giren en sentit contrari, fan entrar els flocs de llana a l'interior on hi ha un gran tambor ple de punxes que separen les fibres de llana.
A la fotografia anterior de detall podeu veure clarament les punxes d'aquesta màquina que són les responsables de ferir greument a les mans i als braços de les treballadores i treballadors que no estan molt atents. Per això popularment a l'obridora se li dóna el nom de diable o llop.
Per protegir les mans i braços de la gent que hi treballa podeu observar a la fotografia següent, a la dreta del tambor ple de punxes, una tapa de fusta per evitar accidents.
A la dreta del diable hi ha tres cardes que s'encarreguen del procés de la filatura de la llana. A la fotografia podeu veure en primer terme la carda emborradora, darrere la carda repassadora i al fons la carda metxera.
Aquestes tres cardes, fabricades per l'empresari Celestin Martin a Verviers (Bèlgica ), les observarem detalladament a la propera entrada dedicada a la fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada