L'apotecaria dels cartoixans.

Sense marxar de la Serra de Tramuntana deixem el municipi de Sóller per anal al de Valdemossa, concretament a la seva cartoixa. El rei Jaume II, l'any 1.309, va ordenar construir a Valldemossa un palau pel seu fill Sanç que patia asma. L'any 1.349 el regne de Mallorca s'uní definitivament al de la Corona d'Aragó. Al no haver-hi reis de Mallorca el palau fou cedit pel rei Martí l'Humà,  l'any 1.399, als monjos cartoixans per transformar-lo en monestir.

 

 

Però l'antic palau era massa petit i l'any 1.717 iniciaren la construcció d'un nou monestir a tocar de l'antic. Els cartoixans van viure al monestir uns quatre-cents anys. Amb la desamortització de Mendizábal del 1.836 l'Estat vengué el monestir a particulars.

A les fotografies anterior i propera podeu veure el claustre de Ses Murteres, un espai de gran austeritat, pròpia dels monjos cartoixans. A més a més de l'austeritat l'ordre cartoixana es caracteritza pel silenci i l'oració.

Les dependències del monestir foren comprades per diferents persones. En aquesta etapa la cartoixa va rebre la visita de grans noms de la cultura. L'any 1.838 el compositor de piano polonès Frédéric Chopin i la seva companya, l'escriptora francesa Amandine Aurore Lucile Dupin ( que emprava el pseudònim de George Sand ), van llogar una cel·la.

Gaspar Melchor de Jovellanos, que fou ministre de Justícia del rei Carlos IV, va ser desterrat a la cartoixa l'any 1.801 per ordre de Godoy. Els monjos el van acollir a la planta noble i el tractaren com hoste il·lustre.La cartoixa també acollí a Rubén Darío, Azorín, Santiago Rusiñol, Eugeni d'Ors, Unamuno...

 

 

A la cartoixa de Valldemossa, declarada Bé d'Interès Cultural, visitarem diferents espais. Avui donarem un cop d'ull a l'apotecaria dels cartoixans, una de les més antigues de Mallorca, fundada entre 1.723 i 1.725 quan es van fer les obres del nou monestir.

 

Quan fundaren l'apotecaria també van construir el jardí de plantes medicinal, imprescindibles perquè l'apotecari fes les medicines.

Poc després de la seva fundació va començar a vendre medicaments a la gent de Valldemossa i dels pobles més propers. Després de la desamortització del 1.836 continuà oferint els seus serveis fins l'any 1.895. 

 

L'apotecaria ens permet observar com era la distribució d'una antiga farmàcia. A la propera fotografia de detall podeu observar alguns dels pots de ceràmica, amb el fons pintat de blanc i les figures humanes, animals o vegetals de color blau.

 

En alguns dels recipients de vidre de l'antiga apotecaria encara hi ha matèries primeres o preparats medicinals fets pels cartoixans.

Si obriu bé els ulls veureu una colla d'antics estris de farmàcia: pots de ceràmica, parament de vidre, retortes, destil·ladors, balances, morters, arquetes de fusta...

L'escriptora Amandine Aurore Lucile Dupin, més coneguda pel pseudònim George Sand, va escriure l'any 1.842 durant la seca estada a la cartoixa de Valldemossa el llibre "Un hivern a Mallorca", en el que dedicà alguns fragment a l'antiga apotecaria. Ella hi anava sovint a buscar medicaments per al seu fill Maurice i per al seu company sentimental Frédéric Chopin.

A l'antiga farmàcia hi ha un quadre pintat a l'oli que representa als germans bessons i sants metges, Cosme ( esquerra ) i Damià ( dreta ), patrons dels metges i farmacèutics.

Al catàleg de drogues naturals i medicaments de l'apotecaria cartoixana hi ha la recepta per fer la "Triaca magna". La triaca és un antídot i medicament profilàctic emprat des del segle II a C que es feia amb carn de llangardaix, opi, corall, argila,... Andòmac el Vell, metge de Neró va canviar al segle I dC la carn de llangardaix per la d'escurçó. S'aplicava contra els verins, les mossegades d'animals i com a panacea universal. Es va utilitzar fins al segle XIX.

Deixem l'antiga farmàcia per continuar donant un cop d'ull a alguns dels espais de l'antic monestir. A la propera entrada dedicada a la cartoixa de Valldemossa ens aturarem per observar detalladament la primitiva premsa de la impremta Guasp, del segle XVII.

Atentament.

Senyor i