Pàgines

dimecres, 27 de juliol del 2022

La farinera de Gualda ( i 5 ).

De les quatre entrades anteriors dedicades a la farinera de Gualda , a les dues primeres la vàrem resseguir perimetralment -a tocar de la Séquia Major del Canal de Pinyana- i gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que va comprar i reconstruir la farinera després de la guerra civil ) vam accedir a l'interior de l'antiga farinera lleidatana.
 
 
A les altres dues entrades vaig mostrar-vos la documentació que fa referència a la farinera custodiada al Dipòsit de Gardeny de l'Arxiu Municipal de Lleida. Un dels documents era la "Sol·licitud de permís d'obres de reconstrucció d'una farinera per efectes de la guerra, a la Partida de Gualda Km 3". El projecta és de l'arquitecte Ignasi Villalonga Casañés.


A la fotografia anterior de detall podem llegir ..." José Ramoneda...que siendo propietario de la fábrica harinera conocida n esta ciudad por "Gualda" ... desea reconstruir los perjuicios ocasionados por la guerra en el mentado edificio"...  El document fou signat el dia 8 de juny de 1.942.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Gràcies a la familiar de Josep Ramoneda puc compartir amb vosatres una sèrie de fotografies dels anys quaranta que ens permeten veure com era la farinera fa vuitanta anys. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure "los perjuicios ocasionados por la guerra en el mentado edificio" als que fa referència el document anterior.
 
 
 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
La memòria descriptiva, també signada el 8 de juny d 1.942, explica que el pressupost global de les obres era de 310,670,12 pessetes.


A la fotografia anterior podeu observar el plànol d'alçat de la façana lateral i, a les dues properes, les obres de reconstrucció gairebé acabades ( primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat ) i l'estat actual de la farinera.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 

Gràcies a l'amplició de la fotografia antiga anterior puc mostrar-vos més detalladament, en primer terme la maquinària dels anys quaranta dels paletes i, darrere del mur de maons, tres treballadors descarregant un carro.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
El document més antic que vaig trobar al Dipòsit de Gardeny és del 26 de juny de 1.936, en el que Antoni Molins sol·licita autorització per construir els grans magatzems de la farinera ... " Que essent propietari dels terrenys coneguts per "Molí de Gualda"... tracta de bastir-hi uns magatzems, els que estaran destinats part a farines i la resta a blat"... L'Ajuntament de Lleida autoritzà les obres el dia 16 de juliol de 1.936, dos dies després començà la guerra civil. Les sitges no foren projectades fins al 1.964.
A les dues properes fotografies podeu veure els magatzems. La primera és dels anys quaranta del segle passat i la següent mostra l'estat actual. 
 

 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 

Les properes fotografies antigues de l'interior de la farinera ens permeten veure com era a mitjans del segle passat. Hi observarem l'antiga maquinària i alguns operaris.
Gràcies a la Carme Gilabert i Valldeperez. directora de l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries - un dels museus que formen el  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ( MNACTEC )- puc explicar-vos detalladament l'antiga maquinària que es veu a les fotografies.


 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
A la fotografia anterior i a la propera de detall ( de la mateixa fotografia ) podeu veure la sala on hi havia els Plansichters amb les seves mànegues de roba a la part superior i inferior. Aquesta maquinària utilitzada als molins, formada per diverses caixes amb porta-tamisos, permeti la separació de les diferents farines.
Però a més a més dels Plansichters a la fotografia anterior, de dreta a esquerra, hi ha dos torns decantadors ( màquines de la fase de neteja del blat ). A continuació dues caixes de Plansichters ( amb un treballador entre elles ), un sasor ( una purificadora de sémoles que fa que la farina sigui més blanca ). A l'esquerra del sasor hi ha un altre treballador i després una altra caixa de Plansichters i un altre sasor. M'explica que no pot identificar la màquina que està més a l'esquerra.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Totes les estructures de fusta i les màquines que podeu veure a les fotografies antigues de la farinera foren destruïdes a l'incendi que patí l'edifici del molí, que ja estava molt malmès, el mes de juny del 2.014. 


 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
El protagonisme de les fotografies anterior i propera ( ampliació de la primera ) és per la sala amb els molins de cilindres. Hi ha sis molins dobles, això vol dir que la farinera de Gualda podia fer dotze passades de molta ( entre trituracions, compressions i desagregacions ). Les portelles que es veuen a la paret del fons, a l'esquerra de la fotografia, corresponen als registres de condicionament de la fàbrica de farina. Entre els molins de cilindres hi ha tres treballadors.
 

 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
La fotografia següent és d'un carro pedrer, una gran caixa rectangular de fusta moguda en vaivé per una biela i una excèntrica, que separa els grans de blat de les pedres que tenen una mida similar i altres impureses. Abans de moldre cal netejar bé el blat. Sembla que darrere del carro pedrer n'hi ha un altre.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Moltes de les estructures de les farineres eren de fusta de melis ( fusta de diferents espècies de pins ) perquè té pocs nusos.
A la dreta de la propera fotografia hi ha un mena d'embut molt gran. És el cicló, una màquina que elimina les impureses de l'aire abans de ser expulsat a l'exterior. A l'esquerra podeu veure una turbina d'aire i la màquina del darrere, potser és una despuntadora, però també sembla una satinadora. Les dues màquies s'assemblen molt, però la Carme creu que és una despuntadora.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Per acabar aquest recull d'antigues fotografies de la farinera les quatre properes, dels anys cinquanta, formen part de les més de 60.000 imatges del fons fotogràfic TAF Helicòpters. accessibles en línia a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
 

 Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 

 Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 
TAF ( Trabajos Aéreos y Fotogramétricos ) S.A. va fer 10.000 reportatges amb vols successius , entre les dècades de 1.950 i 1.980, que mostren a vista d'ocell les grans transformacions urbanístiques, industrials i socials que es van fer durant bona part de la segona meitat del segle XX.


Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 

 
Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 
Amb les fotografies dels anys quaranta i cinquanta del segle passat de la farinera de Gualda tanco la sèrie de cinc entrades que li he dedicat.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada