Els seguidors del blog sabeu que ens hem aturat en una colla d'entrades al monestir de les Avellanes i als seus arxius ( AMBA - Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes -, i l'Arxiu Gavín que ocupa l'antiga fusteria del monestir ).
A només tres quilòmetres del monestir, a la falda del puig de Privà, hi ha el poble de Vilanova de la Sal on hem visitat virtualment l'església de Santa Maria i les salines. Avui i tornem per enfilar-nos a l'ermita del Sant Cap, origen del monestir de les Avellanes.
A la dreta de l'església trobem un bon lloc per aparcar. Just davant de Santa Maria comença a enfilar-se el carrer del Sant Cap. El Sant Cap és el nom amb el que es coneix a Joan d'Organyà, primer prior del Monestir de les Avellanes.
Malgrat la poca distància a l'ermita, prop d'un quilòmetre, el desnivell és important. Abans de començar a pujar fem una última mirada a l'església de Santa Maria. L'església actual encara conserva elements arquitectònics anteriors però és el resultat de les importants reformes fetes als segles XVIII i XIX.
Si com jo ja teniu una edat el primer mig quilòmetre cal fer-lo tranquil·lament pel fort desnivell i, si cal, aturar-se a descansar. Aprofitant l'aturada em giro per mostrar-vos que la pujada és important.
Al camí, ara més planer, aviat trobem indicadors que a la franja superior verda ens recorden que estem passejant per l'Espai Natural Protegit Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.
Abans de continuar, si aixequem la mirada, a la nostra esquerra veurem les restes de l'ermita romànica de Sant Miquel de Vilanova de la Sal també coneguda com Sant Miquel de Privà.
La part final del camí no suposa cap esforç físic. Al centre de la propera fotografia, a tocar del camí, hi ha l'ermita del Sant Cap.
L'ermita està construïda aprofitant la balma, que li fa de sostre i parets. La façana, de carreus, tapa l'entrada a la balma.
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la següent de detall, a l'esquerra de l'ermita hi ha una petita estança des d'on es pot veure l'interior de l'ermita.
A l'esquerra de l'ermita i l'estança hi ha una placa que ens recorda la fundació del monestir en la que podem llegir:
En aquest lloc hi fou
fundat el monestir de
Santa Maria de Bellpig
de les Avellanes.
Commemoració del 850
aniversari
1.166 - 2.016.
Joan d'Organyà, conegut com a sant Joan d'Organyà, fou un beat nascut a començaments del segle XII. Formava part de la comunitat del Monestir de Santa Maria de Vallclara, que va ser la primera abadia premonstratesa de Catalunya.
Aquesta comunitat, que es fundà amb el suport del comte Ramon Berenguer IV, per diversos motius es dissolgué poc temps després de la seva fundació.
Sant Joan d'Organyà i altres canonges de la comunitat llavors es van traslladar aquí, aprofitant la balma. Un lloc amb vistes espectaculars on la petita comunitat duia una vida molt austera.
La vida de la comunitat era molt dura. Es dedicaven a l'oració i l'espiritualitat. La gent dels pobles propers van començar a visitar als canonges i a venerar la balma com a lloc de culte.
El comte d'Urgell Ermengol VII, s'assabentà de l'existència d'aquesta comunitat al vessant sud de la serra de Sant Malet. Els ajudà i patrocinà donant-los-hi el mont Malet i altres territoris propers i cedint els delmes, censals i altres drets. Totes aquestes donacions van permetre edificar les poques construccions a la balma originaria del monestir de Bellpuig el Vell. A l'acta fundacional, de l'any 1.166, Joan d'Organyà fou nomenat prior del monestir.
Bellpuig el Vell no va créixer més perquè es començà a construir un nou monestir premonstratès al lloc de Fonts Amenes, on hi ha l'actual monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a uns tres quilòmetres de Bellpuig el Vell.
L'ermita està tancada però podem entrar a l'estança de l'esquerra per aquesta petita porta amb un arc de mig punt fet en un sol carreu.
Joan d'Organyà mai va marxar de Bellpuig el Vell. L'any 1.172 deixà el càrrec de prior i es dedicà a l'oració i la contemplació. La resta de la comunitat de Bellpuig el Vell es traslladà, a poc a poc, a l'actual monestir.
A la fotografia anterior podeu veure l'interior de l'estança que hi ha a l'esquerra de l'ermita aprofitant la balma. A la dreta hi ha un graó i una petita finestra que ens permet observar part de l'interior de l'ermita del Sant Cap, com podeu constatar a la propera fotografia.
Joan d'Organyà va morir entre 1.192 i 1.195 i fou enterrat a Bellpuig el Vell. L'ermita i la tomba continuaren essent venerades per la gent dels pobles veïns, que l'anomenava sant, però era beat.
Cap al segle XIII van desenterrar les restes de Joan d'Organyà i les van col·locar en un sepulcre de pedra damunt de l'altar. Al segle XVIII van traslladar-les a l'església de l'actual monestir de les Avellanes.
Malgrat el trasllat de les restes a l'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, els veïns de Vilanova de la Sal tenen cura de l'ermita i el seu entorn. Cada tres de febrer hi ha un aplec en el que pugen a l'ermita els fidels de Vilanova de la Sal i pobles de l'entorn. Aquesta celebració religiosa finalitza amb el cant del Goig del Sant Cap. Després fan un berenar de germanor.
Baixo a Vilanova de la Sal per informar-me d'on puc aconseguir la clau per entrar a l'ermita del Sant Cap, a la que aviat hi podrem accedir virtualment al blog.
Atentament.
Senyor i
