Recordar el Museu d'escultura en pedra... ( i 2 ).

El passat dia tretze a la primera entrada dedicada al que fou Museu d'escultura en pedra, habilitat entre 1.972 i 1.993 a l'església romànica de Sant Martí de Lleida, us mostrava les fotografies que hi vaig fer l'any 1.976 gràcies a la gentilesa de mossèn Jesús Tarragona Muray. La propera fotografia , del 1.976, és de les estàtues jacents del sepulcres del segle XIV d'Ot i Teresa de Montcada que actualment podem veure a la Capella de la Concepció de la Seu Vella.

Al final de l'entrada explicava que aquelles no eren les properes fotografies que es podien veure al blog sobre el Museu d'escultura en pedra. A l'entrada "Arxiu Gavín: Inventari d´esglesies de Catalunya ( 12 )", del setembre del 2.011, vàrem gaudir d´algunes de les que va fer Josep Maria Gavín l´any 1.979. Avui les observarem detalladament.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el presbiteri, l'absis semicircular de la capçalera, part de la coberta de volta de canó apuntada reforçada per arcs torals o faixons. A més a més de les peces de pedra exposades, al centre presidint l'absis, hi havia el Crist Crucificat del segle XII de l'església de Sant Pere de Manyanet. Aquest Crist, de fusta policromada, era l'única peça de fusta que hi havia al Museu d'escultura en pedra. El podeu veure millor a les properes fotografies, la primera de l'any 1.979 i la que la segueix, actual, al Museu de Lleida on a l'inventari té el número MLDC 384.

A la propera fotografia podeu observar un dels fulls de l'arxivador en el que hi ha cinc fotografies del 1.979. Al text mecanografiat que les acompanya hi podem llegir: "Lleida A.E.P. de Sant Martí -ara museu- any 1.979".

 

 

A la fotografia anterior i a la propera amb més detall puc explicar-vos algunes de les peces que es veuen en aquest full de l'arxivador:

1 i 2.- Claus de volta procedents de la Seu Vella, del primer terç del segle XIV. A cada clau hi ha un bust femení.

3.- Mare de Déu del segon quart del segle XIV de l'església del Carme de Lleida, que estava en una fornícula exterior i fou destruïda l'any 1.936. Els fragments van ingressar al museu cap al 1.940. MDL 445.

4.- Marededéu. Lleida mitjans del segle XIV procedent d'Alcarràs ( ? ). Imatge de la Mare de Déu i el Nen molt malmesa. MDL 450.

5.- Visitació. Fragment del retaule de pedra de Grenyana. MDL 465.03.

6.- Epifania ( adoració dels mags ). Fragment del retaule de pedra de Grenyana.

 

  

La Mare de Déu, del segon quart del segle XIV, de l'església del Carme no té cap i li falta un tros del braç dret. El seu tors està partit en dos i al Nen Jesús li falta un tros de cap. Una nova imatge, inspirada en la primitiva, la podem veure al carrer de Carme, a la façana del nou temple reedificat a la postguerra. Les dues fotografies següents ens permeten comparar l'escultura molt malmesa l'any 1.936 ( amb el número tres a les fotografies anteriors )  i l'actual.

Al Museu de Lleida podeu observar  el fragment del retaule de pedra de Grenyana dedicada a la Visitació. A les fotografies anteriors de l'Arxiu Gavín té al costat el número cinc.

 

En el proper full de l'arxivador també podem veure cinc fotografies que d'esquerra a dreta i de dalt a baix ens mostren: Sant Miquel de Guillem Seguer ( mitjans del segle XIV ) de Granyena de les Garrigues. Creu de terme amb capitell de tambor octogonal ( segle XVI ? ). Sepulcres d'Ot i Teresa de Montcada ( segle XIV ). Sepulcre gòtic del bisbe Ponç de Vilamur ( mitjans del segle XIV ). Nus octogonal de creu de terme ( segle XV ).

 A la fotografia de detall podeu veure millor a Sant Miquel representat damunt del drac. Li falta el braç dret amb el que agafava la llança. A la mà esquerra té un escut.

 

A les properes tres fotografies podeu observar detalladament el sepulcre gòtic de mitjans del segle XIV del bisbe Ponç de Vilamur, actualment està exposat a la Seu Vella, i que l'any passat fou exposat a Burgos a "Las Edades del Hombre".

 

A la tercera fotografia dels fulls de l'arxivador hi podeu veure, d'esquerra a dreta i de dalt a baix: Compartiments de diferents retaules del segle XIV ( 1, 2, 3 i 4 ), fragment del sepulcre del bisbe Colom c. 1.340 ( 5 ), clau de volta de la segona meitat del segle XV procedent de l'antiga església de la Magdalena de Lleida ( 6 ), Mare de Déu de Gardeny ( 7 ), retaule de Santa Úrsula i Sant Nicolau de Castelló de Farfanya ( 8 ), i Santa no identificada ( 9 ) del primer quart del segle XV procedent de Saidí  que malgrat presidir el retaule a la fotografia del 1.979 no hi té cap relació ). 

 

 

D'aquest full de l'arxivador vull mostrar-vos detalladament  tres de les fotografies, algunes acompanyades  de fotografies actuals de les mateixes peces exposades al Museu de Lleida.

La primera és de quatre compartiments de diferents retaules. Fragment d'un retaule de la Verge ( el Naixement ) de la segona meitat del segle XIV, possiblement de l'església d'Avinganya ( 1 ). Fragment d'un retaule de Sant Antoni, segona meitat del segle XIV procedent de l'església d'Avinganya o de la Nativitat de Sunyer ( 2 ).  Compartiments del retaule de Sant Joan Baptista ( 3 i 4 ), del darrer quart del segle XIV,  procedents de l'església de la Nativitat de Sunyer. Taller de Bartomeu de Robió ( ? ).

 

 

A la propera fotografia podeu veure els fragments 3 i 4 de la fotografia del 1.979 exposats actualment al Museu de Lleida. L'escultura central de Sant Joan Baptista és un dipòsit del MNAC ( Museu Nacional d'Art de Catalunya ).

 

El fragment del sepulcre del bisbe Colom ( segona fotografia del full de l'arxivador anterior - amb el número tres- ) el podeu veure detalladament a la propera fotografia feta a la Seu Vella.

 

Ara podeu veure millor la clau de volta amb la Verge de la Misericòrdia, de la segona meitat del segle XV procedent de l'antiga església de la magdalena MDL 630. La Verge està flanquejada per dos àngels que li sostenen el mantell. Sota del mantell hi ha les figures d'un cardenal, un papa, un bisbe i un rei...

 

A la tercera fotografia podeu veure millor el retaule de pedra policromada de Santa Úrsula i Sant Nicolau ( 8 ), de finals del segle XIV o inicis del XV, procedent de l'església de Santa Maria de Castelló de Farfanya.

La santa ( 9 ) no identificada, del primer quart del segle XV, procedent de Saidí no te cap relació amb el retaule malgrat que al Museu d'escultura en pedra n'ocupava el compartiment central. És la peça MDL 635.

 

A les dues fotografies següents podeu observar aquest retaule que actualment està exposat al Museu de Lleida. 

A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra l'escultura de pedra policromada de Maria Magdalena  atribuïda a Bartomeu de Robió, del tercer quart del segle XIV, procedent de l'antiga església de Santa Maria Magdalena de Lleida. Amb la mà esquerra sosté un pot d'ungüents ( que la identifica com Maria Magdalena ) i amb la mà dreta aguanta un llibre obert. La fotografia que la segueix és de la mateixa escultura, exposada actualment al Museu de Lleida catalogada amb el número MLDC 614.

A la dreta de la fotografia del 1.979 hi ha el grup escultòric de l'Anunciació, dels primers anys del segle XIII, procedent de la porta de l'Anunciata de la Seu Vella de Lleida. A les tres fotografies següents podeu observar la porta de l'Anunciata i les escultures de Maria i la de l'arcàngel Gabriel. Cal remarcar la perfecció indiscutible del treball escultòric de les robes.

Abans de marxar del Museu d'escultura en pedra, que omplí d'art l'església romànica de Sant Martí entre els anys 1.972 i 1.993, fem una última mirada general al museu efímer gràcies a les fotografies que Josep Maria Gavín hi va fer l'any 1.979.

És lamentable que aquesta petita joia romànica estigui gairebé sempre tancada i sigui molt difícil gaudir-ne plenament...

Atentament.

Senyor i

Casa Hernanz.

L'entrada d'avui la comencem a la Plaza Mayor de Madrid. L'origen d'aquesta espectacular plaça es remunta al segle XV. En la seva dilatada història ha sofert tres grans incendis els anys 1.631, 1.670 i 1.790.  

 

 

Presideix la gran plaça l'estàtua eqüestre de Felipe III, començada per Juan de Bolonya i acabada pel seu deixeble Prieto Tacca l'any 1.616. L'estàtua fou traslladada de la Casa de Campo al centre de la plaça l'any 1.848 per ordre de la reina Isabel II.

 

Als anys seixanta del segle passat es va fer una restauració general en la que es tancà el transit rodat i es construí un aparcament soterrani. La decoració mural actual de la Casa de la Panadería és obra de Carlos Franco que la va fer l'any 1.992.

La propera fotografia de  la Tarjeta Postal nº 175 . Plaza Mayor de Ediciones Garcia Gabarrella, ens permet observar la plaça als anys quaranta, abans de la restauració general, la construcció de l'aparcament soterrani i el tancament al transit rodat que es va fer als anys seixanta. 

Els dos laterals de la Casa de la Panadería, iniciada l'any 1.590 per Diego Sillero per al gremi del pa i acabada i transformada per Gómez de Mora l'any 1.617, estan flanquejats per dues torres. A la de l'esquerra hi ha un rellotge i a la de la dreta ( properes fotografies de detall ) un baròmetre que s'instal·là a la segona meitat del segle XIX.

 

 

Però l'objectiu de l'entrada d'avui, a més a més de gaudir de la Plaza Mayor és visitar una botiga centenària que trobarem a tocar de la plaça. Donem mitja volta, anem a la dreta i baixem per la calle de Toledo.

Quan acabem de baixar, a la dreta, trobem els aparadors de Casa Herranz, als números setze i divuit de la calle de Toledo. A la propera fotografia podeu veure el del número setze.

Al rètol de vinil, que imita a l'antic de vidre pintat i daurat hi podem llegir: "Casa Hernanz. Fundada en 1.845  Alpargateria Esparteria". Com podeu veure d'esquerra a dreta hi ha un petit aparador amb espardenyes, sabatilles i sabates, una porta tancada i barrada amb el cartell Entrada siguiente puerta, un aparador central amb sacs i un tercer aparador amb cordes de diferents materials.

L'any 1.845 l'artesà Toribio Hernanz va obrir, a tocar de la Plaza Mayor, una botiga d'espardenyes i ormeigs pels pagesos dels ravals. No hi ha constància documental del funcionament de la botiga fins al 1.860 però en Toribio ja hi despatxava quinze anys abans.

La fotografia anterior és de l'aparador en el que hi ha els sacs. Ho podem llegir: "Sacos nuevos de yute Varias medidas","Sacos de yute usados 2,75 €", "Sacos de pita usados 2,75 €".

A l'esquerra de l'aparador dels sacs hi ha un petit aparador ple d'espardenyes, sabates i sabatilles i a la dreta del dels sacs un aparador amb una oferta molt variada de corderia en el que podem triar entre cabdells i bobines de "rafia para atar, lino extra, cuerda para sillas, rafia para sillas, trenza de yute, madejas de cáñamo, lino natural cinco cabos, cuerda trenzada, aldodón trenzado, algodón, trenza de pita, bramante, lana, algodón rayón, torzal poliamina, rayón pasamanería..."

José Hernanz, segona generació d'espardenyers i corders, durant la Guerra Civil tingué que amagar el gènere perquè els militars dels dos bàndols se l'enduien sense pagar. A tocar de l'aparador del número setze de la calle de Toledo trobem el del número divuit.

A la fotografia anterior i a la propera podeu observar els rètols originals de vidre pintat i daurat en els que hi podem llegir " Alpargatería y Espartería  Casa Hernanz  18 Cordelería - Alpagatería desde 1.845 ".

 

 

Al paviment, a tocar de la porta d'entrada de l'antiga botiga, hi ha la placa que al febrer del 2.008 l'Ajuntament de Madrid va donar a la família Hernanz. Aquesta placa que trobareu als establiments centenaris passejant per la ciutat fou dissenyada pel dibuixant humorístic, periodista i escriptor Antonio Mingote Barrachina ( Sitges 1.919 - Madrid 2.012 ).

 

 

Amb el desenvolupament industrial el Madrid rural i agrícola es transformà totalment. La corderia va créixer molt perquè el Banco de España i Correos necessitàvem moltes cordes per apilar i lligar els paquets.

Jesús Hernanz Velasco, fill de José Hernanz fou la tercera generació que s'encarregà del negoci familiar.

 

Si caminem uns metres més per la calle de Toledo molt aviat trobarem, girant a la dreta, la calle de Latoneros. En aquest carrer es va establir el gremi dels llauners ( latoneros ), que fabricaven amb metall objectes d'ús quotidià ( safates, coberteries, canelobres, gerres... ).

Al número quatre d'aquest carrer trobem el tercer aparador de la Casa Herranz  sobre el que hi ha un rètol de vinil amb el text Alpargatería y Cordeleria Hernanz. Al centre de l'aparador, un cartell ens explica "Entrada por C/ Toledo 18".

Jesús Hernanz Sanz ( quarta generació d'espardenyers i corders ) i els seus fills Marta Hernanz i Jesús Hernanz ( cinquena generació ) s'encarregen actualment del negoci familiar.

Si aneu a Madrid reserveu una estoneta del vostre temps per apropar-vos a Casa Hernanz, una botiga fundada l'any 1.845.

Atentament.

Senyor i

Mas de Colom ( 1 ).

Comencem a l'entrada d'avui la descoberta del Mas de Colom al terme municipal de Tàrrega. Passejant pel carrer Amics de l'Arbre de la capital de l'Urgell, als peus del parc de Sant Eloi, veureu que quan s'acaba la part urbanitzada trobem un plafó informatiu del Camí de Sant Jaume de Tàrrega a Alfarràs.

Caminant tres quilòmetres i mig arribarem al nostre objectiu, un indret amb una llarga història en la que ha tingut funcions de corral medieval, abadia cistercenca i hospital militar.

Quan arribem al mas trobem una antiga màquina dalladora Trepat, que estava tirada per un sol animal. Aquesta era una adaptació de la màquina dalladora Mc Cormick. Si cliqueu sobre el proper enllaç, Cal Trepat, podreu recordar la colla d'entrades que vaig dedicar-li al blog.

 

A la fotografia següent, que vaig fer a Cal Trepat, podeu veure i comparar les dues dalladores. A la dreta l'americana i a l'esquerra la lleidatana.

 

 

A pocs metres de la dalladora Trepat hi ha una garita que ens recorda la funció d'hospital militar republicà que tingué Mas de Colom a la Guerra Civil i la de caserna de l'exèrcit nacional l'any 1.939.

 

 

Un plafó informatiu ens explica les característiques de l'Espai d'Interés Natural Anglesola-Vilagrasa, un dels secans de Lleida on nidifiquen l'esparver cendrós i el sisó. També hi podem veure el gaig blau, la calàndria, la terrerola vulgar i el xoriguer petit. El plafó també ens explica una mica la història del Mas de Colom.

 

 

Entrem a la finca recuperada per Borges International Group. Les activitats de les que podeu gaudir a Mas de Colom són gratuïtes, només cal triar prèviament entre i fer la reserva. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior les podeu veure. Poder anar a Mas de Colom de dilluns a dijous de les 10 a 17 i els divendres i caps de setmana de 10 a 18.

 

 

La finca de Mas de Colom té 67,1 hectàrees dedicades principalment a la producció de pistatxos i ametlles. El 47 % de la finca és de regadiu, amb instal·lacions de reg gota a gota.

El Grup Borges ha rehabilitat la masia del segle XIV ( propera fotografia ) i l'antic monestir en el que encara falta molta feina per fer a l'interior. 

A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure una petita part de la teulada del cobert, que és el protagonista de la fotografia següent.

 

 

Deixem el cobert i anem, a l'entrada d'avui, a resseguir perimetralment els edificis de la masia i el monestir. En entrades posteriors hi accedirem.

 

 

El Grup Borges invertirà cinc milions d'euros en la rehabilitació de la masia, el monestir i l'àrea agrícola. A la propera fotografia podeu veure la porta d'accés a l'antiga masia.

 

Però com us he explicat abans, avui no hi entrarem. Anem a l'esquerra i a tocar de la masia trobem la façana sud del convent amb elements arquitectònics eclèctics que combinen l'estil renaixentista amb el neogòtic.

Aquest edifici de planta rectangular acull en el seu interior una gran església de tres naus d'estil neogòtic. Sobre les naus laterals es van construir una trentena de cel·les que acollien a monjos i novicis. 

 

A la fotografia anterior podeu veure tota la façana sud del monestir i a la propera la porta per la que sortirem de l'edifici després de visitar-lo i que a la fotografia anterior està a la dreta a la zona mig tapada per l'ombra.

 

 

A partir d'aquestes portes, i d'esquerra a dreta, podem observar set finestres eclèctiques dins d'arcs rebaixats. Cada finestra conté dos arcs bessons. A les dues fotografies següents de detall podeu observar les que tenen dos arcs de mig punt i dos arcs apuntats.

 

A la dreta de la finestra amb els dos arcs apuntats hi ha la que té dos arcs trilobats i a la seva dreta la dels arcs apuntats dentats. Les podeu veure a les dues properes fotografies de detall.

Respectant la simetria del conjunt de la façana les finestres que segueixen d'esquerra a dreta a l'anterior són les que tenen els arcs trilobats, apuntats i de mig punt.

A la segona planta, destinada a les cel·les dels monjos i novicis, les obertures són més petites i estan coronades d'un ràfec voladís semicircular. Totes les finestres de les façanes estan tapiades.

 

L'any 1.868 van establir-s'hi tres monjos cistercencs exclaustrats que venien de l'abadia de Fonfreda, a catorze quilòmetres de Narbona. L'abadia francesa fou fundada al segle XI com a benedictina i posteriorment fou cistercenca al segle XII. Aquests monjos van fundar l'ordre de Nostra Senyora del Sufragi.

Al final de la façana sud girem a l'esquerra i trobem la façana principal del monestir, la façana est, que com podeu veure a les fotografies anterior i propera està flanquejada per dues torres poligonals i coronada al centre per un campanar de cadireta de dos ulls. Aprofitant ell desnivell del terreny es construí una planta soterrani. Una part d'aquesta planta fou mausoleu.

Aquests grans finestrals amb els seus vitralls omplen de llum natural la nau central de l'església del monestir cistercenc.

 

 

No puc continuar resseguint perimetralment el monestir perquè no tinc accés a la façana nord ni a la de ponent. A la fotografia següent, que ens permet veure una petita part de la façana nord, podeu constatar que un mur ens barra el pas.

 

 

A la fotografia de detall del plafó informatiu que hem vist abans d'entrar a Mas de Colom  he encerclat  campanar de cadireta que hi ha a la façana de ponent.

Si amplio la primera fotografia de l'entrada d'avui podem veure els dos campanars de cadireta del monestir. A l'esquerra el de la façana de ponent ( 1 ), d'un sol ull, i a la dreta el de la façana est ( 2 ) amb dos ulls.

Donem mitja volta i tornem a l'entrada de la masia, de la que hi ha referències notarials des del segle XIV, per accedir-hi en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i