Comencem a l'entrada d'avui la descoberta del Mas de Colom al terme municipal de Tàrrega. Passejant pel carrer Amics de l'Arbre de la capital de l'Urgell, als peus del parc de Sant Eloi, veureu que quan s'acaba la part urbanitzada trobem un plafó informatiu del Camí de Sant Jaume de Tàrrega a Alfarràs.
Caminant tres quilòmetres i mig arribarem al nostre objectiu, un indret amb una llarga història en la que ha tingut funcions de corral medieval, abadia cistercenca i hospital militar.
Quan arribem al mas trobem una antiga màquina dalladora Trepat, que estava tirada per un sol animal. Aquesta era una adaptació de la màquina dalladora Mc Cormick. Si cliqueu sobre el proper enllaç, Cal Trepat, podreu recordar la colla d'entrades que vaig dedicar-li al blog.
A la fotografia següent, que vaig fer a Cal Trepat, podeu veure i comparar les dues dalladores. A la dreta l'americana i a l'esquerra la lleidatana.
A pocs metres de la dalladora Trepat hi ha una garita que ens recorda la funció d'hospital militar republicà que tingué Mas de Colom a la Guerra Civil i la de caserna de l'exèrcit nacional l'any 1.939.
Un plafó informatiu ens explica les característiques de l'Espai d'Interés Natural Anglesola-Vilagrasa, un dels secans de Lleida on nidifiquen l'esparver cendrós i el sisó. També hi podem veure el gaig blau, la calàndria, la terrerola vulgar i el xoriguer petit. El plafó també ens explica una mica la història del Mas de Colom.
Entrem a la finca recuperada per Borges International Group. Les activitats de les que podeu gaudir a Mas de Colom són gratuïtes, només cal triar prèviament entre i fer la reserva. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior les podeu veure. Poder anar a Mas de Colom de dilluns a dijous de les 10 a 17 i els divendres i caps de setmana de 10 a 18.
La finca de Mas de Colom té 67,1 hectàrees dedicades principalment a la producció de pistatxos i ametlles. El 47 % de la finca és de regadiu, amb instal·lacions de reg gota a gota.
El Grup Borges ha rehabilitat la masia del segle XIV ( propera fotografia ) i l'antic monestir en el que encara falta molta feina per fer a l'interior.
A la part superior esquerra de la fotografia anterior podeu veure una petita part de la teulada del cobert, que és el protagonista de la fotografia següent.
Deixem el cobert i anem, a l'entrada d'avui, a resseguir perimetralment els edificis de la masia i el monestir. En entrades posteriors hi accedirem.
El Grup Borges invertirà cinc milions d'euros en la rehabilitació de la masia, el monestir i l'àrea agrícola. A la propera fotografia podeu veure la porta d'accés a l'antiga masia.
Però com us he explicat abans, avui no hi entrarem. Anem a l'esquerra i a tocar de la masia trobem la façana sud del convent amb elements arquitectònics eclèctics que combinen l'estil renaixentista amb el neogòtic.
Aquest edifici de planta rectangular acull en el seu interior una gran església de tres naus d'estil neogòtic. Sobre les naus laterals es van construir una trentena de cel·les que acollien a monjos i novicis.
A la fotografia anterior podeu veure tota la façana sud del monestir i a la propera la porta per la que sortirem de l'edifici després de visitar-lo i que a la fotografia anterior està a la dreta a la zona mig tapada per l'ombra.
A partir d'aquestes portes, i d'esquerra a dreta, podem observar set finestres eclèctiques dins d'arcs rebaixats. Cada finestra conté dos arcs bessons. A les dues fotografies següents de detall podeu observar les que tenen dos arcs de mig punt i dos arcs apuntats.
A la dreta de la finestra amb els dos arcs apuntats hi ha la que té dos arcs trilobats i a la seva dreta la dels arcs apuntats dentats. Les podeu veure a les dues properes fotografies de detall.
Respectant la simetria del conjunt de la façana les finestres que segueixen d'esquerra a dreta a l'anterior són les que tenen els arcs trilobats, apuntats i de mig punt.
A la segona planta, destinada a les cel·les dels monjos i novicis, les obertures són més petites i estan coronades d'un ràfec voladís semicircular. Totes les finestres de les façanes estan tapiades.
L'any 1.868 van establir-s'hi tres monjos cistercencs exclaustrats que venien de l'abadia de Fonfreda, a catorze quilòmetres de Narbona. L'abadia francesa fou fundada al segle XI com a benedictina i posteriorment fou cistercenca al segle XII. Aquests monjos van fundar l'ordre de Nostra Senyora del Sufragi.
Al final de la façana sud girem a l'esquerra i trobem la façana principal del monestir, la façana est, que com podeu veure a les fotografies anterior i propera està flanquejada per dues torres poligonals i coronada al centre per un campanar de cadireta de dos ulls. Aprofitant ell desnivell del terreny es construí una planta soterrani. Una part d'aquesta planta fou mausoleu.
Aquests grans finestrals amb els seus vitralls omplen de llum natural la nau central de l'església del monestir cistercenc.
No puc continuar resseguint perimetralment el monestir perquè no tinc accés a la façana nord ni a la de ponent. A la fotografia següent, que ens permet veure una petita part de la façana nord, podeu constatar que un mur ens barra el pas.
A la fotografia de detall del plafó informatiu que hem vist abans d'entrar a Mas de Colom he encerclat campanar de cadireta que hi ha a la façana de ponent.
Si amplio la primera fotografia de l'entrada d'avui podem veure els dos campanars de cadireta del monestir. A l'esquerra el de la façana de ponent ( 1 ), d'un sol ull, i a la dreta el de la façana est ( 2 ) amb dos ulls.
Donem mitja volta i tornem a l'entrada de la masia, de la que hi ha referències notarials des del segle XIV, per accedir-hi en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada