Un cop d'ull a Cal Trepat ( 2 ).

Després de sortir de les oficines del Departament Comercial de Cal Trepat anem a visitar les cinc primeres naus, de les dinou que formen el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat. Estem a la nau 19 com podeu veure en primer terme de la propera fotografia, ara cal anar a l'altre extrem, a la nau 1. Les façanes que no estan pintades de nou són les que es poden visitar.

De Cal Trepat es conserva pràcticament tot: les màquines del procés de producció, les eines dels treballadors, l'estructura arquitectònica de l'edifici i l'arxiu. Les obres per restaurar les cinc primeres naus s'han centrat bàsicament en la restitució dels sostres, substituint totes les parts de fusta fetes malbé després de trenta anys sense manteniment. A les properes fotografies podeu veure el treball amb maó de les portes i finestres de les naus.

En el camí que va de fàbrica de maquinaria agrícola J. Trepat a museu de la mecanització agrària Cal Trepat,  els criteris d'intervenció arquitectònica s'han basat en la conservació el màxim fidedigna possible de l'aspecte original que tenia la fàbrica quan l'any 2.006 passà a titularitat municipal.

Entre les naus 6 i 7, el cartell J.Trepat ens parla d'una de les joies del patrimoni industrial del país, amb un paper decisiu entre 1.930 i 1.970 en la mecanització del camp. 

A la nau 6 hi havia les antigues oficines comercials i administratives. A diferència de les altres naus, les finestres i la petita porta tenien reixes. A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure el petit espai per on els treballadors cobraven el seu salari.

A la primera aigua de la nau 7 podeu veure, entre la finestra i la porta enreixades, un plafó d'anuncis de fusta amb forma de caseta en el que es penjaven diferents informacions perquè els treballadors les llegissin. Al frontó d'aquesta "caseta" podeu observar encara el logotip de Cal Trepat. A la nau 7 hi havia també el muntatge dels tallants i la secció de soldadura.

Però abans d'aturar-nos a les antigues oficines comercials i administratives, hem passat en la nostra passejada des de la nau 19 a la 8, la funció de les quals us comento breument. La nau 19 era el magatzem de màquines acabades i preparades per facturar i vendre. La nau 18 era el magatzem de plantilles i fusta. A la nau 17 hi trobem la secció de fusteria, a la nau 16 el magatzem de ferro i l'Arxiu General; i a les naus 15 i 14 la secció de pintura.

A la nau 13 la secció de rampills, a la nau 12 la secció de muntatge de lligadores i dels ajustaments finals. La nau 11 era l'encarregada de la fabricació de lones, els treballadors de la nau 10 feien l'estampació i el calibratge. Per acabar i tornar al punt on estem, les antigues oficines, a les naus 9 i 8 trobem la secció de muntatge de les màquines segadores. 

Recordeu que totes aquestes naus, de la 6 a la 19, no estan museïtzades i no es poden visitar. El museu de la mecanització agrària Cal Trepat el formen la nau 5 on hi ha la secció de tallers, la nau 4 amb el magatzem de peces foses, de calibrat i de tubs i l'al·lucinant oficina tècnica de modelatge. Per acabar, les tres naus on comença la visita guiada, les naus 3, 2 i 1: la foneria.

Només girar a la dreta quan s'acaben les naus, trobem la part exterior de la foneria. A l'esquerra de la part asfaltada es procedia al trencament del ferro que arribava a la fàbrica en camions.

Aquí hi havia tres pals en forma de trípode anomenat trencador, un artefacte molt perillós. On es trobaven els tres pals d'onze metres de llarg, hi havia una corriola amb una sirga de 25 metres de llarg i 25 mil·límetres de gruix. Un motor elèctric pujava 850 quilograms de ferro a 7,2 metres d'altura i els deixava en caiguda lliure per trencar-lo. Els operaris estaven "protegits" per unes mampares de fusta per evitar l'impacte dels trossos  de ferro que sortien disparats...

En la propera fotografia dels anys 20 de segle passat es poden veure a l'esquerra els tres pals de fusta del trencador. La fotografia és de l'arxiu de les industries Trepat que gentilment m'han autoritzat a publicar-la.

Un operari carregava el cubilot que podeu veure a la fotografia següent amb ferro vell, ferro colat, carbó de coc i lingots de ferro. Els primers anys aquesta feina era manual, més endavant  s'emprà el muntacàrregues. A la dreta, a terra, hi ha trossos de ferro.

  

El carretó i la pala sembla que esperen que l'operari de Cal Trepat acabi de carregar el carbó de coc i el descarregui al cubilot...

Ha arribat el moment d'entrar a les naus en les que entendrem la duríssima feina dels treballadors de Cal Trepat.

Esteu preparats?

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a Cal Trepat ( 6 ).

Després de donar un cop d'ull a la nau 5 que acull la secció de tallers amb el seu al·lucinant embarrat, s'acaba la visita a l'espai museïtzat de la fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega. Però ja vaig explicar-vos que gràcies a la gentilesa de Roser Miarnau Pomés, tècnica del museu, podrem continuar el nostre passeig virtual per la resta de naus que, per seguretat, no són visitables. Al demanar-li la possibilitat de fotografiar-es la Roser va penjar al facebook del museu fotografies de les naus 6 a la 18 i m'autoritzà a publicar-les. La fotografia de la nau 19 és d'Oriol Saula Briansó a qui també li semblà molt bé que us la mostri.

Avui coneixerem les naus 6, 7, 8 i 9 amb el suport de les fotografies penjades per la Roser el dia 13 de maig del 2.016 al facebboc del museu de la mecanització agrària Cal Trepat.
La informació general  i la concreta de cada nau és del llibre Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega de Jaume Espinagosa Marsà  que vaig recomanar-vos al març del 2.009 a l'entrada "Cal Trepat".

A la nau 6, en la que  hi ha la secció de tallants, la meitat de les màquines estaven accionades per l'embarrat de la nau 5. Màquines com una cisalla anglesa, dues premses excèntriques per tallar xapa i ferro, una màquina de foradar, una màquina de dentar tallants, una premsa manual... Entrant a la nau, a la dreta, hi havia les primeres oficines de Cal Trepat.

En aquestes oficines hi treballaven Josep Trepat Galceran ( 1.881 - 1.973 ), l'amo, i set empleats. A la propera fotografia podeu veure a l'esquerra, al fons, la nau.

A les tres properes naus: set, vuit i nou, que visitarem avui, hi havia la secció de muntatge de les màquines segadores.
A la nau 7 trobem el taller de soldadura elèctrica de fil continu i robotització. Cal Trepat revolucionà les feines del camp al ser la primera de tota Espanya que fabricà l'any 1.929 la dalladora per a segar farratge.

També va ser la primera, l'any 1.955, en canviar les rodes de ferro de les màquines amb les que els pagesos treballaven al camp per rodes amb pneumàtics.

L'any 1.960 va sortir de la fàbrica la primera segadora d'alfals per treballar amb un tractor i no amb la mula. Estava clar que calia adaptar-se a la gran revolució que suposà canviar de la tracció animal a la motoritzada.

Cal Trepat va intentar adaptar-se a aquest gran canvi i fabricà diferents màquines dissenyades per treballar amb els tractors com adobadores, rampills, premses, segadores sense rodes...., però amb la mecanització del camp començà la decadència de la fàbrica targarina.

La nau 8 estava especialitzada en fer forats a les peces que fabricava utilitzant vuit màquines de foradar, dues rebladores que unien peces mitjançant reblons i una màquina de llimar.

A la propera fotografia podeu veure la cabina de l'encarregar de la nau vuit, anant a l'esquerra i al fons hi ha les escales que porten a les dues calderes de la calefacció de tota la fàbrica.

A l'última de les tres naus de la secció de màquines segadores, la nau 9, trobem la cadena de muntatge de les màquines segadores.

Era una cadena de muntatge manual, al fons de la qual hi havia la secció de forjadors. La fotografia següent ens mostra aquesta cadena de muntatge.

A la propera i última entrada dedicada a Cal Trepat acabarem la visita a les naus no museïtzades anant de de la nau 10 amb la secció d'estampació i calibratge, a la nau 19 que era el magatzem de les màquines acabades.
Atentament.
Senyor i

Un cop d'ull a Cal Trepat ( 4 ).

Deixem la tercera nau de la secció de foneria, l'encarregada de fondre alumini i bronze, per entrar a la nau número 4 on hi ha el magatzem de les peces foses, de calibrat i de tubs. Tot aquest material és imprescindible per al bon funcionament de la nau 5. Però el tresor més important d'aquesta nau és l'oficina tècnica de modelatge.

En la nau 4 també es guarden els utillatges i les plantilles que es fan anar en el procés de mecanització de les peces, i una màquina automàtica de serrar. Només entrar a la nau podem veure exposades algunes de les mítiques màquines agrícoles Trepat com la barra dalladora, en primer terme a la fotografia anterior i a l'esquerra a la propera fotografia, o el rampill de descàrrega.

La barra dalladora fou l'adaptació als tractors de les antigues dalladores de tracció animal. Aquestes dalladores eren per segar els farratges i el gra. Segons el tipus de conreu calia fer petites adaptacions a la barra de tall. La màquina passava pel camp i el tall en forma de tisora anava segant la collita i deixant-la afilerada en forma de llarg cavalló gràcies a una peça lateral. A Cal Trepat van fabricar-ne 16.432.

A la fotografia anterior podeu veure un rampill de descàrrega, una màquina per recollir el farratge escampat després de la sega. Estirat per un animal, anava deixant tota la sega ordenada en munts facilitant la feina de recollir-la. 

Deixem les màquines exposades per seguir el passadís delimitat per les cordes que ens porta a l'ànima de Cal Trepat: l'oficina tècnica de modelatge.

En aquest petit espai van arribar a treballar-hi un perit i tres modelistes. Hi ha una taula de dibuix, tres bancs de fuster, un torn de fusta, una serradora de marqueteria i un arxivador de dibuixos tècnics.

Malgrat treballar-hi molt poques persones, l'oficina tècnica de modelatge era, com he dit abans, l'ànima de la fàbrica, perquè en aquest espai reduït dissenyaven peça a peça cada màquina Trepat.

A la fotografia anterior podeu veure un banc de fuster en primer terme, i darrere un torn de fusta. Els modelistes tenien que assegurar-se de la perfecció de cada peça, condició imprescindible en el funcionament general de la màquina.

A la taula de dibuix dissenyaven la peça sobre el paper i posteriorment la feien artesanalment en fusta. La peça resultant de fusta, anomenada model, era el punt de partida per a l'obtenció del motlle.

He de confessar-vos que veure la feina feta pels modelistes va deixar-me bocabadat, quina perfecció i domini del treball en fusta! Els engranatges són espectaculars...I encara cal valorar-los més si penseu que els modelistes de Cal Trepat no tenien una formació acadèmica, eren autodidactes i tots provenien de fusteries o ebenisteries de Tàrrega.

M'agrada especialment de la feina feta per la gent que ha museïtzat Cal Trepat, el fet de gravar uns senzills vídeos en els que els antics treballadors, alguns ja molt vellets, ens expliquen la seva feina. A la part superior de l'armari de fusta de oficina tècnica de modelatge, una pantalla ens convida a escoltar que feien al taller dels modelistes.

Podeu gaudir amb les explicacions de Blai Grau que fou modelista de Cal Trepat entre 1.934 i 1.957. Es magnífic no perdre la memòria oral dels antics treballadors...

Deixem la nau 4 per anar a l'última de les naus museïtzades, la nau 5, la més espectacular de Cal Trepat. Esteu preparats per al·lucinar amb la secció de tallers?
Atentament.
Senyor i

Cal Trepat.

Avui volia recomanar el llibre editat per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l'Urgell : Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega. El Museu Comarcal de l'Urgell va dur a terme una investigació històrica sobre l'antiga fàbrica de maquinària agrícola. El treball consta d'un llibre que ens explica la història de la fàbrica acompanyada d'un magnífic arxiu fotogràfic; i un documental en DVD amb l'encert de recollir les explicacions de tècnics i antics treballadors. És un petit tresor sobre el patrimoni industrial de les terres lleidatanes.

Cal Trepat va començar a funcionar al 1914. Entre els anys 1930 i 1970 va ser, juntament amb la fàbrica Ajuria de Vitoria , la principal productora de maquinària agrícola a l'Estat Espanyol i una de les principals d'Europa.

La fàbrica Ajuria, fundada al 1847 va ser la primera fàbrica siderúrgica d'Euskadi, conjuntament amb la de Santa Ana de Bolueta de Bilbao. Al 1906 tenia e primer forn elèctric de l'Estat .Va funcionar fins al 1985 i actualment l'Ajuntament d'Asparrena la vol comprar i fer-hi un museu.

Les màquines de Cal Trepat van suposar la mecanització de l'agricultura.Des de principis dels anys 30 al final dels 60, Cal Trepat dominà la maquinària agrícola , sobre tot , la de tracció animal.

Fotografia de la plana 63 del llibre. Nau número 9. Els treballadors de la cadena de muntatge de les màquines segadores d'alfals.Anys 1961-62. Fotografia Calafell. Arxiu de les Indústries J.Trepat.Però l'arribada de la maquinària a motor als anys 70 amb les recol·lectores , les conegudes "cosechadores", van suposar el principi de la fi de Cal trepat. Entre finals dels 70 i principis del 80 la fàbrica es va quedar sense treballadors.
En aquests anys de funcionament 550 persones van fabricar 75.000 màquines, especialment garbelladores.
Des de l'any 2007 Cal Trepat és propietat de l'Ajuntament i aviat es transformarà en museu. La fàbrica s'ha mantingut igual que en els moments de màxima producció. És un exemple únic de fàbrica de maquinària agrícola.
Si cliqueu en els noms de les fàbriques podreu veure les màquines fetes a Cal Trepat i a la fàbrica Ajuria, totes ja són peces de museu.
Atentament.
Senyor i

Visita 3D a Cal Trepat.

Al març del 2.009 us recomanava el llibre editat per l'Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l'Urgell " Fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega", amb un magnífic arxiu fotogràfic i un DVD que recull les explicacions d'antics tècnics i treballadors.

Entre octubre del 2.016 i gener del 2.017 una sèrie de set entrades titulades " Un cop d'ull a Cal Trepat", ens permeteren visitar virtualment l'antiga fàbrica. Les entrades sisena i setena d'aquesta descoberta vaig poder fer-les gràcies a la gentilesa de Roser Miarnau Pomés tècnica del museu, ja que les naus 6 a 19 no són visitables. A partir de la meva petició va penjar una colla de fotografies d'aquestes naus no museïtzades al facebboc del museu i m'autoritzà a publicar-les. La fotografia de la nau 19 és de l'arqueòleg i director tècnic del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega Oriol Saula Briansó a qui també li semblà una bona idea que us l'ensenyés.

L'any 1.983 es va crear el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNACTEC ) amb seu central a Terrassa, en una antiga fàbrica tèxtil de la rambla Egara. L'objectiu del museu és la preservació del patrimoni industrial i , a partir d'aquest patrimoni, explicar la industrialització de Catalunya. Aquesta descoberta apassionant la podeu fer als vint-i-vuit museus científics que formen part del mNACTEC. Cinc d'aquest museus són lleidatans.

Si entreu a la web del Museu de la mecanització agrària de Cal Trepat, veureu a la part superior esquerra la proposta VISITA 3D, cliqueu-la i la sirena de la fàbrica us donarà la benvinguda. Esteu preparats per entrar al museu?

Amb la rodeta i el moviment del ratolí o clicant als símbols blaus de la part baixa de la pantalla, que podeu veure a la fotografia anterior, podreu passejar per Cal Trepat. Clicant la icona que veureu a la part superior esquerra de la pantalla, s'obrirà un plànol i podreu triar on anar de la part museïtzada de Cal Trepat. Com a la visita real no podreu veure les naus de la 6 a la 19.

Si el vostre clic el feu a la part inferior dreta de la pantalla, es desplegaran disset fotografies que us permetran també triar l'espai on fer un cop d'ull.

Si visiteu terres ponentines guardeu part del vostre temps per gaudir de la proposta targarina de Cal Trepat. Estic segur que m'agraireu el consell.

Atentament.

Senyor i

Un cop d'ull a Cal Trepat ( i 7 ).

Acabem avui la visita a la resta de les naus no museïtzades de Cal Trepat gràcies al savoir faire  de la Roser Miarnau Pomés i l'Oriol Saula Briansó, que m'han autoritzat a publicar les fotografies que veureu en aquesta entrada, ja que les naus per motius de seguretat no són visitables. Ja vaig dir-vos a l'entrada anterior dedicada a la fàbrica de maquinària agrícola J.Trepat de Tàrrega, que la Roser va penjar al facebook del museu fotografies de les naus 6 a la 18. La fotografia de la nau 19 és de l'Oriol.
Comencem per la nau 10 on hi havia la secció d'estampació i calibratge. A la propera fotografia podeu veure forns, premses i el martinet d'aquesta nau.

Una de les màquines més contundents d'aquesta nau és el martinet d'altura, en el que una peça mòbil de 450 quilograms es deixava caure de cop contra el ferro laminat col·locat en una enclusa i l'estampava...

A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra una sèrie de màquines fresadores amb les que s'obtenien peces metàl·liques amb superfícies planes, corbes o de diverses formes. A la dreta hi ha un motor de tres cilindres amb dinamo que s'engegava quan hi havia restriccions elèctriques.

En aquesta secció, a més a més del martinet d'altura i les fresadores, hi ha màquines de foradar, quatre forns per escalfar el ferro abans d'estampar-lo, un martell piló de 145 quilograms...

Abans de canviar de nau, una última mirada a la nau 10. A la fotografia anterior, en primer terme, a la dreta tenim les màquines de foradar.
La nau 11 estava destinada a la secció de fabricació de lones, magatzem de caragols i femelles, i les peces de les màquines lligadores i segadores.

La secció de muntatge de les lligadores i dels ajustaments finals estava a la nau 12. Les lligadores servien, com indica el seu nom, per lligar garbes de gra amb fil de cisa. També podia ser segadora que s'adaptava a la tracció animal o al tractor.

Anem ara a la secció de rampills, concretament a la nau 13, en la que es fabricaven quatre tipus de rampills: voltejador, giratori, recollidor i rampill de descàrrega lateral. El rampill és una màqina per voltejar els farratges o recollir-los o afilerar-los.

A les naus 14 i 15 trobem la secció de pintura que, evidentment, era la feina que tancava el procès de fabricació d'una màquina agrícola.

Del 1.916 a mitjans dels anys 50 es pintava amb pinzells i pintura fabricada a la pròpia empresa en un petit espai al fons de la nau. Des de mitjans dels anys 50 es començà a pintar amb pistola .

Fins als anys 70 s'empraren pigments naturals. Un cop pintades es posava la calcomania de Cal Trepat. Les màquines acabades es guardaven en una part de la nau 15.

El magatzem de ferro i l'Arxiu General ocupen la nau 16. Aquest arxiu és una finestra oberta a la vida professional i personal dels treballadors i al funcionament detallat de la fàbrica.

La nau 17 és on s'ubicava la secció de fusteria, un impressionat taller de fuster amb grans màquines com la serradora, la màquina de dalla, la de regruixar, les serres en cadena....

A la nau 18 tenim el magatzem de fusta i plantilles en el que durant dos anys es guardaven els troncs de fusta d'alzina i faig amb els que es feien bieles i camatimons. També era el magatzem dels estands que s'utilitzaven a les fires en que participava Cal Trepat.

Acabem la visita virtual a la nau 19, la darrera, que era el magatzem de màquines acabades, on les màquines de Cal trepat esperaven la facturació...

Fa trenta anys, impulsat pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, es creà el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya  ( mNATEC), que amb el temps ha esdevingut una xarxa de museus temàtics repartits pel país. Penseu que dels vint-i-vuit museus, només cinc estan en terres lleidatanes. Un d'ells, el museu de la mecanització agrària Cal Trepat, està a la capital de l'Urgell. No deixeu de visitar-lo, és una autèntica joia del patrimoni industrial de Catalunya.
Atentament.
Senyor i