Sant Pau, joia del modernisme ( 1 ).

Comencem l'entrada d'avui a l'Avinguda de Gaudí, que s'enfila des de la Sagrada Família cap a l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Una avinguda que enllaça dues obres espectaculars dels arquitectes modernistes Antoni Gaudí i Cornet i Lluís Domènech i Montaner.

Els fanals d'aquesta avinguda són obra de l'arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí, que també dissenyà els coneguts bancs-fanals del Passeig de Gràcia decorats amb trencadís. A la fotografia anterior podeu veure la part superior d'aquests fanals. Malgrat la seva bellesa van estar tancats molts anys en un magatzem i no es van col·locar a l'Avinguda de Gaudí fins l'any 1.985...

L'Hospital té els seus orígens al 1.401 amb la fusió dels sis hospitals que hi havia en aquell moment a la citat de Barcelona. Fou, entre 1.401 i 1.926, l'hospital general de la ciutat.

A la propera fotografia podeu veure com l'Hospital de la Santa Creu i  Sant Pau ens acull gairebé fent-nos una abraçada amb les ales de l'edifici principal ( Pavelló de l'Administració ). 

Lluís Domènech i Montaner, inspirant-se en els hospitals més moderns d'Europa, dissenyà un hospital organitzat en pavellons aïllats, envoltats de jardins i connectats amb túnels subterranis. El recinte modernista, que visitarem virtualment mitjançant sis entrades, es construí entre els anys 1.902 i 1.930.

A la fotografia anterior podeu veure el cos central del Pavelló de l'Administració, coronat per la torre del rellotge rematada per una agulla, i part de les dues ales de l'edifici.

Anirem cap a l'ala dreta, on comença la visita, però abans farem un cop d'ull al treball de forja del tancament exterior.

 

Deixem el tancament exterior amb la reixa de forja i les columnes de maó vist amb capitells de pedra i l'escut amb la creu patent i anem a l'interior de l'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que és Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1.997.

Com podeu veure a les fotografies anterior i propera de detall, al pis inferior de le ales laterals el protagonisme és pels mosaics amb escenes de la història d l'hospital fets per Mario Maragliano seguint els dibuixos de Francesc Labarta.

Resseguint perimetralment les ales laterals del Pavelló de l'Adminstració trobem setze murals fets amb mosaic. Els catorze primers els va fer Mario Maragliano i els dos últims Lluís Bru. Maragliano també té mosaics a la Sagrada Família, al Palau de la Música i a la Casa Amatller.

L'any 2.009, quan ja s'havien traslladat tots els malalts i els serveis mèdics al nou hospital, començà la rehabilitació del recinte modernista.

Ja a l'interior anem a la Sala Hipòstila que té aquest nom perquè el sostre està sostingut amb columnes. Aquestes columnes suporten el pes de tot el Pavelló de l'Administració. La gran sal, de 465 metres quadrats, inicialment era un distribuïdor que donava accés a les galeries subterrànies. Els principals elements constructius són el maó i la ceràmica.

En un plafó d'aquesta sala podem veure la gran fotografia a vista d'ocell d'alguns dels pavellons de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Si calia, a la sala hi podien accedir carruatges. Les voltes sostingudes, per columnes de maó vist  cilíndriques i de base rectangular, estan acabades amb rajoles de ceràmica blanca i nervis de maó vist i ceràmica vidrada verda. 

Als anys noranta del segle passat s'habilità com a servei d'urgències i actualment és un espai que s'utilitza com a sala d'actes i recepcions. En aquesta sala comença la xarxa d'un quilòmetre de túnels soterranis que comuniquen tots els pavellons.

Deixem la Sala Hipòstila per accedir, per un túnel, al Pavelló de Sant Salvador que fou el primer que va entrar en funcionament, el dia trenta de juny del 1.916. Començarem donat un cop d'ull a l'exposició de la planta baixa.

A la fotografia anterior podeu veure diferents pots de farmàcia. Els sis del prestatge superior són del segle XX i els altres quatre dels segles XVII - XVIII. Tots són de l'antiga farmàcia de l'Hospital.

La fotografia següent és de la maqueta de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau feta l'any per Espai Model S.L. a escala 1:100.

Els consellers de la ciutat de Barcelona i el Capítol de la Catedral van acordar l'any 1.401 la construcció d'un únic hospital públic. La primera pedra del nou hospital, autoritzat pel papa Benet XIII mitjançant una butlla. Martí l'Humà era el rei però no el va veure acabat perquè les obres es van allargar fins al 1.450. La Santa Creu fou el gran hospital de Barcelona i la seva província durant més de cinc segles.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el panell de rajoles amb la creu patent ( símbol de l'Hospital de la Santa Creu ), i a la propera el panell de rajoles amb la lletra P ( símbol de l'Hospital de Sant Pau ). Aquests panells, amb vint-i-cinc rajoles cadascun, estaven a la torre d'aigües del Pavelló de la Puríssima. Es van fer, amb ceràmica esmaltada a la trepa, cap al 1910 a la fàbrica Hijo de Jaime Pujol y Bausis d'Esplugues de Llobregat.

 

 

Deixem l'exposició de la planta baixa del Pavelló de Sant Salvador i anem a l'escala per pujar a la primera planta on ens espera una instal·lació en forma de drac que ens il·lustrarà sobre l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i les principals característiques del modernisme.

Però abans de pujar-hi ens aturem a observar la bellesa de l'escala amb els graons de marbre ( petja ) i ceràmica vidrada ( contrapetja ).

Atentament.

Senyor i

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 b ).

El passat dia deu vàrem resseguir perimetralment l'església de Sant Joan de Boí, la que conserva més elements arquitectònics del segle XI, que fou primer període constructiu del romànic a la Vall de Boí.

A l'entrada d'avui visitarem virtualment el seu interior al que durant la restauració del 1.997/1.998 se li donà un aspecte el més semblant possible al que tingué al segle XII.

Entre els anys 1.920 i 1.923 es va fer el primer arrencament de les pintures murals i entre 1.976 i 1.978 el segon arrencament de pintures murals i una restauració. A la restauració dels anys 1.997/1.998  s'arrebossà l'interior i es van fer les còpies de tots els fragments de pintura mural que actualment estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).

A la fotografia anterior, feta des de la nau central, podeu veure la nau del costat de l'Evangeli (  el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i a la propera la mateixa nau vista frontalment.

A la nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podem veure l'exposició del conjunt del romànic de la Vall de Boí. Al fons de la fotografia següent podeu veure, a la dreta entre els plafons, la porta per pujar al campanar.

L'Institut d'Estudis Catalans va promoure l'any 1.907 la " Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó" dirigida per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Es varen fer fotografies, planimetries, descripcions, notes... En aquesta petita exposició podem veure alguns dels plànols del quadren de notes de Puig i Cadafalch. La fotografia de detall és dels plànol de planta de l'església de Sant Joan.

A l'angle inferior esquerre de la tercera fotografia, la de la nau del costat de l'Epístola, podeu veure una petita part de la pila d'oli en la que es guardava l'oli donat pels feligresos per les lluminàries de l'església. A la propera fotografia de detall podeu observar aquesta pila.

Deixem la nau del costat de l'Epístola per tornar a la del costat de l'Evangeli i començar a mirar i admirar la reproducció  de les pintures murals datades al canvi del segle XI al XII. A les tres properes fotografies podeu veure les del mur nord.

A la fotografia anterior podeu observar a l'esquerra de la primitiva porta d'accés la representació d'un dromedari, símbol de la humilitat i la submissió a l'edat mitjana. Els animals, reals o fantàstics, personificaven virtuts o vicis. La fotografia següent és del gall, símbol de resurrecció, pintat al timpà de la porta nord.

A l'esquerra de la propera fotografia hi ha una parella de sants o apòstols parlant i a la dreta veiem representada una escena de joglaria amb un músic, un malabarista i un equilibrista.

Deixem els fragments de pintura mural del mur nord, a la dreta de la nau de l'Evangeli, per fixar-nos en els que hi ha a l'intradós ( la cara interior ) d'alguns dels arcs de mig punt sostinguts sobre columnes i pilars que separen la nau de l'Evangeli de la nau central.

A la fotografia anterior podeu contemplar el carcoliti que trobareu a l'intradós més proper a la capçalera. Aquest animal de color grisenc que recorda a un felí no apareix citat a cap bestiari. La fotografia següent és d'una bèstia aquàtica amb un llarg coll i un cap, amb bec, coronat per dues banyes.

Com podeu constatar a les fotografies anterior, propera, i a la segona de l'entrada d'avui, la coberta actual de l'església de Sant Joan és de fusta a dues aigües. A la coberta original de Sant Joan, de fusta a dues aigües se li va afegir una volta de canó a la nau central i les naus laterals foren transformades en capelles. A l'última restauració és recuperà la coberta original. 

A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a un altre animal fantàstic del bestiari de Sant Joan, l'Osne, un enigmàtic quadrúpede que sembla disposat a començar a trotar per l'intradós. Té molt pèl i una llarga cua que se li enrosca al coll.

Si quan estem observant al carcoliti pintat a l'intradós més proper a la capçalera anem una mica  cap al costat de l'Evangeli i aixequem la mirada, veurem el fragment que representa la lapidació de Sant Esteve. En aquesta escena el sant està agenollat i pregant amb les mans alçades. A la part superior dreta de la fotografia podeu veure la mà de Déu que il·lumina a Sant Esteve amb un raig de llum. A l'esquerra del sant, tres personatges l'apedreguen.

 

 

Deixem el costat de l'Evangeli per donar un cop d'ull a dos fragments de pintura mural que hi ha a l'intradós d'un dels arcs de mig punt sostinguts sobre columnes i pilars que separen la nau de l'Epístola de la nau central. Però abans faig la propera fotografia en la que podeu veure, des de la nau central, la coberta de fusta a dues aigües.

A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar, a l'intradós del segon arc més proper al mur de ponent, un altre animal del bestiari. Un estrany quadrúpede mossegant-se la cua.

Al mateix intradós està representada una figura humana que porta una crossa a la cama esquerra i amb la mà esquerra es toca el sexe. Els problemes físics i l'actitud obscena fan referència als seus defectes físics i morals. Com podeu veure aquesta escena en algun moment de la seva llarga història fou censurada...

Des del segon arc més proper al mur de ponent entrem al costat de l'Epístola i ens fixem en el fragment de pintura mural que hi ha en aquest mur en el que hi ha representada la Bèstia apocalíptica que ens mira molt malament.

Aquest fragment amb el drac de set caps, la Bèstia apocalíptica, formava part de l'escena del Judici Final que possiblement ocupava tot el mur de ponent. Aquest monstre és una de les bèsties fantàstiques de les que parla el llibre de l'Apocalipsi. Una escena amb la clara intenció d'atemorir als fidels en la que es feia referència al Paradís i a l'Infern. El seu comportament al llarg de la vida determinaria on anirien després de la mort...

 

Per acabar la visita virtual a l'església de Sant Joan de Boí girem cua i anem fins a la porta, que trobarem al costat de l'Epístola prop de l'absis sud,  que ens permet accedir al campanar.

Si al final de la segona entrada dedicada a l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, enfilat al seu campanar, us mostrava l'església de Sant Joan de Boí, avui podeu veure des del campanar de Sant Joan l'església de Santa Eulàlia ( a l'interior de la circumferència groga ).

Atentament.

Senyor i

Taller 6a ( i 2 ).

Tornem al carrer de la Puresa de Palma de Mallorca, concretament al número vuit, per continuar gaudint del taller 6a en el que des de fa quaranta anys s'ha fet una feina contant per recuperar les tècniques d'estampació tradicional ( litografia, xilografia, gravat calcogràfic ).

 

 

A més a més de les antigues màquines, datades entre finals del segle XVIII i principis del XIX, mentre donem un cop d'ull al taller veurem que en diferents espais trobarem perfectament ordenades una colla de matrius de pedra litogràfica.

 

 

Les dues properes fotografies ens permeten observar altres materials imprescindibles pel treball d'estampació. A la primera podeu veure el prestatge amb els pots amb les diferents tintes amb les que treballen al taller 6a. Per fer-ho amb la premsa litogràfica s'empra la tinta grassa per litografia ( tusche ). A l'esquerra del prestatge podeu veure tres corrons. La segona fotografia és espàtules i rodets per entintar.

A l'entrada anterior us explicava  que l'any 1.987 6a exposà a Madrid a la Calcografia Nacional. Dos anys després exposà a Sa Llotja de Palma i l'any 2.018 la seva feina fou reconeguda amb la Medalla d'Or de la Ciutat i també va rebre per la seva aportació a l'Art Contemporani el Premi d'Arts Plàstiques Rotary.

Una de les joies del taller és la màquina plana Alauzet de tipografia mòbil que és de les poques, sinó l'única que encara funciona a Espanya. 

 

 

La propera fotografia del 1.915 és d'autor desconegut. Hi podem veure una màquina Alauzet per a impressions planes als  tallers de "El Correo Español".

 

 Font fotografia: Wikimedia Commons.

A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure gràcies a les grans obertures envidrades, el pati interior del remodelat edifici. Al fons és on va començar el projecte el dia 29 de desembre del 1.982 el projecte 6a. El nom de la Galeria d'Art i del Taller és el número del carrer on va començat l'aventura, al  carrer de Can Pont i Vic número 6a.

 

A la propera fotografia podeu veure en primer terme un tòrcul de gravat o de calcografia. La calcografia és  una tècnica d'impressió en la que graven un dibuix en una planxa metàl·lica que pot ser de zinc, coure o acer. Hi ha dues maneres de gravar el dibuix a la planxa: directament emprant un burí o una punta seca o indirectament treballant amb àcida ( aiguafort, aiguatinta,..). La màquina que podeu veure a l'esquerra, darrere del tòrcul, és una antiga guillotina.

Una vegada tenim el dibuix gravat a la planxa metàl·lica s'entinta i la tinta queda els espais que hem rebaixat amb els instruments o els àcids. Col·loquem un paper sobre la planxa entintada i sobre el paper un feltre i els posem al tòrcul de gravat o de calcografia. La màquina té dos grans cilindres per entre els quals es fa passar la planxa metàl·lica i el paper i el feltre, aplicant una gran pressió. Els primers gravats en metall fets amb burí són del segle XV.

Deixem la calcografia i tornem a la litografia. La majoria de les matrius de pedra litogràfica del taller estan als seus prestatges però algunes les han col·locat estratègicament perquè los puguem observar.

A la fotografia anterior podeu veure la matriu litogràfica per fer antigues capses d'ensaïmades i a les dues properes les matrius litogràfiques amb les figures del pòquer ( K rei, Q dama i J jota ) i per fer les capsetes en les que es posaven les cartes de la baralla espanyola de la casa Fournier. 

Agraeixo la gentilesa a la gent del taller i abans de sortir-ne faig la fotografia següent que és tot un homenatge als orígens de la Galeria i el Taller que inicialment estava  al  carrer de Can Pont i Vic número 6a.

 

 

Ja al carrer de la Puresa, abans de continuar passejant per Palma i gaudir del seu patrimoni, no puc resistir la temptació de tornar a donar un cop d'ull al taller que van impulsar els pintors Ramon Canet i Maria Carbonero.

No ens podem permetre que els antics oficis tradicionals desapareguin. Internet, els teclats i les pantalles no són imprescindibles per treballar, hi ha feines que cal fer manualment.

Atentament.

Senyor i

Taller 6a ( 1 ).

A l'entrada del passat dia dos de juny "Litografia sobre pedra" us explicava detalladament el vídeo "Litografia Harrian" ( Litografia sobre pedra ), idea del litògraf Lauren Aliende i amb Ramón Ganuza a la càmera i l’edició. Desprès us convidava a visionar el vídeo gentilesa del Bilboko Arte Ederren Museoa ( Museo de Bellas Artes de Bilbao ) per finalment anunciar-vos que gràcies a la gentilesa de la gent del taller 6a, ubicat al cor del barri jueu de Palma de Mallorca, el podríem visitar virtualment al blog. Avui ho fem.

Passejant pel que fou Call Major de Palma ens aturem al carrer de la Puresa on trobem la Galeria dArt 6a ( al número 3a ) i el Taller 6a  (al número 8 ). Les grans obertures envidrades ens permeten veure el tresor que hi ha al seu interior...

La Galeria d’Art 6a és de les poques de tot l’Estat amb taller d’estampació propi. Aquest projecte, iniciat l’any 1.982, va bufar l’any passat quaranta espelmes...

Com podeu constatar a les fotografies anteriors i propera, només entrar, a l’esquerra, ens espera un espai amb antigues màquines datades entre finals del segle XVIII i principis del XIX, matrius de pedra litogràfica, pots de tinta, rodets d’entintar...

La Galeria d'Art i el Taller 6a obtingueren l'any passat el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Des de l'any 2.009 Bel Font dirigeix 6a.

La remodelació de l'edifici, que ha durat tres anys, permet al passejant veure els treballs d'estampació des del carrer de la Puresa gràcies a les grans obertures envidrades que omplen el taller 6a de llum natural.

Apropant-me a l'antiga premsa litogràfica manual puc mostrar-vos una de les moltes matrius de pedra litogràfica que hi ha al taller.

Francesc Campins és el tècnic encarregat del taller 6a. Gràcies a ell encara podem gaudir de les antigues màquines malgrat que estem vivint en l'època digital.

6a és l'única galeria privada de l'illa de Mallorca que té el seu propi taller en el que s'han recuperat les tècniques d'estampació tradicional ( litografia, xilografia, gravat calcogràfic... ) que estaven arraconades per les tècniques fotomecàniques i digitals.

A la fotografia anterior podeu constatar la proximitat entre el taller i la galeria d'art. Per una de les obertures envidrades que omplen el taller de llum natural, podeu veure part de la galeria 6a.

Els membres fundadors del taller 6a abans d'obrir-lo van conèixer i aprendre les tècniques d'estampació tradicional. Ara ja porten quaranta anys esforçant-se en la seva conservació. 

L'antiga màquina protagonista de les tres fotografies anteriors és una premsa xilogràfica plana, i la de les tres properes una premsa tipogràfica Minerva.

En aquest anys 6a ha editat més de mil set-centes imatges en col·laboració amb més de vuitanta artistes. Tenen més de sis-centes matrius litogràfiques a disposició de l'art contemporani.

6a va exposar l'any 1.987 a Madrid a la Calcografia Nacional. Creada l'any 1.787, la Calcografia Nacional reuneix un extraordinari conjunt de planxes gravades dels grans artistes espanyols entre les que destaquen de coure gravat de Francisco de Goya. És una de les millors col·leccions de matrius calcogràfiques del món.

Com podeu veure a la fotografia anterior la caixa de fusta s'ha fet nova perquè l'original estava molt afectada pel corc de la fusta . Ara no més val "envellir-la".

El proper dijous, a la segona i última entrada dedicada al taller d'estampació amb tècniques tradicionals 6a, acabarem la visita virtual a aquest tresor ubicat al cor del call de Palma.

Atentament.

Senyor i