Pàgines

dilluns, 26 de juny del 2023

Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 4 b ).

El passat dia deu vàrem resseguir perimetralment l'església de Sant Joan de Boí, la que conserva més elements arquitectònics del segle XI, que fou primer període constructiu del romànic a la Vall de Boí.
A l'entrada d'avui visitarem virtualment el seu interior al que durant la restauració del 1.997/1.998 se li donà un aspecte el més semblant possible al que tingué al segle XII.


Entre els anys 1.920 i 1.923 es va fer el primer arrencament de les pintures murals i entre 1.976 i 1.978 el segon arrencament de pintures murals i una restauració. A la restauració dels anys 1.997/1.998  s'arrebossà l'interior i es van fer les còpies de tots els fragments de pintura mural que actualment estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).
A la fotografia anterior, feta des de la nau central, podeu veure la nau del costat de l'Evangeli (  el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i a la propera la mateixa nau vista frontalment.


A la nau del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podem veure l'exposició del conjunt del romànic de la Vall de Boí. Al fons de la fotografia següent podeu veure, a la dreta entre els plafons, la porta per pujar al campanar.


L'Institut d'Estudis Catalans va promoure l'any 1.907 la " Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó" dirigida per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Es varen fer fotografies, planimetries, descripcions, notes... En aquesta petita exposició podem veure alguns dels plànols del quadren de notes de Puig i Cadafalch. La fotografia de detall és dels plànol de planta de l'església de Sant Joan.


A l'angle inferior esquerre de la tercera fotografia, la de la nau del costat de l'Epístola, podeu veure una petita part de la pila d'oli en la que es guardava l'oli donat pels feligresos per les lluminàries de l'església. A la propera fotografia de detall podeu observar aquesta pila.


Deixem la nau del costat de l'Epístola per tornar a la del costat de l'Evangeli i començar a mirar i admirar la reproducció  de les pintures murals datades al canvi del segle XI al XII. A les tres properes fotografies podeu veure les del mur nord.


A la fotografia anterior podeu observar a l'esquerra de la primitiva porta d'accés la representació d'un dromedari, símbol de la humilitat i la submissió a l'edat mitjana. Els animals, reals o fantàstics, personificaven virtuts o vicis. La fotografia següent és del gall, símbol de resurrecció, pintat al timpà de la porta nord.


A l'esquerra de la propera fotografia hi ha una parella de sants o apòstols parlant i a la dreta veiem representada una escena de joglaria amb un músic, un malabarista i un equilibrista.


Deixem els fragments de pintura mural del mur nord, a la dreta de la nau de l'Evangeli, per fixar-nos en els que hi ha a l'intradós ( la cara interior ) d'alguns dels arcs de mig punt sostinguts sobre columnes i pilars que separen la nau de l'Evangeli de la nau central.


A la fotografia anterior podeu contemplar el carcoliti que trobareu a l'intradós més proper a la capçalera. Aquest animal de color grisenc que recorda a un felí no apareix citat a cap bestiari. La fotografia següent és d'una bèstia aquàtica amb un llarg coll i un cap, amb bec, coronat per dues banyes.


Com podeu constatar a les fotografies anterior, propera, i a la segona de l'entrada d'avui, la coberta actual de l'església de Sant Joan és de fusta a dues aigües. A la coberta original de Sant Joan, de fusta a dues aigües se li va afegir una volta de canó a la nau central i les naus laterals foren transformades en capelles. A l'última restauració és recuperà la coberta original. 
A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a un altre animal fantàstic del bestiari de Sant Joan, l'Osne, un enigmàtic quadrúpede que sembla disposat a començar a trotar per l'intradós. Té molt pèl i una llarga cua que se li enrosca al coll.


Si quan estem observant al carcoliti pintat a l'intradós més proper a la capçalera anem una mica  cap al costat de l'Evangeli i aixequem la mirada, veurem el fragment que representa la lapidació de Sant Esteve. En aquesta escena el sant està agenollat i pregant amb les mans alçades. A la part superior dreta de la fotografia podeu veure la mà de Déu que il·lumina a Sant Esteve amb un raig de llum. A l'esquerra del sant, tres personatges l'apedreguen.
 
 
Deixem el costat de l'Evangeli per donar un cop d'ull a dos fragments de pintura mural que hi ha a l'intradós d'un dels arcs de mig punt sostinguts sobre columnes i pilars que separen la nau de l'Epístola de la nau central. Però abans faig la propera fotografia en la que podeu veure, des de la nau central, la coberta de fusta a dues aigües.


A l'esquerra de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar, a l'intradós del segon arc més proper al mur de ponent, un altre animal del bestiari. Un estrany quadrúpede mossegant-se la cua.


Al mateix intradós està representada una figura humana que porta una crossa a la cama esquerra i amb la mà esquerra es toca el sexe. Els problemes físics i l'actitud obscena fan referència als seus defectes físics i morals. Com podeu veure aquesta escena en algun moment de la seva llarga història fou censurada...


Des del segon arc més proper al mur de ponent entrem al costat de l'Epístola i ens fixem en el fragment de pintura mural que hi ha en aquest mur en el que hi ha representada la Bèstia apocalíptica que ens mira molt malament.


Aquest fragment amb el drac de set caps, la Bèstia apocalíptica, formava part de l'escena del Judici Final que possiblement ocupava tot el mur de ponent. Aquest monstre és una de les bèsties fantàstiques de les que parla el llibre de l'Apocalipsi. Una escena amb la clara intenció d'atemorir als fidels en la que es feia referència al Paradís i a l'Infern. El seu comportament al llarg de la vida determinaria on anirien després de la mort...
 

Per acabar la visita virtual a l'església de Sant Joan de Boí girem cua i anem fins a la porta, que trobarem al costat de l'Epístola prop de l'absis sud,  que ens permet accedir al campanar.

Si al final de la segona entrada dedicada a l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, enfilat al seu campanar, us mostrava l'església de Sant Joan de Boí, avui podeu veure des del campanar de Sant Joan l'església de Santa Eulàlia ( a l'interior de la circumferència groga ).
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada