Els molins fariners d'Algaida ( 4 ).

A l'entrada anterior vàrem observar els molins del Falconer ( segle XVIII ) i d'en Boi ( segle XVII ). Després vam aturar-nos a la confluència dels carrers del Migdia, des Colomer i de l'Amargura on hi ha la creu des Colomer, del segle XVI, i a la seva dreta el pou. 

Anem per l'esquerra i passegem pels carrers de la Unió i de l'Església fins trobar la creu de terme de Can Vicó, una de les cinc creus que hi ha dins del poble d'Algaida bastides entre els segles XVI i XVII. Ubicada a la cantonada dels carrers de sa Quarterada i de Palma, està a tocar del molí des Sant.

És una creu de pedra amb base octogonal, amb cinc graons, fust també octogonal sobre el que hi ha el capitell amb imatges de sants que està coronat per la creu.

A la creu d'estil barroc, amb Crist crucificat en una de les cares i la Mare de Déu a l'altra, fou restaurada l'any 1.928.

 

A tocar de la creu, a l'altre costat de carrer, a la cantonada dels carrers de sa Quarterada i de Costa i Llobera, trobem el molí des Sant que fou acabat de construir l'any 1.789. Aquesta data està escrita a la fusta del congreny inferior del molí. 

Explica en Fiolet al seu llibre "Els molins fariners del terme d'Algaida", que en nom del molí ( des Sans ) fa referència a la figura que hi ha gravada a l'interior de la capella del pou ubicat a la port posterior del molí, on antigament hi havia el corral. El molí té una estructura similar a la del molí d'en Boi, amb uns magatzems tant alts que tenen dues plantes. El molí, que s'edifica com habitatge del moliner, té tres naus amb volta de canó paral·leles entre elles i perpendiculars al carrer de sa Quarterada.

L'any 1.967 es va fer una reforma en la que a la nau que fa cantonada amb el carrer de Costa i Llobera se li substituí la coberta original per una teulada que desaigua al carreró. També es canvià la cuina primitiva.

Els dormitoris que hi ha darrere de la torre del molí, a la nau central, foren restaurats l'any 1.981 pels picapedrers de Can Valera, els germans Sala. A més amés es restaurà el terrat d'envelar per evitar les filtracions de les aigües pluvials.

S'accedeix a l'habitatge del moliner pel portal amb arc de mig punt de la nau esquerra que podeu observar a la fotografia anterior i a la propera de detall.

Actualment s'accedeix a la torre des del terrat d'envelar i per l'escala de caragol interior podem pujar al replà d'ensacar la farina i, si continuem enfilant l'escala, al replà on hi havia les moles.

Es conserven els dos congrenys que actualment sostenen la teulada a dues aigües de la torre. De la resta de mecanismes del molí també queda la roda de grans dimensions que era la peça de transmissió entre l'arbre i la llanterna que accionaven els mecanismes que feien rodar la mola.

Bernat "Blanc" davallà les moles el mateix dia que les del molí d'en Pau, cap al 1.967. Aquestes moles es van portar a la cimentera d'en Sala de Porreres per seguir molent.

L'any 1.894, un dia que el molí anava molt envelat, el moliner el volgué frenar i amb l'estrebada es trencà el caparrot ( la part anterior i més gruixuda de l'arbre que surt de la torre del molí i duu els antenals per col·locar-hi l'antenada ), i va caure l'antenada a terra. El molí des Sant deixà de moldre per sempre.

Deixem el molí des Sant, continuem passejant pel carrer de sa Quarterada i de seguida trobem el Molí d'en Mostatxet del que no s'ha pogut documentar l'any de construcció però diuen que fou un dels primers que funcionà a Algaida.

Com podeu constatar a la fotografia anterior, una casa adossada al molí l'amaga parcialment. En Fiolet ens explica que un document signat el 22 de gener del 1.823 recull la patent industrial que, mitjançant l'Ajuntament d'Algaida, els moliners pagaren a la Direcció Provincial de Contribucions. En aquest document consta el nom del propietari, Pere Joan Fiol i d'ell diu "molinero de viento de una piedra", que segurament vol dir que el molí només tenia unes moles. El propietari actual és Pedro Oliver Gelabert.

Si continuem passejant pel carrer de sa Quarterada, aviat podeu veure que bona part del molí d'en Mostatxet.

L'estructura primitiva del molí era de tres naus amb volta de canó perpendiculars al carrer de sa Quarterada. Sobre la nau central hi ha la torre del molí.

La quarterada és una mesura agrària pròpia de les Illes Balears, especialment de Mallorca, que equival a 71,031 àrees. Suposo que el nom del carrer fa referència a aquesta unitat de mesura...

Aquest fou un dels primers molins que a finals del segle XIX deixà de moldre. Ràpidament es degradà i l'any 1.934 s'enderrocà la nau de l'esquerra i es començà a construir un aiguavés de la casa adossada a les dues naus que van quedar i que podeu veure a la fotografia anterior de detall. Uns anys després el propietari acabà la casa adossada i construí l'aiguavés posterior. L'última reforma es va fer l'any 1.981.

L'accés a la torre es fa des de la que fou nau central, però a diferència dels altres molins a la planta baixa l'escala és de planta quadrada per transformar-se en escala de caragol a partir del primer pis. Des de la terrassa d'envelar entrem a la torre i per l'escala de caragol interior arribem al replà d'ensacar la farina i si continuem pujant accedim al pis de les moles, que encara estan al mateix lloc.

A l'últim replà de la torre fins al 1.982 hi havia tots els mecanismes del molí excepte les antenes. L'arbre aguantava la teuladeta a dues aigües que substituí al malmès capell. Posteriorment es canvià la teuladeta per un forjat sostingut pel congreny inferior. Encara guarden trossos del congreny superior, la roda, l'arbre i la llanterna de transmissió.

Girem cua i tornem a la creu de terme de Can Vicó per continuar pel carrer de la Ribera on ens espera la creu de terme d'en Massot, on començarem la cinquena i última entrada dedicada a la descoberta dels molins fariners d'Algaida.

Atentament.

Senyor i

Romànic amagat al Prepirineu ( 14 ).

Tornem avui al Baridà, un  territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell ( Arsèguel, Pont de Bar i Cava ) i dos de la Cerdanya ( Lles de Cerdanya i Martinet ). En entrades anteriors hem visitat Els Banys de Sant Vicenç ( un nucli de població del municipi de Pont de Bar ), el Santuari de la Mare de Déu de Boscalt a poc més d'un quilòmetre d'Ansovell ( entitat de població i capital del municipi de Cava ) i la fàbrica llanera ubicada al nucli del Pont d'Arsèguel a tocar del pont de pedra que travessa el riu Segre i que és la protagonista de la fotografia següent.

Deixem la fàbrica llanera i comencem a enfilar la carretera LV-4052 que en pocs minuts ens portarà a Arsèguel, un petit municipi de vuitanta habitants. Només arribar-hi ens dóna la benvinguda l'església de Santa Coloma, protagonista de l'entrada d'avui. Darrere de l'església, de la que un document de l'any 1.098 ja en fa referència, trobareu un aparcament.

 

A la fotografia anterior podeu veure el frontispici. En aquesta façana de ponent es conserven alguns elements de l'època romànica. A la propera fotografia podeu observar la porta d'accés a l'església, molt restaurada, formada per tres arquivoltes de mig punt en degradació.

 

La propera fotografia de detall ens permet observar la línia d'impostes motllurada sobre la que hi ha les tres arquivoltes en degradació.

A la fotografia següent podeu constatar que entre la porta adovellada d'arc de mig punt i l'òcul es veuen uns carreus que ens parlen d'un arc anterior. Als dos carreus ben escairats de les cantonades hi ha esculpides dues misterioses cares que podeu observar a l'interior de les dues circumferències grogues que he dibuixat.

En els carreus ben escairats de les cantonades de la façana de ponent, a l'alçària de les arquivoltes de la porta d'accés, sorprenen les cares de forma circular esculpides. Constatareu que són molt simples, rústiques i amb poca expressivitat.

A la fotografia anterior de detall podeu veure la cara del carreu de l'esquerra i a la propera, també de detall, la cara del carreu de la dreta.

Deixem la façana de ponent per anar a la dreta i, només girar, donar un cop d'ull al campanar de torre de planta pràcticament quadrada ( 3,12 X 3,20 metres ), divuit metres d'alçària, coronat amb una cornisa i agulla recoberta de lloses de pissarra. A cada cara del campanar hi ha una finestra d'arc de mig punt.

A la fotografia següent podeu veure les façanes sud ( assolellada ) i est ( amb ombra ). Com podeu constatar, l'església no té absis i la coberta a dues aigües és de lloses de pissarra. 

Continuo resseguint perimetralment l'església per mostrar-vos millor a la propera fotografia la façana est on queda clar que l'absis original ha desaparegut.

L'església actual, que té poc a veure amb la romànica original, és el resultat de les reformes que hi van fer als segles XVII i XVIII.

Girem cua i tornem per veure alguns detalls de la façana sud, com la petita finestra que podeu observar a la fotografia de detall següent.

L'església, d'una nau amb coberta de volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt, te capelles laterals edificades en reformes posteriors.

A l'esquerra de la petita finestra  de la fotografia anterior hi ha unes dovelles que recorden antigues obertures de la façana sud.

Diu la llegenda que les esglésies i ermites de muntanya dedicades a Santa Coloma eren per demanar-li la seva protecció contra els ossos perquè un os la va protegir a ella.

Continuem resseguint perimetralment l'església de Santa Coloma i a l'esquerra del frontispici donem un cop d'ull a la façana nord.

Creuem la carretera LV-4052 que hi ha just davant de l'església i comencem a passejar per Arsèguel. De seguida, nomes començar el carrer Trias de Bes, a pocs metres de l'església de Santa Coloma ens espera una agradable sorpresa...

A la dreta del gran portal de la fotografia anterior hi ha un petit cartell que podeu veure millor a la propera fotografia de detall. Llegir-lo em deixa bocabadat al constatar que hi ha una llibreria en un poble de vuitanta habitants!

Però la sorpresa encara és més gran quan a l'apropar-me a la porta interior descobreixo que ja us vaig parlar d'aquesta llibreria al blog al març del 2.011. No estava ubicada a Arsèguel ni a Catalunya sinó en un altre país... La visitarem virtualment en una propera entrada.

Atentament.

Senyor i

L'església de Santa Maria la Major ( 1 ).

Després de donar un cop d'ull al recinte emmurallat de la Vila de Montblanc, construït al segle XIV, ens vàrem enfilar fins al pla de Santa Bàrbara on hi ha el poc que queda del Castell. Des del mur del mirador vam veure, a tocar, l'església de Santa Maria la Major. Baixant del Castell i seguint els estrets carrers arribem a la plaça de Santa Maria on comencem l'entrada d'avui.

Quan acabo de pujar el tram d'escales per accedir a la plaça amb un paviment  decorat amb dibuixos fets amb còdols delimitats amb carreus, des del mur de l'església em saluda l'ombra de la creu de terme de Santa Maria que podeu veure a la fotografia anterior. A la propera fotografia el protagonisme és per a la reproducció feta l'any 2.013 per l'escultor Joaquim Camps.

L'obra original, del segle XV, atribuïda al mestre Pere Joan es malmeté al segle XVII durant la Guerra dels Segadors. Poc a poc es degradà i fou substituïda per una de ferro.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos a les dues properes fotografies algunes figures del capitell sobre el que hi ha la creu. Podeu observar a Sant Jordi matant al drac des de diferents perspectives. A la primera fotografia està a la dreta i a la segona a l'esquerra.

Abans d'entrar a l'església m'allunyo del petit tram d'escales que ens permeten accedir-hi per mostrar-vos frontalment a les dues fotografies següents la façana barroca.

Aquesta façana, construïda entre els anys 1.667 i 1.684, substituí a la gòtica original que fou volada l'any 1.651 durant la Guerra dels Segadors. A la fotografia anterior podeu observar, a la part baixa - zona d'ombra-, els pedestals sobre els que descansa la portalada en els que hi ha quatre cares de lleó. Sobre el pedestal podem veure el primer cos amb la portalada d'arc de mig punt, en la que a les grans fulles de la porta de fusta hi ha pintada la data 1.684. A la part superior de la fotografia hi ha l'entaulament molt ornamentat que separa els dos cossos de la portalada.

La fotografia anterior és del segon cos de la façana sobre la que hi ha, al centre, l'escut de la Vila de Montblanc flanquejat per grius  ( criatures mitològiques que tenen el cap i les potes del davant d'ocell rapinyaire i les potes del darrere i la resta del cos de lleó ).

 

 

A les fornícules que hi ha entre les columnes dels dos cossos de la façana podeu observar les imatges dels apòstols i a la fornícula central del segon cos, la figura de Déu. Totes aquestes imatges les esculpí Agustí Pujol ( pare ).

L'església gòtica es començà a construir l'any 1.315 on hi hagué la primitiva església romànica edificada a la segona meitat del segle XII. Cap al 1.333 s'enderrocà part de la primitiva església perquè l'absis de la nova ja ocupava aquell espai.

Entrem a l'església de Santa Maria la Major, una construcció d'estil gòtic, que fou seu de les Corts Generals de Calalunya l'any 1.333. Aquesta església, consagrada l'any 1.578, té una sola nau amb tres trams, capelles laterals entre els contraforts i coberta de volta de creueria.

La nau està capçada amb un absis pentagonal i un frontispici carrat. El temple no el van acabar perquè la gran mortaldat de la Pesta Negra paralitza les obres. No es construí el campanar i la nau quedà més curta que la projectada. Al segle XVII van decidir no continuar la construcció.

L'església acull obres destacades com la Mare de Déu del Cor ( una talla gòtica de fusta policromada ), el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé ( de pedra policromada - segle XIV) i l'orgue ( de 1.607, reconstruït l'any 1.752 i restaurat l'any 1.977 ).

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar aquest retaule de 3,13 X 2,17 metres que fou encarregat per la família Marçal, uns rics empresaris de Montblanc, per a la seva capella a l'església de Santa Maria. Sembla que l'any 1.339 encarregà l'obra Jaume Marçal i quan va morir el seu germà Berenguer va fer que l'acabessin.

Malauradament durant les guerres dels segles XVII i XIX es van mutilar molts caps, extremitats i ornaments del retaule.

Sobre l'autoria hi ha diverses opinions. Uns diuen que podria ser obra de l'escultor montblanquí Guillem Timor, però altres creuen que fou l'escultor i mestre d'obres Renard Des Fonoll. El retaule fou restaurat durant el juliol del 2.000 i juliol i agost del 2.001.

A la fotografia anterior podeu observar un dels orgues més ben conservats del barroc català. La cadireta és del segle XVII i l'orgue major del XVIII. És l'instrument ( orgue i cadireta ) més antic de Catalunya.

La caixa, la cadireta i la tribuna guarden en el seu interior l'espai pel mestre orguener i la caixa de tubs. Per aconseguir una bona conservació, unes gran teles anomenades sargues, tapen la caixa dels tubs.

A la sarga de la dreta ( fotografia anterior de detall ) podeu veure a Santa Cecília tocant l'arpa i a la sarga de l'esquerra ( fotografia següent de detall ) el protagonista és er rei David. Movent les dues sargues cap al centre la caixa de tubs queda tapada.

És gairebé un miracle que aquest orgue estigui en tan bon estat de conservació malgrat els conflictes bèl·lics que ha patit l'església. La cadireta. d'autor desconegut, cal datar-la entre els anys 1.606 i 1.636, Joan Boscà i Sarinyena i el seu fill Antoni van construir l'Orgue Major i recompongueren la cadireta l'any 1.703. L'any 1.977 fou restaurat per Gabriel Blancafort i Georges Lhôte.

Deixem l'orgue barroc, que trobareu sobre la porta d'accés a l'església, per apropar-nos al presbiteri concretament a la sagristia i a la capella de la Sagrada Família que en època medieval fou la capella de la família March i estava dedicada a l'Anunciació (  de la Mare de Déu del Carme que en època medieval fou la capella de la família Amblard ). 

El terra de vidre, que podeu observar a les fotografies anterior i propera, ens deixa veure les restes de l'antiga església romànica.

Si anem a l'esquerra de la capella trobem una porta que dóna accés a una escala de caragol amb els graons força desgastats.

Ja us he explicat abans que l'església no es va acabar per això la nau és més curta que la projectada i el temple no té campanar. Si ens enfilem per l'escala de caragol, on anirem? O descobrirem a la propera entrada dedicada a la Vila de Montblanc.

Atentament.

Senyor i

A la partida Les Tallades ( 1 ).

A l'entrada del passat mes de maig "Passejant pel camí de l'Albagés ( 5 )" us mostrava la curiosa cabana de pedra seca que a la Wikipedra té la fitxa 14.081 ubicada al terme d'Artesa de Lleida, una terrera encastada, de planta irregular amb coberta de lloses i porta de llinda plana. Una terrera encastada és una construcció de pedra seca que aprofita una cova o un forat en una roca en la que es cobreix el frontal deixant una porta d'accés.

 

 

Al girar cua per tornar al camí de Lleida a l'Albagés a tocar de  l'encreuament de la sendera que duu a la cabana anterior i el camí, on hi ha els dos hidrants protegits per arquetes de formigó faig la propera fotografia...

 

 

A la que en la llunyania, en mig d'un camp d'ametllers, veia amb els binocles una construcció de pedra seca que a les fotografies anterior i següent està a l'interior de l'el·lipse groga.

 

En aquella entrada anàvem a la dreta per incorporar-nos a la carretera LV-7021 (Artesa de Lleida - Aspa) i de seguida, quan s'acaba la petita baixada agafàvem el camí de l'esquerra. Després d'enfilar-lo uns minuts deixarem el cotxe al costat de la cabana de pedra seca que a la Wikipedra té la fitxa 14.059. Aquesta construcció aèria aïllada de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana ja no està ubicada al terme d'Artesa de Lleida sinó al d'Aspa.

 

 

Pujant per la sendera que hi ha a la dreta de l'hidrant protegit per una arqueta de formigó, que podeu veure al centre de la propera fotografia, en pocs minuts arribarem al camí vell de Puigverd que corona el turonet.

Anant  cap a l'esquerra pel camí vell de Puigverd ràpidament estarem al costat de la cabana que veiem a la llunyania des del camí de Lleida a l'Albagés. Però abans gaudirem d'Aspa a vista d'ocell ...

Les fitxes de la Wikipedra que fan referència a cinc de les set cabanes o barraques que veurem en les dues entrades dedicades a la partida Les Tallades són de Pere Peiró.

Quan estem aproximadament al centre del primer camp d'ametllers hi entrem i quan comença a baixar ja veiem la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 5.610.

Com podeu constatar a les fotografies, la cabana és una construcció aèria aïllada que té un perfecte estat de conservació.

Vaig a la dreta per resseguir perimetralment la petita construcció de pedra seca, que no està restaurada, gaudint de tots el detalls.

A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la porta de llinda plana. En aquesta cabana la llinda no és de pedra sinó de fusta.

Entrem a la cabana de pedra seca de planta circular i en fixem amb la seva coberta. No és una coberta de volta de canó com la majoria de les terres de Lleida sinó de falsa cúpula.

La tècnica de la falsa cúpula és anterior a la volta de canó. Per fer aquest tipus de coberta  es col·locaven filades de pedres planes horitzontalment amb un lleuger pendent enfora per expulsar l'aigua de la pluja. Les filades formen anelles de pedra amb radi decreixent fins que es tanca amb una o unes lloses.

Sortim de la cabana orientada al nord-est per continuar resseguint-la perimetarlment. La podeu observar a les fotografies anterior i següent.

Girem cua i tornem al camí vell de Puigverd de Lleida. Quan el trobem anem a l'esquerra i a quatre passes, a la dreta, ja veiem la cabana que a la Wikipedra té la fitxa 5.561.

A diferència de la cabana anterior, que està aïllada al mig del terreny, aquesta construcció aèria està adossada al marge. Això vol dir que una de les parets laterals o la posterior de la cabana està formada per un marge.

Baixo per la sendera per poder mostrar-vos la cabana de planta circular des de l'esquerra. Enfilo una mica el caminet per fer-ne una fotografia frontal.

La porta, orientada al sud, de la petita cabana de pedra seca com podeu constatar a la fotografia anterior és de llinda plana. Continuo pujant una mica més per mostrar-vos la cabana des de la dreta. Podeu veure a la fotografia següent, hi ha un petit enderroc que no s'ha restaurat. Als comentaris de la fitxa de la Wikipedra hi podem llegir: " Cal Pauleta. Partida Les Tallades ".

Abans d'entrar a la cabana, a la propera fotografia de detall, podeu veure sobre la llinda de pedra una fila de pedres al sardinell, en posició vertical.

Entrant i aixecant la mirada ràpidament ens adonem que també té la coberta de falsa cúpula com la de la cabana anterior.

Surto de la cabana i després de tornar al camí vell de Puigverd per la petita sendera que hi ha davant de la porta faig la propera fotografia en la que podeu veure en primer terme la coberta de terra compactada i al fons Aspa.

Uns metres més endavant, en una zona amb pins, del camí vell de Puigverd surten tres senderes, una per l'esquerra i dues per la dreta. Malgrat que el mapa de la Wikipedra deixa molt clar que no hi ha cap fitxa d'una construcció de pedra seca seguint la segona sendera de la dreta, la curiositat em convida a enfilar-la. En molt poca estona trobo la barraca que podeu veure a les properes fotografies.

És una construcció aèria aïllada de planta rectangular amb un tancat en forma de lletra L a la seva esquerra i un pi a la dreta.

Com podeu constatar a les fotografies, a les cantonades i a l'obertura de la porta s'han emprat alguns carreus ben treballats. A la coberta d'una aigua d'uralita i a la cisterna del pou s'ha emprat ciment.

La fotografia de detall anterior ens permet veure clarament la llinda de fusta de la porta i una colla de falques, les pedres petites que es posen entre les pedres més grans de la cabana per aconseguir un bon assentament.

 

 

Vaig a l'esquerra de la cabana per fer la fotografia anterior en la que podeu veure la paret lateral del petit tancat adossat i, a esquerra i dreta de la petita construcció, dos llocs on s'amuntega la pedra de forma desordenada ( pedregal ).

 

 

Si ens apropem a la part posterior d'aquesta construcció veurem un petit pou en el que observareu fàcilment que s'ha treballat amb ciment.

Deixem la cabana per tornar en pocs minuts al camí vell de Puigverd i, en una propera entrada,  continuar passejant i gaudint de les cabanes de la partida Les Tallades d'Aspa.

Atentament.

Senyor i