Al juny i juliol del 2.016, a les entrades "Al cor del Baridà ( 1 )" i "( 2 )" us vaig ensenyar Els Banys de Sant Vicenç situats en un territori històric format per tres municipis de l'Alt Urgell ( Arsèguel, Pont de Bar i Cava ) i dos de la Cerdanya ( Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet ), conegut com el Baridà. Des del 26 de febrer de 1.775 la família Pal és la propietària dels banys, que apareixen documentats per primera vegada en un pergamí del 964.
Avui passejarem pel Baridà sortint dels Banys de Sant Vicenç en direcció a la Seu d'Urgell i ben aviat deixarem la N-260 per anar a Arsèguel i continuar enfilant la carretera fins arribar a Ansovell, una entitat de població d'uns quaranta habitants, capital del municipi de Cava. El petit poble està a 1.338 metres d'altitud.
Deixem el cotxe a Ansovell i continuem pujant tranquil·lament pel camí Cardoner que trobareu després de l'església parroquial. La sal de Cardona es distribuïa arreu del país a través d'uns camins anomenats cardoners o saliners. Aquest camí Cardoner anava de les mines de Cardona a grans zones de la Cerdanya i del Conflent. L'històric camí ens deixarà, després de caminar només un quilòmetre, davant del Santuari de la Mare de Déu de Boscalt.
L'església, d'una sola nau amb capelles laterals, té la capçalera plana orientada al nord-est. La torre-campanar, adossada a la capçalera, s'alça robusta. Una estructura contundent amb dues petites finestres d'arc de mig punt a les cares nord i sud.
Per accedir a l'església hi ha un portal amb arc de mig punt adovellat situat al sud-est. Sobre el portal, gairebé a tocar de la coberta, trobem un ull de bou.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure aquest portal. El mur extern és de reble ( fragments de pedra barrejats amb morter ), i carreus treballats rústicament.
A la casa annexa, actualment particular, hi havia antigament una petita comunitat religiosa. En un testament del segle XIII ja es parla de l'església del Boscalt. Davant del portal d'accés queden les restes del que fou hostal, punt de parada del camí Cardoner.
Al 1.558 els frares dominics tenien cura del santuari. Una llegenda del segle XVII explica l'origen del santuari dient que un pastor va trobar, sota el boix que hi ha al costat de l'església, una imatge de la Mare de Déu. A la propera fotografia podeu veure el boix.
Catalogat arbre d'interès local, el Boix de Boscalt, és de propietat particular. Mesurat per la banda més alta a 1,30 metres de terra, té un perímetre del tronc de 0,85 metres.
A la propera fotografia, a l'esquerra, podeu observar les restes de l'hostal del camí Cardener; i a la dreta el santuari. Al segle XIX, després de la desamortització de Mendizábal, només l'església i el campanar quedaren propietat de l'Església; i la resta de dependències van passar a l'Estat que les vengué en subhasta a tres particulars l'any 1.868.
Aprofiteu per seure als bancs que hi ha al Mirador de Boscalt on, gràcies a la gran fotografia panoràmica, podreu localitzar els diferents cims de la Serra.
Després de descansar una estoneta continuem pel camí Cardoner que s'enfila ( a la dreta de la propera fotografia ) pel bosc.
Als pocs minuts de caminar el santuari es veu cada vegada més petit. Aquest solitari indret del Baridà fou una de les localitzacions on es rodà l'any 1.991 la pel·lícula Solitud.
Romà Guardiet i Bergé ( físic i doctor en matemàtica ) dirigí la pel·lícula basada en la novel·la de Caterina Albert i Paradís, que utilitzava el pseudònim de Víctor Català. A la següent fotografia del cartell del film segur que reconeixereu fàcilment el campanar del santuari.
Mossèn Josep Maria Viñolas Esteva és el responsable del blog Goigs i devocions populars, un magnífic recull d'aquestes composicions poètiques cantades que lloen a la Mare de Déu o a un Sant.
Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu veure la imatge actual de la Mare de Déu de Boscalt ( que imita a la que fou destruïda l'any 1.936 ) i donar un cop d'ull a l'interior del santuari.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada