Fa uns dies passejant per l'Avinguda Prat de la Riba de Lleida em vaig quedar bocabadat al veure els aparadors de l'òptica que no fa gaire obrí les portes a la cantonada a amb el carrer Humbert Torres. Si ja teniu una bona col·lecció d'anys cal que us apropeu al número vint-i-cinc de Prat de la Riba i recordeu...
Les fotografies les vaig fer quan es fa fosc per estalviar-me tot el que es reflecteix als grans vidres dels aparadors amb la llum del dia. Així podeu veure molt millor els objectes exposats. Comparant la fotografia anterior i la propera constatareu la diferència.
Al número trenta-sis del carrer Major fou fundada l'any 1.898 la botiga El Baratillo Leridano en la que moltes generacions de lleidatans vàrem emocionar-nos amb les pilotes i joguines penjades dels balcons de l'edifici, i evidentment tocant els petits pianos! Malauradament la màgica botiga tancà l'any 1.978.
A l'entrada "Un cop d'ull a la Vileta" del passat mes de març us explicava que a Artesa de Lleida s'estava acabant la rehabilitació d'un edifici de "la Vileta" per acollir el Museu de la Joguina.
Les obres, iniciades a final del 2.018, han donat pas a un edifici de tres-cents metres quadrats de superfície construïda i uns dos-cents cinquanta metres quadrats útils repartits en tres espais expositius en diferents nivells.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos amb més detall el curiós balancí de cartró pedra en el que no hi ha assegut un nen petit sinó una nina, també de cartró.
L'edifici estava projectat per acollir les tres mil joguines del col·leccionista lleidatà Manel Gigó. He escrit estava projectat perquè l'ús serà un altre.
Després de les últimes eleccions municipals el nou consistori d'Artesa de Lleida, d'ERC, ha decidit que l'edifici de "la Vileta" serà una ludoteca i no el Museu de la Joguina...
Dels que heu tocat els pianos de la fotografia anterior, milers de lleidatans ho vàrem fer, els més joves ja teniu gairebé cinquanta anys.
L'anterior govern municipal ja havia enllestit la part museogràfica i tenia previst obrir el museu aviat. Fins i tot ja s'hi havia organitzat una petita exposició de joguines.
Entre el piano i les baldufes, a la fotografia anterior i a la següent, podeu observar titelles de la ballarina i titellaire austríaca Herta Frankel ( 1.913 - 1.996 ) que des de l'any 1.942 visqué a Barcelona. Herta fou una pionera dels programes infantils a Televisión Española. Molts la recordareu acompanyada de la Perrita Marilín. Si fa molts anys que no veieu a Pepito, la tía Cristina, Tonto, Gruñón, la ratita Violeta... avui les podeu recordar al blog.
Acabem de donar un cop d'ull a l'aparador de Prat de la Riba on gairebé a la cantonada amb Humbert Torres hi ha un altre balancí amb un gran caragol de cartró pedra en el que seu una nina també de cartró. El quadre dedicat al Baratillo és de l'artista lleidatà Miquel Roig Nadal.
Al Servei d'Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Ilerdenca, ubicat al número noranta-set de la Partida Caparrella vaig trobar la propera fotografia del Baratillo a mitjans del segle passat.
Fons fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta.
Com podeu constatar a l'antiga fotografia a la dreta del Baratillo, al número trenta-quatre del carrer Major, hi havia la botiga tèxtil La Elegancia fundada l'any 1.911 pels padrins de Manel Gigó.
La nova òptica de Prat de la Riba també té aparadors al carrer Humbert Torres. Als primers també podem gaudir d'algunes de les joguines de El Baratillo Leridano.
El Baratillo va tancar l'any 1.978 i els propietaris de La Elegancia van comprar la botiga de joguines l'any 1.983 per ampliar el seu negoci.
Quan la família Gigó comprà el Baratillo moltes de les joguines ja s'havien venut des del 1.978, però les que quedaven van passar a ser propietat de La Elegancia.
A la fotografia anterior podeu veure una roda de fira feta amb les peces d'un MECCANO, joc de modelisme creat a Liverpool per Frank Hornby l'any 1.898. La marca MECCANO és del 1.907. A l'esquerra hi ha un Cine Nic, un projector de cinema infantil patentat pels germans barcelonins Josep Maria i Tomàs Nicolau Griñó l'any 1.931. Fou molt popular entre els anys 1.940 i 1.970. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar les entrades del blog que he dedicat al Cine Nic.
Manel Gigó ha anat comprant i restaurant joguines antigues. També ha rebut donacions de lleidatans per ampliar l'espectacular col·lecció.
Els pianos que recordeu milers de lleidatans afortunadament no s'havien venut quan els propietaris de La Elegancia compraren el Baratillo. Si passegeu per Prat de la Riba els tornareu a veure!
Algunes de les joguines tenen més de cent anys. Ni aquestes ni la resta de la col·lecció, tot un tresor lleidatà oblidat, tindran el museu que mereixen.
El sentit comú convida a l'Ajuntament de Lleida i a Manel Gigó a negociar com fer possible que el Museu amb la col·lecció de El Baratillo Leridano s'ubiqui on correspon, a la ciutat de Lleida que acollí la botiga durant vuitanta anys.
No deixeu d'apropar-vos a l'Avinguda Prat de la Riba número vint-i-cinc per mirar i admirar la petita mostra de joguines del Baratillo que hi ha als aparadors.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada