dimecres, 22 de març del 2023

Un cop d'ull a "la Vileta".

Al blog he dedicat i dedicaré una colla d'entrades a l'Espai Natural Protegit de Mas de Melons - Alfés. Sempre hi vaig des de Lleida, la meva ciutat, per la carretera L-702 fins a Artesa de Lleida on agafo la LV-7021 fins a Aspa per continuar per la pista que va a Castelldans.
 

Avui ens quedarem a Artesa de Lleida perquè vull convidar-vos a passejar per la Vileta. Deixem el cotxe a prop de l'església de Sant Miquel Arcàngel que es començà a construir l'any 1.727. Com podeu constatar a la fotografia anterior es tracta d'un edifici molt sobri i amb poques ornamentacions. A la façana, sobre la porta, hi ha una fornícula amb motllures neoclàssiques amb una imatge de Sant Miquel. Sobre les motllures de la fornícula hi ha una altra imatge...


Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure detalladament el medalló que hi ha als peus del sant l'any 1.730 o 1.739 ( no està clar si és un zero petit o un nou ). 


És una església d'una sola nau amb coberta de volta de canó i amb tres capelles per banda, baptisteri i dues sagristies. Durant la Guerra Civil van cremar el retaule barroc del Roser. 
Si mirem a la dreta de l'església veurem unes escales que ens conviden a pujar i conèixer els orígens d'Artesa de Lleida.


A l'esquerra de l'església gairebé a tocar hi ha el carrer del Fossar Vell on antigament hi havia el primitiu cementiri al costat de l'església. Però l'església actual no fou la primera d'Artesa de Lleida sinó una d'estil romànic que apareix documentada a finals del segle XII i que molt possiblement estava ubicada a tocar del petit castell de la vila.
Quan comencem a enfilar les escales podem observar detalladament el campanar de torre octogonal que hi ha a l'angle dret de la façana. Les escales ens deixen a la Vileta, declarada Bé Cultural d'Interès Local, que fou una vila closa amb tres portals d'entrada.


Després de caminar uns metres per la Vileta em giro i faig la fotografia següent en la que podeu veure com al fons treu el nas el campanar de l'església. Les dues properes fotografies de detall són de les dovelles clau de dues de les portes d'arc de mig punt de les cases del carrer Vileta. A la primera, del número vuit,  hi podem llegir l'any 1.697 i a la segona, la del número tretze, l'any és el 1.606.


 

Artesa de Lleida es va formar sobre un turó a la segona meitat del segle XII. Estava ubicada en els actuals carrers Castell, Fossar Vell i la travessia del Fossar Vell. Era un nucli emmurallat en el que hi havia un castell, l'església romànica ( que pertanyia als Templers de Gardeny i posteriorment als Hospitalers ) amb el seu cementiri i poques cases. A partir dels segles XV i XVI es va fer el nucli de població de la Vileta, també al turó, a tocar del primer nucli del segle XII. Artesa tingué un nucli fortificat amb castell i església i una vila closa ( la Vileta ) amb un únic carrer. Les cases de la Vileta tenien la funció de muralla.


El castell i l'antiga església romànica es van ensorrar durant les guerres que ha patit el nostre maltractat territori. Quan desaparegué la primera església de Sant Miquel es construí al segle XVIII, davant de la porta sud de la Vileta, l'església neoclàssica. El segle passat es va enderrocar les porxades, amb les seves arcades, que tancaven la Vileta...


En el marc del Projecte Ponent Actiu s'ha fet una inversió de 230.851 € per recuperar la Vileta. Han treballat al carrer Vileta i als seus accessos des del carrer la Bassa i el carrer dels Gallarts. Ponent Actiu té com objectiu la consolidació d'un model sostenible i competitiu de turisme. Hi ha cinquanta-vuit projectes dels municipis del Segrià, Urgell i Pla d'Urgell. Aquests projectes estan finançats en un 50 % pels Fons Feder de la Unió Europea, un 25 % de la Diputació de Lleida i un 25% pel Municipi.


S'han soterrat les xarxes d'enllumenat públic i electricitat i les de telefonia que penjaven en les façanes o pals de fusta s'han col·locat de forma més discreta reduint clarament l'impacte visual. També s'han millorat les xarxes de sanejament i subministrament d'aigua i s'ha canviat el paviment de formigó. Al fer les obres del clavegueram van trobar un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil que es podrà visitar.


A les fotografies anterior i propera podeu veure l'edifici que s'està rehabilitant per acollir el Museu de la Joguina. Les obres van començar a finals del 2.018 i quan estigui acabat tindrà tres-cents metres quadrats de superfície construïda i uns dos-cents cinquanta metres quadrats útils repartits en tres espais expositius en diferents nivells.


L'edifici acollirà els tres mil joguets del col·leccionista lleidatà Manel Gigó. El seus padrins van comprar les joguines que quedaven de la mítica botiga "El Baratillo" fundada l'any 1.898. Els que ja tenim una edat i som de les terres de Lleida recordem perfectament façana del número trenta-sis del carrer Major plena de joguines penjades.
 
  
Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Porta
 
Com podeu constatar a la fotografia anterior de mitjans del segle passat, a la dreta de El Baratillo hi havia la botiga tèxtil La Elegancia, fundada l'any 1.911 pels padrins de Manel Giró. El Baratillo va tancar l'any 1.978 i al 1.983 els propietaris de La Elegancia van comprar la botiga de joguines per ampliar el seu negoci. Quan la família Gigó va comprar El Baratillo ja s'havien venut moltes joguines des de que va tancar, però Manel Gigó n'ha anat comprant i restaurant i també ha rebut donacions dels lleidatans per a la seva espectacular col·lecció. Afortunadament encara no s'havien venut els pianos que tots els lleidatans que passem de la cinquantena hem tocat quan érem petits...
 
 
Acabem de baixar pel carrer Vileta fins arribar al carrer dels Gallart. A la dreta de la fotografia anterior podeu veure un edifici en el que, al balcó, hi ha el cartell de l'Agrupació Cultural La Femosa que treballa per a la cultura artesana des del 1.967. L'edifici del número set del carrer dels Gallart fou comprat l'any 1.991 per La Femosa gràcies a les aportacions de tots els associats. Després d'un llarg periple per diferents ubicacions la seu definitiva és aquesta casa del segle XVIII que durant el segle XIX i les dues primeres del XX fou les escoles municipals.


Si ens girem a l'esquerra podem veure el tram del carrer Vileta que s'enfila fins a la que fou vila closa. Com podeu observar a la fotografia les mateixes cases tenen funció de muralla.


Deixem el centre d'Artesa de Lleida per anar passejant fins a l'Ermita de Sant Ramon Nonat que observarem detalladament en una propera entrada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada