Sota el temple romànic de Santa Maria d'Agramunt...

A les dues últimes entrades dedicades a la vila d'Agramunt hem donat un cop d'ull a l'Espai Guinovart. Us comentava al sortir-ne que en una propera entrada passejaríem dos minuts per tornar a l'església de Santa Maria, iniciada l'any 1.163.

A la fotografia anterior en podeu veure el frontispici, amb el campanar gòtic a l'esquerra ( construït al segle XIV ) i la portalada romànica, amb vuit arquivoltes en degradació, al centre. És un dels millors exemples de l'anomenada Escola de Lleida i una de les portalades romàniques més espectaculars de Catalunya.

Avui tornem a entrar a l'església de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars, de la que podeu observar la nau central a la fotografia anterior. Si voleu tornar a visitar detalladament l'església cliqueu sobre el proper enllaç "L'església de Santa Maria d'Agramunt".

Al costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), a tocar de la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel, d'autor desconegut anterior al 1.515 i que fou venut l'any 1.920, hi ha una gran trapa metàl·lica al terra...

 

 

La guia de l'Ajuntament obre la trapa i podem baixar al refugi antiaeri museïtzat per la Xarxa d'Espais de Memòria de Catalunya.

Després de baixar el petit tram d'escala, em giro i faig la fotografia anterior en la que podeu veure una petita part de l'església des del refugi antiaeri.

L'any 2.005, aprofitant les obres de restauració de l'església, es van fer unes prospeccions per trobar les entrades al refugi. Malgrat que estava ocupat parcialment per la instal·lació de la calefacció de l'església i hi havia moltes humitats, l'estat de conservació era bo.

La fotografia anterior de detall és d'un dels plafons informatius que trobareu al refugi. En ella podeu observar l'entrada per la que hi hem accedit. La runa que hi havia al refugi flanqueja l'entrada.

A la fotografia següent, també de detall i del mateix plafó informatiu, podeu veure com el refugi estava ple de runa.

 

 Per fer el refugi van aprofitar les tombes i una petita cripta central. La runa que feien la dipositaven sobre el paviment de l'església per protegir encara més el refugi. Després de la guerra la runa va tornar a l'interior del refugi.

A la fotografia anterior podeu veure dos plafons informatius. Al de la dreta hi ha nou fotografies que ens mostres com era la vida quotidiana a Agramunt l'any 1.936. El municipi, que incloïa els nuclis de Mafet i Almenara, tenia 2.758 habitants. Actualment n'hi ha 5.479.

 

Una de les fotografies del plafó anterior és de la façana principal de l'església en la que, com podeu constatar a la fotografia de detall, hi havia un afegit amb un rellotge. La podeu comparar amb la primera fotografia de l'entrada d'avui. 

Al plafó de l'esquerra hi ha dues fotografies aèries dels bombardeigs que patí Agramunt entre el 5 d'abril de 1.938 fins al 12 de gener de 1.939. L'aviació franquista, alemanya i italiana castigaren durament la vila urgellenca. El primer bombardeig fou el més mortífer perquè les bombes van caure quan la gent no estava previnguda i feia la seva vida quotidiana. Després d'aquest bombardeig les autoritats van ordenar la construcció de refugis antiaeris per protegir a la població civil.

 

 

La portalada romànica es va protegir amb una paret de sacs de terra sobre una base de pedra com podeu constatar a la fotografia següent del fulletó editat per Espais de Memòria. Refugi Antiaeri de l'església de Santa Maria d'Agramunt.

Dels refugis que es van fer a Agramunt, el que hi ha sota l'església de Santa Maria és el més gran. Es construí entre el juny i el desembre de 1.938.

En un dels plafons informatius es pot llegir com van viure aquests terribles moments Guillem Viladot, Josep Guinovart i Lluís Pons i Serra, principal gestor de la revista Sió els primers anys. Escriu Josep Guinovart ... "A partir d'aquest moment ens vàrem plantejar d'anar a viure al bosc del Siscar, a una cabana. Aquí comença una vida diferent, més dura, salvatge, integrada dins de la natura (...)".

Del mateix fulletó d'Espais de la Memòria és el plànol de planta de l'església de Santa Maria, amb el refugi antiaeri en color groc. He escrit els números a les tres entrades que tenia el refugi. Nosaltres hi hem accedit per l'entrada número 1 ubicada al costat de l'Epístola. Les altres entrades, tapiades, són la de la Capella dels Socors ( número 2 ) i la del centre de la plaça de l'Església ( número 3 ).

 

 

Com podeu constatar al plànol, el refugi segueix la nau central i el creuer. La galeria més llarga fa 34 metres de l'entrada principal tapiada ( que està al centre de la plaça de l'Església ) fins al peu de l'altar major. La galeria transversal mesura 28,4 metres. Hi ha diferents amplades ( 1 metre, 1,4 metres i 2 metres ) i l'alçada mitjana és de dos metres.

Després del petit resum escrit i gràfic dels plafons que fan referència a la vida quotidiana del 1.936 i als bombardeigs que patí Agramunt els propers ens mostren les conseqüències.

A les fotografies anterior i següent el protagonisme és pels plafons que ens mostren la destrucció patida al centre de la vila. Al primer només hi ha una gran fotografia de la Plaça Mercadal encara plena de runa. Als bombardeigs hi van morir dinou persones i els danys als edificis foren diversos. El 23,4 % van ser destruïts totalment, en un altre 23,4%  la destrucció fou parcial, i el 53,2% tingueren danys lleus.

 

Al  fer el refugi es van trobar que hi brollava aigua. Per solucionar el greu problema l'aigua es canalitzà fins a un petit pou on s'anava acumulant i recollint.

Les altres dues entrades del refugi antiaeri, ubicades al centre de la plaça de l'Església i a la Capella dels Socors, conserven el tram d'escala però estan tapiades. A la propera fotografia de detall en podeu veure una.

Abans de sortir del refugi donem un cop d'ull al plafó que ens explica la reconstrucció de la vila. Les tropes franquistes van entrar a Agramunt el 12 de gener de 1.939. Del 1.940 al 1.957 Regiones Devastadas reconstruí les grans infraestructures de serveis i edificis públics ( també algun de privat ).

Quan sortiu del refugi aprofiteu per donar un cop d'ull a la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel que inexplicablement fou venut l'any 1.920.

Sant Miquel Arcàngel, flanquejat per Sant Gregori i Santa Magdalena, ens observen atentament. Encara que al retaule hi podeu veure dracs i un lleó, els realment perillosos som els humans amb les nostres absurdes guerres.

Atentament.

Senyor i