Avui comencem l'entrada a la plaça de l'església d'Agramunt on ens espera l'església de Santa Maria iniciada l'any 1.163 quan Ermengol VII, comte d'Urgell, donà la Carta de Poblament a la vila de la comarca de l'Urgell.
A la fotografia anterior podeu veure la façana principal ( el frontispici ) amb el campanar gòtic a l'esquerra construït al segle XIV. En aquesta façana, la de ponent, hi ha una de les portalades romàniques més espectaculars de Catalunya. A la propera fotografia de detall del campanar podeu veure millor la cel·la ( l'espai on estan les campanes ) i la teulada piramidal a quatre aigües.
Les obres de l'església es van començar per la capçalera a la segona meitat del segle XII. Els absis van formar part de la muralla de la vila fins al segle XVIII. La portalada principal, la de la façana de ponent, no es va acabar fins un segle després, a mitjans del segle XIII, però la portalada de la façana nord, que veurem més endavant, també és dels primers anys de la construcció.
A la fotografia anterior podeu mirar i admirar la portalada formada per vuit arquivoltes en degradació que descansen sobre setze columnes per banda. Com podeu constatar a la primera fotografia aquesta magnífica portalada forma us cos sobresortint de la façana. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a les setze columnes de l'esquerra. Els fusts i les bases de totes les columnes fa poc que s'han restaurat.
Cada arquivolta està decorada amb motius variats ( sanefes, en ziga-zaga, puntes de diamant, arquets entrecreuats, bordons en espiral, figures humanes, representacions animals...) Aquesta portalada és un dels millors exemples de l'anomenada Escola de Lleida.
A la propera fotografia de detall podeu observar part de les arquivoltes i capitells esculpits amb ornamentació de traceria i figurada. Hi podem veure composicions geomètriques, entrellaços, motius del bestiari... La xarxa protectora contra els coloms dificulta una mica la visió de les arquivoltes.
Tornem a les arquivoltes per assaborir-les detalladament a les tres properes fotografies. Tota una lliçó d'escultura romànica del segle XIII aquesta joia de l'Escola de Lleida, amb influències toscanes, mudèjars i amb elements d'origen anglonormand.
El notable conjunt escultòric en alt relleu situat a les dovelles centrals de la portalada representa a la Mare de Déu amb el Nen flanquejada per les escenes de l'Anunciació ( esquerra ) i de l'Adoració dels Reis ( dreta ). Aquest grup escultòric és de l'any 1.283.
Com podeu constatar a la par de dalt de la fotografia anterior a la clau superior de l'arquivolta superior destaca la figura de Crist entronitzat.
Deixem la façana de ponent per anar a l'esquerra i donar un cop d'ull a la façana nord. Només girar faig la fotografia següent en la que podeu constatar que a pocs metres del campanar hi ha la segona portalada romànica per la que es pot accedir al temple.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos més detalladament la part superior del campanar. Com podeu veure a cada façana de la cel·la hi ha dues finestres rectangulars. En aquestes façanes, molt restaurades, podeu apreciar-hi la decoració de traceria.
La portalada del mur nord és més petita i senzilla però també pot presumir de ser un bon exemple d'escultura romànica catalana, en aquest cas del segle XII.
És una portalada atrompetada amb sis arquivoltes de mig punt en degradació suportades per columnes coronades per capitells amb relleus escultòrics també us sorprendran. A la decoració de les arquivoltes, menys rica que la de la portalada de ponent, hi veurem punta de diamant i arquets recalçats sobre un bordó. Als capitells hi predomina la decoració vegetal. Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera la portalada no té timpà i a la llinda hi ha les figures de Sant Joan Baptista i Sant Pere que possiblement són posteriors.
Deixem la portalada i continuem resseguint l'església de Santa Maria. Als segles XVII - XVIII a la façana nord s'hi van adossar la sagristia i diferents capelles on hi ha els retaules barrocs del Roser i de la Mare de Déu del Socors.
Al final de la façana nord girem a la dreta per donar un cop d'ull a la capçada de l'església. L'estretor del carrer dels Absis dificulta fer una fotografia amb prou perspectiva, però a la propera podeu veure en primer terme part de l'afegit als segles XVII-XVIII i al fons dos dels tres absis del segle XII.
M'apropo als absis per assaborir-los millor. A la fotografia següent el protagonisme és per l'absis central, el més gran, i el que capça el costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ).
Per poder mostrar-vos els tres absis he d'anar fins a l'encreuament dels carrers dels Absis i de la Sabateria Vella.
L'absis central, més gran que els laterals, té tres finestres de doble esqueixada amb arquivoltes suportades per columnes, com podeu constatar a la fotografia següent de detall.
Als absis laterals dino més hi ha una sola finestra decorada amb una arquivolta simple. Com podeu constatar a les fotografies a la part superior dels absis hi ha un fris d'arcuacions i verticalment estan reforçats per lesenes.
Deixem els absis i el carrer que duu el seu nom per tornar a la plaça de l'Església pel carrer de la Sabateria de Dalt. Com podeu veure a la propera fotografia la façana sud del temple és la menys destacada arquitectònicament.
Entrem per la portalada romànica del frontispici al temple de planta basilical de tres naus capçades per tres absis semicirculars. Les tres naus estan cobertes per voltes de canó apuntades reforçades per tres arcs torals. Els absis tenen coberta de volta de quart d'esfera. A la fotografia següent podeu donar un cop d'ull a la nau central.
L'església de Santa Maria acull el retaule barroc de la capella del Roser i el retaule fet l'any 1.719 en el que actualment hi ha la imatge de la Mare de Déu del Socors, patrona de la vila d'Agramunt, una imatge de fusta policromada d'estil gòtic restaurada després de la Guerra Civil.
Al costat de l'Epístola ( el dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) hi ha la reproducció del retaule gòtic de Sant Miquel, d'autor desconegut, anterior al 1.515 que fou donat per la família Alentorn d'Agramunt.
El retaule fou venut l'any 1.920 i passà a formar part de la Col·lecció Deering del Palau Maricel de Sitges. L'any 1.986 el comprà la Generalitat Valenciana en una subhasta. L'original es conserva al Museu de Belles Arts de València.
A la fotografia anterior de detall podeu veure el carrer central amb San Miquel Arcàngel ( 1 ) matant al drac amb la llança al monstre que simbolitza al dimoni. Al carrer lateral dret Santa Magdalena ( 2 ) , que està sostenint una creu, surt del ventre del drac. Al carrer lateral esquerre Sant Jeroni ( 3 ) està traient l'espina de la pota del lleó.
Al compartiment central de la predel·la podem veure al Baró dels Dolors, el Crist ( 1 ), flanquejat per la Mare de Déu ( 2 ) i Sant Joan ( 3 ), que tenen al contat a Santa Àgata ( 4 ) i Santa Llúcia ( 5 ) respectivament.
Deixem l'església de Santa Maria per passejar per la vila d'Agramunt i apropar-nos en una propera entrada a la casa natal de Guillem Viladot.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada