Pàgines

divendres, 26 de juliol del 2024

Passejant pel carrer Sagasta...

Amb la d'avui tanco la sèrie d'entrades dedicades a la ciutat de Málaga. Si a l'anterior vàrem visitar el Palacio de Villalón, seu actual del Museu Carmen Thyseen Málaga, a la d'avui anem al carrer Sagasta on veurem dos edificis singulars molt propers però d'estils arquitectònics contraposats.


Comencem a la plaça de Félix Sáenz, una plaça del centre històric on conflueixen els carrers Sagasta, de los Esparteros, Puerto de Mar, Nueva i San Juan. A la fotografia anterior podeu veure les façanes dels Antiguos Almacenes Félix Sáenz. A l'esquerra del xamfrà hi ha el carrer Sagasta i a la dreta la plaça Féliz Sáenz.


Félix Sáenz Calvo fou un comerciant i polític originari de La Rioja que amb l'èxit dels seus negocis a Màlaga decidí construir un edifici modernista que des del 1.914 fins al 1.987 acollí els Antiguos Almacenes Féliz Sáenz
A la fotografia següent de detall podeu veure el mirador corb de la tercera planta del xamfrà de la plaça Félix Sáenz i el carrer Sagasta i l'acabament de la façana amb òcul.


L'edifici modernista amb elements neobarrocs es construí entre 1.912 i 1.914 seguint el projecte de l'arquitecte malagueny Manuel Rivera Vera, amb cinc plantes i uns volums corbs als xamfrans. A la propera fotografia podeu observar una petita part de la façana del carrer Sagasta. Inicialment la planta baixa i la primera planta foren les úniques dedicades a l'ús comercial.
L'edifici actual, format per una illa de cases, és el resultat de la unió de quatre edificis construïts ens diferents anys i que es poden reconèixer fàcilment observant les façanes.


L'edifici s'ha rehabilitat dues vegades, una al 1.987 per Ángel Asenjo Díaz i l'altra entre els anys 2.005 i 2.011 per José Seguí Pérez. Al subsol hi van trobar una necròpoli islàmica amb noranta cadàvers en bon estat de conservació.

 
A la fotografia anterior del carrer Sagasta  podeu veure el punt d'unió entre l'edifici modernista dissenyat per Manuel Rivera ( 1 ) i amb l'antic contigu reformat ( 2 ).
A la segona de les rehabilitacions s'enderrocà l'interior per construir habitatges de luxe, mantenint la façana original. Els problemes econòmics de l'empresa Restaura, que s'encarregà de l'obra, i els tràmits que calia fer al trobar la necròpoli islàmica van allargar la finalització d'aquesta rehabilitació.
 

A la fotografia anterior podeu veure les façanes de la plaça de Félix Sáenz ( esquerra ) i del carrer Sebastián Souvirón ( dreta ). Al xamfrà podeu veure els miradors de les plantes tercera i quarta. A la propera fotografia podeu apreciar amb més detall el treball de ferro forjat dels miradors.

 
Els balcons de la quarta planta s'inspiren en els de la casa Batlló d'Antoni Gaudí. A la propera fotografia podeu veure els tres que hi ha entre els miradors dels xamfrans i la balconada amb balustrada de la cinquena planta.


La fotografia següent de detall és d'una petita part de la façana de la plaça Félix Sáenz en la que podeu veure tres finestrals amb balustrades de la primera planta i la balconada, també amb balustrada, de la segona.


Com podeu constatar a la fotografia anterior la balconada està sostinguda per deu mènsules de les que a les quatre més grans podem veure el cap d'Hermes ( mitologia grega ) o Mercuri ( mitologia romana ) amb el seu barret alat, i una decoració amb fulles de llores i floral. Ho apreciareu molt millor a la fotografia de detall.


Deixem l'edifici modernista amb elements neobarrocs per apropar-nos, caminant només quatre passes, al número cinc del carrer Sagasta. Al final de l'entrada Mercado Central de Atarazanas, del passat mes de març, ja vaig mostrar-vos l'edifici ubicat a la cantonada del carrers Sagasta i Herreria del Rey. Aquest curiós edifici  pertany al corrent arquitectònic del regionalisme eclèctic local que sorgí com alternativa al modernisme. A la propera fotografia el podeu veure a l'esquerra del mercat.


L'edifici s'ha atribuït a l'arquitecte malagueny Fernando Guerrero Strachan, però segons l'arquitecte Enrique Atienza és una obra del 1.925 de Daniel Rubio Sánchez


Com podeu constatar a la fotografia anterior en solar on es construí l'edifici és irregular i estret. La cantonada té forma de quilla. La casa que veieu a l'esquerra de la fotografia anterior és la del Antiguos Almacenes Félix Sáenz
A la propera fotografia de detall podeu observar part de la decoració de la planta baixa feta amb maó vist del carrer Sagasta.


El regionalisme eclèctic local sorgí com una alternativa al modernisme. Aquest estil buscava una arquitectura representativa de la ciutat. Malgrat ser una construcció de principis del segle XX, les formes neoàrabs ja tingueren molt èxit en l'arquitectura occidental a partir de segle XVIII, sobre tot al Romanticisme.

El naixement d'aquest corrent arquitectònic a Málaga fou als voltants del tercer quinquenni del segle XX, amb l'edifici de la Antigua Casa de Correos y Telégrafos ( 1.917 - 1.923 ) de l'arquitecte Teodoro de Anasagasti y Algán. La majoria de les obres regionalistes són de l'arquitecte Fernando Guerrero Strachan.
A la fotografia anterior podeu veure part de la façana del carrer Sagasta i a la propera la del carrer Herrería del Rey.
 
 
El regionalisme malagueny s'acabà l'any 1.930 ( el de la mort de Fernando Guerrero Strachan ) amb la construcció de la Fábrica de Tabacos, obra dels enginyers industrials J.F. Delagado i C. Dendariena i l'enginyer de camins F. Guerra amb la col·laboració de l'arquitecte Mariano García Morales i l'enginyer industrial González Stéfani.


Des del carrer no em puc col·locar a una alçària suficient per mostrar-vos amb una bona perspectiva la torre de planta circular que corona la cantonada amb forma de quilla.


Per això la fotografia anterior de detall és del plafó informatiu que trobareu a tocar de la curiosa cantonada, al carrer Sagasta.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada