Quan a l'entrada anterior vàrem sortir de la Cerería Zalo, fundada l'any 1.724 vaig explicar-vos que a la propera entrada dedicada a la ciutat de Málaga visitaríem virtualment el Mercado Central de Atarazanas. En només cinc minuts passejant hi arribem.
El mercat està ubicat al lloc on hi havia les antigues drassanes nassarites al segle XIV. A la fotografia anterior podeu veure la part dreta de la façana principal del carrer Atarazanas, i a la fotografia següent la part esquerra de la mateixa façana. Com podeu constatar a les dues fotografies molta gent està gaudint dels productes frescos del mercat.
Aquestes drassanes, després de la Conquesta cristiana de Málaga foren utilitzades com a magatzem, arsenal, hospital militar i caserna. De l'antiga drassana nassarita només es conserva la imponent porta de marbre que podeu veure a la propera fotografia.
Amb el pas del temps l'edifici va caure en desús, en força mal estat i amb un desinterès manifest de les autoritats per conservar-lo. Fins i tot la Junta Revolucionaria sol·licità l'any 1.868 la seva demolició per donar feina a les classes pobres. L'enderroc és va fer l'any 1.870, però afortunadament, gràcies a les gestions de la Academia de Bellas Artes de San Telmo, és salvà l'antiga porta monumental. Aquell mateix any s'aprovà el projecte de l'arquitecte Joaquín Rucoba per fer un mercat d'estil neoàrab inspirat en el de Les Halles de París. El mercat s'inaugurà l'any 1.879.
L'espectacular porta nassarita de marbre fou traslladada pedra a pedra vint-i-cinc metres més endavant de la seva ubicació original.
De la porta actual només és nassarita el cos central, que com podeu constar a les fotografies anteriors és de color més clar. Quan es construí el mercat al segle XIX, es va recréixer l'alçat de la façana i s'afegiren dos cossos laterals ( els de color més fosc ). A cada cos hi ha una petita obertura d'arc de ferradura amb columnetes com la que podeu observar a al propera fotografia de detall.
A la fotografia següent, també de detall, podeu veure molt bé la part del segle XIX ( més fosca ) i la del segle XIV ( més clara ). El conjunt està rematat per una cornisa de petits merlets sobre arquets de ferradura decorats amb atauric o motius vegetals.
L'edifici es començà a construir l'any 1.876 amb el nom de Mercado de Alfonso XII, però era conegut popularment com antiguas Atarazanas. Joaquín Rucoba dissenyà un mercat de planta lleugerament trapezoïdal estructurada en tres naus.
L'edifici és una gran estructura de ferro tancada amb pedra, maó vist i vidre ( a la coberta del cos central i a la vidriera de colors de la façana posterior). Part d'aquesta estructura de ferro la podeu veure a la fotografia anterior de detall de l'esquerra de la porta de la façana principal.
Si anem a la dreta per resseguir perimetralment el mercat, com podeu constatar a la fotografia següent, quan girem a l'esquerra per continuar pel carrer Guillén de Castro també trobem gent tastant els productes del mercat.
Quan s'acaba el carrer Guillén de Castro anem a l'esquerra pel carrer Sagasta fins a la cantonada amb la plaça Arriola des d'on faig la propera fotografia.
Al cos central de l'edifici del mercat hi ha una gran vidriera de colors. A l'esquerra, darrere del mercat, treu el nas l'edifici ubicat a la cantonada dels carrers Sagasta i Herreria del Rey pertany al corrent arquitectònic del regionalisme eclèctic local i que sorgí com alternativa al modernisme. En una propera entrada us mostraré detalladament aquest edifici.
M'apropo al cos central del mercat i faig la fotografia en la que podeu veure millor la gran vidriera de colors.
Tornem al carrer Atarazanas per entrar al mercat per l'antiga porta nassarita. Ja des de la porta veiem la coberta de vidre laminar que es rehabilità la primera dècada d'aquest segle i que omple de llum natural el mercat.
Les cobertes de les altres dues naus que flanquegen a la principal .són de teula ceràmica vidrada plana. Al fons podeu veure parcialment la gran vidriera de colors.
Només entrar em giro per mostrar-vos des de l'interior l'arc de ferradura apuntat de la porta nassarita. Darrere es veu el carrer Atarazanas.
Si hi aneu aviat veureu com arriba el peix fresc i als paradistes molt enfeinats preparant les parades acuradament. Unes hores després un riu de gent omple el mercat...
Al cos central hi ha les parades de peix i marisc, al de l'esquerra les de carn i "chacina" ( carns conservades, adobades o embotides ), i al de la dreta les fruites i verdures. A la fotografia podeu veure part de la coberta del cos de l'esquerra ( que és igual que la del cos de la dreta ) feta amb teula ceràmica vidrada plana.
A la fotografia de detall podeu veure part de l'arquitectura del ferro que separa la nau central d'una de les naus laterals, amb els arcs de ferradura i la decoració amb atauric. També podeu observar una petita part de la coberta de vidre laminar de la nau central i de la de teula de ceràmica plana d'una de les naus laterals.
A la vidriera de colors que tanca la façana posterior de la nau central, un trencaclosques de cent vuit peces de vidre pintat feta pels germans Atienza l'any 1.973, hi ha representats diferents monuments de la ciutat.
A la fotografia següent de detall podeu observar el Castell de Gibralfaro, l'Alcassaba i la Catedral. Dels 2.007 fins al 2.010 es rehabilità el mercat amb l'objectiu de recuperar el disseny original de Joaquín Rucoba que quedà alterat amb la reforma del 1.966.
S'ha rehabilitat íntegrament l'edifici ( estructura i vidriera de colors ), recuperat el maó vist de les façanes, dissenyat nones parades i demolit el fals sostre dels cossos del mercat.
Deixem el mercat per, en una propera entrada, donar un cop d'ull al Puente de los Alemanes al que s'hi arriba passejant des del mercat passejant un parell de minuts.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada