Al gener del 2.022 a l'entrada "Grata Lectura, a tocar del riu Negre..." vàrem visitar la petita editorial solsonina. Narcís Clotet Villaró és l'ànima de l'editorial Grata Lectura ubicada al número dotze del carrer de la Bòfia i dedicada a la divulgació de la tradició i la cultura popular catalana. Des del 2.002 publica l'Almanac del Cordill i des del 2.005 la Biblioteca del Cordill.
Si vaig fins al final del carrer de la Bòfia, a la dreta trobo el carrer de la Font del Corb i a l'esquerra el carrer dels Tints. En aquest encreuament de carrers hi ha l'indicador que podeu veure a la propera fotografia i a la seva dreta el senyal de Gual Inundable.
L'indicador de la fotografia anterior ens explica que cap a l'esquerra anem a la ruta Les Fonts i cap a la dreta al Pont de l'Afrau ( també anomenat pon de la Frau ). A l'entrada d'avui anirem a l'esquerra pel carrer dels tints per fer l'itinerari de Les Fonts. El riu Negre queda a la dreta i a partir d'ara ens acompanyarà en la nostra passejada la riera d'Almeda ( el nom del Barranc de Pallarès -torrent afluent del riu Negre per la dreta- en el tram que va de Solsona a la Mare de la Font ).
Només començar la passejada, a la dreta ja veiem una de les masies de Solsona, Cal Sotaterra. Entre els anys 1.923 i 1.924 Mn. Serra Vilaró excavà el jaciment arqueològic iber-romà que hi ha als terrenys de Cal Sotaterra. Part de les restes trobades estan a la col·lecció permanent del Museu de Solsona, però encara avui aquest jaciment és una incògnita i possiblement amaga més restes...
M'apropo a la masia de Cal Sotaterra per poder mostrar-vos una bona perspectiva de la façana nord de la farinera Moles, una de les poques mostres de modernisme industrial de Solsona.
Al gener del 2.018 a l'entrada "La farinera Moles" vàrem observar detalladament l'edifici. Si ho voleu recordar cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Per sobre de la la teulada de la farinera a fotografia anterior, al fons, treuen el nas dos dels elements arquitectònics que coronen Cal Pau de Marrosella, l'edifici modernista que està davant per davant de la farinera Moles a la carretera de Bassella. Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica els podeu apreciar millor a la fotografia següent.
També al gener del 2.018 vàrem observar detalladament l'edifici de tres façanes. A la propera fotografia en podeu veure la façana lateral que dóna a la carretera de Bassella. Si voleu tornar a donar un cop d'ull a Cal Pau de Marrosella, cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Tornem al camí a tocar de la riera d'Almeda que ens permetrà arribar fins a la Mare de la Font. Malauradament en els llargs períodes de sequera no podem gaudir de la companyia de l'aigua de la riera.
Quan ens creuem amb el camí de la Creu trobem dos plafons informatius. El primer, que podeu veure a la propera fotografia, ens indica que anant a l'esquerra arribarem a Cal Sotaterra, la font del Corb i el pont de la Frau i anant a la dreta trobarem la font de la fulla, el parc de la Mare de la Font, la font del Manel i la font de la Mina.
Al costat d'aquest indicador hi ha un petit plafó informatiu del Parc de la Mare de la Font, un espai molt estimat pels solsonins.
Continuem passejant pel camí pel que veníem, acompanyats a l'esquerra per la riera d'Almeda si la sequera no ho impedeix, i en pocs minuts trobem la font de la Fulla. Hi raja tan poca aigua que normalment al broc metàl·lic hi ha una fulla que facilita el salt del rajolí d'aigua i dóna nom de la font.
Si la vostra passejada coincideix amb un dels períodes cada vegada més llargs de sequera, no podreu gaudir al màxim de la senzilla bellesa de la ruta de Les Fonts.
Quan ja ens apropem a la zona de pícnic del parc de la Mare de la Font trobem el pont dels Frares, un aqüeducte que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El pont de pedra d'arquitectura popular té tres arcs i a la part superior no hi ha baranes ( recordeu que és un aqüeducte ) es construí al segle XVIII.
M'apropo a l'arc central i quan estic a sota faig la fotografia següent amb angle nadir ( amb la càmera fotogràfica totalment perpendicular al terra ).
Si avanço uns metres més i em giro a la dreta puc fer la propera fotografia en la que es veu parcialment un altre dels arcs de l'aqüeducte solsoní.
Situant-me en el lloc en el que deixem la carretera de Bassella ( C-26) per accedir, anant a la dreta, a la Mare de la Font puc fer les dues properes fotografies en les que podeu observar l'aqüeducte des d'una perspectiva diferent.
Apropant-me a l'aqüeducte es veu perfectament com la construcció del segle XVIII, després de creuar la riera d'Almeda, gira a la dreta direcció Solsona.
La propera fotografia del pont dels Frares la va fer, entre 1.890 i 1.923, l'alpinista i fotògraf barceloní Cèsar August Torras i Ferreri ( 1.851 - 1.923 ). L'edifici que veieu a la dreta és l'ermita de Sant Pere Màrtir.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
A la part superior esquerra de la fotografia anterior i a la meitat inferior de la propera targeta postal A.T.V. 2146· SOLSONA, Puente de los Frailes d'Unión Postal Universal, editada per Àngel Toldrà Vilazo, podeu observar el Pont dels Frares. A les dues fotografies antigues es veu des de perspectives diferents la Capella de Sant Pere Màrtir.
Bona part d'aquest aqüeducte del segle XVIII fou enderrocat per construir l'antic seminari dels claretians que s'edificà entre el febrer de 1.920 i el marc de 1.921 al costat de l'antic convent dels Caputxins, on actualment hi ha la parròquia de la Mercè. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar l'entrada que li vaig dedicar al maig del 2.018.
L'ermita de Sant Pere Màrtir és una petita capella del segle XVII, d'estil neoclàssic popular amb plata rectangular sense absis i coberta a dues aigües. Té la protecció de Bé Cultural d'Interès Local.
A la propera fotografia podeu veure en primer terme el porxo annex al frontispici de la senzilla capella coronat amb un petit campanar de cadireta amb una campana.
Apropant-me a la reixa de la porta del porxo puc fer la fotografia següent de detall per ensenyar-vos la llinda de la porta d'entrada a la capella en la que a la part superior hi podem llegir 1.680 i a la part inferior 1.860.
Avanço uns metres més i trobo l'aqüeducte de la riera d'Almeda. Els orígens d'aquest aqüeducte estan relacionats amb les dificultats de proveïment d'aigua que tenia Solsona a principis del segle XV. Es decidí fer arribar l'aigua de la font que actualment coneixem com Mare de la Font, però llavors s'anomenava Font de Miravella, fins a Solsona.
A la fotografia següent en podeu veure la part superior des de l'altra riba de la riera d'Almeda. Constatareu que no hi ha barana ni cap protecció, perquè no és un pont sinó un aqüeducte.
Si torno a la sendera i camino uns metres direcció Solsona més puc mostrar-vos una perspectiva diferent de l'aqüeducte.
En el document datat l'any 1.420 s'hi pot llegir el contracte signat pel Consell de Solsona amb Pere Puigredom i Joan Ferrer per construir l'aqüeducte que duria l'aigua des de la Font de Miravella als dipòsits de les tres fonts de Solsona. Aquestes fonts eren: la Font Major, que actualment coneixem amb el nom de Font de la Plaça de Sant Joan, la Font de l'Església que podeu veure a la propera fotografia i que anomenem la Font de la plaça de la Catedral, i la Font del Castell, la de hi ha a la plaça de Sant Isidre.
No creuem la riera d'Almeda per l'aqüeducte perquè estem en un espai on podeu trobar nens jugant i no cal ensenyar-los a ser imprudents, i quan arribem al restaurant anem a l'esquerra i tornem uns minuts en sentit Solsona fins a trobar el pas sota la carretera de Bassella que ens permetrà seguir un itinerari botànic i donar un cop d'ull a la Font del Manel, la Font de la Mina i la Font de l'Ocell.
Però abans trobarem un plafó informatiu ( propera fotografia de detall ) d'aquest itinerari de sis-cents quinze metres de recorregut en el que ens esperen una colla d'arbres ( acàcia, ginkgo, codonyer, àlber, pollancre, freixe, om, salze, auró lledoner, avellaner, til·ler, saüc, plàtan... ).
Ara que ja sabem el que cal fer ens apropem al pas que hi ha sota la carretera de Bassella amb l'objectiu de gaudir de la passejada i veure les tres fonts.
Una senzilla barana de fusta separa el pas de l'aigua ( quan n'hi ha perquè en períodes de sequera no en veureu ni una gota ) de la sendera.
A la sendera hi ha petits punts informatius que ens expliquen les característiques principals de l'arbre o arbust que anem trobant mentre passegem per l'itinerari botànic.
Molt aviat, a només cent metres, arribem a la Font del Manel al marge esquerre de la rasa de Masnou. Com podeu constatar a la fotografia la font està flanquejada per dos bancs de pedra.
Al centre del mur de pedra hi ha la font en la que, quan no està seca, l'aigua surt per un broc de pedra sobre el que hi ha una xapa metàl·lica. A les fonts d'aquesta ruta trobem una petita placa de l'Ajuntament de Solsona informant que l'aigua no està controlada sanitàriament.
Deixem la Font del Manel i continuant per la sendera, a només setanta-cinc metres, ens espera la Font de la Mina, una font amb el broc cilíndric de pedra sobre el que hi ha un planxa metàl·lica.
En aquest raconet, si teniu sort, hi podeu veure el tòtil, el gripau comú, el pica-soques, el pit-roig, el gafarró, el cargolet, l'eriçó, la fagina o el teixó.
La font es troba al costat dret de la balma que salta la rasa de Masnou, un afluent per la dreta de la riera d'Almeda ( el nom del Barranc de Pallarès -torrent afluent del riu Negre per la dreta- en el tram que va de Solsona a la Mare de la Font ). A l'altre costat de la font hi ha l'entrada a la mina que li dóna nom. No es tracta d'una mina per extreure mineral sinó d'una captació d'aigua.
Deixem la Font de la Mina i continuem passejant pel Vinyet, concretament per la partida de Sant Pere Màrtir, una de les quatre partides del Vinyet de Solsona. El nom fa referència al cultiu predominant de vinya en aquesta zona fins a la plaga de la fil·loxera a la dècada dels vuitanta del segle XIX.
Continuem l'itinerari enfilant l'escala de fusta que podeu veure a la propera fotografia. Vigileu amb la barana perquè en alguns punts no es gaire segura...
El tram d'escala ens deixa al Parc de la Mina on hi ha un circuït esportiu. En aquest parc no continua l'itinerari botànic però hi trobem la Font de l'Ocell. L'itinerari botànic el podem acabar al costat del restaurant Mare de la Font.
A la fotografia de detall constatareu que en aquesta font de pedra amb aixeta de polsador, a la part superior esquerra hi ha pintat un ocell que podeu veure a l'interior de la circumferència groga que hi he dibuixat.
Creuant amb cura la C-26 arribem a la Capella de Sant Pere Màrtir des de la que podem baixar en un moment fins al restaurant. A la seva esquerra trobem la Mare de la Font, una font de broc feta amb pedra que dóna nom al parc de Solsona.
Antigament s'anomenava Font de Miravella perquè està sota mateix de la masia d'aquest nom. Ja us he explicat abans que en un document del 1.420 hi podem llegir el contracte de construcció de l'aqüeducte per portar l'aigua d'aquesta font fins tres fonts de Solsona.
La construcció feta de carreus de pedra és de planta quadrada i fa uns cinc metres d'amplària per tres d'alçària. A la part de dalt de la font hi ha la cisterna de captació amb una porteta de fusta que permet l'accés a l'interior.
Per la dreta de la font hi ha la sortida del parc. Quan arribem a la carretera de Bassella ( C-26) anem a la dreta i a pocs metres, quan trobem l'indicador, La Talaia, anem a l'esquerra. Allà podem deixar el cotxe i continuar per la sendera del costat de la carretera que en uns minuts ens deixarà a la Font dels Frares.
Continuant cent metres trobem la font a la que podem apropar-nos per un pontet de pedra. A l'esquerra de la font hi ha un banc de pedra i a la dreta del pontet un indicador amb el nom de la font.
El brollador de la font està a la part inferior del mur de pedra del bancal. L'aigua raja, quan la font no està seca, per dues surgències. Un broc metàl·lic a la part superior i a la part inferior directament de la roca. Una pica recull l'aigua i la desguassa per un petit canal al torrent.
La Font dels Frares antigament s'anomenava Font de la Teuleria. El canvi de nom ens recorda el conflicte entre l'Ajuntament de Solsona i els Caputxins. L'any 1.749 el convent dels Caputxins aconseguí el permís de la Intendència General de l'Exèrcit per portar l'aigua de la font de la Teuleria fins al convent. Per fer-ho es construí l'aqüeducte ( el pont dels frares ) que podeu veure a les fotografies antigues anteriors, i que s'enderrocà parcialment al 1.920 per aprofitar la pedra en la construcció de l'antic seminari dels claretians.
Deixem la Ruta de les Fonts i tornem al final del carrer de la Bòfia, lloc on hem començat l'entrada d'avui. En una propera entrada, situats davant de l'indicador que ens explica que anant cap a l'esquerra hi ha la Ruta de les Fonts i cap a la dreta el Pont de l'Afrau, anirem a la dreta per observar detalladament l'espectacular aqüeducte.
Atentament.
Senyor i
