La d'avui és la primera de la sèrie d'entrades que dedicaré a Firenze ( Florència ), la capital de la Toscana. Comencem enfilats al camminamento di ronda de la Torre di Arnolfo del Palazzo Vecchio, l'edifici més important de la Piazza della Signoria.
A la fotografia a vista d'ocell, d'esquerra a dreta podeu veure: Il Battistero di San Giovanni (1), Il Campanile di Giotto (2), la Cattedrale di Santa Maria del Fiore - Duomo - (3) i la Cupola di Brunelleschi (4).
Començarem el periple florentí donant un cop d'ull a la Cattedrale di Santa Maria del Fiore, el Duomo de Firenze, que es començà a construir a finals dels segle XIII o que és una de les obres mestres del gòtic i del primer renaixement italià.
La catedral, un dels edificis més grans de la cristiandat, mesura seixanta-sis metres de llargària, quaranta-tres metres d'amplària i noranta-cinc metres de transsepte ( nau transversal que creua perpendicularment la nau central ).
A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, podeu observar parcialment la cúpula de l'absis nord del transsepte, la cúpula de Brunelleschi, la façana nord i el frontispici ( façana oest ).
A la façana nord hi ha dues de les set portes de la catedral. A tocar del transsepte, la Porta della Mandorla i la més propera al frontispici, la Porta di Balla. A la propera entrada dedicada a Florència acabarem de resseguir perimetralment la catedral aturant-nos davant de la Porta della Mandorla per observar-la detalladament.
Quan es va acabar al segle XV, era l'església més gran del món. Il Duomo s'aixecà sobre els fonaments de l'antiga catedral de Florència, la Chiesa di Santa Reparata. Aquest indret de Frirenze ha acollit edificis de culte des de l'època romana.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
La fotografia anterior és del Còdex Rustici ( 1.450 ca ) en el que al marge dels primers trenta folis es poden veure il·lustracions d'edificis singulars de Florència. La Cattedrale di Santa Maria del Fiore és la protagonista d'una d'aquestes il·lustracions.
La construcció va començar l'any 1.296, i des del punt de vista estructural s'acabà l'any 1.436. Les obres inicials dirigides per l'arquitecte Arnolfo di Cambio foren interrompudes i reiniciades moltes vegades al llarg de les dècades. Giotto, Francesco Talenti, Gionanni di Lapo Ghimi i Brunelleschi les van continuar.
La temàtica iconogràfica de la decoració es basa en el cicle marià de l'antiga façana d'Arnolfo di Cambio ( la façana actual neogòtica del frontispici és del segle XIX ) com en el campanar de Giotto en el que destaca la idea de que el cristianisme mou el món.
A la fotografia anterior, al nínxol del pilar de l'esquerra podeu veure l'estàtua del cardenal, diplomàtic i notari Pietro Valeriani Duraguerra. A la fotografia de detall veureu millor aquesta estàtua esculpida per Salvino Salvini. Pietro Valeriani participà en l'acte de col·locació de la primera pedra de la catedral com a llegat del papa Bonifacio III.
També gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos el nínxol del contrafort de la dreta en el que hi ha l'estàtua del bisbe Agostino Tinacci esculpida per Ulisse Cambi.
Quan Brunelleschi finalitzà la cúpula, el papa Eugenio IV la consagrà el vint-i-quatre de març del 1.436. La consagració de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore es produí durant la seva construcció, l'any 1.412.
Els mosaics de les llunetes de les portes foren dissenyats pel pintor i escenògraf Nicolò Barabino ( 1.832-1.891). A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure el mosaic de la porta esquerra, dedicat a la caritat entre els fundadors de les institucions filantròpiques florentines.
La catedral, de planta basilical de tres naus, té una enorme rotonda que suporta la immensa cúpula de Filippo Brunelleschi, la cúpula de maçoneria més gran mai construïda.
El diàmetre màxim de la cúpula interna és de quaranta-cinc metres i mig i l'exterior de cinquanta-quatre metres i vuitanta centímetres. Les obres de construcció van durar setze anys, del 1.420 al 1.436. El llanternó es construí entre 1.446 i 1.461.
L'alçària interior de la cúpula és de cent metres i l'alçària exterior inclosa la creu del llanternó és de cent setze metres i mig. Només el llanternó mesura vint-i-un metres d'alçària. La gent que hi ha a la barana del llanternó gaudint de les vistes de la ciutat us ajudarà a fer-vos una idea de les mides de l'espectacular cúpula.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica us puc mostrar més detalladament, a la fotografia anterior, el llanternó en el moment en el que no hi ha ningú observant la ciutat a vista d'ocell.
Tota l'estructura de la cúpula es recolza en un cimbori octogonal en el que a cada cara hi ha un òcul que n' omple de llum natural l'interior.
Les maquetes de fusta de les fotografies anterior i propera estan custodiades al Museo dell' Opera del Duomo. La de la fotografia anterior, atribuïda a Brunelleschi, és de la cúpula i les tribunes, i la següent és la maqueta del llanternó que presentà Brunelleschi el trenta-u de desembre de 1.436.
Al mateix museu podem observar els cabrestants ( dispositius per aixecar i desplaçar grans càrregues ) i la maquinaria que s'emprà per construir la cúpula.
Deixem la cúpula i tornem al frontispici de la catedral que quedà inacabat amb només la construcció decorativa d'Arnolfo di Cambio. L'any 1.491 e Lorenzo il Magnífico promogué un concurs per a la seva finalització, però no es va dur a terme. L'any 1.587, en l'època de Francesco I de' Medici, la part feta per Arnolfo di Cambio fou destruïda a proposta de Brunelleschi que presentà un projecte que tampoc es va fer mai.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
Als segles següents la catedral tingué frontispicis efímers fets per a grans celebracions. Però l'any 1.871, després d'un concurs internacional, es començà a construir l'actual façana neogòtica dissenyada per Emilio De Fabis ( 1.808-1.883 ) emprant marbre verd, vermell i negre. Després de la seva mort la continuà Luigi del Moro que l'acabà l'any 1.887.
La fotografia anterior és de la construcció del frontispici dissenyat per Emilio De Fabis en la que podeu veure dues opcions de coronament de les naus laterals. A la nau lateral esquerra amb un pinacle i un gablet ( element decoratiu en forma de frontó triangular ), i a la nau lateral dreta la coronament és pla. Finalment les dues naus laterals es van fer amb coronament pla.
A la propera entrada dedicada a Florència acabarem d'observar detalladament la Cattedrale di Santa Maria del Fiore.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada