Després de resseguir perimetralment, a l'entrada anterior dedicada a la vila de Seròs, el conjunt arquitectònic de tres cossos del gran Casal-Palau dels marquesos d'Aitona, tornem a la plaça del Mestre Viladegut. Des de la cantonada del carrer de la Palma amb la plaça torno a mostrar-vos la façana sud del cos principal.
Des del mateix indret si faig mitja volta puc mostrar-vos Cal Gaspar d'Ivars, un edifici del segle XVI amb planta baixa, primer pis i golfes. Una casa cantonera amb la façana poc conservada i en la que si han fet moltes modificacions.
Noranta-quatre anys separen la fotografia anterior i la propera feta des del mateix lloc l'any 1.930 per Antoni Gallardo Garriga.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
El barceloní Antoni Gallardo Garriga ( 1.889 - 1.942 ) fou compositor, enginyer industrial, arqueòleg i fotògraf. Durant la seva visita a Seròs, a més a més de l'antiga casa cantonera també en fotografià l'escala.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
A la fotografia actual a la façana principal hi ha el portal adovellat de mig punt i set finestres però si la compareu amb la del 1.930 constatareu que a l'antiga plata baixa hi havia dues finestres i a l'actual ha desaparegut la finestra de la dreta i l'obertura s'ha transformat en la port d'un pàrquing. Les tres finestres del primer pis es conserven però les de les golfes abans eren petites i quadrades i ara són j rectangulars. Les tres finestres del primer pis i de les tres de les golfes tenen l'ampit motllurat, com podeu constatar a la propera fotografia de detall.
Poc queda dels antics carreus dels brancals i de les dovelles de l'arc de mig punt del portal que podeu veure millor a la fotografia següent de detall.
M'apropo al portal de Cal Gaspar d'Ivars i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament l'escut de la dovella clau en el que hi podem llegir 1778.
L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, també va pertànyer als majorals dels ducs de Medinaceli.
Si vaig cap a l'esquerra puc fer la fotografia següent en la que es veuen les dues façanes coronades pel ràfec de tres motllures ondulades.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, a la planta baixa de la façana del carrer del Comerç hi ha dues petites finestres quadrades i una curiosa obertura amb la llinda motllurada que veureu millor a la propera fotografia de detall. Les tres finestres del primer pis i les tres de les golfes tenen l'ampit motllurat.
Vaig fins a la casa contigua a Cal Gaspar d'Ivars i dono mitja volta per mostrar-vos la façana del carrer del Comerç des d'una altra perspectiva en la que es veuen les nou obertures.
Torno a la plaça del Mestre Viladegut, on hi ha els edificis més nobles de la Vila de Seròs, per mostrar-vos la Casa d'Isabel Daura obra que està inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 1.918 se li va posar aquest nom a la plaça en memòria del mestre Gaspar Viladegut.
Els tres balcons del segon pis tenen voladís i els del tercer no sobresurten i conserven els antics barrots tornejats com podeu constatar millor a la fotografia següent.
A la fotografia anterior podeu veure parcialment l'escut que hi ha sota el balcó central del segon pis, escut que protagonitza la propera fotografia de detall en el que s'hi pot llegir YSABEL DAVRA. Aquesta casa també fou propietat dels majorals dels ducs de Medinaceli.
La Tarjeta Postal 5. Seros Plaza Maestro Viladegut de L.Roisin, fot. Barcelona ens permet viatjar gairebé un segle enrere i veure la plaça del Mestre Viladegut amb els seus tres edificis més importants. D'esquerra a dreta: la Casa d'Isabel Daura ( 1 ), Cal Gaspar d'Ivars ( 2 ) i el Casal-Palau dels marquesos d'Aitona ( 3 ).
El parisenc Lucien Edouard Roisin Besnard ( 1.884 - 1.943 ) treballà a Barcelona de fotògraf dedicant-se fonamentalment al negoci de les postals. A la Rambla de Santa Mònica tenia la botiga La Casa de la Postal.
Font fotografia: Tarjeta Postal 5. Seros Plaza Maestro Viladegut de L.Roisin, fot. Barcelona
Marxem de la vila de Seròs, que com Aitona formava part de la baronia d'Aitona, fou cedida l'any 1.212 a Constança d'Aragó. La vila de Seròs quedà vinculada a la baronia d'Aitona, de la branca dels Montcada que foren comtes i marquesos d'Aitona i que al 1.722 es fusionà amb els ducs de Medinaceli.
A l'entrada d'avui i a l'anterior dedicada a Seròs hem donat un cop d'ull a tres edificis relacionats amb aquesta família.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada