dimecres, 30 d’abril del 2025

Passejant pel carrer Ronda de la Seu Vella.

A l'entrada d'avui us convido a passejar pel carrer Ronda de la Seu Vella, un carrer sense portes però que és un enorme finestral panoràmic que ens permet observar a vista d'ocell l'actuació urbanística que es va fer entre els anys 1.983 i 2.001 que canvià radicalment el que fou el barri del Canyeret.
 
 
Comencem aquesta passejada on es creuen els carrers Camp de Mart i Ronda de la Seu Vella. Al centre de la fotografia anterior, entre els arbres, podeu observar l'edifici de la Llar d'Infants Josep Borràs. Després d'avançar uns metres pel carrer Ronda de la Seu Vella, em giro per fer la propera fotografia en la que es veu la part posterior de la Prefectura de la Guàrdia Urbana dissenyada per Mestura Arquitectes. En molts dels edificis que veurem a l'entrada d'avui, clicant sobre l'enllaç podreu veure entrades anteriors que els hi he dedicat o les pàgines web dels arquitectes que els han dissenyat. 


Com podeu constatar a la fotografia següent el carrer s'enfila ràpidament. Al centre, mig amagat per la zona enjardinada, treu el nas l'Auditori Municipal Enric Granados. A l'esquerra, el carrer Salmerón baixa fins a la plaça Mossèn Jacint Verdaguer.
 
 
Pujant uns metres més i dirigint la mirada a la dreta, darrere dels arbres es veu el búnquer que es construí probablement després del primer bombardeig que va patir la ciutat de Lleida el dia 2 de novembre del 1.937, amb l'objectiu de millorar les defenses de la ciutat. Per fer aquest búnquer s'aprofità part de la fortificació ja existent del contrabaluard de Louvigny. Però el baluard primitiu fou construït durant la Guerra dels Segadors i era conegut com baluard de Caltelmo. El Marquès de Louvigny el va remodelar i li canvià el nom per baluard i contrabaluard de Louvigny.
 
 
Deixo un moment el carrer Ronda de la Seu Vella per enfilar-me fins a tocat del búnquer i fer la fotografia següent en la que el podeu veure molt millor i constatar que a la dreta té una esquerda important.
 
 
A la dreta del búnquer, tapats per uns pins, hi ha els pous de gel construïts al segle XVII. Aquestes cavitats semienterrades construïdes a la cara nord del turó ( la més obaga i freda ) s'omplien a l'hivern amb blocs de gel.
 
 
Abans de tornar a baixar faig la propera fotografia, d'esquena als pous de gel, en la que entre els arbres es veu el carrer Ronda de la Seu Vella ( 1 ) i els Edificis La Gremial que també estan relacionats amb el gel...
 
 
Ja al carrer Ronda de la Seu Vella podeu veure aquests edificis construïts l'any 1.974 per la Cooperativa d'Habitatges "L'Aliança" des d'una perspectiva diferent. Aquests edificis ocupen l'espai on hi havia La Gremial S.A.  una fàbrica de gel, begudes carbòniques, xarops, licors i magatzem de vins a l'engròs fundada l'any 1.917. 
 
 
A la petita revista editada pel La Gremial S.A. l'any 2.017 per celebrar el centenari de l'empresa lleidatana hi ha dues fotografies. A la de dalt podeu veure la fàbrica a la dècada dels trenta del segle passat.
 

Dirigint la mirada a la dreta el protagonisme és per l'Auditori Municipal Enric Granados construït entre 1.985 i 1.990 sobre l'Antic Mercat de la Magdalena. L'edifici és obra dels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria i el responsable de la sonorització fou l'enginyer Higini Arau.
 
 
La fotografia següent, del 1.954, és de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer. Al fons a la dreta es veu l'antic mercat de la Magdalena. La gent està davant de l'edifici on s'instal·la provisionalment la parròquia de la Mare de Déu del Carme perquè entre 1.954 i 1.959 es construí el temple actual dissenyat per l'arquitecte Gabino Lagarriga.
 
 
Font fotografia: Fons Lluís Terrés. Mostra Crònica de l'Urbs Sala Gòtica de l'I.E.I. abril-setembre del 2.005.
 
Al rètol que hi ha a la barana del balcó s'hi pot llegir "Parroquia ( Provisional) de Ntra.Sra del Carmen" i entre les dues portes, sobre un pilar i sota un dosseret hi ha la nova escultura de la Mare de Déu del Carme. Aquesta escultura està inspirada en la del segon quart del segle XIV que resultà molt malmesa l'any 1.936. Actualment la podeu veure a la façana de l'església del carrer del Carme.
 
 
Pujant uns metres més i dirigint la mirada a la dreta puc fotografiar des d'una perspectiva diferent el búnquer que es construí durant la Guerra Civil aprofitant la fortificació ja existent del contrabaluard de Louvigny.
 
 
Aviat trobem la coberta dels blocs de pisos del carrer la Parra que hi ha després del pàrquing de l'Auditori. Aquesta coberta ondulant és dels blocs més propers al carrer Ronda de la Seu Vella. La dels altres és de teula àrab.
 
 
Si m'enfilo fins a la falsa braga que envolta tot el recinte pel sud, est i nord, construïda a inicis del segle XVII, puc fer la fotografia a vista d'ocell d'aquests blocs del carrer la Parra amb cobertes diferents.
 
 
Quan s'acaba la pujada el carrer gira a la dreta i l'espectacular Seu Vella ens dóna la benvinguda. A l'esquerra es veu parcialment la torre de comunicacions amb els dos ascensors al seu interior dissenyada per B01arquitectes que també van fer el projecte dels edificis dels jutjats.
 
 
Avançant uns metres més el protagonisme és pel baluard de la Reina i la contraguarda de la Reina. La rosassa que veieu és la que hi ha a sobre de la porta de l'Anunciata ubicada al costat sud del creuer. Darrere, a l'esquerra, ens observa atentament la torre del rellotge.
 
 
Unes passes més i la maltractada catedral vella de Lleida es mostra orgullosa coronant el turó, malgrat l'esforç històric d'una colla d'impresentables per destruir-la.
 

Dirigint la mirada al riu Segre faig la fotografia següent en la que en primer terme podeu veure part de la coberta de marbre del Complex d'Edificis dels Jutjats. Darrere, d'esquerra a dreta: l'església neogòtica de Sant Joan ( 1 ), la  cúpula de l'edifici cantoner de l'avinguda Francesc Macià i el carrer Santa Marta que fou projectat per Lluís Domènec i Torres ( net de Lluís Domènec i Montaner ) construït l'any 1.949 ( 2 ), els blocs del carrer Santa Marta d'estil historicista amb elements neoclàssics dissenyats l'any 1.945 pels arquitectes Francisco Clavera Armenteros, Gabino Lagarriga i José Rodríguez ( 3 ) i la Casa Balius del 1.930 ( 4 )
 
 
Camino una mica més per fer una fotografia frontal de la Seu Vella en la que a l'esquerra es veu el campanar de planta octogonal de seixanta metres d'alçària construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV. Al centre els finestrals de la galeria sud del claustre, un dels més grans de l'arquitectura gòtica europea. A la dreta, la petita torre del rellotge.
 
 
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor el campanar que antigament acollí onze campanes de les que actualment només se'n conserven dues: la Silvestra ( 1.418 ) i la Mònica ( 1.486 ). Al campanar hi ha cinc campanes més foses a mitjans del segle XX.
 
 
Els ascensors de la Torre de Comunicacions us poden deixar al carrer Ronda de la Seu Vella o pujar una mica més fins a la passarel·la que ens permetrà accedir al baluard de la Llengua de Serp.
 
 
La torre de formigó de planta triangular de quaranta-dos metres d'alçària fou l'opció escollida per B01arquitectes per connectar el carrer del Canyeret i el carrer Ronda de la Seu Vella. La planta triangular de la torre és la que correspon al mínim espai necessari per acollir al seu interior els dos ascensors i l'escala d'emergència. A més a més fa que el volum prismàtic sigui més esvelt.
 

 A la part inferior de la propera fotografia es veu el carrer del Canyeret. Darrere, el Teatre Principal ( 1 ), un edifici historicista inaugural l'any 1.951 obra de l'arquitecte Manuel Cases Lamolla. A Lleida ja existia un Teatre Principal, prop de l'actual, que va patir un incendi l'any 1.876. Pocs anys després es construí un altre teatre als Camps Elisis que malauradament també fou destruït per un incendi l'any 1.886.
A la dreta del teatre, des dels Porxos de Dalt s'enfila el carrer de Segarra ( 2 ), Si esteu davant del teatre és el carrer que comença a la seva esquerra.
 
 
Dirigint la mirada a la dreta en primer terme es veu la nova seu del COAC ( Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ) a Lleida, obra dels arquitectes Francisco Burgos i Luis de Pereda ( 1 ) i a la seva esquerra, al fons, les dues cúpules de l'Antiga Banca Llorens, un edifici historicista amb elements clàssics construït l'any 1.930 per Ramon Argilés ( 2 ).
 
 
Avançant uns metres més gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor les dues cúpules, una a cada façana, en forma de templet decorades amb rajoles de ceràmica vidrada blava i groga.
 
 
Quan arribem a l'altre extrem del carrer Ronda de la Seu Vella, aquest es creua amb el carrer de Sant Andreu. En aquest indret de fort pendent B01arquitectes, Roser Amadó Cercós i Lluísa Domènech Girbau van dissenyar l'escola Cervantes.
 
 
En els Capbreus de 1.350 a 1.382 el carrer de Sant Andreu ja apareix amb aquest nom. L'església de Sant Andreu va ser tancada al culte l'any 1.708 quan el comte de Cron va començar el baluard de la Llengua de Serp. A principi del segle XIX el portal de Sant Andreu ja no existia, però se li donava aquest nom a l'indret.
 
 
A la fotografia anterior podeu veure l'oli sobre fusta del fotògraf i pintor lleidatà Enric Garsaball Espinet "Barri Sant Andreu o Juderia Segle XV", del 1.979, és un de la sèrie de recreacions històriques de la Lleida medieval que va fer a partir de la documentació de l'historiador Josep Lladonosa Pujol.
Tornem a l'actual carrer de Sant Andreu per anar cap a l'esquerra i baixar uns metres. Quan comença la corba a la dreta, anem a l'esquerra per baixar per la petita sendera que ens deixarà al carrer del Canyeret des del que vull ensenyar-vos el conjunt d'edificis serpentejants dels jutjats.
 

 A la fotografia anterior podeu observar el gran mur de formigó de cinc-cents metres de llargària que talla el turó verticalment. Gràcies a aquesta pantalla vertical es va crear una superfície plana entre el carrer del Canyeret i el carrer Ronda de la Seu Vella.
La propera fotografia de detall és d'un dels molts medallons que hi ha al mur amb l'escut de la ciutat de Lleida.
 
 
El protagonisme de la fotografia següent és per a la primera plana de la Vanguardia del diumenge 15 de febrer de 1.987 en la que podem observar a vista d'ocell aquest espectacular mur de formigó i la Torre de Comunicacions.
 
 
Per acabar aquesta passejada fem un cop d'ull a l'edifici serpentejant dels jutjats que té una profunditat d'onze metres i la façana i la coberta de marbre blanc de Macael . Les pedreres d'aquest poble d'Almeria estan ubicades a la Sierra de los Filabres. Les columnes i la font del pati del Lleons de l'Alhambra estan fets amb aquest marbre.
 
 
Si visiteu Lleida cal visitar la Seu Vella, gaudir de l'antiga catedral i guardar una estoneta per passejar tranquil·lament pel carrer Ronda de la Seu Vella.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 27 d’abril del 2025

De San Martín de Elines a Escalada.

Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a Castella l'església de San Julián y Santa Basilina de Rebolledo de la Torre, construïda al segle XII i reconstruïda al XVI, deixem Castella per anar a San Martín de Elines, un poble de  Cantabria que pertany al municipi de Valderredible. Després de donar un cop d'ull a la seva col·legiata tornarem a Castella amb l'objectiu d'anar a Escalada.

San Martín de Elines és una de les cinquanta-dues poblacions del municipi de Valderredible, el més extens de Cantabria. La Col·legiata de San Martín de Elines fou construïda a principis del segle XII sobre les restes d'una església anterior d'estil mossàrab de la que en queden restes del segle X.
 
 
Com podeu constatar a les dues fotografies anteriors i a la propera amb més detall l'absis està dividit en tres parts per dues columnes que es recolzen en contraforts prismàtics. Les tres petites finestres estan rematades per arcs de mig punt cecs que també estan a l'interior d'altres arcs de mig punt cecs amb guardapols de flors o fulles obertes. La finestra de l'esquerra no té columnes però al primer arc de mig punt cec hi veiem un guardapols d'escacat ( taqueado jaqués ). A tocar de les impostes dels altres arcs de mig punt cecs queden petits fragments d'escacat.


M'apropo a l'absis i gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos alguns dels permòdols que sostenen la cornisa. Al mig hi ha una ( la de l'esquerra ) de les dues columnes que divideixen l'absis en tres parts.


A  més a més de tres dels permòdols de la cornisa a la fotografia següent, també de detall, podeu observar sota del permòdol de l'esquerra un curiós carreu...


Al relleu es pot veure un griu, animal fantàstic amb el cap i les potes del davant d'àguila i el cos de lleó,  en una vinya i a la dreta un ocell picotejant raïms. Possiblement aquest carreu es reaprofità d'una construcció mossàrab anterior del segle X.


Vaig a l'esquerra de l'absis on, adossat al mur sud de la col·legiata, s'alça la torre campanar cilíndrica. La cel·la ( el lloc on hi ha les campanes ) és posterior, del segle XVII.


Avanço uns metres a tocar del mur sud i em giro per fotografiar des d'una perspectiva diferent el campanar. El veureu millor perquè ara no estic a contrallum.
 

 Entro a la col·legiata de nau única capçada per un absis semicircular. En el moment d'accedir-hi tindreu la sensació de que la nau és molt alta, una sensació real perquè mesura deu metres i quaranta centímetres d'alçària. La coberta actual és de fusta, exceptuant la del creuer i el presbiteri que són de mig canó i de quart d'esfera respectivament. Els pilars cilíndrics que veieu a la fotografia fan dos metres i vuitanta centímetres de diàmetre.


Encara que és difícil de veure, a la dreta de l'arcada superior hi ha les úniques restes de pintures mural que es conserven a Cantabria. Aquestes pintures, que possiblement representen frontalment a dos apòstols, estan a l'interior de l'el·lipse groga que dibuixat a la fotografia.


Sortim l'església per anar al claustre renaixentista del segle XVI, de planta quadrangular, adossat al mur oest. En aquest petit claustre s'hi exposen peces de la mateixa col·legiata i d'algunes esglésies properes (mènsules, piles baptismals i una important col·lecció de sepulcres ).
 

Deixem la Col·legiata de San Martín de Elines i Cantabria per anar fins a Escalada, localitat que pertany al municipi burgalès de Valle de Sedano, a la comarca de Páramos


A només deu quilòmetres de San Martín de Elines ens aturem un moment a Orbaneja del Castillo, la a la província de Burgos, comarca de Páramos. Només arribar-hi ens deixa bocabadats el Risco de los Camellos, una curiosa formació geològica formada per l'erosió de l'aigua i el vent.


El complex càrstic d'Orbaneja del Castillo és un dels més importants de la província de Burgos. Les aigües del rierol que brolla a la propera Cueva del Agua es precipita per la cascada que podeu veure a la fotografia.


Apropar-se a les petites basses que es formen mentre l'aigua cau entre les cases del poble és tot un regal visual com podeu constatar a la fotografia de detall.

Abans de marxar d'Orbaneja del Castillo tornarem a aquesta bassa però abans ens enfilem a tocar de  la Cueva del Agua on, enfilada a la roca hi ha la Casa Fuerte, que probablement fou propietat de los marqueses de Aguilar.
 

Tornem a baixar fins a la bassa on, si sou prou valents perquè l'aigua està gelada, podeu gaudir d'un bany difícil d'oblidar.
 
 
Si teniu sort, hi ha poca gent i no sou massa sorollosos potser us observarà discretament una merla d'aigua europea ( Cinclus cinclus ), tot un regal !


Deixem Orbaneja del Castillo per anar a Escalada, però abans hi passarem de llarg per arribar a Pesquera de Ebro  ( comarca de Páramos ), que està a només onze quilòmetres i mig d'Escalada. Vull mostrar-vos l'església parroquial de San Sebastián, d'una sola nau, amb volta de creuria i una capella del segle XVI.


A la fotografia anterior, darrere de la vella oma seca de l'esquerra i de la creu de terme de la dreta, ens observa el frontispici de l'església. Al frontó triangular hi ha una fornícula amb una imatge mutilada de Sant Sebastià. Al carreu que tanca la fornícula hi podem llegir ANO DE 1687.


A la fotografia de detall és de la creu de terme amb la figura de Crist Crucificat sobre una calavera amb les tíbies creuades. A l'altre costat de la creu hi ha la imatge de la Verge.


Abans de marxar de Pesquera de Ebro faig la fotografia amb l'espectacular oma seca en primer terme i el campanar de cadireta amb tres ulls i tres campanes darrere.


Girem cua i tornem per la carretera BU-V-5143 direcció Escalada, però abans d'arribar-hi ens aturem al Mirador del Cañón del Ebro que està a només dos quilòmetres de Pesquera de Ebro.


El riu Ebre ha format un espectacular congost que en alguns punts té una fondària propera als dos-cents cinquanta metres. Us regalo una fotografia panoràmica del meandre del riu vist des del mirador.


Si sou persones amb vertigen no heu de patir perquè el lloc és molt segur i una gran barana us protegeix mentre gaudiu de l'espectacular relleu, la diversitat botànica i la riquesa faunística que fan d'aquestes gorges un dels espais naturals més impressionants de la península ibèrica.
Des de la barana faig la propera fotografia amb angle zenital ( un angle picat extrem, amb la càmera totalment perpendicular al terra, de dalt a baix ), en la que al fons es veu el riu Ebre i la ruta de senderisme PR-BU 1 que ens permet recórrer el Cañón del Ebro.


Aixecant la mirada, abans de marxar d'aquest mirador que ens fa sentir molt petits, faig les fotografies a dreta i esquerra del meandre del riu.

 
Marxem del mirador i anem, ara sí, a Escalada. Una mica abans d'acabar de baixar-hi faig la fotografia següent en la que al fons es veu el poble a la riba esquerra del riu Ebre.
 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem observar una mica millor a vista d'ocell dos dels seus edificis singulars: l'església de Santa María la Mayor ( 1 ) i la Torre-Palacio de los Gallo ( 2 ).
 
 
Baixem fins a Escalada, un poble que conserva un conjunt urbà important d'arquitectura popular. Hi ha moltes cases d'estil muntanyès, amb planta baixa i zaguán ( espai similar al vestíbul ) des del que s'accedeix a les quadres de la part posterior i al pis superior, on hi ha les habitacions, i a les golfes que tenen funció de graner i traster.

 
Des de les habitacions del pis superior es pot accedir a la característica solana ( balconada orientada al migdia - al sud - on hi toca el sol bona part del dia ) o al balcón corrido de fusta.
A la propera entrada dedicada a Castella passejarem per Escalada i observarem alguns dels seus edificis singulars i després anirem fins a Moradillo de Sedano per mirar i admirar l'església de San Esteban.
Atentament.
Senyor i