A l'entrada "Projecte d'ampliació del Bellas Artes de Bilbao" del març de l'any passat vaig explicar-vos aquest projecte de l'arquitecte britànic Norman Foster. Un mes abans a l'entrada "Passejant pel Casilda Iturrizar parkea" ja vàrem constatar que les obres havien començat.
Malgrat l'enrenou de les obres i les tanques que ressegueixen perimetralment, el Bellas Artes no ha tancat i en una part de l'edifici més antic construït al 1.945 s'ha pogut gaudir de diverses exposicions.
Només entrar a l'edifici, penjant al forat de la monumental escala de marbre de la recepció, no us deixarà indiferents l'obra de Juan Muñoz del 1.997 Hanging Figures. L'obra està formada per dues figures humanes de resina pintades de color gris, que mesuren 160 X 70 X 50 centímetres cadascuna, suspeses en una estranya postura a quatre metres i mig del sostre per sogues que els hi surten de la boca...
Del vint-i-vuit de febrer al vint-i-sis de maig de l'any passat a les sales sis a la deu es va poder gaudir de l'exposició temporal "Néstor Basterretxea. Diseño y arquitectura".
El sis de maig de 1.924 va néixer a Bermeo ( Bizkaia ) Néstor Basterretxea Arzadun, un dels principals renovadors de l'art basc de la segona meitat del segle XX. Per celebrar el centenari del seu naixement el Bellas Artes organitzà la primera exposició monogràfica sobre els seus projectes de disseny industrial i arquitectura.
L'artista és conegut fonamentalment pel seu treball com a escultor, però treballà en altres disciplines. A finals de la dècada dels cinquanta del segle passat Basterretxea fou pioner en el disseny industrial basc.
A l'exposició comissariada per Peio Aguirre, Pedro Feduchi i Pedro Reula es van poder veure collages de projectes arquitectònics, mobiliari, documentació fotogràfica, la memòria documental de la casa-taller d'Irun projectada l'any 1.958 amb Luis Vallet i Jorge Oteiza.
L'any 1.955 Basterretxea i Oteiza vivien a Madrid però volien tornar al País Basc. Van comprar un solar a Irun a tocar del riu Bidasoa. Inicialment contactaren amb l'arquitecte navarrès Francisco Javier Sáenz de Oiza que manifestà el seu interès per viure amb ells a la casa-taller. Fins i tot va fer un projecte amb tres habitatges, però finalment desistí.
A la fotografia següent podeu observar aquest projecte de Francisco Javier Sáez de Oiza per a la casa-taller a l'Avinguda de França 33-35 d'Irun. És del 1.955 i està fet amb paper cartolina, grafit, tinta i paper encolat.
Un cop descartada la participació de Sáenz de Oiza i decidit el retorn al País Basc, Basterretxea i Oteiza contactaren l'any 1.956 amb l'arquitecte Luis Vallet. Un cop contractat els tres dissenyaren i construïren la casa-taller d'Irun.
A la fotografia anterior i a les dues properes podeu observar tres perspectives diferents de la maqueta del 2.023 escala 1/100 de la casa-taller feta pels dos escultors i l'arquitecte que van contractar.
Luis Vallet, nascut a Irun, era amic de Jorge Oteiza des de feia anys i membre del GATEPAC ( Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea ).
La fotografia següent és del plànol de planta de la casa-taller Jorge Oteiza i Néstor Basterretxea d'Irun fet per Luis Vallet amb llapis sobre paper cap al març del 1.957.
A Luis Vallet li va costar molt acontentar a Oteiza i Basterretxea. L'any 1.956 redactà més de nou projectes fins aconseguir al mes d'octubre el visat del projecte pel Colegio Oficial de Arquitectos Vasco-Navarro.
Basterretxea i Oteiza van viure i treballar a la casa-taller durant onze anys ( 1.956-1.967 ) convertint-la en un referent per artistes de qualsevol disciplina. Basterretxea abandonà la casa-taller l'any 1.968 . Oteiza ho va fer al 1.975 per anar a Altzuza, a nou quilòmetres d'Iruña.
Si cliqueu sobre l'enllaç anterior, a les quatre primeres entrades podreu recordar la visita que vàrem fer al blog la tardor del 2.016 a la casa-taller i al Museu Oteiza d'Altzuza ( obra de Francisco Javier Sáez de Oiza ) protagonista de la propera fotografia.
Basterretxea s'inicià en el disseny industrial l'any 1.959 gràcies a Juan Huarte dissenyant mobles per a ell i per a la seva empresa H.Muebles.
L'any 1.961 Basterretxea va fundar amb dos socis a Donostia la botiga de mobles moderns Espiral en la que treballà de dissenyador.
A la fotografia anterior entre els mobles exposats hi ha la butaca "Kurpilla" del 1.968 ( 1 ) i l'escriptori "Bermeo" del 1.967. Els dos mobles, protagonistes de les dues fotografies següents de detall, els dissenyà per a Biok.
L'empresa de fabricació de mobles Biok a partit del 1.962 produí mobles dissenyats per Néstor Basterretxea que en fou el director artístic.
L'any 1.966 va entrar com a soci de Biok. Aquesta empresa als anys setanta del segle passat fou la gran representant del millor disseny modern espanyol.
Basterretxea no era arquitecte com el seu germà Ander, però tenia prou coneixements per aventurar-se en el disseny arquitectònic. El projecte més important fou la casa-taller d'Irun que us he explicat detalladament abans.
Quan finalitzà la seva etapa de dissenyador industrial inicià el que ell anomena "volumetries arquitectòniques".
Ens els seus projectes a l'arquitectura li donava un enfoc escultòric i plàstic. A les fotografies anterior i propera podeu observar la proposta "La vivienda como escultura habitable", del 1.998.
El polifacètic artista basc s'inicià en el cinema dirigint curtmetratges com "Operación H" del 1.963 i el llargmetratge "Ama Lur" ( Terra Mare ) del 1.966 - 1.968 amb Fernando Larraquert.
L'escultor, pintor, dissenyador industrial, enamorat de l'arquitectura i director de cinema basc Néstor Basterretxea va morir a Hondarribia ( Guipuzkoa ) el dia dotze de juliol del 2.014.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada