Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta jorge oteiza. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta jorge oteiza. Ordena per data Mostra totes les entrades

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Al costat d'Iruña ( 1 ).

La primavera del 2.009 vaig fer al blog tres entrades dedicades a Eduardo Chillida per recomanar-vos la visita a l'exposició organitzada al Caixa Forum de Lleida "Chillida 1.980-2.000 ". Si els tres escrits titulats "Chillida a Lleida" ens van apropar a un dels pilars de l'escola basca d'escultura, avui començo una sèrie de tres entrades noves per presentar-vos a l'altre gran pilar d'aquesta escola d'escultors...
La ciutat de Dosostia, de visita obligada, ens regala mentre passegem per la badia de La Concha el  contacte físic amb obres d'aquests dos grans escultors. Caminem per la platja d'Ondarreta i el Passeig d'Eduardo Chillida ens durà fins al Peine del viento. Completant aquesta inoblidable caminada fins a l'altre extrem de la badia, on després de l'aquari comença el Pasealeku Berria ( Passeig Nou ), molt aviat trobarem l'obra construcción vacía de Jorge Oteiza.


El domini de l'espai i del volum és genial. Mireu quina diferència entre les dues fotografies d'aquesta escultura feta amb acer cortén, de vint-i-tres tones i sis metres d'alçària. Segons d'on la mires resulta monolítica o molt lleugera...


A la capital de Bizkaia, just davant de l'ajuntament de Bilbo, trobem la variante ovoide de la desocupación de la esfera. Feta també amb acer cortén, té sis metres de diàmetre, gairebé vuit d'alçària i pesa setze tones...


A la propera fotografia de Fernando Larruquert, feta l'any 1.966 a l'estudi de Jorge Oteiza d'Irun, podem veure d'esquerra a dreta a Rafael Ruiz Balerdi, Remigio Mendiburu, Jorge Oteiza, Roberto Puig, Eduardo Chillida, Néstor Basterretxea i José Antonio Sistiaga. Exceptuant a l'arquitecte Roberto Puig, tots els altres eren membres del grup Gaur. Falten a la fotografia José Luis Zumeta i Amable Arias.


Nascut a Orio l'any 1.908, Jorge Oteiza és un dels màxims exponents de l'Escola Basca d'Escultura. Amb la seva dona Itziar Carreño es van instal·lar en una casa abandonada del poble d'Alzuza, al costat d'Iruña ( Pamplona ), l'any 1.975.


Van transformar-la en el seu habitatge, centre de treball i refugi. Al costat de la casa-taller es va construir el Museo Oteiza, obra de l'arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza, un gran cub de formigó interiorment vermellós...


Esteu preparats per entrar en aquest espai on podeu veure 1.800 escultures i 2.400 peces del seu treball experimental ?


A nou quilòmetres d'Iruña ens espera tot l'univers de Jorge Oteiza.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Al costat d'Iruña ( 2 ).

Entrem a Oteiza Museoa que acull la col·lecció personal del reconegut escultor  i artista integral guipuscoà ( Orio 1.908 - Donostia 2.003 ). L'any 1.992 donà la seva col·lecció de 1.700 escultures i 2.000 peces del seu treball experimental, dibuixos i collages al poble de Nafarroa.


Només entrar constatem que el gran cub buit de formigó vermellós, dissenyat per l'arquitecte Francisco Javier Sáenz de Oiza per mostrar l'obra de Jorge Oteiza, ens seduirà. L'obra Apostolado de Arantzazu / Friso con 14 apóstoles del 1.953 buidat en guix, és la protagonista de la primera sala.
Oteiza va ser reconegut i apreciat internacionalment l'any 1.957 al guanyar el Gran Premi de la Biennal de Sao Paulo. A la propera fotografia podeu veure tres caps d'apòstol de bronze.


El museu es va inaugurar el 8 de maig del 2.003. L'arquitecte va projectar aquest gran cub de formigó, metàfora de l'espai metafísic recreat pel gran mestre de l'Escola Basca d'Escultura. La propera obra és Fusión con tres sólidos abiertos / Estela funeraria para España, del 1.957, en marbre.


El museu integra l'habitatge on Jorge Oteiza i Itziar Carreño es van instal·lar l'any 1.957. El projecte arquitectònic de Francisco Javier Sáenz de Oiza va plantejar aquest espai com un "temple profà" en el qual la llum es rep pels laterals i al centre entra a contrallum, creant un espai fosc i misteriós. La fotografia següent, una talla en marbre blanc amb incrustacions de resina negra, és del 1.958 i s'anomena Caja en  piedra.

   
Aquesta concepció de l'espai museístic enllaça amb el record del túnel en el que treballava Oteiza quan feia les estàtues de la Basílica de Arantzazu: un lloc no molt il·luminat, però amb un encant misteriós. Les vitrines del museu ens mostren centenars de projectes escultòrics del geni guipuscoà.

     
Durant els anys 1.972 i 1.974 va treballar en el seu segon Laboratori Experimental, conegut com Laboratorio de Tizas. La majoria d'aquests estudis fets amb els típics guixos prismàtics escolars, estaven orientats a la seva aplicació com escultura pública.


Els espais expositius es distribueixen en les tres plantes de l'edifici i en la Casa-taller annexa. Pujar i baixar per les rampes gaudint dels materials i la llum, és difícil d'oblidar.


Les plantes 1 i 2 acullen l'exposició que ens permet descobrir la trajectòria d'aquest artista. A la planta 0 hi ha un espai expositiu per projectes monogràfics i temporals. També hi trobem la Biblioteca i el Centre de Documentació.
Mireu la Combinación binaria  de dos longitudes en el espacio  (1.957 ) , una construcció en acer forjat amb element pivotant sobre base de pedra.


Passejant pels espais del museu i assaborint les seves obres, entenem la gran importància que tenien per Jorge Oteiza les oposicions: matèria/esperit, espai/temps, interior/exterior i llum/foscor.
La propera obre és Caja vacia ( 1.958), feta en xapa d'acer pintat de negre.


El Centre de Documentació té els objectius de conservar, catalogar i investigar els documents ( escrits, notes, correspondència, fotografies i altres documents personals ) donats per Jorge Oteiza. 
A l'esquerra de la propera fotografia tenim l'obra Desocupación de la esfera ( variante ) del 1.958 feta en acer; i a la dreta Desocupación de la esfera ( variante ovoide), del mateix any i feta també en acer.


Sortim del museu per visitar la Casa-taller, espai on l'artista i la seva dona van trobar l'aïllament que buscaven...
Atentament.
Senyor i  

dissabte, 3 de maig del 2025

Néstor Basterretxea al Bellas Artes.

A l'entrada "Projecte d'ampliació del Bellas Artes de Bilbao" del març de l'any passat vaig explicar-vos aquest projecte de l'arquitecte britànic Norman Foster. Un mes abans a l'entrada "Passejant pel Casilda Iturrizar parkea" ja vàrem constatar que les obres havien començat.
 
 
Malgrat l'enrenou de les obres i les tanques que ressegueixen perimetralment, el Bellas Artes no ha tancat i en una part de l'edifici més antic construït al 1.945 s'ha pogut gaudir de diverses exposicions.
Només entrar a l'edifici, penjant al forat de la monumental escala de marbre de la recepció, no us deixarà indiferents l'obra de Juan Muñoz del 1.997 Hanging Figures. L'obra està formada per dues figures humanes de resina pintades de color gris, que mesuren 160 X 70 X 50 centímetres cadascuna, suspeses en una estranya postura a quatre metres i mig del sostre per sogues que els hi surten de la boca...


Del vint-i-vuit de febrer al vint-i-sis de maig de l'any passat a les sales sis a la deu es va poder gaudir de l'exposició temporal "Néstor Basterretxea. Diseño y arquitectura".


El sis de maig de 1.924 va néixer a Bermeo ( Bizkaia ) Néstor Basterretxea Arzadun, un dels principals renovadors de l'art basc de la segona meitat del segle XX. Per celebrar el centenari del seu naixement el Bellas Artes organitzà la primera exposició monogràfica sobre els seus projectes de disseny industrial i arquitectura.

L'artista és conegut fonamentalment pel seu treball com a escultor, però treballà en altres disciplines. A finals de la dècada dels cinquanta del segle passat Basterretxea fou pioner en el disseny industrial basc.
 
 
A l'exposició comissariada per Peio Aguirre, Pedro Feduchi i Pedro Reula es van poder veure collages de projectes arquitectònics, mobiliari, documentació fotogràfica, la memòria documental de la casa-taller d'Irun projectada l'any 1.958 amb Luis Vallet i Jorge Oteiza.
L'any 1.955 Basterretxea i Oteiza vivien a Madrid però volien tornar al País Basc. Van comprar un solar a Irun a tocar del riu Bidasoa. Inicialment contactaren amb l'arquitecte navarrès Francisco Javier Sáenz de Oiza que manifestà el seu interès  per viure amb ells a la casa-taller. Fins i tot va fer un projecte amb tres habitatges, però finalment desistí.
A la fotografia següent podeu observar aquest projecte de Francisco Javier Sáez de Oiza per a la casa-taller a l'Avinguda de França 33-35 d'Irun. És del 1.955 i està fet amb paper cartolina, grafit, tinta i paper encolat.


Un cop descartada la participació de Sáenz de Oiza i decidit el retorn al País Basc, Basterretxea i Oteiza contactaren l'any 1.956 amb l'arquitecte Luis Vallet. Un cop contractat els tres dissenyaren i construïren la casa-taller d'Irun.


A la fotografia anterior i a les dues properes  podeu observar tres perspectives diferents de la maqueta del 2.023  escala 1/100 de la casa-taller feta pels dos escultors i l'arquitecte que van contractar.
 

 Luis Vallet, nascut a Irun, era amic de Jorge Oteiza des de feia anys i membre del GATEPAC ( Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea ).


La fotografia següent és del plànol de planta de la casa-taller Jorge Oteiza i Néstor Basterretxea d'Irun fet per Luis Vallet amb llapis sobre paper cap al març del 1.957.


A Luis Vallet li va costar molt acontentar a Oteiza i Basterretxea. L'any 1.956 redactà més de nou projectes fins aconseguir al mes d'octubre el visat del projecte pel Colegio Oficial de Arquitectos Vasco-Navarro.
 
 
Basterretxea i Oteiza van viure i treballar a la casa-taller durant onze anys ( 1.956-1.967 ) convertint-la en un referent per artistes de qualsevol disciplina. Basterretxea abandonà la casa-taller l'any 1.968 . Oteiza ho va fer al 1.975 per anar a Altzuza, a nou quilòmetres d'Iruña.  
Si cliqueu sobre l'enllaç anterior, a les quatre primeres entrades podreu recordar la visita que vàrem fer al blog la tardor del 2.016 a la casa-taller i al Museu Oteiza d'Altzuza ( obra de Francisco Javier Sáez de Oiza ) protagonista de la propera fotografia.

 
Basterretxea s'inicià en el disseny industrial l'any 1.959 gràcies a Juan Huarte dissenyant mobles per a ell i per a la seva empresa H.Muebles.
L'any 1.961 Basterretxea va fundar amb dos socis a Donostia la botiga de mobles moderns Espiral en la que treballà de dissenyador.


A la fotografia anterior entre els mobles exposats hi ha la butaca "Kurpilla" del 1.968 ( 1 ) i l'escriptori "Bermeo" del 1.967. Els dos mobles, protagonistes de les dues fotografies següents de detall, els dissenyà per a Biok.


L'empresa de fabricació de mobles Biok a partit del 1.962 produí mobles dissenyats per Néstor Basterretxea que en fou el director artístic.


L'any 1.966 va entrar com a soci de Biok. Aquesta empresa als anys setanta del segle passat fou la gran representant del millor disseny modern espanyol.


Basterretxea no era arquitecte com el seu germà Ander, però tenia prou coneixements per aventurar-se en el disseny arquitectònic. El projecte més important fou la casa-taller d'Irun que us he explicat detalladament abans.
Quan finalitzà la seva etapa de dissenyador industrial inicià el que ell anomena "volumetries arquitectòniques". 


Ens els seus projectes a l'arquitectura li donava un enfoc escultòric i plàstic. A les fotografies anterior i propera podeu observar la proposta "La vivienda como escultura habitable", del 1.998.


El polifacètic artista basc s'inicià en el cinema dirigint curtmetratges com  "Operación H" del 1.963 i el llargmetratge "Ama Lur" ( Terra Mare ) del 1.966 - 1.968 amb Fernando Larraquert.
L'escultor, pintor, dissenyador industrial, enamorat de l'arquitectura i director de cinema basc Néstor Basterretxea va morir a Hondarribia ( Guipuzkoa ) el dia dotze de juliol del 2.014.
Atentament.
Senyor i

dijous, 5 de novembre del 2015

Al cosat d'Iruña ( i 3 ).

L'edifici Oteiza Museoa dissenyat per Francisco Javier Sáenz de Oiza,  integra la Casa-taller, habitatge en el que Jorge Oteiza i Itziar Carreño van viure els últims trenta-quatre anys com a parella. Després de la mort d'Itziar , l'any 1.991, l'escultor basc ocupà aquest espai fins l'any 2.003, quan va morir.


L'edifici de formigó abraça els murs centenaris de la casa de l'artista. El museu i la Casa-taller formen un espai visitable de 3.800 metres quadrats ( 3.000 del museu i 800 de la Casa-taller).


Instal·lar-se a Alzuza deixava molt clara la ferma voluntat d'un dels pilars de l'Escola Basca d'Escultura, d'allunyament que tenia per objectiu trobar l'aïllament necessari per investigar i centrar-se en la seva obra.


Malgrat aquest aïllament buscat, la seva casa fou l'escenari de trobades i debats de la comunitat intel·lectual que estava en contacte amb Jorge Oteiza. Entrar al despatx i observar la seva taula de treball tal i com la va deixar abans de morir, és impressionant. 


Va deixar molt clar el seu desig de completar la donació de la seva obra amb el seu habitatge. L'objectiu era que el museu abracés el seu espai de treball i residència al petit poble d'Añzuza d'uns tres-cents habitants.
L'any 1.963, quatre anys després de deixar el món de l'escultura, va escriure un dels seus llibres més importants Quosque Tandem...! Ensayo de interpretación estética del alma vasca con breve diccionario crítico comparado del arte prehistórico y el arte actual.
A la propera fotografia podeu veure a Jorge Oteiza ocupant la cadira que apareix buida en les fotografies anteriors. Fixeu-vos com barrina alguna de les seves idees!


Quouque Tandem...!  es va convertir en un llibre de treball ens els àmbits universitaris i intel·lectuals. Penseu que és un dels poquíssims  llibres d'estètica escrits a Espanya. Parlem dels anys 60 de segle passat, on molts artistes estaven aïllats de les corrents contemporànies.

 
Per sota del despatx  que esteu veient a les fotografies, hi ha l'accés a Oteiza Museoa. Seguint la voluntat d'Oteiza, una de les portes de l'antiga casa, és l'entrada principal a la Fundació-Museu.


Al sortir de la Casa-taller veiem un cartell penjat darrere la porta i que l'escultor basc el tenia penjat a la porta de casa seva. El missatge és molt clar...


Deixem tranquil l'artista... Recordeu que si aneu a Iruña, a només nou quilòmetres us espera tor l'univers Oteiza.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 21 de novembre del 2015

La biblioteca de Jorge Oteiza.

Si amb les entrades Al costat d'Iruña  hem descobert virtualment Oteiza Museoa, avui tornem a Alzuza per donar un cop d'ull a la biblioteca personal d'un dels pilars de l'Escola Basca d'Escultura.


Entrar en aquest espai que acull part de la seva biblioteca personal és tot un luxe. Sobre les taules de la biblioteca una colla d'escultures ens regalen una combinació perfecta d'art i dels llibres de l'artista guipuscoà.


Contemplar la biblioteca entre els espais buits de les escultures em fa recordar la seva passió investigant la desocupació de l'espai.


Als prestatges hi ha 6.000 llibres i 5.500 publicacions diverses com fulletons, revistes, cartells... La trobem a l'última sala del recorregut museogràfic. En la fotografia que tenim al costat dels llibres podem veure a Jorge Oteiza escrivint anotacions en el llibre que llegia.


Molts dels llibres estan subratllats i tenen anotacions manuscrites als marges, fet que ens permet saber la seva opinió sobre el que llegia. La biblioteca és molt variada però evidentment destaquen els llibres d'art i poesia.


També tenen un paper molt important els llibres d'antropologia, narrativa, filosofia, història i etnologia del País Basc. A la fotografia anterior podeu veure llibres escrits per Elías Amézaga després de vint-i-cinc anys d'investigació titulats Autores Vascos.


Als prestatges trobem els volums de la Biblioteca de la Gran Enciclopedia Vasca RIEV ( Revista Internacional de los Estudios Vascos), la Gran Enciclopedia Vasca, els cinc volums del Diccionario de Pintores Vascos i, evidentment, les obres complertes de José Miguel de Barandiarán...


El capellà, lingüista i científic basc, va investigar en els camps de l'antropologia, arqueologia i etnologia. José Miguel de Barandiarán està considerat com el patriarca de la cultura basca.
Les revistes també tenen un paper important a la biblioteca. A la propera fotografia podeu veure classificades la "Revista Nacional de Arquitectura" i "Arquitectura".


Els fons de la biblioteca i del centre d'estudis ens permeten comprendre el pensament i conèixer millor l'obra de Jorge Oteiza com escultor i escriptor.
Atentament.
Senyor i