Tornar a passejar pel call després de més de cinc segles...

Avui, últim dia de l'any, us convido a passejar pels nous Jardins de la Cuirassa, un espai inaugurat el passat vint de setembre després de tres anys d'obres. Es pot accedir a l'antic barri jueu medieval per diferents punts, nosaltres ho farem enfilant les escales que hi ha a tocar del col·legi Cervantes, al número quaranta-dos del carrer Cavallers de Lleida.

Com podeu veure a la fotografia anterior, al final del petit carreró ens espera una de les passarel·les de fusta amb baranes metàl·liques que es permetran visitar ordenadament el poc que es conserva del que fou un dels barris jueus més importants de Catalunya. Pocs metres després de començar a passejar per la passarel·la, a la dreta trobem les restes d'una casa benestant incendiada pels cristians al 1.391, batejada com la Casa del Pogrom. Les restes estan tapades perquè encara continuen les excavacions arqueològiques.

El dia 13 d'agost del 1.391 el barri jueu de Lleida fou saquejat i cremat, però un dels habitatges ha conservat moltes restes arqueològiques. Aquesta revolta antijueva es coneix històricament com Pogrom, i va afectar ales principals calls de tots els regnes cristians de la península ibèrica.

A la fotografia anterior podeu veure la passarel·la per la que hem accedit al call. A la dreta hi ha el pati de l'edifici antic del col·legi Cervantes, i al centre l'oratori dels Dolors. Les terrasses enjardinades permeten salvar el gran desnivell de catorze metres de la Cuirassa de Lleida.

Però tornem a la passarel·la i situem-nos davant de la casa del Pogrom. A la barana en forma de faristol podem veure la fotografia de les restes d'aquesta casa en la que els arqueòlegs han trobat moltes restes, algunes úniques en tota la península.

A més a més hi ha una colla de fotografies de moltes de les restes trobades en aquesta rica casa jueva: vaixella, roba doblegada, ceràmica, una destral de ferro, un petit calderó de coure, un muntant de pedra d'una porta amb tres estrelles de David gravades, llànties, fragments de hanukkiyyà, restes d'una pinta, una mà de morter, un encenser, una greixonera,...

Però les restes més espectaculars són el suport per a una gerra d'aigua d'època andalusina, del segle XIII, que podeu veure a la propera fotografia.

D'una gran bellesa són els fragments de gerra, exquisidament decorada com podeu constatar a la fotografia següent, també de l'època andalusina.

Els Jardins de la Cuirassa tenen un total de sis mil metres quadrats als que accedim passejant per les passarel·les que "volen" sobre el sistema de terrasses enjardinades amb 28.000 plantes entapissants ( heura, timó i saponària ) i una setantena d'arbres que estan pendents de trasplantar. A la propera fotografia podeu veure els dipòsits d'un antic taller de pergaminers. Podeu recordar la visita virtual que vàrem fer  al taller de pergaminers el 23 de juny del 2.016 clicant el proper enllaç: "Al carrer pergaminers ( 1 )". A l'esquerra podeu veure l'ascensor que permetrà l'accés al call  des del carrer Major.

Els punts d'informació que anireu trobant durant la vostra passejada us ajudaran a imaginar com eren els diferents habitatges dels que només hem descobert les restes, com la casa del pergaminer, del segle XIV. Les recreacions 3D de Jordi Sirisi en mostren com era el nostre call.

Enfilem ara la gran passarel·la que ens permet arribar fins al carrer del Canyeret. A l'esquerra de la fotografia podeu veure el cimbori de l'església del convent del Roser, i  a la seva dreta l'oratori dels Dolors.

On es troben els antics carrers de la Lleida medieval ( Costa del Jan i carrer del Canyeret ), hi ha l'aparcament de la plaça del Seminari. D'esquerra a dreta, a la propera fotografia, podeu veure: el campanar de la Seu Vella ( de planta octogonal, erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, far imprescindible de la gent de Ponent), la Torre de l'ascensor del Canyeret ( obra de B01arquitectes ), l'edifici del COAC - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -  ( obra dels arquitectes Francisco Burgos i Luis Pereda ), i el monòlit de metall i fusta que ens recorda que estem a la Cuirassa de Lleida.

Tornem a baixar per la passarel·la salvant el desnivell del call per observar atentament un conjunt de quatre habitatges. En un d'ells hi havia un taller amb una bassa de decantació per a l'obtenció d'argiles. A l'altra banda del carrer, hi ha un habitatge amb un baixant d'aigües i a la terrassa superior es conserva l'entrada a un tercer habitatge. Al quart hi ha una estructura d'emmagatzematge.

Una nova recreació 3D de Jordi Sirisi del plafó informatiu ens ajuda a entendre l'estructura d'aquestes quatre cases. El carrer Soquet. al que donen aquestes cases, conté una claveguera central on van a parra els baixants de cada habitatge.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos amb més claredat l'empedrat de còdols del carrer Soquet pel que passejaven els lleidatans fa més de cinc segles...

Els jueus s'establiren al costat de la muralla de l'antiga ciutat andalusina dels segles IX i X. Aquesta muralla tenia el nom de "la Cuirassa" i el barri jueu va anomenar-se com la muralla.

El projecte de rehabilitació i millora de l'espai a l'entorn de la Cuirassa ( call jueu ) de Lleida, tenia un pressupost de 730.002,4 € i un termini d'execució de sis mesos, Finalment ha costat 1,1 milions d'€ i han trigat tres anys..

Tornem a buscar la passarel·la per la que hem entrat al call, que ens deixarà al carrer Cavallers. Aprofiteu, quan marxi la boira, per gaudir d'un dia assolellat del mes de gener que comença demà per deixar-vos acaronar pel sol d'hivern mentre visiteu el call de Lleida. Obriu molt bé els ulls, potser veureu Crescas Abnarrabí, físic i oftalmòleg que operà de cataractes al rei Joan II. Si el trobeu, parleu una estoneta amb aquest il·lustre lleidatà jueu...

Atentament.

Senyor i

Al costat de la Casa de Fusta ( i 2 ).

Fa quinze dies a la primera entrada dedicada a l'edifici que hi ha a l'esquerra de la Casa de Fusta, tot un exemple d'arquitectura sostenible obra de l'arquitecte lleidatà Ramon Llobera Serentill, del carrer Cavallers vàrem donar un cop d'ull al nou espai per a joves emprenedors que començà a funcionar el novembre del 2.017. Us explicava que l'Ajuntament de Lleida va invertir 150.000 euros per replantejar la botiga de fusta que la multinacional tèxtil barcelonina Desigual construí entre el març i l'abril del 2.014 en el marc del projecte Districte Mercat del Pla.

El projecte engegà l'abril del 2.014 amb l'edifici modernista del Mercat del Pla com espai principal. El mercat s'edificà entre 1.920 i 1.922 amb Joaquim Porqueres com arquitecte responsable i Francesc de Paula Morera i Gatell de director d'obres. Noranta anys després l'arquitecte Carles Saez Llorca el rehabilità en dues fases. La primera acabà l'any 2.010 i consistí en la consolidació de l'estructura, la reforma de la coberta, la reparació de la façana i el sanejament de murs i pilars. A la segona fase executada entre els anys 2.012 i 2.013, s'adequà l'interior del mercat. 

Cada primera quinzena de mes, diferents marques del món de la moda oferien els seus estocs amb uns descomptes importants. Cal destacar que, a més a més de l'activitat econòmica, els lleidatans tornaven a omplir aquesta part de la ciutat.

Les millors marques del moment van ocupar diferents espais del Centre Històric dinamitzant durant tres anys una zona molt degradada de Lleida.

A més a més del Mercat del Pla, eix vertebrador del projecte, altres espais s'ompliren de moda. Al costat del mercat una construcció de tres pisos feta amb contenidors pintats de blau s'omplia de gent amb ganes de comprar.

Desigual aixecà una macroestructura de fusta sorprenent que avui, després del replantejament fet per l'empresa Kreum respectant l'antiga estructura i ampliant l'espai útil, és un espai per joves emprenedors. Avui recordarem aquella botiga de fusta, vidre i purpurina que omplia de color el carrer Cavallers.

L'empresa que gestionà el reformat Mercat del Pla fou JamStores, la mateixa que des del 2.009 organitza a Igualada el REC.0 en les antigues fàbriques tèxtils i adoberies del barri del Rec que es transformen en espais de moda efímers. A Igualada tot un èxit, a Lleida l'experiència durà tres anys.

La capital de l'Anoia dos cops l'any i només durant quatre dies transforma el seu emblemàtic barri del Rec en espais on les marques de primer nivell venen els seus estocs a preus molt atractius. Sense oblidar que sempre és una bona idea passejar per un barri ple d'encant.

Però tornem a Lleida. El Districte Mercat del Pla es fonamentava en les botigues efímeres seguint la filosofia del REC.0 però obrint tots els mesos de l'any. Desigual fou l'única botiga que formava part permanentment del projecte, amb la finalitat de personalitzar la seva proposta.

A la fotografia anterior i a la següent podeu veure la construcció de la botiga Desigual, concretament la façana del carrer Galera.

L'ampliació i el nou disseny d'aquesta botiga fan que quan l'observem actualment des del carrer Galera resulti difícil reconèixer l'anterior façana, que com us vaig explicar es conserva parcialment a l'interior.

El disseny de la façana principal del carrer Cavallers també deixava bocabadat al passejant i contrastava amb les dels antics edificis que l'observaven estranyats...

Entrant a la botiga Desigual podies remenar i triar, escoltar música, prendre una copa... Llàstima que la proposta fos tan efímera.

Passejant avui pel carrer Cavallers la façana de l'edifici La Casa de Fusta per joves emprenedors del món de la fotografia, disseny d'interiors, comunicació audiovisual, creativitat digital... no recorda gens a la galàctica botiga Desigual.

La campanya de Nadal del 2.015 l'Ajuntament de Lleida cedí la casa de fusta Espai Desigual als joves creadors per exposar i vendre els seus dissenys. En podia triar entre roba, accessoris, escultura, joieria i bijuteria.

Esperem que el projecte de la Casa de Fusta arreli i el Centre Històric de la mil·lenària Lleida recuperi a poc a poc la seva dignitat.
Atentament.
Senyor i

Esgrafiats lleidatans ( i 4 ).

Amb l'entrada d'avui acabo el periple per la ciutat de Lleida amb l'objectiu de mirar i admirar els seus esgrafiats. Recordeu que els més antics són a l'Antic Convent de Santa Teresa. Aquests esgrafiats barrocs estan datats entre els anys 1.704 i 1.706, i els vàrem observar detalladament a l'entrada "Cases singulars de Lleida ( 15 b )".

Els segueix en antiguitat un únic esgrafiat neoclàssic. Malauradament en pocs anys han enderrocat dos edificis que també en lluïen. El més senzills estaven a la Rambla de Ferran en una casa del segle XIX, concretament a les llindes dels tres balcons. Però els més espectaculars embellien la Casa Abizanda del 1.880, al número vint-i-buit de la Plaça Paeria. L'esgrafiat fet amb plantilla recobria tota la façana. La tribuna que donava a la Banqueta també tenia a la peanya un esgrafiat. L'edifici que podeu veure a la propera fotografia és on hi havia l'antiga casa...

Si la peanya de la Casa Abizanda ja no ens pot ensenyar el seu esgrafiat, encara podem gaudir de l'únic esgrafiat neoclàssic de la ciutat. Per donar-li un cop d'ull cal anar a l'Avinguda de Blondel 50.

La construcció d'aquest edifici s'inicià l'any 1.870, però no sabem exactament quan es va fer aquest esgrafiat que presenta un bon estat de conservació.

Recercar al llibre de la Carme Bosch Carrera " La pell de les cases. L'esgrafiat a Lleida, del barroc al noucentisme", editat l'any 2.003 per l'Ajuntament de Lleida, suposa dues emocions: la descoberta i la tristesa perquè en només quinze anys han desaparegut una colla dels esgrafiats de la nostra ciutat. Afortunadament es conserven els modernistes i els noucentistes, però al centre històric hem perdut els dels carrers Sant Andreu 1, Tallada 20, Seminari 19, Governador Montcada 3, Magdalena 8 i 14. Només queda el del carrer Magdalena 36, que podeu veure a la propera fotografia...

L'eixample no ha perdut tants esgrafiats però s'han enderrocat els edificis dels carrers Alcalde Costa 3, Acadèmia 13 -que tenia uns magnífics plafons esgrafiats- i Joan Baget 15. A més a més alguns s'han repintat amb un sol color i ara costa apreciar-los.

Per acabar us presento una tria fotogràfica d'alguns d'aquests esgrafiats amb un petit comentari per si els voleu cercar. Comencem amb l'edifici de 1.945 del carrer Alfred Perenya 49. Una sanefa sota la cornisa amb tiges i pinyes ens observa atentament.

Si l'esgrafiat anterior s'ha restaurat i llueix magnífic, el de Pi i Margall 60, datat com l'edifici al 1.935, presenta un estat que exigeix una rehabilitació. L'esgrafiat consisteix en una sanefa que envolta la façana, quatre plafons a les llindes dels balcons i una petita sanefa sobre les llindes dels balcons del segon pis.

L'edifici del carrer Sant Ruf 23, del 1.942, no pot lluir com abans els seu esgrafiat perquè l'han repintat matusserament i algunes de les formes costa d'intuir. Era un esgrafiat pigmentat en tres colors...

Amb una mica d'imaginació, a la propera fotografia de detall podeu "veure" les diferents formes que protagonitzaven aquest malmès esgrafiat.

Mireu la diferència que suposa respectar els pigments. Al carrer Anselm Clavé 23 es conserva en molt bon estat l'esgrafiat fet amb plantilla l'any 1.942.

Per acabar ens apropem a la Rambla de Ferran 23 on ens espera un esgrafiat del 1.940. Cinc plafons amb el mateix motiu decoratiu, situats entre les quatre portes que donen accés a la gran balconada de l'últim pis, "observen"  la Rambla.

Aquests esgrafiats que exigeixen alçar molt la mirada, han estat restaurats i combinen els colors blanc i blau cel, Si s'hagués repintat sense tenir-ne cura, com ha passat en altres edificis, no es podrien apreciar des del carrer.

És preocupant la pèrdua de patrimoni en només quinze anys. Entre cases enderrocades i mala praxi al rehabilitar façanes, repintant sense cap criteri els esgrafiats, els lleidatans estem perden massa mostres de l'antiquíssima tècnica de l'esgrafiadura.
Atentament.
Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 31 ).

Després d'observar detalladament la Casa Balius, amb façanes a l'avinguda de Francesc Macià i plaça de Sant Joan, continuem passejant fins arribar a la rambla de Ferran on ens espera el protagonista de l'entrada d'avui. Molta gent anomena rambla de Ferran al gran passeig que va del pont vell a l'estació ferroviària, però recordeu que del pont al carrer Riquer esteu a l'avinguda de Francesc Macià, i la resta -el tram principal- és la rambla de Ferran. Els magnífics plàtans que flanquegen l'avinguda i la rambla, evidentment l'embelleixen, però les seves grans capçades dificulten observar amb pro perspectiva la colla de cases singulars que hi ha. Passejar-hi a l'hivern, després de l'esporga, ens permet apreciar amb claredat aquests bells edificis.

Entre els anys 1.789 i 1.795 es construí un nou hospici sobre l'antic Hospital del Sant Esperit fundat els primers anys del segle XIII. A la fotografia anterior podeu veure la façana de la rambla de Ferran i de la baixada de l'Audiència, que abans del 1.836 s'anomenava carrer del Sant Esperit. Són dues de les façanes del Palau de la Diputació de Lleida. A la fotografia següent podeu observar amb atenció la façana de la rambla.

Actualment el Palau de la Diputació té dues entrades, una per la rambla de Ferran i l'altra pel carrer del Carme. Les altres façanes "miren" a la baixada de l'Audiència i al carrer de la Font de l'Aiguardent.

El nou hospici es construí perquè durant la Guerra de Successió l'antic Hospital del Sant Esperit quedà destruït. Malauradament la història de la nostra ciutat està plena de destrucció...

El marqués de Blondel, corregidor de Lleida i persona fonamental per la modernització de la ciutat; i el bisbe Jeroni Maria Torres foren els promotors de l'obra. L'ampliació de l'antic hospici es va fer gràcies a les aportacions de Gaspar de Portolà, el pagès Josep Grau i el tinent del rei, Enrique Wiels.

L'any 1.898 s'inaugurà la remodelació que vuit anys abans s'encarregà a l'arquitecte provincial Celestí Capmany amb la funció de serveis de la Diputació de Lleida. Però encara es van fer més reformes, la més important fou la de la dècada dels 40 del segle passat, projectada per Luís Menéndez-Pidal Álvarez en el marc de las Regiones Devastadas, que suposà la construcció de la façana de la rambla de Ferran. Aquesta façana d'estil monumentalista amb referències clàssiques, des del 2.007 llueix unes magnífiques pintures murals de Josep Minguell que fan referència a la vida i la cultura de les terres de Lleida.

A la façana de la baixada de l'Audiència, que salva un gran desnivell amb el carrer del Carme, el protagonisme és per tres grans balconades que omplen de llum natural el Saló de Plens. Les podeu veure a la fotografia anterior, i a la següent un detall de la decoració amb motius florals.

Aquesta decoració floral també la trobem als grans finestrals d'aquest monumental edifici de tres plantes d'estil historicista.

La façana del carrer del Carme és tota una lliçó de simetria que s'organitza a partir de les dues grans portes. La part central de la façana està coronada per l'escut de la ciutat de Lleida.

Els treballs de forja que ens regala la façana del carrer del Carme són d'una gran bellesa. A la propera fotografia podeu apreciar part de la reixa d'una de les portes.

Però el que realment us deixarà bocabadats és el Balcó del Serraller situat entre les dues grans portes d'accés. Una filigrana impressionant de ferro forjat considerada una de les joies de la forja catalana del segle XVIII, que té la seva llegenda...

Entrem al Palau de la Diputació on impressiona molt la decoració amb pintures al fresc dels murs i les voltes de la monumental escala.

Les pintures al fresc de la part superior de l'escala noble són obra del pintor targarí Jaume Minguell i Miret ( 1.922 - 1.991 ), fill i pare de pintor... Les pintures de l'escala, que expliquen diferents episodis històrics, les va fer els anys 1.964 i 1.965.

Si la part superior de l'escala està bellament decorada per Jaume Minguell, les pintures dels murs i les voltes de la part inferior són obra del seu fill, també targarí, Josep Minguell i Cardenyes especialitzat en pintura mural al frec en grans espais arquitectònics. Com us he explicat abans, també va fer els murals de la façana de la rambla de Ferran.

Tot un luxe poder gaudir, en un mateix edifici, de l'obra d'aquests dos grans muralistes lleidatans. No ho dubteu, si passegeu pel carrer del Carme entreu un moment al Palau de la Diputació.

Deixem el Palau de la Diputació per caminar uns metres fins al número vint-i-cinc de la rambla de Ferran on ens està esperant, impacient, la Casa Cros.

Atentament.

Senyor i