dimecres, 10 de maig de 2017

Tres fragments de hanukkiyyà...

Al juny de l'any passat a les entrades "Al carrer pergaminers (1)" i "Al carrer pergaminers (i 2)" tinguérem la sort de passejar per les excavacions de l'antiga cuirassa, el call de la ciutat, arrasada durant la Guerra de Successió. Penseu que al segle XIII hi vivien 5.000 persones, un 10% dels habitants de la ciutat. 


Us comentava que havien aparegut fragments de tres hanukkiyyà, el canelobre de nou braços que els jueus utilitzen a la "Festa de les llums" o "Festa de la Dedicació" coneguda com Hanukkà.
Del febrer del 2.016 al gener del 2.017 l'exposició itinerant "Ramon Llull i l'encontre de cultures" recorregué Tarragona, Barcelona, Vic, Lleida i Brussel·les. Al visitar-la a la nostra petita ciutat en la que s'aturà el setembre i octubre, vaig poder observar per primera vegada aquests petits fragments.


L'exposició recordava el 700 aniversari de la seva mort i era un recorregut per la vida i obra del pensador mallorquí. Llull fou un convençut partidari del diàleg intercultural en uns temps en els que els conflictes i l'intercanvi comercial dominaven la Mediterrània. 


S'exposava el seu testament, datat a Palma el 26 d'abril de 1.313, un pergamí que es conserva a l'Arxiu Històric de Vilassar de Dalt al fons de pergamins de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.


De la voluntat de Ramon Llull (1.232-1.316) d'apropar-se al món musulmà i jueu a l'edat mitjana n'hem de prendre nota... Llull coneixia la fe judaica com demostrà en una de les seves primeres obres "Llibre del gentil e dels tres savis" (1.274-1.276), en la que tres experts, un jueu, un cristià i un musulmà tenen un diàleg teològic en el que ressalta els aspectes comuns de les tres religions monoteistes. L'any 1.299 el rei Jaume II  d'Aragó li atorgà un permís especial per predicar en totes les sinagogues dels seus dominis.
En una de les vitrines s'exposen sis senzilles peces de l'enigmàtic call lleidatà. A més a més dels tres fragments de hanukkiyyà, un plat de la segona meitat del segle XIII, una escudella de la primera meitat del XIV, i un fragment de tenalla andalusina de la primera meitat del XIII.

 
La documentació ubicava perfectament el barri jueu i el situava per sobre de l'actual carrer Major, a la zona on hi havia l'antic Seminari. L'any 2.015 el Servei d'Arqueologia de la Paeria per primera vegada va poder treballar en aquest espai, i les troballes han confirmat el que explicaven els documents.


A les fotografies anterior i la següent podeu veure un dels fragments de hanukkiyyà del segle XIV procedent de les excavacions del call jueu lleidatà. És de ceràmica decorada amb vernís blanc.


A la festa del Hanukkà, la família i els amics es reuneixen al capvespre per encendre les espelmes durant vuit dies. Cada dia n'encenen una de manera que als vuit dies, els que dura la festa, les espelmes del hanukkiyyà, canelobre de nou braços, estan totes enceses. La novena espelma, anomenada xamaix, s'utilitza per encendre les altres.


Les fotografies anterior i posterior ens ensenyen el fragment del segon hanukkiyyà, aquest de ceràmica decorada amb vernís de color mel.


Abans d'encendre les espelmes es reciten dues benediccions i després es mengen diferents dolços com els sufganiot ( bunyols) i les latkes ( coques de patata fregida), també s'escolta música. La festa comença el dia 25 del mes de kislev i acaba el 2 del mes de tevet. Més o menys coincideix amb el nostre Nadal. 


El tercer fragment de hanukkiyyà lleidatà, també de ceràmica, està decorat amb vernís verd. La festa del Hanukkà és molt important per als nens. 

  
Si cliqueu en el proper enllaç podreu veure la festa del desembre del 2014 organitzada pel Patronat Call de Girona: Encesa de llums de Hanukkà.
Fa set-cents anys de la mort de Ramon Llull i els seu desig, buscar el que uneix a les tres cultures, encara és una entelèquia...
Atentament. 
Senyor i 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada