Avui, últim dia de l'any, us convido a passejar pels nous Jardins de la Cuirassa, un espai inaugurat el passat vint de setembre després de tres anys d'obres. Es pot accedir a l'antic barri jueu medieval per diferents punts, nosaltres ho farem enfilant les escales que hi ha a tocar del col·legi Cervantes, al número quaranta-dos del carrer Cavallers de Lleida.
Com podeu veure a la fotografia anterior, al final del petit carreró ens espera una de les passarel·les de fusta amb baranes metàl·liques que es permetran visitar ordenadament el poc que es conserva del que fou un dels barris jueus més importants de Catalunya. Pocs metres després de començar a passejar per la passarel·la, a la dreta trobem les restes d'una casa benestant incendiada pels cristians al 1.391, batejada com la Casa del Pogrom. Les restes estan tapades perquè encara continuen les excavacions arqueològiques.
El dia 13 d'agost del 1.391 el barri jueu de Lleida fou saquejat i cremat, però un dels habitatges ha conservat moltes restes arqueològiques. Aquesta revolta antijueva es coneix històricament com Pogrom, i va afectar ales principals calls de tots els regnes cristians de la península ibèrica.
A la fotografia anterior podeu veure la passarel·la per la que hem accedit al call. A la dreta hi ha el pati de l'edifici antic del col·legi Cervantes, i al centre l'oratori dels Dolors. Les terrasses enjardinades permeten salvar el gran desnivell de catorze metres de la Cuirassa de Lleida.
Però tornem a la passarel·la i situem-nos davant de la casa del Pogrom. A la barana en forma de faristol podem veure la fotografia de les restes d'aquesta casa en la que els arqueòlegs han trobat moltes restes, algunes úniques en tota la península.
A més a més hi ha una colla de fotografies de moltes de les restes trobades en aquesta rica casa jueva: vaixella, roba doblegada, ceràmica, una destral de ferro, un petit calderó de coure, un muntant de pedra d'una porta amb tres estrelles de David gravades, llànties, fragments de hanukkiyyà, restes d'una pinta, una mà de morter, un encenser, una greixonera,...
Però les restes més espectaculars són el suport per a una gerra d'aigua d'època andalusina, del segle XIII, que podeu veure a la propera fotografia.
D'una gran bellesa són els fragments de gerra, exquisidament decorada com podeu constatar a la fotografia següent, també de l'època andalusina.
Els Jardins de la Cuirassa tenen un total de sis mil metres quadrats als que accedim passejant per les passarel·les que "volen" sobre el sistema de terrasses enjardinades amb 28.000 plantes entapissants ( heura, timó i saponària ) i una setantena d'arbres que estan pendents de trasplantar. A la propera fotografia podeu veure els dipòsits d'un antic taller de pergaminers. Podeu recordar la visita virtual que vàrem fer al taller de pergaminers el 23 de juny del 2.016 clicant el proper enllaç: "Al carrer pergaminers ( 1 )". A l'esquerra podeu veure l'ascensor que permetrà l'accés al call des del carrer Major.
Els punts d'informació que anireu trobant durant la vostra passejada us ajudaran a imaginar com eren els diferents habitatges dels que només hem descobert les restes, com la casa del pergaminer, del segle XIV. Les recreacions 3D de Jordi Sirisi en mostren com era el nostre call.
Enfilem ara la gran passarel·la que ens permet arribar fins al carrer del Canyeret. A l'esquerra de la fotografia podeu veure el cimbori de l'església del convent del Roser, i a la seva dreta l'oratori dels Dolors.
On es troben els antics carrers de la Lleida medieval ( Costa del Jan i carrer del Canyeret ), hi ha l'aparcament de la plaça del Seminari. D'esquerra a dreta, a la propera fotografia, podeu veure: el campanar de la Seu Vella ( de planta octogonal, erigit entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, far imprescindible de la gent de Ponent), la Torre de l'ascensor del Canyeret ( obra de B01arquitectes ), l'edifici del COAC - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - ( obra dels arquitectes Francisco Burgos i Luis Pereda ), i el monòlit de metall i fusta que ens recorda que estem a la Cuirassa de Lleida.
Tornem a baixar per la passarel·la salvant el desnivell del call per observar atentament un conjunt de quatre habitatges. En un d'ells hi havia un taller amb una bassa de decantació per a l'obtenció d'argiles. A l'altra banda del carrer, hi ha un habitatge amb un baixant d'aigües i a la terrassa superior es conserva l'entrada a un tercer habitatge. Al quart hi ha una estructura d'emmagatzematge.
Una nova recreació 3D de Jordi Sirisi del plafó informatiu ens ajuda a entendre l'estructura d'aquestes quatre cases. El carrer Soquet. al que donen aquestes cases, conté una claveguera central on van a parra els baixants de cada habitatge.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos amb més claredat l'empedrat de còdols del carrer Soquet pel que passejaven els lleidatans fa més de cinc segles...
Els jueus s'establiren al costat de la muralla de l'antiga ciutat andalusina dels segles IX i X. Aquesta muralla tenia el nom de "la Cuirassa" i el barri jueu va anomenar-se com la muralla.
El projecte de rehabilitació i millora de l'espai a l'entorn de la Cuirassa ( call jueu ) de Lleida, tenia un pressupost de 730.002,4 € i un termini d'execució de sis mesos, Finalment ha costat 1,1 milions d'€ i han trigat tres anys..
Tornem a buscar la passarel·la per la que hem entrat al call, que ens deixarà al carrer Cavallers. Aprofiteu, quan marxi la boira, per gaudir d'un dia assolellat del mes de gener que comença demà per deixar-vos acaronar pel sol d'hivern mentre visiteu el call de Lleida. Obriu molt bé els ulls, potser veureu Crescas Abnarrabí, físic i oftalmòleg que operà de cataractes al rei Joan II. Si el trobeu, parleu una estoneta amb aquest il·lustre lleidatà jueu...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada