dimecres, 22 de juny de 2016

Al carrer pergaminers ( 1 ).

Al mes de setembre del 2.013 publicava l'entrada "Carrers de Lleida amb nom d'oficis ( 4 )" amb la que virtualment pujàrem  per la Costa del Jan per arribar a la cuirassa, el barri jueu de Lleida. Avui us convido a caminar pausadament per un dels carrers dels que parlava: el carrer pergaminers, localitzat a força profunditat a més de sis metres i per sota d'edificis dels segle XVII. 
Després de demanar autorització a l'Anna Oliver, cap de la secció d'arqueologia de l'ajuntament de Lleida i a l'Ana Loriente responsable de l'arxiu arqueològic, em proposaren visitar les excavacions a les vuit del matí on la Marta Morán i el Xavier Payà , arqueòlegs municipals, m'explicarien el que s'ha trobat de l'antiga cuirassa ( call ) de la ciutat. Molt emocionat, a tres quarts de vuit ja estava a l'aparcament en el que abans hi havia els Blocs del Seminari.


Al centre de la fotografia anterior podeu veure el cimbori del convent del Roser, edifici que es comença a construir l'any 1.669, i a la dreta el campanar de l'església de Sant Llorenç. Actualment s'estan acabant les obres per transformar l'antic convent en Parador Nacional.
M'apropo a la reixa mentre espero als arqueòlegs, i la primera sorpresa és el gran forat que han fet, més de sis metres, on ha aparegut el carrer pergaminers que podeu veure a la propera fotografia.


Des de la tanca veig una sèrie de sitges i piques que formaven part dels antics tallers  de pergaminers. Aquests artesans feien pergamins per proveir l'Estudi General de Lleida ( la universitat més antiga de Catalunya ), i el barri dels eclesiàstics que estaven a la vora de la cuirassa.


Puntualment obren la reixa i els operaris comencen a baixar la maquinària pesada per continuar excavant i descobrint més secrets del call sota les ordres dels arqueòlegs municipals. Baixo amb l'arqueòleg Xavier Payà fins al carrer Maranyosa on, sota les runes d'un edifici enderrocat - un dels edificis en ruïna que es demoliran per permetre la urbanització de prop de 5.000 metres quadrats- , s'han trobat els murs d'una casa del segle XIII. El carrer Maranyosa anava del carrer Cavallers al call, però al segle XIX van tancar-lo i el carrer passà a fer una L, on actualment hi ha el pati del col·legi Cervantes.


Es pot veure la claveguera d'aquest carrer, tapada amb grans lloses, una claveguera de la cuirassa lleidatana de més de 700 anys...


En aquesta casa del segle XIII també s'han trobat restes de murs, restes ceràmiques i el lloc on hi havia la porta, que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia.


Agraeixo al Xavier les seves explicacions i comencem a baixar pel carrer pergaminers amb la Marta, l'arqueòloga que m'acompanyarà la resta de la visita. Mentre baixem podem veure la part posterior de l'Oratori dels Dolors construït  entre 1.724 i 1.737, amb un primer nivell de pedra sorrenca i la resta amb maó sense arrebossar.


Arribats a la zona de les sitges i les piques ens enfilem a la part més alta des d'on faig la propera fotografia en la que podeu veure dos de les cinc sitges i piques que hi ha a la part baixa. A la més profunda hi han trobat molt material orgànic i la de sobre, per on camina l'operari, no es va emprar com a sitja.


A la part més alta, des d'on he fet la fotografia anterior, també hi ha diferents sitges i piques. La que podeu veure a continuació, de base quadrada, era un dipòsit d'aigua que un cop escalfada s'emprava per netejar les pells per fer els pergamins. Es possible que la primera neteja de les pells la fessin al riu Segre, relativament  a prop de la cuirassa.


La vegetació ha crescut des de que van localitzar les restes arqueològiques, i un dels espais per guardar pergamins estava tapat amb plàstic durant la meva visita. Quan vaig demanar autorització per visitar el call, l'arqueòloga Isabel Gil m'envià algunes de les fotografies fetes per l'arxiu arqueològic i m'autoritzà a publicar-les. A la propera fotografia podeu veure aquest espai.


Font fotografia: Arxiu Arqueològic de Lleida.

A la fotografia següent podeu observar als operaris dins de les antigues sitges i piques en les que fa una colla de segles els pergaminers de la cuirassa treballaven. L'espai que hi ha en primer terme, pavimentat, estava tapat quan vaig fer la visita fa quinze dies.


Font fotografia: Arxiu Arqueològic de Lleida.

A  l'esquerra de la propera fotografia podeu veure un graó que ajudava als pergaminers a agafar l'aigua d'aquesta pila.


En els forats de la fotografia següent, hi havia unes peces de fusta sobre les quals es col·locaven els prestatges on es guardaven els pergamins.

  
Deixem l'obrador dels pergaminers per descobrir altres espais del jaciment arqueològic de la cuirassa. Malgrat l'hora, encara no són les nou del matí, el sol comença a picar per això és fàcil entendre perquè els arqueòlegs i els operaris comencen a treballar tan aviat... Mentre caminem envoltats de polseguera, ens sobrevolen una colla de falciots cridaners que sembla que ens segueixin...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada