L'Ermitage ( 2 ).

Després de pujar per la monumental escala del Jordà, obra de Francesco Bartolomeo Rastrelli i reconstruïda al resultar molt malmesa per l'incendi de 1.837 per Vasily Stasov seguint els plànols originals, podem seguir dos itineraris diferents: les estances imperials i la gran exposició de pintura. A l'entrada d'avui començarem a visitar les estances imperials.

A la fotografia anterior podeu veure la Sala del petit tron, obra del 1.833 d'Auguste de Montferrand. Després de l'incendi de 1.837 l'arquitecte Vasily Stasov restaurà aquesta dependència del Palau d'Hivern de Sant Petersburgh deixant-la gairebé igual que abans de la seva destrucció. El tron està flanquejat per dues columnes corínties de jaspi i les parets estan folrades de vellut carmesí. A l'època dels tsars, els diplomàtics es reunien en aquesta sala el Dia d'Any Nou per desitjar el millor al tsar.

Deixem la Sala del petit tron per anar a la Sala Armorial, dissenyada per a les cerimònies oficials. Anatoly Lunacharsky, que fou comissari després de la Revolució d'Octubre del 1.917,  la destinà a sala de concerts amb una capacitat per a dues mil persones.

Després del devastador incendi del 1.837 també fou reconstruïda per Vasily Stasov a l'estil del classicisme rus tardà. A l'entrada de la gran sala hi ha grups escultòrics que representen antics guerrers russos amb els emblemes de les províncies de Rússia. Podeu veure un d'aquests grups escultòrics a la propera fotografia de detall.

La Galeria de la Guerra de 1.812 és impressionant. Està dedicada a la victòria russa sobre l'exèrcit de Napoleó. A les seves parets hi ha els retrats de tres-cents trenta-dos generals, pintats per George Dow, que van participar en la guerra del 1.812 i en les campanyes del 1.813 i 1.814. Com podeu veure a la fotografia següent, en alguns dels quadres només hi ha el marc. Malgrat no tenir el retrat, al marc del quadre hi ha el nom del general.

El projecte d'aquesta galeria és de Karl Ivanovich Rossi i s'obrí solemnement l'aniversari de l'expulsió de Bonaparte de Rússia, el 25 de desembre de 1.826, en presència de la cort imperial, generals, oficials i soldats condecorats pels seus serveis en la Guerra Patriòtica.

Anem ara a la Gran Església del Palau d'Hivern, d'estil rococó, obra de Francesco Bartolomeo Rastrelli també coneguda com la Catedral del Palau d'Hivern. L'església fou consagrada l'any 1.763.

Quan el Palau d'Hivern fou habitat per primera vegada el 6 d'abril de 1.762, l'església encara no estava acabada. També va ser restaurada per Vasily Stasov després del gran incendi de 1.837.

La gran església i l'escala de Jordània són de les poques parts del Palau d'Hivern que conserven l'estil decoratiu rococó original creat per Francesco Bartolomeo Rastrelli.

Continuem passejant bocabadats per les estances imperials envoltats de daurats i daurats. Uns espais on, fins i tot les cortines, volen presumir.

Arribem al Saló Georgievsky ( Saló de Sant Jordi ) conegut també com Saló del gran tron, espai que ja vàrem visitar virtualment el passat dia de Sant Jordi. La gran estança fou creada entre 1.787 i 1.795 seguint el projecte de Giacomo Quarenghi.

El saló fou restaurat després de l'incendi de 1.837 per l'arquitecte Vasily Stasov que emprà marbre de Carrara portat d'Itàlia. A l'època soviètica es retirà el tron i el dosser i el seu lloc l'ocupà un gran mapa físic de la Unió Soviètica. L'any 2.000 es van restaurar el tron i el dosser i tornaren a presidir la gran estança del palau.

Caminant tranquil·lament entre els diferents salons m'aturo davant d'una columna ornamentada amb mosaic que em recorda les de la catedral de Monreale de Sicília. Si cliqueu el proper enllaç "A vuit quilòmetres de Palerm" podreu constatar-ho. La petita columna ex`posada a l'Ermitage és, evidentment italiana, concretament del segle XIII.

Caminant i caminant per l'Ermitage es difícil no aturar-se per donar un cop d'ull a Sant Petersburg des de qualsevol de les moltíssimes finestres del palau. Els vidres, fets a mà, deformen en algun punt la imatge. El riu Neva ens saluda, majestuós...
Al fons a la dreta podeu veure el gratacel Lakhta Center, el més alt d'Europa amb 462 metres, 87 plates i 102 ascensors; símbol del gran poder econòmic de la companyia Gazprom...

Ens cal descansar una mica perquè els grans museus demanen més d'una pausa. La propera entrada dedicada a l'Ermitage la començarem a la Sala Pavelló, on el gran protagonista és el rellotge autòmat més gran del món...
Atentament.
Senyor i