Modernisme a Moscou.

Al juny de l'any passat vàrem començar la descoberta de la Biblioteca Lenin de Moscou. Aquesta descoberta virtual,  a la que vaig dedicar tres entrades, s'inicià a la la plaça Teatrálnaya, al cor de Moscou, on hi ha tres teatres: el Juvenil Acadèmic Rus, el Mijáilovski ( anomenat també Maly ), i el teatre Bolshói, un dels més importants del món amb la seva programació de ballet i òpera. Avui tornem a la mateixa plaça...

D'esquena al gran monument dedicat a Karl Marx, protagonista de la Plaça de la Revolució, tenim una magnífica vista del teatre com podeu apreciar a la fotografia anterior. Si girem el cap a la dreta veurem l'edifici de la Duma (  Дума ), la cambra baixa del parlament rus. És l'edifici en el que oneja la bandera de Rússia.

Però si en lloc de centrar la nostra mirada a la dreta ho fem a l'esquerra, veurem el nostre protagonista d'avui: l'Hotel Metropol.

Construit entre 1.889 i 1.905 aquest edifici modernista és obra dels arquitectes William Walcot, Lev Kekushev i Vladimir Shukhov. També tenen un paper destacat els pintors  Mikhail Vrubel, Alexander Golovin i  l'escultor Nikolai Andreev.

Font fotografia: Wikimedia Commons.

La fotografia anterior és d'un dibuix del 1.905 d'autor desconegut, i la propera mostra una petita part de les plantes superiors.

Al lloc on hi ha l'hotel Metropol, a la dècada dels 30 del segle XIX hi havia l'hotel Chelyshev, un edifici de tres pisos obra d'Osip Meauvais. Als anys 80 del segle XIX Savva Mamontov comprà l'hotel i els terrenys adjacents. Al 1.899 es començà a construir l'hotel Metropol.

L'any 1.918 l'administració bolxevic nacionalitzà l'hotel. El nou nom de l'edifici va ser Segona Casa dels Soviets i es destinà a residències i oficines de la burocràcia soviètica. L'any 1.931 el Metropol recuperà l'estatus d'hotel.

Entre els anys 1.986 i 1.991 un grup d'empreses finlandeses hi va fer una important restauració. Observant les façanes de l'hotel us deixaran bocabadats els murals de ceràmica majòlica que el coronen. Aquesta ceràmica amb un acabat vidriós es fa a partir d'una base de terracota a la que s'apliquen esmalts metàl·lics, una barreja de silici, plom i estany. Aquests grans murals de majòlica els van dissenyar Mikhail Vrubel i Alexander Golovin al taller ceràmic d'Abramtsevo.

Però el regal visual de les façanes no s'acaba amb els murals de majòlica, cal afegir-hi el fris amb baixos relleus i mosaic que ressegueix l'edifici al tercer pis amb el treball de forja a les balconades, i els gerros ceràmics...

Princesa dels somnis, el mural de majòlica més gran,és una reproducció el quadre de l'any 1.896 del pintor rus Mikhail Aleksandrovich Vrubel exposat a la Galeria Estatal Tretyakov de Moscou. Els murals més petits de les cantonades: "Sigueu", "Adornat una Deïtat", "Adorant la Natura","El bany de Nàiades", "Adorant els temps antics" i ´"Cleopatra", són d'Alexander Yakovievich Golovin.

Dels altres setze murals petits es desconeix l'autor. A la fotografia anterior de detall podeu veure el mural de majòlica "Cleopatra" del 1.898.
L'hotel tenia una inscripció, també amb majòlica, on es podia llegir la cita del filosof alemany Friederich Niestzche : "Una altra veritat antiga: observes que has après alguna cosa després de construir una casa". Aquesta cita ceràmica actualment és només visible parcialment. La que si podeu veure complerta és la que es va afegir a l'època soviètica. La cita de Lenin diu: "Només la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat de l'opressió del capital".
Deixem la plaça Teatrálnaya per anar a la Plaça Roja en ens està esperant el mausoleu de l'autor de la cita anterior...
Atentament.

Sant Jordi a Moscou ( 1 ).

El pas del temps fa que avui torni a ser Sant Jordi, però el d'enguany és, malauradament, molt diferent a la celebració festiva que assaborim cada vint-i-tres d'abril. Quan ja portem més d'un mes a casa confinats i les xifres de la pandèmia ens posen els pèls de punta torno a proposar-vos, malgrat tot, una passejada virtual com cada diada de Sant Jordi per una ciutat on el nostre patró també és molt estimat.
L'any passat vàrem celebrar el dia del nostre patró visitant virtualment terres de Rússia. A l'entrada " Sant Jordi a Sant Petersburg" el protagonisme fou pel  Museu de l'Ermitage i alguns dels Sant Jordi que acull...

Enguany deixem Sant Petersburg per anar a Moscou, la impressionant capital de Rússia. Concretament ens situarem a les muralles del Kremlin orientades al nord-oest. Allà podem gaudir del jardí d'Alexander.

Aquest jardí, amb uns superfície total de deu hectàrees, està format per tres jardins: el superior, el mitjà i l'inferior; tots tres molt ben cuidats pels jardiners. A la fotografia anterior podeu veure al centre l'edifici d'estil neobizantí-neo rus del Museu Estatal d'Història, obra del 1.872 de l'arquitecte Vladimir Osipovich Sherwood. A la seva dreta s'alça la imponent torre de l'Arsenal erigida l'any 1.492 per Pietro Antonio Solari. Si m'allunyo i torno a mirar el mateix espai, ràpidament observareu que l'escultura que corona la font està dedicada a Sant Jordi.

El que no podeu apreciar és que sota d'aquest part del jardí hi ha un centre comercial de dues plantes. Parlo d'Okhotny Ryad, amb una colla de botigues, cafès i restaurants. Si cliqueu l'enllaç anterior podreu donar-li un cop d'ull . La font del Rellotge Mundial és també una gran cúpula d'aquest centre subterrani.

Darrere del nostre patró la torre de l'Arsenal ( Ugolovaya Arsenalnaya ) presumeix del seus 60,2 metres d'alcària. Aquesta torre monumental del Kremlin, a més amés de protecció, tenia i té una font d'aigua per a la guarnició de la fortalesa. Abans de la construcció de l'edifici de l'Arsenal al segle XVIII ,( que podeu veure a la seva dreta ), el nom de la torre era Sobakina.

Emociona, tan lluny de casa, veure a Sant Jordi flanquejat per alguns dels edificis històrics de Moscou. El jardí d'Alexander, dissenyat per ordre del tsar Alexander I ( 1.777 - 1.825 ), és obra de l'arquitecte Joseph Ivanovich Bové i s'obrí als moscovites l'any 1.823 després de cinc anys de treball.

Busco una altra mirada d l'escultura de Sant Jordi per mostrar-vos un detall important, Malgrat que la fotografia està feta a contrallum, a l'esquerra de Sant Jordi podeu veure una petita representació de la ciutat de Москва ( Moscou ) de la que és patró.

Abans de marxar de la plaça Manézhnaya, acabo de donar la volta a la font del Rellotge Mundial per ensenyar-vos l'altre costat de la petita escultura de Sant Jordi que corona la cúpula de vidre.

Baixant pel carrer Mokhovaya el jardí d'Alexandre ens queda a l'esquerra. En pocs minuts trobem el riu Moskvà que travessa la ciutat de Moscou i que pertany a la conca hidrogràfica del Volga. Al costat del riu ens està esperant la Catedral del Crist Salvador...

Construïda al segle XIX seguint el projecte de l'arquitecte Konstantín Thon, el gran impulsor de l'arquitectura neobizantina a Rússia, és el temple de l'església ortodoxa més alt del món. Aquest arquitecte de Sant Petersburg d'origen alemany, també construí per encàrrec del tsar Nicolau I de Rússia, el Gran Palau del Kremlin.

La seva construcció fou complicada i es perllongà quaranta-quatre anys fins que al 1.883 s'obrí al públic. El pont Patsiarshy, una estructura d'acer per vianants que salva el riu Moskà, ens deixa als peus de la catedral. A la propera fotografia podeu observar el kremlin per un dels ulls del pont.

A la barana del pont hi ha un petit grup de persones i a la seva esquerra, entre la barana i el semàfor s'intueix un escul... El zoom de la càmera fotogràfica ens permet observar-lo atentament.

Com podeu veure Sant Jordi és el protagonista de l'escut d'armes de Moscou. La bandera de la capital de Rússia també us resultarà familiar...

Passejant per Moscou la veureu moltes vegades. El nostre, i el seu, patró us acompanyaran en la descoberta d'una ciutat de bellesa inqüestionable. Fou al febrer del 1.995 quan Moscou recuperà un dels seus símbols tradicionals que eliminà el període soviètic. Des de llavors el cavaller nascut a la colònia romana de Diòpolis l'any 270 torna a cavalcar per la capital de Rússia.

Atentament.

Senyor i

Al cor de Solsona ( 5 ).

Després d'observar atentament la Casa del baró de Canalda i Cal Melitón acabem de baixar el carrer de Sant Miquel i passem pel Portal del Pont. Si després de fer-ho ens girem veureu com el Sol de Solsona, símbol identificatiu de la ciutat, ens observa atentament...

El gran Sol de coure i zenc fou restaurat l'any 2.005 per Manel Casserras Solé, conegut per tothom com Manelet, que també restaurà els florons de terra sorrenca. El Portal del Pont, que podeu veure a la propera fotografia, es va acabar l'any 1.805 i es transformà en l'entrada principal de la ciutat de Solsona.

Només passar el portal, anem a la dreta pel Passatge de les Moreres on, als pocs metres, podem gaudir dels absis i el campanar de la Catedral de Santa Maria, catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ). La Catedral conserva tres absis i el campanar, ampliat l'any 1.597, de la primitiva església romànica consagrada l'any 1.163.

El Passatge de les Moreres fa una corba flanquejada pel Cambril de la Mare de Déu del Claustre ( que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia ), i la farinera Reig ( a la dreta ).

La construcció del Cambril ( 1.902 - 1.910 ), tancà el cicle constructiu del conjunt catedralici que començà a finals del segle XII. A tocar de la Catedral trobem l'edifici del Palau Episcopal, construït entre 1.776 i 1.779 i també amb la catalogació BINC. La façana de l'Avinguda de la mare de Déu del Claustre presumeix dels seus vint-i-set balcons. Als baixos es conserven les voltes de l'antic monestir, on hi ha l'Arxiu Diocesà.

La segona porta de l'esquerra de la fotografia anterior és la de l'Arxiu Diocesà de Solsona, que té el seu origen l'any 1.593 quan es creà el bisbat, i que vàrem visitar virtualemnt amb les sis entrades titulades "El misteri del celler del monestir".

Continuem pujant per l'Avinguda de la Mare de Déu del Claustre i aviat trobem les restes visibles dels trams de muralla i de les torres, que també tenen la catalogació BCIN.

De les primeres muralles de Solsona, del segle XI, no en queda cap vestigi. De les "noves", construïdes cap al 1.310, diuen que tenien nou portals i vint-i-una torres. Al segle XVIII es van començar a enderrocar i la pedra s'aprofità per fer obres noves. Les façanes de l'avinguda, conegudes com fa´çanes del Vall Calent, tenen la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).
A la fotografia anterior podeu veure una de les torres de la muralla de la finca de Cal Galtanegra i part de la muralla de Cal Clarà. La propera fotografia és de la façana de Cal Membrilla, on podeu observar perfectament una de les torres en la que s'han obert balcons.

Les façanes del Vallcalent, a més a més de les restes de muralla i les torres de Solsona, ens fan altres regals. Com la de Cal Rovira, un edifici del segle XVI, amb façanes al carrer de Llobera i Vallcalent ( Avinguda de la Mare de Déu del Claustre ). La de Vallcalent fou reformada i presumeix d'una tribuna modernista coberta de dues plantes.

A pocs metres ens espera Cal Font, la casa pairal de l'arquitecte August Font i Carreras que va fer el Cambril del Calustre, Ca l'Aguilar ( a la Plaça Major ), i finalitzà, en estil neogòtic, la façana de la Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona. L'edifici té la catalogació BCIL.

La porta de l'esquerra, que podeu veure a la fotografia anterior, no és una porta qualsevol. Si hi accediu podreu passar per sota de la muralla...

Voleu descobrir on ens portaran les misterioses escales de Cal Font? A la propera entrada dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona ho veureu...
Atentament.
Senyor i

Cases singulars de Lleida ( 44 ).

Després d'observar atentament el Col·legi Maristes-Montserrat, projectat per l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueres i Bañeres l'any 1.921, passegem tranquil·lament fins a l'avinguda de Blondel on ens aturarem a donar un cop d'ull a cinc edificis singulars contigus, del número vint-i-tres al quinze. 

Començarem per l'antic Banc d'Espanya. A la fotografia anterior podeu veure les façanes de l'avinguda de Blondel i part de la del carrer Saracibar.

Fou construït l'any 1.936 seguint el projecte de l'arquitecte asturià Luis Menéndez Pidal Álvarez, que al 1.921 entrà d'arquitecte del Banc d'Espanya. Un edifici sever i imponent amb una façana principal protagonitzada per una columnata neojònica. Una mostra contundent d'historicisme de base clàssica.

Les quatre grans columnes jòniques suporten un entaulament en el que encara en pot llegir algunes lletres de BANCO DE ESPAÑA. L'antic Banc d'Espanya té semisoterrani, planta baixa, dos pisos i dipòsits superiors. Hi ha un pati central amb una gelosia de vidre.

Fins l'any 2.003 fou la sucursal a Lleida del Banc d'Espanya. Al 2.008 es rehabilità per acollir dependències de la Delegació d'Hisenda. A la fotografia anterior podeu veure la façana de l'avinguda de Madrid. Si us apropeu a les reixes se us encongirà el cor al veure els nombrosos impactes de bala de la Guerra Civil...

A l'entrada del juny del 2.012 "Calfred a la reixa" us mostrava molts d'aquests impactes. Si cliqueu a l'enllaç anterior  podreu recordar-ho.
A l'esquerra de l'antic Banc d'Espanya hi ha l'antic edifici de FECSA ( Forces Elèctriques de Catalunya Societat Anònima ), d'estil historicista de base clàssica.

La simètrica façana està dividida en tres parts: la planta baixa amb l'accés a l'edifici, el cos central amb la primera i segona planta, i la planta superior rematada amb un petit frontó. A la planta central, com podeu veure a la propera fotografia, també hi ha capitells jònics com a l'antic edifici del Banc  d'Espanya que té a la dreta.

Edificat la primera meitat del segle XX es desconeix l'arquitecte que el projectà, però sabem que Lluís Domènech i Torres ( net d'en Lluís Domènech i Montaner ) afegí l'any 1.948 la planta superior.

Deixem el número vint-i-u de l'avinguda de Blondel per centrar la nostra mirada al número dinou on trobem l'antiga Cambra de la Propietat Urbana construïda l'any 1.936 seguint el projecte de l'arquitecte Josep Maria Font Blanco.

Una altra mostra de l'historicisme de base clàssica amb una façana protagonitzada pels arcs de mig punt: tres a la planta baixa i tres a la part superior. L'edifici està coronat per un frontó amb l'escut de Lleida. A diferència dels dos edificis anteriors, els capitells no són jònics sinó corintis.

Actualment és la seu del Partit Socialista de Catalunya. Si us fixeu en la finestra que hi ha a la dreta de la porta d'accés, al medalló central de la decoració de l'arc de mig punt, podem llegir l'any en que es construí l'edifici: 1.936.

Anem del número dinou al disset on ens espera un edifici d'habitatges, amb la planta baixa dedicada al comerç, construït a les primeres dècades del segle XX.

Tres franges verticals protagonitzen la simètrica façana de fàbrica arrebossada pintada, pedra i ferro forjat a les baranes dels balcons. A la primera planta, els tres arcs de mig punt emmarquen els balcons que "observen atentament" als passejants del carrer de la Vila de Foix i a les cigonyes que nien a la Catedral Nova.

L'edifici noucentista està coronat a la franja central per un curiós capcer amb un cert regust barroc en el que hi ha una petita finestra. A la propera fotografia de detall el podeu observar. A sota, el final de les falses pilastres, les columnes de la finestra de l'últim pis i les mènsules.

Acabarem al número quinze, un edifici construït als anys trenta del segle passat amb la façana arrebossada pintada, pedra i ferro forjat a les baranes dels balcons de les dues últimes plantes.

Als baixos d'aquest edifici que podem situar en l'historicisme eclèctic, tenim al centre la gran portalada d'accés i a esquerra i dreta dues obertures com les de l'entrada on hi ha un establiment comercial. A la primera i segona planta hi ha quatre pilastres amb capitells. Al primer pis trobem tres balcons  amb balustrades de pedra. Les obertures dels balcons presumeixen dels seus frontons. Al segon pis hi ha quatre petites finestres amb arc de mig punt.

Com podeu veure a la fotografia de detall següent, el frontó del balcó central és circular i està rematat per dues escultures que no ens deixen llegir tota la data que hi ha a l'escut del darrere. Entre els dos homes veiem: ANY 93.

Si camino uns metres a l'esquerra i torno a agafar la càmera fotogràfica, emprant el zoom puc veure la xifra amagada per les escultures corresponent a les unitats. Si en lloc d'anar a l'esquerra vaig a la dreta podrem veure les unitats de miler. Una mica difícil però finalment descobrim que l'any és el 1.933.

Una gran balconada amb balustrada protagonitza la tercera planta. A la quarta i cinquena hi ha sis balcons amb les seves baranes de ferro forjat. A l'últim pis, entre els balcons trobem vuit columnes amb capitells corintis, la cornisa decorada i un frontó que corona l'edifici.

A pocs metres, al número seixanta-quatre de l'avinguda de Blondel, hi ha l'Antic Casal de Joventut Republicana que visitarem virtualment molt aviat.
Atentament.
Senyor i