Al desembre del 2.015, a l'entrada "De El Tormillo a l'església de Sant Martí" vàrem donar un cop d'ull al frontispici de l'església. Una lona tapava la portalada romànica que el bisbe Josep Meseguer i Costa comprà per 375 pessetes a El Tormillo, nucli que pertany a Peralta de Alcolea ( Osca ).
La portalada, obra de l'Escola Lleidatana del segle XII-XIII procedent d'una ermita abandonada del El Tormillo fou la protagonista de la restauració ordenada pel bisbe quan l'any 1.893 recuperà la parròquia que deixà de ser presó. A més a més de la portalada manà fer un campanar d'espadanya neoromànic de tres obertures i un finestral.
L'entrada "Façana restaurada" d'agost del 2.016 ens permeté gaudir del nou frontispici, com podeu veure a la propera fotografia.
La restauració ens va regalar la possibilitat de veure els més petits detalls amagats per la brutícia acumulada. Les arquivoltes convidaven a ser mirades i admirades...
A l'Arxiu Gavin de les Avellanes, consultant l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, vaig trobar una colla d'antigues fotografies dels anys 1.915, 1.950, 1.972 i 1.979 en els que es pot veure el mal estat de conservació de l'església.
Podeu tornar a veure les fotografies, acompanyades de les que vaig fer del mateix indret actualment, donant un cop d'ull a l'entrada del passat dijous o clicant al proper enllaç: "Arxiu gavín. Inventari d'esglésies de Catalunta ( 12 )".
Quan passegem pel centre històric de Lleida a vegades no som conscients de les joies que tenim a trocar... Concretament l'església de Sant Martí apareix documentada com a parròquia a l'Ordinatio eclessiae Ilerdensis ( 1.168 ) on Guillem Pere de Ravinats ( primer bisbe de Lleida, entre1.149 - 1.176, després de la conquesta de la ciutat ) estableix la configuració eclesiàstica de la ciutat.
De les dues capelles gòtiques del segle XV amb les que s'amplià l'església romànica, només es conserva la de l'Assumpció de la Verge ( ara anomenada del Santíssim ) - que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera-. L'altra capella, la del costat sud, fou destruïda durant la Guerra dels Segadors.
A la façana nord, on hi havia les construccions adossades a l'església romànica, als anys 90 de segle passat es construí el nou accés a la seu provisional del Museu de Lleida. Diocesà i Comarcal ( a la dreta de la següent fotografia ).
La petita església té una història molt agitada. L'any 1.300 fou la capella de l'Estudi General de Lleida, la catorzena universitat més antiga del món i la més antiga de Catalunya. Però després de la Guerra dels Segadors es transformà en caserna del parc d'artilleria i posteriorment en presó municipal. El bisbe Meseguer en recuperà la jurisdicció l'any 1.892 i va ser església fins als anys 70 de segle passat.
Del 1.972 al 1.993 s'hi habilità el Museu d'escultura en pedra. Del 1.993 al 1.997 acollí l'exposició Pulchra ( amb la que es va celebrar el centenari del Museu Diocesà de Lleida 1.893 - 1.993 ), i de 1.997 al 2.007, provisionalment va ser la seu del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal amb l'exposició Prooemium formada per una selecció de cent vint peces.
Malauradament ja fa una colla d'anys que està tancada i barrada. Vaig demanar al Museu de Lleida l'autorització per fotografiar-ne l'interior i, molt gentilment, la Gemma Greoles secretaria del museu m'obrí la petita joia romànica.
Des de l'interior de l'estructura polièdrica d'accés a l'església podem comparar dues arquitectures separades per vuit-cents cinquanta anys... Just davant de la porta podem entreveure la seu social de l'Orfeó Lleidatà un dels projectes de l'arquitecte lleidatà, i gran amic, Josep Maria Puigdemasa Hospital.
Els nous materials i els antics es toquen. Uns pocs passos ens serviran per anar vuit segles i mig enrere entrant a l'església de Sant Martí.
No hi ha cap document que expliqui la data concreta de la construcció, però podem afirmar que és un temple de la segona meitat del segle XII. La Gemma obre la il·luminació de l'església i podem veure - propera fotografia. la nau coberta amb volta de canó apuntada reforçada per tres arcs torals apuntats.
Aquests arcs torals descansen sobre semicolumnes adossades al mur, amb un podi baix de base, fust llis i coronades amb capitells esculpits.
A la capçalera, a llevant, destaca l'absis semicircular amb set petits arcs de mig punt que descansen sobre semicolumnes similars a les dels arcs torals però de menys alçària. Els petits arcs que aguanten la volta absidal descansen sobre capitells, també esculpits.
Els àbacs ( peça prismàtica que corona el capitell i augmenta la superfície on es recolzen els elements arquitectònics- arquitraus, arcs...- ) estan decorats amb formes en ziga-zaga.
Dels capitells de l'absis sembla que només els dos, els de la dreta, són de l'obra original de la segona meitat del segle XII.
La decoració de gairebé tots els capitells de l'església es basa en els elements vegetals, però algun capitell té decoració zoomòrfica.
Deixo de mirar i admirar l'absis, em giro, i faig la fotografia següent en la que podeu veure l'altre extrem de la nau, amb els arcs torals apuntats, el finestral i la portalada de El Tormillo que el bisbe Josep Meseguer col·locà al frontispici del temple en la restauració que ordenà l'any 1.893.
La propera fotografia és de la capella del Santíssim, gòtica del segle XV. A la quarta fotografia de l'entrada d'avui en podeu veure l'exterior.
Els anys 1.982 i 1.983 es van fer excavacions al costat nord de l'església, on hi ha la capella del Santíssim, en les que es van trobar cinquanta-set tombes de l'antic cementiri parroquial. Els feligresos enterrats ens podem situar entre la segona meitat del segle XII i la segona meitat del segle XVII. També es van trobar restes del que podria ser una antiga terrisseria de l'època andalusina.
Dono les gràcies a la Gemma per la seva gentilesa. Deixem l'església de Sant Martí per continuar "descobrint" petits secrets del nostre patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada