dijous, 2 de setembre de 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 12 ).

La protagonista de l'entrada d'avui és l'església de Sant Martí, de la que no hi ha cap document que expliqui la data exacta de la seva construcció, però el la Ordinatio ecclesiae Illerdensis del 1.168 consta l'existència de la parròquia de Sant Martí. Podem afirmar que és un temple de la segona meitat del segle XII. Aquest antic document es promulgà després de la reconquesta per Guillem Pere de Ravidats, que fou primer bisbe de Lleida entre 1.149 i 1.176.
Al primer full de l'arxivador amb les imatges de l'església de Sant Martí trobem cinc fotografies. El text mecanografiat que les acompanya és: "Lleida. A.E.P. de Sant Martí -ara, museu-. -any 1.915 / 1.950/ 1.972/ 1.972/ 1.972". Gràcies al paperet mecanografiat podem afirmar que al 1.972 la petita església romànica era un museu. La propera fotografia és del 1.950 i la següent, del mateix indret, és actual.



Als segles XIV i XV es van construir les capelles laterals. D'aquest creuer només es conserva la capella de l'Assumpció de la Verge ( ara anomenada capella del Santíssim ), d'uns trenta metres quadrats amb volta de creueria, edificada l'any 1.429. 
Les dues fotografies següents són de l'exterior d'aquesta capella del mur nord. A la de l'arxiu Gavín, del 1.972, podeu veure construccions adossades i conduccions elèctriques a tocar de l'absis. La segona fotografia ens permet observar el mateix indret actualment.



La porta lateral de la façana sud era la primitiva ( la podeu veure a la darrera fotografia, exterior, de l'entrada d'avui ). A finals del segle XIX, quan es restaurà l'església per retornar-la al culte, el bisbe Josep Meseguer i Costa comprà per 375 pessetes la portalada de El Tormillo, nucli que pertany a Peralta de Alcolea ( Osca ), que en aquell moment formava part del Bisbat de Lleida. És la que hi ha al frontispici. La podeu veure a les dues primeres fotografies de l'entrada d'avui i a les dues properes.
A la primera fotografia, del 1.979, veureu les construccions adossades a l'església romànica. A la segona, actual, ja no hi ha la rectoria però sí l'edifici als anys 90 del segle passat construït quan fou seu provisional del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.



Aquesta església d'una sola nau té una història molt agitada que li ha fet viure funcions radicalment diferents a la les d'un temple. L'any 1.300 fou capella de l'Estudi General de Lleida, creat el primer dia de setembre del 1.300 pel rei Jaume el Just. Aquesta universitat és la catorzena més antiga del món i la més antiga de Catalunya...
A la fotografia següent podeu veure un full de l'arxivador amb cinc fotografies del 1.979. Al paperet mecanografiat podem llegir: "Lleida A.E.P. de Sant Martí -ara museu- any 1.979- 1.979/ 1.979/ 1.979 1.979".


La història de la petita església romànica va canviar radicalment a mitjans del segle XVII, després de la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ), quan es transformà en caserna del parc d'artilleria. A mes a més bona part del segle XIX fou presó municipal...
A la segona i quarta fotografia del full de l'arxivador anterior podeu veure part de la rectoria adossada a la façana sud. Ho apreciareu millor a les quatre properes fotografies acompanyades d'imatges actuals.



El bisbe Meseguer recuperà la jurisdicció de l'església de Sant Martí l'any 1.892. Abans de tornar-la a obrir al culte es van fer reformes importants. Es va canviar la porta, traslladant la porta primitiva a la façana sud, s'afegí un finestral i un campanar d'espadanya amb tres obertures en dos nivells, i el paviment fou alçat gairebé un metre.
A les dues fotografies següents podeu veure, a la dreta de l'absis romànic, part de la nova església de Sant Martí  construïda als anys 70 del segle passat.



El temple romànic tingué ús litúrgic fins als anys 70 quan es construí, molt a prop,  la nova església de Sant Martí. Del 1.972 al 1.997 s'habilità com Museu d'escultura en pedra. S'enderrocà el cor del segle XIX i al fer-ho van trobar al mur una escala de cargol per accedir a les cobertes. Posteriorment fou seu provisional del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal entre 1.997 i l'any 2.007. Malauradament ara està gairebé sempre tancat.
A la propera fotografia següent podeu veure la façana sud, amb la porta primitiva, i la construcció que es va fer a finals dels 90 quan fou, provisionalment, museu. Sobre la porta podem encara llegir MUSEU, i a la porta tancada el logo del Museu de Lleida M :LL


Deixem les fotografies exteriors per entrar virtualment a la petita església romànica. A la fotografia següent, del 1.979, podem veure el presbiteri, l'absis, la coberta de volta de canó apuntada reforçada per arcs torals o faixons ( transversals a la nau ). Aquests arcs descansen sobre columnes adossades amb grans capitells decorats.


Les peces dels segles XIV i XV exposades, conjuntament amb les de l'església de Sant Llorenç, formen la col·lecció més important d'escultura medieval. A la propera fotografia, també del 1.979, podeu observar el conjunt escultòric que representa l'Anunciació. A l'esquerra, Maria, i a la dreta l'arcàngel Gabriel.



El conjunt, esculpit el primer quart del segle XIII, flanquejava la porta de l'Anunciata de la Seu Vella. Les escultures estaven els nínxols oberts als carcanyols. A la fotografia següent podeu veure la Porta de l'Anunciata considerada punt de partida de l'Escola de Lleida que barrejava magistralment l'art romànic i l'andalusí.


El conjunt escultòric, atribuït al Mestre del frontal de Sant Pere i Santa Tecla de la Catedral de Tarragona, actualment el poeu veure al Museu de Lleida. Malgrat les parts mutilades podeu apreciar la perfecció del treball escultòric a les robes de Maria i l'arcàngel Gabriel.



A la propera fotografia d'un full de l'arxivador hi ha cinc imatges del 1.979 amb el paperet mecanografiat: "Lleida. A.E.P. de Sant Martí -ara museu- -any 1.979-". Hi podeu veure l'absis, el presbiteri, la nau amb la volta de canó apuntada amb els arcs torals que la reforcen, el frontispici, la capella del Santíssim i les escultures exposades.


Les escultures de la Porta dels Apòstols van ser retirades al segle XVIII quan la Seu Vella es transformà en caserna. Quan esclatà la Guerra Civil estaven al Museu Arqueològic del Seminari Diocesà creat l'any 1.893 pel bisbe Josep Meseguer i Costa. El museu estava a l'antic Seminari de Lleida edifici que actualment acull la seu del Rectorat i quatre facultats. Aquesta enèsima destrucció del patrimoni lleidatà suposà la destrucció dels apòstols dels que es conserven alguns fragments. A la propera fotografia del 1.979 podeu veure tres dels caps dels apòstols.


Les tres properes fotografies són del Museu de Lleida, espai on podeu gaudir del poc que queda de la Porta dels Apòstols. A la primera, del plafó informatiu, podem veure una antiga fotografia, anterior a la Guerra Civil, del Servei d'Audiovisuals de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, amb l'escultura de l 'apòstol Sant Jaume el Major abans de ser esmicolada.


Només queda el cap de l'apòstol Sant Jaume el Major, obra de Rotllí Gautier, escultor normand que fou mestre d'obres de la Seu Vella entre 1.436 i 1.441. Rotllí començà a treballar a la nostra estimada catedral l'any 1.432 fins que va morir al 1.441. L'escultura de Sant Jaume el Major la va fer entre 1.436 i 1.437. A finals del segle XIV Guillem de Solivella inicià les escultures dels brancals de la Porta dels Apòstols, Rotllí les finalitzà.


Rotllí també treballà, amb Jordi Safont, en una nova predel·la d'alabastre per al retaule major de la Seu Vella. Rotllí també va ser mestre d'obres de la catedral de Girona. A les fotografies de detall, anterior i propera, podeu mirar i admirar el cap de l'apòstol en el que podeu veure el barret i la petxina de pelegrí.


Deixem l'església de Sant Martí per continuar, aviat, la recerca d'antigues fotografies dels edificis religiosos de la ciutat de Lleida a l'espectacular inventari custodiat a l'arxiu Gavín.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada