Al setembre de l'any passat vàrem visitar virtualment l'ermita de Santa Maria de Butsènit, un edifici d'origen medieval molt estimat pels lleidatans. Vaig dir-vos quan us mostrava les pintures murals del pintor lleidatà Víctor Pérez Pallarés ( 1.933 - 2.018 ) que en una propera entrada observaríem detalladament els murals que va fer al presbiteri i al cambril.
Avui tornem a entrar a l'ermita i ràpidament centrem la nostra atenció en el presbiteri, concretament en el gran mural acrílic de reraltar.
Víctor Pérez Pallarés s'inicià en la pintura mural al voltant de 1.963. Els de l'ermita de Butsènit, al reraltar i al cambril, els pintà en tres períodes els anys 1.974, 1.986 i 1.995.
A més a més de les pintures murals projectà l'altar major, tot de pedra, que es va fer seguint les normes conciliars.
El muralista lleidatà va néixer el 24 de maig del 1.933 al barri de Cappont, en una torre de l'Avinguda de les Garrigues. La seva família vingué d'Amposta i el seu pare treballà a la Canadenca.
L'any 1.986, quan es reparà i adequà l'ermita, va fer sobre el mur de tancament del presbiteri - al reraltar - un gran mural amb pintura acrílica directament sobre el mur. A la fotografia anterior en podeu veure la part esquerra amb una representació de l'Anunciació i a la dreta part de les pintures murals del cambril. A la fotografia següent de detall podeu observar la signatura del pintor lleidatà seguida del 86, any en el que va fer la pintura mural, gairebé a tocar del marc de la porta que duu a la sagristia i a l'escala que baixa del cambril.
A la dreta del mural l'escena representada és la Crucifixió, que podeu veure a la propera fotografia. A l'esquerra podeu observar part d'algunes de les pintures murals del cambril.
Per pujar al cambril accedim a l'escala per la porta que hi ha sota de l'escena de la Crucifixió. Cada festa, després de la celebració litúrgica, un nombre considerable de fidels pugen al cambril per venerar a la Mare de Déu de Butsènit El dia de l'aplec són milers de persones, de Lleida i dels pobles de la rodalia, que hi pugen.
La fa una colla d'anys el cambril i les escales per accedir-hi estaven plenes d'exvots, la majoria de cera, per agrair-li a la Mare de Déu de Butsènit les curacions que els fidels li atribuïen.
Tot el cambril, murs i timpans, està decorat amb pintures murals que Víctor Pérez Pallarés pintà els anys 1.974 i 1.995.
Quan arribem al cambril la primera pintura mural que veiem és la que recorda la destrucció de l'ermita durant la Guerra dels Segadors. A la fotografia anterior podeu veure a la part superior l'incendi de l'ermita, i a la propera la pintura mural que hi ha al timpà de sobre en la que es representa als fidels netejant-se els ulls amb l'aigua de la font antiga i remeiera que hi ha a pocs metres de l'ermita.
Si ens podem al centre del cambril, darrere de la Mare de Déu de Butsènit veureu la pintura mural que representa al pastoret amb la Mare de Déu de Butsènit que trobà un bou mentre furgava la terra en lloc de pasturar.
Al timpà que hi ha sobre aquesta pintura mural està representada la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços flanquejada per dos àngels.
Els murals del cambril, dels murs i dels timpans, són pintures acríliques sobre plafons de fusta pintats in situ. El mural del mur est ( el del pastoret amb la Marededéu trobada ) i els murals dels quatre timpans són del 1.974.
L'altra gran pintura mural del cambril, a la dreta del de la Marededéu trobada, representa el naufragi del transbordador de sirga. La tragèdia succeí durant l'aplec de Butsènit de 1.921, que aquell any s'escaigué en onze de setembre. Sense fer cas al barquer, entre seixanta i setanta persones varen pujar a la barca que només tenia capacitat per quaranta. La barca bolcà a dos quarts de vuit de la tarda quedant molts passatgers atrapats sota la barca. Van morir trenta-tres persones ( de les que trenta-una tenien entre catorze i trenta anys ) i divuit quedaren ferides.
Si el gran mural ens recorda una esgarrifosa tragèdia, el que hi ha a sobre - al timpà - podem gaudir de la normalitat de l'aplec ( fotografia anterior ). Dos homes estan preparant el foc i una dona l'allioli. Sobre les estovalles hi ha el porró, la fruita, un cistell amb menjar i els plats. Una de les dones té un càntir.
Si ens posem d'esquena a la Mare de Déu de Butsènit, davant tenim el quart mur del cambril,amb una gran obertura que dóna a l'església i amb la pintura mural al timpà que podeu veure a la propera fotografia.
Deixem el cambril però abans de baixar l'escala li fem una última mirada. Com podeu constatar a la fotografia següent tres de les rajoles del paviment hidràulic s'han reposat sense seguir el dibuix decoratiu.
Víctor Pérez Pallarés als catorze anys perfecciona la seva tècnica a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida de la mà de Leandre Cristòfol ( dibuix ) i Magí Serés ( pintura ). L'any 1.951 començà els estudis a la Llotja de Barcelona, on el darrer any d'estudis va fer el primer viatge a París. L'any 1.957 obtingué una beca per estudiar a l'Escola de Belles Arts de París. Quan tornà a Lleida continuà amb el taller de gràfica publicitària. Els anys 1.964 i 1.965 formà part del col·lectiu d'artistes lleidatans conegut com Grup Cogul.
Deixem les pintures murals de l'ermita de Butsènit per mirar i admirar, en una propera entrada, les pintures murals que els pintors targarins Jaume i Josep Minguell ( pare i fill ) van fer a l'escala noble del Palau de la Diputació de Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada