dilluns, 27 de desembre de 2021

Cases singulars de Lleida ( 56 ).

Tornem, després d'un llarg parèntesi, a la sèrie d'entrades dedicades a les cases singulars de Lleida. L'octubre del 2.020 vàrem donar un cop d'ull a les cases Bastús i a la rehabilitació de Vil·la Remei del barri de la Bordeta. 
Anem avui a Butsènit, una de les cinquanta-sis partides de l'Horta de Lleida que envolten la ciutat. Un espai agrari de 19.215 hectàrees. L'ermita de Santa Maria de Butsènit ens està esperant.

A la cantonada dreta de la façana, com podeu veure a la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall, hi ha un petit plafó informatiu de color vermell que ens fa un petitíssim resum històric. Hi podem llegir: Ermita "Mare de Déu de Butsènit". Origen: segle XII. Edifici: segle XV. Reedificació: segle XVIII.


De l'edifici, d'origen medieval, hi ha poca documentació històrica. Cal datar-la als temps de la conquesta de Lleida al 1.149. Mossèn Francesc Martí i Solsona, que fou membre de l'equip sacerdotal de la parròquia de Butsènit fins al 1.995, ens explica al seu llibre "Santa Maria de Butsènit" que el 28 de març de 1.483 el Consell de la Paeria prohibí els peregrinatges a les "devotes" de Butsènit, Grenyana i Sant Ruf a causa de la pesta. Però que els dies de festa es facin processons en la parròquia. Està clar que hi havia molta devoció i molta gent hi anava. L'ermita quedava petita i calia fer-ne una de nova més gran. La nova ermita fou consagrada l'any 1.495 pel bisbe Vicenç Trilles.

 
Diu la tradició que un dia un pastoret va veure com un bou en lloc de pasturar furgava la terra ( uns expliquen que a la font, altres a l'arbreda ). Quan hi va anar, veié que al clot hi havia una petita imatge de la Verge Maria. Prop d'on fou trobada s'edificà una senzilla capella per venerar-la.
L'ermita actual és un conjunt d'edificis aïllats. El casal adossat a la façana de l'ermita té planta baixa, dos pisos i golfes. Té la façana porticada amb voltes medievals, vuit obertures ( quatre balcons a la primera planta i quatre finestrals a la segona ) i està coronada per un campanar d'espadanya amb tres campanes.
 
 
A les dues fotografies anteriors i a la propera podeu veure el porxo amb un paviment renovat l'any 1.978 amb dibuixos fets amb petites pedres rieres, Si quan entreu al porxo aneu a l'esquerra tindreu el regal visual d'una petita part de l'Horta de Lleida.


L'ermita, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, fou destruïda durant la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). La imatge de la Mare de Déu de Butsènit també va ser destruïda. Aquests fets bèl·lics suposaren la reedificació de l'ermita i la construcció del gran casal adossat que es va fer en dues etapes. Del segle XVII és l'edifici que mira al riu i el que estava darrere del santuari ( que fou enderrocat per fer l'escola actual ). Al segle XVIII s'edificà el casal adossat a la façana de l'ermita amb un gran porxo a la planta baixa, al primer pis hi havia la Sala de l'Ordre i al segon, anomenat pis del coadjutor, hi vivia el capellà.
Mossèn Francesc Martí Solsona explica al seu llibre que diferents imatges van substituir a la destruïda durant la Guerra dels Segadors. Diu a la pàgina trenta-vuit: ..." Segons els professors de la Universitat de Lleida, Francesc Fité i Carme Berlabé, l'actual imatge sembla del segle XVIII i d'importació..". És d'alabastre policromat, petita ( vint-i-dos centímetres d'altura ), sedent en un tron que està damunt de tres escaletes. La Mare de Déu de Butsènit agafa al Nen per la natja i el taló.
 
 
La pesta es tornava a propagar des del sud de la península l'any 1.834. Per prevenció al Santuari de Santa Maria de Butsènit s'hi va instal·lar un llatzeret on s'allotjaven els viatgers per fer-hi un quarantena abans d'entrar a la ciutat de Lleida.


Sortint del porxo anem a la dreta on hi ha el camí per anar al riu i l'indicador ( fotografia anterior ) que ens recorda que estem al Camí de Sant Jaume. Baixo uns metres i faig la propera fotografia en la que podeu veure, darrere, el campanar d'espadanya de l'ermita, a la dreta la façana lateral del majestuós casal edificat al segle XVIII i a l'esquerra el que queda de la primera fase de la construcció del casal que es va fer al segle XVII en la que destaquen les obertures de les golfes.

 
Baixo una mica més pel camí del riu per oferir-vos la propera fotografia de l'ermita en la que podeu veure, a l'esquerra dels vells edificis, l'Escola Pública Antoni Bergós. ZER Horta de Lleida que ocupa l'espai on hi havia l'edifici de darrere del santuari.
 
 
Girem cua per tornar a la façana de l'ermita i seguir uns metres pel Camí Municipal de Butsènit. A tocar de la cantonada trobem la primera de les set argolles que es conserven en les que antigament els visitants de l'ermita estacaven els animals.

 
 
Continuem fins al nou edifici de l'escola, contigu al de l'ermita. Com podeu veure a la fotografia següent l'espai del cambril , a l'esquerra de l'escola, té menys alçària que la resta de l'ermita.
 
 
En aquest punt faig la propera fotografia de detall en la que podeu veure els tres llanternons que donen llum natural al cambril, espai reservat a la Mare de Déu de Butsènit. El del centre il·lumina el cambril i els altres les dues petites caixes d'escala per accedir-hi.
Quan les tropes franquistes s'apropaven a Lleida, el març de 1.938, la Generalitat traslladà urgentment el patrimoni artístic a l'ermita de Butsènit. L'agost del 1.938 els nacionals ocuparen la nostra ciutat i el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional traslladà les obres a Saragossa.

 
És el moment d'entrar a l'ermita per la portalada adovellada d'arc de mig punt que, com podeu observar a la fotografia següent, està flanquejada per dues petites finestres amb una reixa de forja a través de les que els fidels podien veure a la Mare de Déu quan l'ermita estava tancada. La finestreta de la dreta encara té aquesta funció, però la de l'esquerra va estar tapiada molts anys i un cop restaurada el cancell de fusta interior no permet la visió i darrere de la reixa s'ha col·locat un quadre esmaltat que estava al cambril.

 
Per accedir al cambril hi ha unes escales que antigament estaven plenes d'exvots de cera per agrair les curacions atribuïdes a la Mare de Déu de Butsènit. Abans només hi havia una escala per accedir al cambril, la més propera a la sagristia, que podeu veure a  l'esquerra a la propera fotografia. L'any 1.866 es va fer l'altra.

 
El pintor lleidatà Víctor Pérez Pallarés ( 1.933 - 2.018 ) projectà l'altar de pedra i pintà el presbiteri en tres períodes que van del 1.974 al 1.995. Als murs i timpans del cambril escenes del culte a Santa Maria de Butsènit ( la troballa del pastoret - fotografia següent-, l'aplec de Butsènit, miracles de la Verge... ). Als murs del presbiteri, a l'esquerra l'Anunciació i a la dreta el Calvari.
En una propera entrada observarem detalladament els murals que el pintor lleidatà va fer al presbiteri i al cambril.
 
 
Mossèn Francesc Martí explica a la pàgina cinquanta-dos del seu llibre ..." D'altra banda veiem que l'ermita és de pedra fins arran de les voltes. D'allí en amunt és tot mur de tàpia"... L'ermita de nau única i planta rectangular té quatre altars laterals. Observant-la des del cambril ( propera fotografia ) a l'esquerra els dedicats a Sant Josep i al Sant Crist, i a la dreta els de la Mare de Déu del Carme i la Dolorosa.

 
Baixant del cambril per l'escala antiga, la més propera a la sagristia, abans de sortir al presbiteri hi ha unes fustes amb clares mostres de l'atac dels insectes xilòfags. En la que està davant podem llegir 1.751. No sé si tenen relació amb el que ens explica mossèn Martí al seu llibre:..." en les diferents inspeccions fetes amb motiu de les obres de conservació, hem descobert en una de les bigues de la teulada la data 1.751"... Van canviar la biga?
 
 
Surto de la caixa d'escala antiga i, des del presbiteri, faig les properes fotografies en les que podeu veure la volta de canó amb llunetes per on entra la llum natural. 
Al llibre de mossèn Martí hi podem llegir " Durant el segle XVIII s'edificaren moltes esglésies i altres es modificaren seguint els cànons neoclàssics. Podria ser, segons els tècnics, que en aquesta època s'enlairés l'ermita amb tàpia per afegir-hi la cúpula o revoltons d'acord amb aquest estil que donava un aire de grandesa i que agradava tant a la gent ".

 

Abans de tornar a l'aparcament aprofitem per aturar-nos davant de la casa del senyor Quadres, una de les torres boniques de l'Horta de Lleida, a tocar de l'ermita. Fa uns anys un restaurant contigu va llogar a les seves filles part del pati amb uns pins espectaculars.


Abans de marxar, anem a la font que hi ha al costat de l'aparcament on us explicaré el ritu senzill i popular de "la pedreta". Aquesta és una font molt antiga i remeiera. Després de complir el ritu de la pedreta a l'ermita, calia completar-lo rentant-se els ulls amb l'aigua de la font...


Baixem el petit tram d'escales i seiem en un dels bancs mentre us explico que és la pedreta. La Mare de Déu de Butsènit és l'advocada contra les malalties de la vista. La devoció popular diu que el malalt ha de seure en els primers bancs de la capella i s'ha de posar una mena de davantal gran i blanc i aguantar-lo per les puntes per poder recollir la pedreta quan surti de l'ull...


La pedreta és una petita petxina desgastada, arrodonida i aplanada amb forma d'ull. Sembla una llentia ovalada i té una amplada d'un centímetre. Les senyores de les torres veïnes col·locaven la pedreta davall de la parpella de l'ull malalt i es feien unes pregàries. Després d'una estona la pedreta queia al davantal pel seu propi pes. Diuen que com més estona trigava a caure, la malaltia de l'ull era més greu...
Però al març del 2.012 uns lladres van robar una imatge de Sant Antoni ( que van abandonar en un descampat ), un copó, un calze de plata i la pedreta ( que no s'ha recuperat ).


La font ha tingut diverses transformacions, l'última l'any 1.976, en la que es van fer diverses obres: repicar la pedra, restaurar el vell escut de la ciutat de Lleida, renovar les tres sortides d'aigua i el desguàs, i s'intentà enjardinar l'entorn. Com podeu veure a la fotografia següent, al trencadís de rajola vidrada de l'escut ja li convé una restauració.


En aquesta rehabilitació es va descobrir la cisterna de pedra, amb alguns compartiments al seu interior,  amb volta i tapada amb lloses que hi ha abans de la font. 


Pujant el tram d'escales per anar a l'aparcament ens aturem per donar l'últim cop d'ull a la façana de l'ermita de Butsènit, un santuari i un entorn molt estimat pels lleidatans.


Agafem el cotxe per anar al nostre proper objectiu, també al terme municipal de Lleida, l'ermita de Grenyana dedicada també a una Verge trobada.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada