Al final de l'entrada "Grata Lectura, a tocar del riu Negre..." del passat vint-i-tres de març us explicava que havia quedat amb la Maria Carme Grifell Caelles, tercera generació d'espardenyers de Cal Seixanta-cinc.
Marxem de Grata Lectura, la petita editorial de la Catalunya Central, creuem el pont sobre el riu Negre i entrem al cor de Solsona pel Portal del Pont.
Quan ens apropem al portal aixecant la mirada podem gaudir del símbol de la ciutat, el gran Sol de coure i zenc restaurat l'any 2.005 pel Manelet.
La revista Descobrir Catalunya dedicà el número 264 a Solsona, la petita ciutat de les grans emocions. El fotògraf Oscar Rodbarg va fer unes espectaculars fotografies del Carnaval que, a més a més de ser les protagonistes del dossier central, són l'eix de l'exposició Benvinguts al Carnaval més boig. Passejant pels carrers trobareu onze grans fotografies que ens recorden una de les festes més importants de Solsona.
A la fotografia següent, "La Nana Vella necessita una reparació de l'espardenya", podeu veure a la Maria Carme Grifell Caelles protagonitzant la fotografia que trobareu al carrer Regata vint-i-un ( amb el carrer de Sant Llorenç ).
Al carrer de les Terceries número set, a tocar de Casa Adroguer Nou, hi ha Cal Seixanta-cinc. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar les'entrades que li he dedicat al blog a la botiga fundada l'any 1.870 en la que han treballat quatre generacions d'adroguers i que actualment acull un comerç especialitzat en productes de proximitat, vins, licors,
cerveses, vermuteria, cafès, conserves, olis, vinagres, xocolates... dirigit per Daniela Alina Petras.
Com podeu constatar a la propera fotografia la façana de Cal Seixanta-cinc és molt sòbria. No hi ha ni el nom de la petita botiga.
A Cal Seixanta-cinc hi podem comprar sabatilles, roba interior, pijames, bates, colònies, paraigües, fil de cosir, botons, cintes, barretines i ... solsonines.
Gairebé dels dos aparadors estan plens de sabatilles, però a la propera fotografia de detall del de l'esquerra podeu veure tres parells d'espardenyes.
A la fotografia següent podeu constatar que a l'aparador de la dreta les sabatilles i alguna sabata ocupen tot l'espai.
En el moment d'entrar a la petita botiga fundada per Joan Caelles Sanmiquel, padrí de la Maria Carme i primera generació d'espardenyers, veiem penjada del vidre de la porta una barretina Guinart, empresa fundada l'any 1.875.
La Maria Carme no té constància documental de l'any en el que el seu padrí fundà la botiga però sap que l'any 1.913 ja hi despatxaven.
Entro a Cal Seixanta-cinc i saludo a la Maria Carme Grifell Caelles, tercera generació d'espardenyers. Una família que fa espardenyes des de fa més d'un segle. La botiga és molt petita i tots els prestatges estan plens de gènere fins al sostre.
El seu padrí venia espardenyes, guardioles i olles de terrissa, tot a seixanta-cinc cèntims. Per això l'establiment es coneix com Cal Seixanta-cinc.
El Joan Caelles i Sanmiquel a més a més de fer espardenyes treballava de barber en un establiment molt proper a Cal Seixanta-cinc.
A la fotografia de detall podeu veure les capsetes de botons, les de gafets Waldes i, a la dreta part de la sola de jute d'una espardenya..
A la fotografia següent, a més a més de la barretina Guinart i les petites espardenyes, podeu veure dos accessoris del vestit tradicional de catalana: la ret i les mitenes. La ret recull i adorna els cabells i les mitenes són uns guants reixats sense dits -generalment de color negre- que arriben fins al colze.
En aquesta petita botiga situada al cor de Solsona podeu veure productes difícils de trobar perquè les merceries estan en perill d'extinció. A la propera fotografia de detall us convido a triar el fil de cosir que necessiteu.
El padrí de la Maria Carme manufacturava tota l'espardenya començant per la sola d'espart. Més tard les soles es van fer de cànem i actualment són de jute. Les soles de les espardenyes dels trabucaires de Solsona són de goma.
Un cop feta la sola d'espart posava la puntera i la talonera i per acabar hi cosia tres vetes per banda. A la fotografia anterior i a la propera la Maria Carme ens ensenya l'espardenya abans de cosir-hi les vetes. Només hi ha la sola de jute, la puntera i la talonera.
La filla de Joan Caelles Sanmiquel, Mercè Caelles Solà ( mare de la Maria Carme i segona generació d'espardenyers ) només envetava. Ella fou la que va modificar el disseny de les solsonines cosint set vetes per banda i cobrint totalment la lona blanca de la puntera.
La Maria Carme va aprendre de la seva mare a fer les solsonines. Actualment compra ja feta la sola de jute amb la puntera i la talonera com la que podeu veure a la fotografia anterior.
Ella cus les catorze vetes, set per banda, a l'espardenya. Acabar un parell de solsonines li costa unes dues hores i mitja de feina. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure solsonines preparades per la venda.
El punxó és l'única eina que li queda a la Maria Carme del seu padrí. El banc d'espardenyer i les altres eines es van cremar a la Guerra Civil.
Aquestes espardenyes de set vetes històricament s'han utilitzat a la Festa Major i al Corpus. Els gegants i demés improperis de Solsona calcen solsonines. A les tres properes fotografies de detall que vaig fer a la Festa de Corpus podeu veure els peus, amb solsonines, del flabiolaire, del ball de l'àliga i d'un trabucaire.
A Cal Seixanta-cinc han fet durant més de cent anys espardenyes de tres, de cinc i de set vetes per banda, vetes que generalment són de color negre o vermell.
A finals del segle XVIII i principis del XIX hi havia molts espardenyers per tot el país. A Solsona van arribar a treballar-ne vint-i-quatre, però a mitjans del segle XX només en quedaven quatre. Actualment a la capital del Solsonès hi ha dos espardenyers Cal Seixanta-cinc i Bufau, a la plaça del Camp número tres on la Claustre Cuadrench des del 2.012 reinterpreta la clàssica solsonina.
Agraeixo a la Maria Carme la seva gentilesa i les explicacions i, abans de sortir de Cal Seixanta-cinc, em fixo en dos parells de petites espardenyes que hi ha en un dels prestatges.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada