Guardó per Casa Adroguer Nou.

Francesc Feu i Boix i Mª Àngels Jordana i Cervós, quarta i última generació d'adroguers de la centenària Casa Adroguer Nou de Solsona, em mostraren gentilment l'antiga botiga i gràcies a les seves explicacions vaig fer, a l'abril del 2.014, les entrades "Adroguers ( 1 )" i "Adroguers ( i 2 )". En aquell moment, en Francesc i la Mª Àngels estaven preocupats per la continuïtat de la seva estimada botiga, però segurs que les seves filles Anna i Dolors sinó seguien la nissaga d'adroguers farien que algú mantingués viva una botiga que elles també estimen molt.

Afortunadament Daniela Alina Petras, respectant l'essència de l'adrogueria, tornà a inaugurar el dia vint-i-set d'agost del 2.016 Casa Adroguer Nou un comerç especialitzat en productes de proximitat, vins, licors, cerveses, vermuteria, cafès, conserves, olis, vinagres, xocolates...

A l'entrada d'avui veureu els diferents espais fotografiats abans i després de la reinauguració, per començar els aparadors.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure l'aparador de Cal Seixanta-Cinc, una botiga del 1.920 especialitzada en perfumeria, calçat i espardenyes de vetes. També hi podeu comprar barretines.

La fotografia següent de detall, de la part dreta de l'aparador, ens mostra - entre llaunes i ampolles - el Premi de la Generalitat atorgat el passat dinou de novembre.

L'emblemàtica botiga de Solsona s'inaugurà l'any 1.870. En Francesc i la Mª Àngels van ser la quarta i última generació de la nissaga d'adroguers. L'aspecte amb el que va tancar la botiga era obra de l'avi d'en Francesc, Francesc Feu Villaró. A la primera de les dues properes fotografies podeu veure a l'últim adroguer del comerç. Amb la reforma podem gaudir de la columna de pedra.

Després de tres mesos de reformes, en les que no va canviar la part fonamental de la botiga del segle XIX, Casa Adroguer Nou tornar a obrir amb una festa que fou amenitzada amb un concert al carrer.

En el proper raconet de la botiga, pocs canvis. El rellotge de pèndola ja no hi és, les poselles de fusta treballada continuen plenes d'ampolles.

La imatge de la Immaculada Concepció- patrona dels adroguers - es conserva , però l'espai on hi havia les espelmes i els ciris ara està ocupat per un gran rellotge de pèndola. Els mobles de fusta treballada donen un sabor especial a l'establiment.

Francesc Feu Roma -de Torelló- i Ramona Vilaró -de Cardona-, varen fundar l'adrogueria fa cent cinquanta anys. La segona generació d'adroguers estava formada per Francesc Feu Villaró i Conxita Font Farre.

L'espai que podeu comparar a les dues properes fotografies ha canviat una mica. Quan era una adrogueria en aquest racó, a més a més de les sis poselles amb cava i whisky, hi havia els productes de perfumeria i higiene corporal. Actualment està dedicat a vins, licors, ibèrics, formatges... En una petita taula circular de marbre podeu fer un tastet.

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure dos dels graons del petit tram d'escala que ens convida a pujar a l'antiga rebotiga transformada actualment en un espai molt acollidor per assaborir els productes de Casa Adroguer Nou i parlar una bona estona. Abans de seure doneu un cop d'ull als diferents paviments hidràulics que es conserven.

Baixem de la rebotiga per veure bé el guardó obtingut el passat novembre. Treu un moment el premi de l'aparador i el deixa a la petita taula rodona de marbre perquè li faci la propera fotografia.

Des de l'any 2.000, el Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha distingit 836 establiments en el marc dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris.

Penseu que enguany Casa Adroguer Nou bufarà cent cinquanta espelmes, potser la Generalitat li atorgarà aviat el premi en la categoria de 150 anys o més...

Atentament.

Senyor i

Adroguers ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada a Casa Adroguer Nou de Solsona, ens vam quedar a la porta preparats per entrar a l'adrogueria màgica fundada l'any 1.870. Agafem el tirador de la porta i aprofitem per fixar-nos en el vidre gravat amb el nom F Feu, Francesc Feu Villaró, avi del propietari actual. Ell, segona generació de la nissaga d'adroguers, va fer la botiga actual d'estil modernista. Francesc Feu Boix, el seu net i quarta generació ens espera darrere del taulell... 

Francesc Feu Roma, de Torelló i Ramona Villaró de Cardona, van fundar l'any 1.870 aquesta adrogueria que podeu visitar al carrer Sant Cristòfol número 11 de la capital del Solsonès. La segona generació d'adroguers foren Francesc Feu Villaró i Conxita Font Farré. La tercera generació d'adroguers encarregats del negoci eren en Valentí Feu Font i la Dolors Boix Cardona. Recordeu que en Valentí, com vaig explicar-vos a l'entrada anterior dedicada a l'adrogueria centenària, va convèncer als soldats republicans per no trencar l'anunci enrajolat de la casa Codorniu, pintant una bandera republicana a l'oli sobre la frase: "Proveedor de SSMM los Reyes de España".

La quarta generació, i responsables actuals del negoci són en Francesc Feu i Boix i la M Àngels Jordana i Cervós. Ells estan segurs que les seves filles Anna i Dolors sinó segueixen la nissaga d'adroguers, la faran continuar a algú, perquè estimen molt la botiga familiar. En Francesc m'explica que abans a les botigues hi havia un menjador i una cuina, i els propietaris vivien al pis de dalt de la botiga. Aquest espai és la rebotiga, i que actualment utilitzen,  per exemple, per preparar els lots de Nadal. Si us fixeu en la fotografia anterior, on estan les ampolles de whisky, hi ha una porta que duu a la rebotiga.

Aquest rellotge fa molts anys que marca el pas del temps en aquests establiment centenari. A les prestatgeries de fusta treballada podem trobar-hi gairebé de tot. Diferents tipus de begudes alcohòliques, galetes, productes de perfumeria, d'higiene personal, de neteja, de bellesa,de... Encara que molts no sabreu de que parlo, en un dels prestatges hi he vist ampolletes d'Aigua del Carmen. Si sou gormands, a la secció refrigerada podreu triar xocolata i bombons.

Sobre l'espai dedicat als ciris i les espelmes, podeu veure una imatge de la Immaculada Concepció, patrona dels adroguers. Un dels espais que us sorprendrà més és el dedicat a la venda a granel, sense envasar i sense empaquetar. Mireu quins noms més fantàstics hi ha escrits a les etiquetes dels pots de vidre...

Llavor de trèfola, flor de sofre, grafit, alcohol camforat, tosca, goma aràbiga, farina llinosa, cola de conill, pols bòric, encens llàgrimes, àcid tartàric, pega grega, goma laca, cera carnauba de Brasil, oli de gingebre,... Francament impressionant !

Tots els racons de la botiga tenen un sabor especial. Mireu les rajoles del terra, el mostrador, els prestatges de fusta, els expositors,... Tot un plaer poder gaudir avui d'una adrogueria com aquesta.

Dono les gràcies per la gentilesa i l'acollida al Francesc i la M.Àngels, i em regalen l'última història de Casa Adroguer Nou. Sortim de la botiga, i a la casa del davant a la dreta sorprèn la llinda de la porta del 1.673. Llinda que abans estava a l'interior del local, que era l'antiga carnisseria municipal.

Aquesta llinda estava sobre el taulell i en Valentí, pare d'en Francesc, que era una persona sensible i pintor a l'oli, la va posar fora perquè en gaudís tothom. El carrer que s'enfila, a la dreta sortint de l'adrogueria, s'anomena carrer de terceries, perquè la carn es venia a terces, la tercera part d'una lliura carnissera ( uns 400 grams ).

Ara el local està tancat, però durant una colla d'anys va ser un magatzem de l'adrogueria. Torno a donar les gràcies a la quarta generació d'adroguers, sense les explicacions i les facilitats dels quals aquesta descoberta al blog no hauria estat possible.

Atentament.

Senyor i

Adroguers ( 1 ).

Un document del segle XIV fa referència als mercaders de drogues. A finals del XVI, aquest ofici ja es coneix com adroguer. Les adrogueries estaven especialitzades en vendre al detall productes d'ultramar i de les colònies: safrà, pebre, canyella, cacau, sucre,... Tots aquests productes eren molt valorats per la societat europea. 

Les nostres ciutats i pobles perden lentament aquestes botigues, i el petit comerç desapareix a poc a poc. Recordeu l'entrada de l'octubre del 2.010 en la que visitàvem virtualment la drogueria Simon l'últim dia de la seva llarga existència. "Últim dia de la drogueria Simon" ens va servir per dir adéu al negoci fundat l'any 1.890 per Simon Suñe i Ribera , que va acompanyar el dia a dia dels lleidatans durant 120 anys.

Avui començarem la visita a una adrogueria fundada vint anys abans a la ciutat de Solsona. Obriu bé els ulls, Casa Adroguer Nou, fundada l'any 1.870, és una joia que cal conèixer. Els seguidors del blog sabeu que estic enamorat d'aquesta petita ciutat. Solsona és una descoberta imprescindible. Un cop a la capital del Solsonès aneu a la Plaça Major, plaça porxada cor de la ciutat. Agafeu el carrer Sant Cristòfol i al número 11 trobareu el comerç centenari .

Francesc Feu i Boix i M.Àngels Jordana i Cervós són la quarta generació d'adroguers que s'encarrega d'aquesta botiga màgica. Parlem d'un botiga d'estil modernista, l'aspecte actual de la qual, és obra de l'avi d'en Francesc, Francesc Feu Villaró.

Ja és molt difícil trobar aparadors com aquest. Si us fixeu amb el vidre de la porta d'entrada, veureu que hi ha gravat el nom F Feu. Aquesta tècnica per gravar el vidre es pot fer de dues maneres. Una amb banys progressius d'àcid fluorhídric, i l'altra per bays de sorra i aigua llançada a pressió.

Si aixequeu el cap  abans d'entrar, us cridarà l'atenció un anunci ceràmic que ja fa gairebé un segle ocupa part de la façana. En Valentí pare del Francesc, el propietari actual, va veure quan era petit com posaven aquest anunci enrajolat. 

En Francesc i la M.Àngels han estat molt gentils i gràcies a les seves explicacions podem descobrir històries increïbles com les següents. Diu en Francesc que durant la Guerra Civil els republicans volien trencar aquest anunci perquè a l'ampolla es pot llegir: " Proveedor de SSMM los Reyes de España". El seu pare, que era un bon pintor a l'oli, va impedir la trencadissa pintant sobre aquesta frase, la bandera republicana. La bandera pintada pel Valentí ens permet gaudir avui  d'aquest petit tresor publicitari.

Els guanyadors de la guerra volien treure el cartell de Casa Adroguer Nou perquè estava en català, però no ho van fer. La malifeta va ser ratllar i embrutar el cartell on es podia llegir Cereria i pintures. Després d'una colla d'anys, on hi havia el cartell malmès , van posar el de Fundada l'any 1.870.

Ja sabeu alguns dels secrets d'aquesta adrogueria centenària de Solsona.Voleu entrar-hi ?

Molt aviat al blog hi farem una visita virtual.

Atentament.

Senyor i

Cal Seixanta-cinc.

Al final de l'entrada "Grata Lectura, a tocar del riu Negre..." del passat vint-i-tres de març us explicava que havia quedat amb la Maria Carme Grifell Caelles, tercera generació d'espardenyers de Cal Seixanta-cinc. 

Marxem de Grata Lectura, la petita editorial de la Catalunya Central, creuem el pont sobre el riu Negre i entrem al cor de Solsona pel Portal del Pont.

Quan ens apropem al portal aixecant la mirada podem gaudir del símbol de la ciutat, el gran Sol de coure i zenc restaurat l'any 2.005 pel Manelet.

La revista Descobrir Catalunya dedicà el número 264 a Solsona, la petita ciutat de les grans emocions. El fotògraf Oscar Rodbarg va fer unes espectaculars fotografies del Carnaval que, a més a més de ser les protagonistes del dossier central, són l'eix de l'exposició Benvinguts al Carnaval més boig. Passejant pels carrers  trobareu onze grans fotografies que ens recorden una de les festes més importants de Solsona. 

A la fotografia següent, "La Nana Vella necessita una reparació de l'espardenya", podeu veure a la Maria Carme Grifell Caelles protagonitzant la fotografia que trobareu al carrer Regata vint-i-un ( amb el carrer de Sant Llorenç ).

Al carrer de les Terceries número set, a tocar de Casa Adroguer Nou, hi ha Cal Seixanta-cinc. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar les'entrades que li he dedicat al blog a la botiga fundada l'any 1.870 en la que han treballat quatre generacions d'adroguers i que actualment acull un comerç especialitzat en productes de proximitat, vins, licors, cerveses, vermuteria, cafès, conserves, olis, vinagres, xocolates... dirigit per Daniela Alina Petras.

 

 

Com podeu constatar a la propera fotografia la façana de Cal Seixanta-cinc és molt sòbria. No hi ha ni el nom de la petita botiga.

A Cal Seixanta-cinc hi podem comprar sabatilles, roba interior, pijames, bates, colònies, paraigües, fil de cosir, botons, cintes, barretines i ... solsonines.

Gairebé dels dos aparadors estan plens de sabatilles, però a la propera fotografia de detall del de l'esquerra podeu veure tres parells d'espardenyes.

A la fotografia següent podeu constatar que a l'aparador de la dreta les sabatilles i alguna sabata ocupen tot l'espai.

En el moment d'entrar a la petita botiga fundada per Joan Caelles Sanmiquel, padrí de la Maria Carme i primera generació d'espardenyers, veiem penjada del vidre de la porta una barretina Guinart, empresa fundada l'any 1.875.

La Maria Carme no té constància documental de l'any en el que el seu padrí fundà la botiga però sap que l'any 1.913 ja hi despatxaven.

Entro a Cal Seixanta-cinc i saludo a la Maria Carme Grifell Caelles, tercera generació d'espardenyers. Una família que fa espardenyes des de fa més d'un segle. La botiga és molt petita i tots els prestatges estan plens de gènere fins al sostre.

El seu padrí venia espardenyes, guardioles i olles de terrissa, tot a seixanta-cinc cèntims. Per això  l'establiment es coneix com Cal Seixanta-cinc.

El Joan Caelles i Sanmiquel a més a més de fer espardenyes treballava de barber en un establiment molt proper a Cal Seixanta-cinc.

A la fotografia de detall podeu veure les capsetes de botons, les de gafets Waldes i, a la dreta part de la sola de jute d'una espardenya..

A la fotografia següent, a més a més de la barretina Guinart i les petites espardenyes, podeu veure dos accessoris del vestit tradicional de catalana: la ret i les mitenes. La ret recull i adorna els cabells i les mitenes són uns guants reixats sense dits -generalment de color negre- que arriben fins al colze.

En aquesta petita botiga situada al cor de Solsona podeu veure productes difícils de trobar perquè les merceries estan en perill d'extinció. A la propera fotografia de detall us convido a triar el fil de cosir que necessiteu.

El padrí de la Maria Carme manufacturava tota l'espardenya començant per la sola d'espart. Més tard les soles es van fer de cànem i actualment són de jute. Les soles de les espardenyes dels trabucaires de Solsona són de goma.

Un cop feta la sola d'espart posava la puntera i la talonera i per acabar hi cosia tres vetes per banda. A la fotografia anterior i a la propera la Maria Carme ens ensenya l'espardenya abans de cosir-hi les vetes. Només hi ha la sola de jute, la puntera i la talonera.

La filla de Joan Caelles Sanmiquel, Mercè Caelles Solà ( mare de la Maria Carme i segona generació d'espardenyers ) només envetava. Ella fou la que va modificar el disseny de les solsonines cosint set vetes per banda i cobrint totalment la lona blanca de la puntera.

La Maria Carme va aprendre de la seva mare a fer les solsonines. Actualment compra ja feta la sola de jute amb la puntera i la talonera com la que podeu veure a la fotografia anterior.

 

 

Ella cus les catorze vetes, set per banda, a l'espardenya. Acabar un parell de solsonines li costa unes dues hores i mitja de feina. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure solsonines preparades per la venda.

El punxó és l'única eina que li queda a la Maria Carme del seu padrí. El banc d'espardenyer i les altres eines es van cremar a la Guerra Civil.

Aquestes espardenyes de set vetes històricament s'han utilitzat a la Festa Major i al Corpus. Els gegants i demés improperis de Solsona calcen solsonines. A les tres  properes fotografies de detall  que vaig fer a la Festa de Corpus podeu veure els peus, amb solsonines, del flabiolaire, del ball de l'àliga i d'un trabucaire.

A Cal Seixanta-cinc han fet durant més de cent anys espardenyes de tres, de cinc i de set vetes per banda, vetes que generalment són de color negre o vermell.

A finals del segle XVIII i principis del XIX hi havia molts espardenyers per tot el país. A Solsona van arribar a treballar-ne vint-i-quatre, però a mitjans del segle XX només en quedaven quatre. Actualment a la capital del Solsonès hi ha dos espardenyers Cal Seixanta-cinc i Bufau, a la plaça del Camp número tres on la Claustre Cuadrench des del 2.012 reinterpreta la clàssica solsonina.

Agraeixo a la Maria Carme la seva gentilesa i les explicacions i, abans de sortir de Cal Seixanta-cinc, em fixo en dos parells de petites espardenyes que hi ha en un dels prestatges.

Atentament.

Senyor i