Pàgines

diumenge, 31 de juliol del 2022

Miquel Barceló a la Catedral de Mallorca ( 1 ).

Després del petit periple per la Serra de Tramuntana en el que ens hem apropat a Sóller i Valldemossa, tornem a Palma. Recordeu que la passada diada de Sant Jordi vàrem començar la passejada per l'illa de Mallorca enfilant-nos a les terrasses de la Catedral. Avui tornem al magnífic edifici gòtic construït entre els segles XIII i XVII.
Després dels jardins de S'Hort del Rei enfilem el Passeig Dalt Murada. Ens dóna la benvinguda el Palau de l'Almudaina que fou la residència històrica dels reis de Mallorca. L'edifici es construí sobre els primers assentaments romans de la ciutat. Fou l'alcassaba dels valís ( governadors ) de Madina Mayurqa durant els segles XII i XIII. El palau actual s'edificà entre 1.305 i 1.314.

A l'edifici gòtic amb el pas dels segles s'hi van incorporar construccions de l'època moderna i contemporània. Pugem el tram d'escales per accedir a la Seu mallorquina.
 
 
A la propera fotografia podeu veure, parcialment,  a la dreta la Catedral i a l'esquerra el Palau Reial de l'Almudaina.


Quan estem a tocar de la Catedral quedem impressionats per la seva bellesa. Rosasses, contraforts, arcbotants, pinacles, gàrgoles... ens observen atentament.


El temple de planta rectangular està dividit en tres naus de vuit trams cadascuna. Als trams de les naus laterals els espais entre els contraforts estan ocupats per capelles.


Si aixequem la mirada podem gaudir de la coberta de voltes de creueria que estan sostingudes per catorze altíssims pilars octogonals. En podeu veure un petit fragment a la fotografia anterior.


Situats a la nau central és fàcil valorar la bellesa dels vitralls de la Seu de Palma. A la fotografia anterior i a la propera en teniu un petit tastet...


A les nombroses capelles de les naus laterals de la Catedral de Santa Maria hi ha retaules de diferents estils arquitectònic: gòtic, barroc, plateresc, xorigueresc, neoclàssic, neogòtic i contemporani.
L'antiga capella gòtica de Sant Pere, o del Santíssim,  ocupa l'absis lateral dret de la Catedral. Aquesta capella fou modificada en les restauracions fetes als segles XVI i XVII i per l'incendi del 1.819 que destruí el retaule barroc. L'any 1.839 van acabar les obres de restauració , que duraren vint anys, d'estil neoclàssic.


Però la capella actual és el resultat de la intervenció dissenyada i feta entre els anys 2.000 i 2.007 pel pintor, escultor, ceramista, gravador i artista gràfic Miquel Barceló Artigues.


La capella acull el sagrari principal de la Catedral que podeu veure a la següent fotografia de detall. Sobre el sagrari hi ha la representació de la transfiguració de Jesús.

A la propera fotografia, també de detall, podeu observar clarament les nafres que patí Crist a les mans, als peus i al costat quan el varen crucificar.
 
 
L'artista nascut a Felanix l'any 1.957 dissenyà una gran pell ceràmica que cobreix els murs de la capella, cinc peces de mobiliari litúrgic fet amb pedra de Binissalem i cinc vitralls amb la tècnica de la grisalla. La gran pell ceràmica és d'uns tres-cents metres quadrats i de dotze metres d'alçària.


A la propera entrada dedicada a la capella del Santíssim ( antiga capella de Sant Pere ) observarem detalladament el gran mural ceràmic de Miquel Barceló.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 27 de juliol del 2022

La farinera de Gualda ( i 5 ).

De les quatre entrades anteriors dedicades a la farinera de Gualda , a les dues primeres la vàrem resseguir perimetralment -a tocar de la Séquia Major del Canal de Pinyana- i gràcies a la gentilesa d'una familiar de Josep Ramoneda Más ( que va comprar i reconstruir la farinera després de la guerra civil ) vam accedir a l'interior de l'antiga farinera lleidatana.
 
 
A les altres dues entrades vaig mostrar-vos la documentació que fa referència a la farinera custodiada al Dipòsit de Gardeny de l'Arxiu Municipal de Lleida. Un dels documents era la "Sol·licitud de permís d'obres de reconstrucció d'una farinera per efectes de la guerra, a la Partida de Gualda Km 3". El projecta és de l'arquitecte Ignasi Villalonga Casañés.


A la fotografia anterior de detall podem llegir ..." José Ramoneda...que siendo propietario de la fábrica harinera conocida n esta ciudad por "Gualda" ... desea reconstruir los perjuicios ocasionados por la guerra en el mentado edificio"...  El document fou signat el dia 8 de juny de 1.942.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Gràcies a la familiar de Josep Ramoneda puc compartir amb vosatres una sèrie de fotografies dels anys quaranta que ens permeten veure com era la farinera fa vuitanta anys. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure "los perjuicios ocasionados por la guerra en el mentado edificio" als que fa referència el document anterior.
 
 
 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
La memòria descriptiva, també signada el 8 de juny d 1.942, explica que el pressupost global de les obres era de 310,670,12 pessetes.


A la fotografia anterior podeu observar el plànol d'alçat de la façana lateral i, a les dues properes, les obres de reconstrucció gairebé acabades ( primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat ) i l'estat actual de la farinera.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 

Gràcies a l'amplició de la fotografia antiga anterior puc mostrar-vos més detalladament, en primer terme la maquinària dels anys quaranta dels paletes i, darrere del mur de maons, tres treballadors descarregant un carro.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
El document més antic que vaig trobar al Dipòsit de Gardeny és del 26 de juny de 1.936, en el que Antoni Molins sol·licita autorització per construir els grans magatzems de la farinera ... " Que essent propietari dels terrenys coneguts per "Molí de Gualda"... tracta de bastir-hi uns magatzems, els que estaran destinats part a farines i la resta a blat"... L'Ajuntament de Lleida autoritzà les obres el dia 16 de juliol de 1.936, dos dies després començà la guerra civil. Les sitges no foren projectades fins al 1.964.
A les dues properes fotografies podeu veure els magatzems. La primera és dels anys quaranta del segle passat i la següent mostra l'estat actual. 
 

 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 

Les properes fotografies antigues de l'interior de la farinera ens permeten veure com era a mitjans del segle passat. Hi observarem l'antiga maquinària i alguns operaris.
Gràcies a la Carme Gilabert i Valldeperez. directora de l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries - un dels museus que formen el  Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ( MNACTEC )- puc explicar-vos detalladament l'antiga maquinària que es veu a les fotografies.


 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
A la fotografia anterior i a la propera de detall ( de la mateixa fotografia ) podeu veure la sala on hi havia els Plansichters amb les seves mànegues de roba a la part superior i inferior. Aquesta maquinària utilitzada als molins, formada per diverses caixes amb porta-tamisos, permeti la separació de les diferents farines.
Però a més a més dels Plansichters a la fotografia anterior, de dreta a esquerra, hi ha dos torns decantadors ( màquines de la fase de neteja del blat ). A continuació dues caixes de Plansichters ( amb un treballador entre elles ), un sasor ( una purificadora de sémoles que fa que la farina sigui més blanca ). A l'esquerra del sasor hi ha un altre treballador i després una altra caixa de Plansichters i un altre sasor. M'explica que no pot identificar la màquina que està més a l'esquerra.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Totes les estructures de fusta i les màquines que podeu veure a les fotografies antigues de la farinera foren destruïdes a l'incendi que patí l'edifici del molí, que ja estava molt malmès, el mes de juny del 2.014. 


 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
El protagonisme de les fotografies anterior i propera ( ampliació de la primera ) és per la sala amb els molins de cilindres. Hi ha sis molins dobles, això vol dir que la farinera de Gualda podia fer dotze passades de molta ( entre trituracions, compressions i desagregacions ). Les portelles que es veuen a la paret del fons, a l'esquerra de la fotografia, corresponen als registres de condicionament de la fàbrica de farina. Entre els molins de cilindres hi ha tres treballadors.
 

 Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
La fotografia següent és d'un carro pedrer, una gran caixa rectangular de fusta moguda en vaivé per una biela i una excèntrica, que separa els grans de blat de les pedres que tenen una mida similar i altres impureses. Abans de moldre cal netejar bé el blat. Sembla que darrere del carro pedrer n'hi ha un altre.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Moltes de les estructures de les farineres eren de fusta de melis ( fusta de diferents espècies de pins ) perquè té pocs nusos.
A la dreta de la propera fotografia hi ha un mena d'embut molt gran. És el cicló, una màquina que elimina les impureses de l'aire abans de ser expulsat a l'exterior. A l'esquerra podeu veure una turbina d'aire i la màquina del darrere, potser és una despuntadora, però també sembla una satinadora. Les dues màquies s'assemblen molt, però la Carme creu que és una despuntadora.


Font fotografia: Família de Josep Ramoneda Más.
 
Per acabar aquest recull d'antigues fotografies de la farinera les quatre properes, dels anys cinquanta, formen part de les més de 60.000 imatges del fons fotogràfic TAF Helicòpters. accessibles en línia a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
 

 Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 

 Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 
TAF ( Trabajos Aéreos y Fotogramétricos ) S.A. va fer 10.000 reportatges amb vols successius , entre les dècades de 1.950 i 1.980, que mostren a vista d'ocell les grans transformacions urbanístiques, industrials i socials que es van fer durant bona part de la segona meitat del segle XX.


Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 

 
Fons fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya / Fons fotogràfic TAF Helicòpters.
 
Amb les fotografies dels anys quaranta i cinquanta del segle passat de la farinera de Gualda tanco la sèrie de cinc entrades que li he dedicat.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 23 de juliol del 2022

La fàbrica llanera del Pont d'Arsèguel ( 4 ).

A l'entrada d'avui acabarem de visitar virtualment la gran sala de preparació de la filatura de la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel. A l'entrada anterior vàrem observar detalladament les dues màquines del segle XVIII, les úniques que ja no funcionen ( la rentadora de mantes de llana i la cardadora de llana amb cards coneguda també com perxa ) i les dues màquines del segle XIX ( batuar i obridora - que té el malnom de diable ) que s'encarreguen de la preparació prèvia al procés de filatura de la llana.
 
 
Les tres grans màquines del segle XIX que avui mirarem i admirarem són tres cardes, fabricades a Verviers ( Bèlgica ) per l'empresari Celesin Martin, funcionen perfectament. Parlo de les cardes emborradora, repassadora i metxera. A la fotografia anterior podeu veure la carda emborradora i darrere seu el diable i la rentadors de llana.


Com podeu veure a la fotografia anterior una cinta transportadora porta la llana neta a l'interior de la carda emborradora. Aquí comença el procés de la filatura. Darrere de la carda emborradora podeu observar part de les cardes repassadora i metxera.
Els cilindres de la carda estan recoberts de pues que estiren les fibres de la llana. A centre hi ha un cilindre de més diàmetre, el tambor, i a la seva part exterior giren en sentit contrari i més ràpidament cilindres de diàmetre més petits. A la propera fotografia de detall podeu veure part d'aquests cilindres amb les pues.


Sobre el tambor es forma la napa amb les fibres de llana que hi dipositen els cilindres plens de pues d'acer.

L'últim cilindre treu la fibra de llana del tambor i una pinta la deixa al cilindre napador, de fusta, que podeu veure a la dreta de les fotografies anterior i  propera.
 
 
A la fotografia següent podeu observar part de les corretges i politges que transmeten la força de l'aigua del riu Segre a la carda emborradora gràcies a l'embarrat.


A la dreta de la carda emborradora hi ha la carda repassadora. A la propera fotografia podeu veure en primer terme l'obridora o diable i darrere les cardes emborradora, repassadora i metxera.


La carda repassadora té una estructura molt similar a la carda emborradora però els cilindres tenen unes pues més fines i l'acabat del teixit de llana és molt més suau. Com podeu veure a la fotografia anterior el cilindre napador té un diàmetre més gran.


Cal agafar la napa del cilindre napador de la carda emborradora i col·locar-la a la cinta transportadora de la carda repassadora. A la fotografia següent podeu observar les cintes transportadores per on entren a les antigues màquines els flocs de llana a la carda emborradora ( al fons ) i la napa a la carda repassadora ( en primer terme ).

 
M'apropo a la porta d'entrada de la sala de preparació de la filatura i faig la propera fotografia en la que podeu observar en primer terme la carda repassadora i darrere el cilindre napador ( més petit ) de la carda emborradora.


A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure la gran corretja que transmet el moviment de l'embarrat a la carda repassadora. Si us fixeu, a la part superior podeu veure les altres grans corretges de l'embarrat que fan moure la carda emborradora i el diable.


Al gran tambor central hi ha una xapa, amb el nom del fabricant d'aquestes cardes, que podeu veure millor a la fotografia de detall. A la xapa hi podem llegir: "Celestin Martin Verviers nº 689 Constructeur Breveté". Breveté en francès significa patentat.


Amb la tercera carda, la metxera, acabem el procés de filatura de la llana. La napa que introduïm en aquesta carda és divideix en cintes que s'enrotllen a bobines.


El funcionament és similar al de les altres cardes. Les pues dels cilindres encara són més fines i el cilindre final separa la napa formant diferents metxes. 


L'últim cilindre de la carda metxera te franges amb pues i franges sense pues, per això separa la napa en cintes o metxes.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure la xapa del fabricant belga Celestin Martin, aquesta amb el número 175.

 
El següent pas que fa aquesta antiga màquina del segle XIX, que funciona perfectament, és l'estirament i tensió de la napa de llana.


La feina en aquesta sala de preparació de la filatura acaba amb l'obtenció de les metxes de llana. Recordeu que els flocs de llana han passat pel batuar, l'obridora ( coneguda per diable ), i les cardes emborradora, repassadora i metxera. Les dues màquines més antigues de la fàbrica, del segle XVIII ( la rentadora de mantes de  llana i la cardadora de cards -perxa-) a més a més de no funcionar no formen part del procés de preparació de la filatura sinó que s'empravem quan les mantes, tapaboques,... ja estaven fets.


Ara cal pujar la filatura de llana a la nau de la planta baixa on hi ha les filadores i els telers. Aquesta sala la visitarem virtualment a la propera entrada dedicada a la fàbrica de llanes del Pont d'Arsèguel.
Atentament.
Senyor i

dimarts, 19 de juliol del 2022

La torre dels hostes i l'església de la cartoixa.

Tanquem avui la visita virtual a la cartoixa de Valldemosa on en entrades anteriors hem vist l'apotecaria dels cartoixans i la primitiva premsa de la impremta Guasp. Comencem l'entrada per la torre dels hostes, edificada l'any 1.555.


A l'interior de la torre hi ha una cel·la que acollia als religiosos que arribaven al monestir cartoixà i els calia residir-hi temporalment. A la fotografia anterior podeu veure el senzill dormitori amb el seu llit. El matalàs era una màrfega de palla. A la cantonada inferior esquerra de la fotografia podeu veure parcialment el bagul amb el material per treballar a l'scriptorium, i a la cantonada inferior dreta es veu part del reclinatori de l'oratori. El bagul el podeu observar millor a la fotografia següent de detall.
 
 
A l'scriptorium els cartoixans copiaven manuscrits i els il·luminaven. Ells feien la tinta amb cecidis de roure, vidriol, pigments i una mica d'aigua. Quan la mescla bullia li afegien goma aràbiga. A la propera fotografia podeu observar millor el morter per preparar la tinta, els sulfats i els pigments en diferents potets de vidre.


Si sou seguidors del blog potser recordareu que al maig del 2.010 el Jesús de Documenta ens va fer xalar fabricant tinta com ho feien els monjos fa segles. Ho podeu tornar a veure clicant sobre el proper enllaç " La màgia d'escriure: fer tinta i escriure amb ella... ".


En aquesta cel·la s'hi van allotjar priors d'altres cartoixes, monjos artistes, els visitadors que controlaven el compliment de les normes cartoixanes, i personatges il·lustres.


La cel·la era més luxosa que les altres i tenia una distribució diferent. A l'avantsala, que podeu veure a la fotografia anterior i a la propera, hi havia una taula per menjar sol. Però quan l'hoste era una persona important podia menjar acompanyat.


Els monjos cartoixans passaven bona part del dia a les cel·les. Només sortien per anar a missa, pel cant de Vespres, Maitines i Laudes.


En aquesta torre dels hostes hi visqué, els anys 1.801 i 1.802, l'asturià Gaspar Melchor de Jovellanos que va ser ministre de Justícia del Carles IV. Fou desterrat a la cartoixa de Valldemossa per Manuel Godoy, que era el primer ministre. 
A la part superior de la fotografia anterior podeu veure una làmina que reprodueix l'oli sobre tela, de 205 X 133 centímetres, que pintà l'any 1.798 Francisco de Goya y Lucientes dedicat a Jovellanos.


Els monjos cartoixans no el van tractar com un pres sinó com un hoste. Ell, agraït, recompensà als monjos finançant part de les obres de la nova església i comprant llibres per a la seva biblioteca. Durant la seva estada s'inspirà per escriure els llibres Memoria sobre la instrucción pública, una Historia de la Cartuja de Valldemosa i un diari. També aprofità per estudiar botànica i ajudat per l'apotecari del monestir, el monjo Marià Cortès, escrigué el Tratado de botànica o Flora medicinal de Vaslldemosa.
Però quan Carles IV descobrí el tracte que rebia Jovellanos ordenà, l'any 1.802, el seu trasllat al Castell de Bellver.


Deixem la torre dels hostes per tancar la visita a la cartoixa anant a l'església neoclàssica que es començà a construir l'any 1.751, en el moment que s'estaven fent les obres d'ampliació de l'antiga cartoixa.


A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu veure els quatre frecs de la volta de canó dedicats a la Verge Maria. Aquests frescs, els de la cúpula i els del transsepte són del monjo cartoixà Manuel Bayeu.

Aquest monjo cartoixà, cunyat de Goya, els pintà entre els anys 1.803 i 1.808. L'església, amb planta de creu llatina, volta de canó i cúpula sobre el creuer, fou beneïda l'any 1.812. Els murs de la nau estan decorats amb pintures a l'oli del monjo Joaquim Juncosa. A la fotografia següent podeu observar els presbiteri de l'esglesia de la cartoixa. 


El presbiteri està presidit pel Davallament de la Creu, amb la Mare de Déu de la Pietat, flanquejat per les imatges de Sant Joan Baptista ( esquerra ) i Sant Bru ( dreta ). Sobre aquest grup escultòric, a la fornícula, hi ha la imatge de Santa Catalina Tomàs, l'única santa mallorquina nascuda a Valldemossa, que podeu veure millor a la propera fotografia de detall.


Totes aquestes imatges eren del mateix autor, l'escultor i ebenista català Adrià Ferran Vallès. Les va fer l'any 1.812, però amb la desamortització, les de Sant Joan Baptista i Sant Bru foren traslladades a la Catedral de Mallorca. Les escultures actuals de Sant Joan Baptista i Sant Bru són obra de l'escultor Llinàs.


En el Davallament de la Creu podeu veure el cos de Jesús en braços de la seva mare, acompanyats de tres àngels.


A més a més de les escultures, el presbiteri té un luxós mobiliari: el faristol, el frontal d'altar i la cadira abacial, A l'esquerra de la fotografia següent podeu veure la imatge de Sant Bru.


Abans de marxar faig l'última fotografia de detall en la que podeu veure els curiosos panys de la porta de l'església.


Deixem la Cartoixa de Valldemossa i la Serra de Tramuntana per tornar a Palma on visitarem detalladament la seva Seu.
Atentament.
Senyor i