Sant Jordi a Palma.

Després de tres anys celebrant la diada de Sant Jordi en terres russes ( "Sant Jordi a Sant Petersburg" l'any 2.019, "Sant Jordi a Moscou ( 1 )" l'any 2.020 i "Sant Jordi a a Moscou ( 2 )" l'any 2.021 ), avui ho farem a casa, concretament a Palma.

Comencem al costat de la catedral, un espectacular edifici gòtic que es començà a construir al segle XIII i s'acabà a la dècada del 1.630. Però amb el pas dels segles es van incorporar elements arquitectònics de l'època moderna i contemporània. La visitarem detalladament en entrades posteriors però ara us convido a enfilar-nos a les seves espectaculars terrasses. Passejar-hi és un plaer perquè, a més a més de les vistes de la ciutat, tenim a tocar arcbotants, pinacles, cuculles, rosasses i finestrals amb vitralls, gàrgoles...

Però, com ja us he explicat abans, ja mirarem i admirarem la catedral en properes entrades. Ara vull mostrar-vos, a vista d'ocell, la protagonista de l'entrada d'avui.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem veure millor l'església a la que ens aproparem al marxar de la catedral.

 

Al sortir, anirem pels estrets carrers del barri jueu per apropar-nos a l'església que hem observar des de les terrasses de la catedral. Si observeu el paviment veureu la placa de coure dels Caminos de Sefarad Red de Juderias de España, amb la forma de la Península Ibèrica, que ens recorda els barris on van viure els jueus fins a la seva expulsió pels Reis Catòlics.

 

 

Caminant pel barri jueu de Palma arribem en pocs minuts a la plaça de Sant Francesc on ens espera, impacient, l'Església Basílica de Sant Francesc.

El conjunt arquitectònic està format per l'església franciscana medieval, amb la façana barroca, i un claustre gòtic.

 

 

L'ordre dels franciscans arribà a Mallorca l'any 1.232 i construí la seva primera església a la porta de Santa Margalida ( una porta de la murada medieval -del segle XI- situada al nord-est de la ciutat ).

L'any 1.281 van edificar el convent i l'església gòtica actual, però la façana fou destruïda l'any 1.580 per un llamp. La nova façana s'edificà en estil barroc a la segona meitat del segle XVII. Les obres van durar cent vint anys i s'inaugurà l'any 1.700.

L'escultor mallorquí Pere Horrach va fer les escultures que hi ha a les fornícules dels bancals. A l'esquerra Sant Domènec i a la dreta Sant Francesc. Continuà l'obra l'escultor i arquitecte navarrès Francisco Herrera García.

A la fotografia anterior podeu veure el conjunt escultòric barroc del timpà presidit per la Immaculada Concepció, que està flanquejada a l'esquerra per Ramon LLull i a la dreta per Joan Duns Scoto. A l'interior de l'església hi ha el sepulcre de Ramon Llull.

El portal està coronat per l'escultura de l'any 1.700 que representa a Sant Jordi travessant amb una llança el coll de drac.

El convent era la seu de la Confraria de Sant Jordi, creada mitjançant un Reial Privilegi concedit l'any 1.460 pel rei Joan II i formada per les famílies nobles de l'illa de Mallorca.

L'església conventual fou durant gairebé cinc segles la més important de Palma. La desamortització de Mendizábal implicà que l'any 1.836 fossin expulsats els cent quaranta religiosos que hi vivien.

Després de l'expulsió l'Esgésia Basílica de Sant Francesc tingué una història agitada en la que fou escola, habitatge, caserna, presó i Audiència. L'any 1.906 van tornar-hi els franciscans que recuperaren el culte i obriren una escola.

Sobre l'escultura de Sant Jordi el protagonisme és per l'espectacular rosassa amb els vitralls de Pere Comas.

Pere d'Alcántara Peña i Nicolau reformà la façana l'any 1.861 coronant-la amb el frontó triangular que podeu veure a la fotografia següent. Al centre del frontó hi ha un rellotge de sol.

El zoom de la càmera fotogràfica ens permet veure detalladament el rellotge de sol que hi ha al centre del frontó triangular. Com podeu constatar a la fotografia, la numeració aràbiga va de les vuit del matí a les vuit del vespre. Pintat sobre el frontó marca les hores, les mitges hores i els quarts.

Aquest rellotge de l'any 1.861 és un dels cent dotze rellotges de sol que hi ha a la ciutat de Palma. Mallorca té el nombre més gran a nivell mundial de rellotges de sol per quilòmetre quadrat. A l'illa en podeu trobar vuit-cents vint-i-nou...

Deixem la plaça de Sant Francesc i la seva Església Basílica però no l'illa de Mallorca on, en properes entrades coneixerem una petita part del seu patrimoni.

Atentament.

Senyor i