El dia setze d'octubre de l'any passat obrí les portes al públic al Palau dels Cervelló, edificat al segle XVI aprofitant una antiga construcció del segle XV, el Moco Museum Barcelona. La nissaga dels Cervelló hi visqué fins al segle XVII i llavors el va comprar la família de comerciants genovesos Giudice.
Quan entrem al palau, al pati, ens dóna la benvinguda l'escultura de fusta de sis metres d'alçària i deu tones de pes Final Days obra de l'artista i dissenyador nord-americà Kaws ( Brian Donnelly ). Darrere de l'escultura hi ha l'accés al museu i a la seva esquerra l'escala que ens permet pujar a la primera planta del palau.
El dia nou de setembre vàrem visitar virtualment dues sales d'aquest museu. Si cliqueu sobre el proper enllaç "Gaudir de Guillermo Lorca García-Huidobro" ho podreu recordar. A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull al nou museu barceloní.
The Immaculate Heart-Sacred , una inquietant escultura de l'ant 2.008, de l'artista britànic Damien Hirts. Un cor de bou conservat en formol travessat amb una daga envoltat amb un filferro de pues de plata , amb ales de colom blanc.
A l'esquerra de la propera fotografia podeu veure l'escultura de bronze feta amb el procés de cera perduda, de 115 X 95 X 360 centímetres. que fou concebuda i fosa per primer cop l'any 1.980.
Woman Aflame, de Salvador Dalí, representa a totes les dones. El pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador empordanès deia que la veritable bellesa d'una dona és el seu misteri.
L'escultura és un préstec de The Dalí Universe , companyia especialitzada en Salvador Dalí que gestiona una de les col·leccions privades més importants del geni del surrealisme. Aquesta Dona en flames mostra la passió pel misteri i el desig femení.
Per Salvador Dalí els calaixos són el símbol de la memòria on hi ha els secrets ocults que tenen les dones. En aquesta escultura representen la sensualitat amagada de la dona i els misteris del cos femení.
Nascut a Amsterdam l'any 2.016, el Moco ( Mo de modern + Co de contemporani ) Museum és un museu independent amb obres d'art modern, contemporani i de carrer. Els museus d'Amsterdam i Barcelona són una iniciativa privada promoguda pel matrimoni de galeristes i col·leccionistes Lionel i Kim Logchies.
Continuant amb el cop d'ull a algunes de les obres exposades, procedents de préstecs de la xarxa internacional d'amants de l'art i de col·leccionistes, a la fotografia anterior podeu veure el retrat de Marily Monroe. L'artista pop Andy Warhol va fer aquesta serigrafia de la Marilyn després de la seva mort l'any 1.962.
La propera fotografia és una de les sis de gran format de la sèrie Jesus is My Homeboy del fotògraf, director de cinema i de vídeos musicals David LaChapelle. L'artista estatunidenc ens mostra en aquesta sèrie la vida de Jesús a la nostra societat modera. A Last Supper ( El Sant Sopar ), del 2.003, el podem observar envoltat dels seus apòstols i a la dreta, al costat de la porta, hi ha Maria Magdalena.
El Palau dels Cervelló abans de transformar-se en el Moco Museum Barcelona acollí la galeria d'art Maeght ( 1.974 - 2.012 ) i la Fundació Gaspar ( 2.015 - 2.017 ). L'estudi d'arquitectura i enginyeria Pulsen, s'encarregà de la reforma per convertir l'edifici en la seu del Moco Museum Barcelona.
A la fotografia següent podeu veure l'obra Metamorphosis de l'artista multimèdia australià Nick Thomm.
Sortim de la planta baixa i tornem al pati del palau on Final Days, la gran escultura de fusta de Brian Donnelly ( Kaws ), és la protagonista.
A la dreta de la fotografia anterior i a la propera podeu observar l'escala coberta, amb arcs rampants que ens convida a pujar a la primera planta del palau.
L'edifici, d'uns dos mil cinc-cents metres quadrats, l'han llogat per vint anys. Els promotors del nou Moco esperen repetir l'èxit del museu d'Amsterdam que en cinc anys ha tingut més de dos milions de visitants.
Quan entrem a pal primera planta ens espera la primera experiència d'art immersiu digital Les Fantômes.
El museu ocupa dues plantes del Palau dels Cervelló en les que estan exposades obres de la col·lecció de Lionel i Kim Logchies i les de les exposicions temporals.
La fotografia anterior i la propera són de dues obres de l'artista de carrer Banksy. A Home Sweet Home veiem aquest text pintat sobre un quadre d'un paisatge i a la serigrafia del 2.004 signada Girl with Balloon ( Gold ), no tenim clar si la nena intenta agafar o deixa anar el globus amb forma de cor.
El passat dia nou vàrem visitar virtualment l'exposició temporal Esplendor de la Noche que ocupa dues sales d'aquesta primera planta. Si voleu tornar a veure els quadres de gran format del pintor xilè Guillermo Lorca García-Huidobro, cliqueu sobre l'enllaç anterior. La fotografia següent és de l'oli sobre llenç ( 180 X 300 centímetres ) de l'any 2.020 The Healer.
Quedareu bocabadats amb l'experiència d'art immersiu de l'artista holandesa Irma de Vries en la que centenars de diamants il·luminats són els protagonistes. Els humans estem sotmesos a grans pressions, però perquè es formi un diamant també cal una pressió elevada que transforma el carboni en un dels materials més forts, en una joia brillant. Nosaltres, malgrat les pressions que patim, podem ser forts i brillar...
Gaudiu de Diamond Matrix, una proposta al·lucinant de Studio Irma. Entreu en aquest calidoscipi gegantí i deixeu-vos seduir...
Si hem pujat a la primera planta per l'escala coberta, amb arcs rampants, tornem al pati interior entorn al que s'articula l'edifici del Palau dels Cervelló per una escala molt més senzilla.
Deixem el Moco Museum Barcelona però no el carrer de Montcada. Anem del número vint-i-cinc, Palau dels Cervelló, als números 12 -14 que corresponen als palaus gòtics Nadal i Marquès de Llió que acullen el Museu Etnològic i de Cultures del Món que visitarem detalladament en una sèrie de properes entrades.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada