Si el passat dia nou vàrem resseguir perimetralment l'església romànica de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, construïda en diferents fases entre els segles XI i XII, a l'entrada d'avui visitarem virtualment el seu interior.
La porta d'accés està a la façana nord, protegida per un porxo edificat al segle XII. Com podeu veure a les fotografies està format per quatre grans arcs de mig punt sostinguts per tres pilars cilíndrics centrals i dos prismàtics als extrems, amb obertures en dos dels carcanyols.
La porta d'entrada d'arc de mig punt, com podeu constatar a la fotografia següent, és molt senzilla i no té cap decoració.
Però si en el moment d'accedir a l'església ens fixem en l'intradós de l'arc de mig punt veurem que encara hi queden restes de pintura mural.
A l'esquerra de l'espai on us vendran l'entrada hi ha una petita capella que podeu veure parcialment a la propera fotografia. L'església del segle XI era més petita que l'actual i tenia la porta d'accés a la façana de ponent. Posteriorment s'amplià la nau i la porta d'accés es construí al mur nord.
Deixem la capella i demanem a la persona que s'encarrega de l'església que ens permeti entrar un moment al seu petit espai per donar un cop d'ull a l'única pila baptismal romànica que es conserva a Catalunya feta d'obra, amb carreus de pedra.
Deixem l'espai de l'encarregat de l'església i anem a la dreta. Només entrar trobem, també a la dreta, una escala per pujar al cor construït entre finals del segle XV i principis del segle XVI. Al cor hi ha una petita exposició que explica la història de l'església.
M'enfilo un moment al cor per fer la propera fotografia de la capçalera a vista d'ocell. La reproducció del conjunt de talles romàniques del Davallament d'Erill la Vall em deixa bocabadat. Des del 1.997 substitueix a les talles originals que foren descobertes l'any 1.907 durant la missió feta per l'Institut d'Estudis Catalans al Pirineu occidental.
Al plafó informatiu que hi ha a tocar de la barana del cor podeu veure les condicions en les que es van trobar les talles del Davallament que estaven mal emmagatzemades i sense cap reconeixement. La fotografia del plafó és de l'Arxiu Mas, Institut Amatller d'Art Hispànic, Barcelona.
Baixem del cor, ja hi tornarem a pujar al final de l'entrada per donar un cop d'ull a l'exposició temporal, i ens apropem al Davallament. Aquesta reproducció ens permet veure'l integrament el conjunt escultòric perquè de les talles originals cinc estan al Museu Episcopal de Vic i les altres dues al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ) de Barcelona. Si cliqueu sobre els enllaços anteriors podreu veure les talles originals.
Les talles representen a Dimes -el bon lladre- ( 1 ), Maria ( 2 ), Josep d'Arimatea ( 3 ), Crist ( 4 ), Nicodem ( 5 ), Sant Joan ( 6 ) i Gestes -el mal lladre- ( 7 ).
Al mes d'octubre del 2.020 a l'entrada " El rector escultor... " vàrem conèixer a Cinto Casanovas Corderroure, rector de l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat. Ell és un dels escultors que conjuntament amb Marc Raventós i Francesc Ballart van esculpir la reproducció del Davallament. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu tornar a veure part de les seves escultures.
Dimes -el bon lladre- ( a l'esquerra ), gira el cap vers Crist en senyal de reconeixement però Gestes -el mal lladre- ( a la dreta ) gira el cap i treu la llengua burlant-se de Crist com podeu constatar a la fotografia de detall. Els dos lladres tenen els ulls tapats.
L'església d'Erill la Vall, construïda en diferents fases entre els segles XI i XII, té una sola nau molt allargada amb una capçalera amb tres absis de planta semicircular en forma de trèvol.
A la fotografia anterior i a la propera podeu veure l'absis orientat al nord, l'únic dels tres de la capçalera trevolada que no ha estat refet.
M'apropo a l'absis nord per fotografiar el de la façana sud, que només té una obertura. El podeu veure a les dues fotografies següents, la primera feta des de l'interior de l'església i la segona des de l'exterior.
La coberta de Santa Eulàlia és de doble vessant, amb un embigat de fusta que es recolza als murs de la nau. L'església del segle XI també tenia un embigat de fusta però posteriorment es modificà la coberta de la nau i es construí una volta de canó i cinc arcs sobre pilars per aguantar el pes del sostre. A banda i banda de la nau es poden veure les bases de les semicolumnes que suportaven la volta de canó del segle XII que substituí a la coberta original de fusta. Aquesta volta de canó es va enfonsar i possiblement també va caure el mur sud.
Tornem a pujar al cor per donar un cop d'ull a alguna de les peces exposades. A l'església de Santa Eulàlia es conserven diferents retaules de fusta que mantenen, en diferents estats de conservació, la seva policromia. Cal situar-los entre els segles XVI i XVIII. A la propera fotografia podeu observar el que queda del retaule barroc del segle XVIII del que es desconeix qui era el sant titular.
La fotografia següent és del Monument de Setmana Santa, d'estil barroc, datat a mitjans del segle XVIII. Fins a mitjans del segle passat s'hi exhibia durant el Dijous i el Divendres Sant l'urna sagrari representativa del sepulcre de Crist.
A l'arca o caixa del segle passat hi ha un encenser ( segle XX ), un canelobre de fusta ( segle XVIII ), el Manual de piadosas meditaciones ( Barcelona 1.766 ), una col·lecció de llibres de l'església de Santa Eulàlia ( segles XVII a XIX ).
Des de l'època medieval fins al 1.770 les parròquies de la Vall de Boí tingueren una administració especial i autònoma del bisbat. Les esglésies estaven regides per sacerdots nascuts a la Vall de Boí anomenats co-rectors.
Per acabar la visita virtual baixem del cor i ens enfilem al campanar de base quadrada que té sis pisos i fa vint-i-tres metres d'alçària. No és el més alt de la vall però sí el més estilitzat. A la fotografia podeu veure els pobles de Boí ( 1 ) i Taüll ( 2 ). Els campanars de les esglésies de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll estan alineats.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica ens podem apropar a Boí. A l'interior de la circumferència groga podeu veure l'església de Sant Joan.
A la darrera fotografia de l'entrada d'avui podeu veure algunes de les campanes de Santa Eulàlia i part d'una de les finestres biforades del sisè pis del campanar romànic.
Baixem del campanar, sortim de l'església de Santa Eulàlia i agafem el cotxe per visitar en una propera entrada l'església de Sant Joan de Boí.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada