dijous, 15 d’octubre de 2020

El rector escultor...

El passat mes d'agost vaig conèixer a Cinto Casanovas Corderroure, rector de l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat. Uns dies abans l'havia trucat per concretar quan podia visitar-lo per escoltar atentament les seves explicacions i fer les fotografies amb les que tancaré, el proper octubre, la sèrie d'entrades titulades "Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya", en les que us mostraré a partir del proper mes de març les fotografies de l'Arxiu Gavín de les Avellanes comparant-les amb les que he fet actualment dels mateixos indrets.
 
 
El Cinto em sorprengué per la senzillesa i gran educació. Les seves explicacions em van ajudar a redactar les dues entrades que dedicaré a l'església. Quan vàrem acabar la visita em preguntà si tenia més temps. Evidentment vaig dir-li que sí, perquè és un plaer escoltar-lo. Jo pensava que quan agafà una de les claus per obrir la porta, entraríem a la sagristia però estava molt equivocat. Avui us explico el gran secret del rector de Raïmat...

Mentre explicava els detalls de l'església vaig veure clarament que l'art l'apassionava. Fins i tot em va dir que, a més a més de pare jesuïta, era escultor. El que no podia imaginar-me és  que darrere d'aquella porta hi havia part de les seves escultures.

A les dues fotografies anteriors podeu observar les seves peces de fusta d'alzina i bronze dedicades a la dona. A les dues següents, de bronze hi ha el cap, els pits i els peus de la dona però l'altre material és marbre de Carrara amb algunes impureses.
 


Cinto Casanovas Corderroure és un escultor que durant vint anys fou membre del comité coordinador europeu de jesuïtes artistes que tenen l'objectiu d'integrar la vocació artística i religiosa. La seva escultura, exceptuant els nombrosos encàrrecs, la podem dividir en tres períodes. Les quatre primeres fotografies, de les peces que trobem a l'entrar a l'espai que acull la seva obra, pertanyen al segon període de l'obra del Cinto, en el que d'una matèria rígida ( fusta d'alzina, marbre de Carrara ) surten els peus, el cap i els pits d'una dona, fets en bronze. Una d'aquestes escultures la va exposar a Milà, Florència i Roma.
 
 
Del primer període, els espantaocells, són les peces que podeu veure al fons de la fotografia anterior i a la propera de detall. Els grans, d'alumini, estan fets per dues o tres peces soldades. Els espantaocells els va començar a fondre al taller de Can Barba de Valldoreix. En aquella masia durant la guerra civil  hi havia un dipòtit d'armes i polvori que el republicans dinamitaren el 24 de gener de 1.939. Aquell espai mig enrunat fou el seu segon taller de fosa. El primer el tenia al carrer Carrasco i Formiguera de Barcelona, prop del col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, en una casa antiga. 


El tercer període de l'obra d'en Cinto Casanovas Corderroure es caracteritza per l'abstracció. A les obres veureu formes orgàniques que tenen força i moviment frenades per una part rígida. El rector escultor ho compara amb els que manen i els que obeeixen...
 
 
La part orgànica primer la fa amb fang que aixafa posteriorment entre cubs de marbre de Carrara o de pedra de Calatorao. La peça resultant de fang li serveix per fer un motllo que amb la tècnica de la fosa es transformarà en una peça de bronze.
 
 
Després d'acabar la carrera eclesiàstica i ordenar-se jesuïta va anar l'any 1.970 a fer Belles Arts. L'ordre jesuïta creu en l'art com a cosa útil però no en l'art per l'art. El Cinto s'emociona amb l'art per l'art. Un grup de jesuïtes americans artistes van fer una trobada a Roma i el Cinto hi va anar amb el seu Seat 600. Allí s'introduí al món de l'art i visità moltes galeries i museus. Posteriorment cada any van fer una trobada d'artistes jesuïtes amb les que viatjà per Itàlia, París, Bèlgica, Maastricht, Bidarte, Berlín, Atenes... Una colla de viatges en els que aprengué moltíssim.
 
 
Després de Valldoreix tingué el seu taller d'escultura a Verdú, on hi anava tres dies a la setmana des de Barcelona. Quan estava a Verdú vivia a la casa de Sant Pere Claver. Ha treballat molts anys a Verdú fins que l'any passat deixà de fer escultures. 
Molta part de la seva obra escultòrica la va fer per encàrrecs d'esglésies i diferents institucions. Podeu veure l'obra d'en Cinto a Tàrrega, Vilagrassa, Bellcaire d'Urgell, Balaguer, Santa Maria de mur, Vic, Raïmat,... A la propera fotografia podeu observar la reproducció del Davallament d'Erill la Vall que trobareu a l'església de Santa Eulàlia. El conjunt escultòric original es conserva al Museu d'Art de Catalunya ( les figures de la Mare de Déu i de Sant Joan ) i al Museu Episcopal de Vic ( les figures de Crist , Nicodem, Josep d'Arimatea i els lladres Dimes i Gestes ).


El conjunt escultòric del 1.997 és obra de Cinto Casanovas, Marc Raventós i Francesc Ballart. Les talles originals, amb restes de policromia al tremp, són del segle XII.
Cinto Casanovas explica que les seves influències cal buscar-les en l'art grec, l'illa de Creta, Itàlia... Més properes són les de Josep Maria Subirachs i Pablo Gargallo.


El rector de Raïmat es defineix com un obrer. Afirma, i és una veritat palmària, que ell pica pedra, treballa la fusta i fon bronze... Explica que per a ell l'escultura és volum.


La majoria dels encàrrecs que ha esculpit són figuratius, però quan s'ha dedicat a l'art per l'art les seves creacions han caminat cap a l'abstracció.


Molt sorprés per la descoberta que ens ha regalat el rector escultor de Raïmat li agraeixo la seva gentilesa mentre dono l'últim cop d'ull a l'espai que acull bona part de la seva obra.


A la fotografia anterior, a l'esquerra, podeu veure la Mare de Déu que en Cinto va esculpir amb pedra de Vinaixa. La podeu contemplar a la fornícula que hi ha sobre la portalada de l'església del Vilosell, un dels molts encàrrecs que ha rebut. La de la fotografia anterior és de polièster.
Torno a donar les gràcies al Cinto i marxo de l'església modernista del Sagrat Cor de Raïmat bocabadat per la lliçó del rector escultor.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari