Tornem a l'entrada d'avui a la comarca de l'Urgell, concretament a uns cinc-cents metres del centre de Bellpuig, a l'esquerra de la carretera de Belianes-Vallbona de les Monges on trobem el Convent de Sant Bartomeu que al desembre de 1.984 fou declarat per la Generalitat de Catalunya monument històric-artístic de caràcter nacional.
Quan acabem de passar l'edifici, a la dreta trobem un aparcament de terra on podem deixar el cotxe. Al sortir d'aquest aparcament, com podeu constatar a la fotografia següent, la residència i centre de dia per a la gent gran està ubicada en un espai reformat annex al convent. A l'esquerra, al fons, es veu l'església de Sant Nicolau del segle XVI amb el seu campanar hexagonal d'uns trenta metres.
Baixant per la vorera de l'esquerra vaig fins al punt on puc fotografiar la façana on hi ha la porta d'arc de mig punt d'accés al convent.
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola ( Bellpuig 1.476 - Nàpols 1.522 ) després del nomenament com a virrei de Sicília va fer una petició a la Santa Seu per fundar un convent de franciscans a la vila de Bellpuig. El papa Juli II autoritzà aquest projecte a la butlla que signà el vint-i-quatre de febrer de 1.507. L'any 1.510 ja era habitable però l'obra continuà fins al 1.535.
El convent fou construït en un indret en el que al 1.326 ja existia una capella dedicada a Sant Bartomeu que posteriorment es convertí en priorat del monestir premostratenc de Sant Nicolau de Fondarella ( Pla d'Urgell ).
Dirigint la mirada a l'esquerra puc fer la propera fotografia del frontispici de l'església actual que fou construïda entre 1.903 i 1.906 i reconstruïda després de ser bombardejada l'any 1.939 durant la Guerra Civil. L'església primitiva la van acabar de construir l'any 1.515.
A la pàgina web monestirs.cat hi ha la fotografia de Lluís Paluzie ( c. 1.890 ) de l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya en la que podeu constatar el mal estat de conservació del convent a finals del segle XIX, amb la volta i bona part dels murs esfondrats...
Font fotografia: Lluís Paluzie ( c. 1.890 ) de l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
El més destacat de l'església primitiva era el monument funerari de de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola que estava situat en una capella del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ). Entre 1.841 i 1.842, aquesta joia de l'escultura del Renaixement feta a Nàpols l'any 1.525 per Giovanni Merliano da Nola en marbre de Carrara,es traslladà a l'església parroquial de Sant Nicolau de Bellpuig on en podem gaudir actualment.
Entrem al convent per la porta d'arc de mig punt amb grans dovelles amb l'escut de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, fill del fundador de convent, a la clau.
Els franciscans s'establiren en aquest indret aprofitant l'església primitiva i aixecant un claustre al costat. Als segles XVII i XVIII el convent visqué una època d'esplendor i es lliurà dels efectes de la Guerra dels Segadors ( 1.640 - 1.652 ). Però l'any 1.809 durant la Guerra del Francès ( 1.808 - 1.814 ) els francesos van ocupar l'edifici durant quatre mesos cremant tots els altars, l'orgue, el cadirat del cor, portes, finestres... També van robar l'espasa que l'any 1.510 el papa Juli II regalà a Ramon Folc III de Cardona-Anglesola... Un cop expulsats els francesos els castellans transformaren el convent en hospital militar. Els franciscans hi van tornar i el reformaren però l'any 1.835 la comunitat fou exclaustrada, el convent va ser desamortitzat i venut en subhasta pública.
Només entrar-hi a l'esquerra de l'antiga porteria, gràcies a les grans portes de vidre, ja veiem les galeries nord dels dos claustres. En primer terme la del claustre gòtic, i al fons la del claustre renaixentista. La porta que veieu a l'esquerra de la fotografia següent ens permet accedir a l'església.
Però abans d'accedir al primer claustre donem un cop d'ull a les maquetes de fusta que, a més a més d'ajudar als invidents, faciliten a tothom fer-se una idea de l'estructura del convent.
La fotografia anterior és de la maqueta del plànol de planta ( escala 1: 100 ) i a la següent podem observar el convent a vista d'ocell.
Una tercera maqueta ens mostra la secció del claustre renaixentista, l'element arquitectònic més rellevant del convent de Sant Bartomeu.
Deixem les maquetes i anem al primer claustre de dos pisos d'estil gòtic. Només dos dels quatre costats de claustre ( nord i sud ) tenen tres grans arcs apuntats a la planta baixa separats per contraforts coronats amb pinacles. i una galeria d'arcs de mig punt al primer pis. Aquesta planta, feta l'any 1.515, s'atribueix al mestre piquer Miquel de Maganya. El pis superior, construït al primer quart del segle XVII, actualment reformat acull part de la residència i centre de dia per a la gent gran.
Al centre d'aquest petit claustre hi ha una font de tassa octogonal moderna i tija siscentista ( del segle XVII ) que a la part inferior està decorada amb gallons com podeu constatar a la propera fotografia de detall.
Creuo el claustre i faig la fotografia de la galeria nord des de la galeria sud en la que podeu veure els tres arcs apuntats i darrere de l'arc central la porta d'accés a l'església.
Si em giro noranta graus a la dreta puc fotografiar les galeries sud del claustre gòtic ( primer terme ) i del claustre renaixentista ( al fons ).
Després de l'exclaustració del 1.835 el convent caigué en ruïna fins que al 1.899 l'ocuparen i el restauraren els pares paüls. Construïren l'església nova entre 1.903 i 1.906 seguint el projecte d'estil neogòtic dissenyat per Pau Aguiló. Després de les destrosses patides durant la Guerra Civil l'any 1.941 fou restaurada. Els pares paüls transformaren el convent en el seu seminari menor. Fou escola entre 1.922 i 1.972 i des del 1.989 és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Abans d'anar fins al claustre renaixentista entrarem un moment a l'església de cinc trams de volta de creueria amb absis semicircular i quatre petites capelles laterals a cada banda.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, des de la tercera de les capelles laterals fins al presbiteri es conserva el paviment hidràulic. El podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
Entre les capelles laterals actuals del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i el mur encara es conserven algunes de les capelles originals del segle XVI. Darrere de la capella més propera al presbiteri, que podeu veure a la fotografia següent, encara hi ha la volta de creuria original del segle XVI i amagat per les estructures de la sagristia i el mirador del duc hi ha l'absis de l'església.
Si vaig fins al presbiteri i faig mitja volta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el cancell que trobem a l'entrar a l'església per la porta del frontispici. Aquesta estructura de fusta evita que l'aire exterior entri directament a l'interior de l'església quan algú obre la porta. A l'esquerra de la fotografia podeu veure parcialment la rampa que ens duu fins a la porta lateral del claustre gòtic.
Tornem al primer claustre pujant aquesta petita rampa i anem a l'esquerra per mirar i admirar el segon claustre. Però abans ens aturem un moment a donar un cop d'ull a l'escala del segle XVII que hi ha entre els dos claustres.
La propera fotografia feta amb angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) ens mostra la volta estrellada i la barana de balustres.
Deixem l'escala i, ara sí, anem fins al claustre renaixentista que com podeu constatar a la fotografia següent està arquitectònicament molt allunyat de l'austeritat franciscana...
A la propera entrada dedicada a Bellpuig observarem detalladament aquest claustre i la resta de dependències del Convent de Sant Bartomeu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada