Amb la d'avui acabo la serie de tres entrades dedicades al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Sortint de la sala capitular i anant a l'esquerra ràpidament trobem la porta d'accés al refetor, una sala allargada amb coberta de volta de creueria. Només entrar-hi miro a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure dues portes. La de l'esquerra és per accedir a l'antiga cuina i la de la dreta al menjador del convent.
Si
em giro puc fotografiar l'espectacular rentamans d'estil gòtic tardà
amb elements renaixentistes fet amb marbre blanc. Una estreta pica està
inscrita dins d'un gran arc conopial que està flanquejat per pinacles
florits.
Damunt
de la pica, al centre, hi ha dos lleons asseguts que a la boca tenen el
broc metàl·lic per on sortia aigua. Entre els lleons podeu veure una
font amb ocells.
Damunt dels lleons hi ha dos grius enfrontats que sostenen un escut en el que s'hi pot llegir Plaza de la Constitución. El griu o grifó és una criatura mitològica amb cap, ales i potes del davant d'ocell rapinyaire i la resta del cos de lleó.
A
la part superior, renaixentista, el protagonisme és per l'ornamentació
floral flanquejada per les fornícules amb San Bartomeu ( esquerra ) i
Sant Francesc d'Assís ( dreta ). La Mare de Déu amb el Nen entre
querubins coronen l'interior de l'arc.
Sortim del refetor i anem a la dreta per pujar al campanar per l'escala de caragol a la que podem accedir per la porta que hi ha a l'esquerra de la sagristia.
Aquesta
escala de caragol construïda en pedra, amb alguns graons molt
desgastats al primer tram, també ens permet l'accés a la galeria del
primer pis del claustre.
Com
podeu constatar a les fotografies els esglaons s'encasten al mur pels
extrems exteriors mentre que els interiors formen un passamà helicoidal.
Aquest
passamà helicoidal estalvia la columna central i queda lliure l'ull
d'escala. Per la part més ampla un altre passamà ens ajuda a
enfilar-nos.
A
la fotografia anterior podeu observar l'òcul corbat que trobareu nomé
començar a pujar. Aquest òcul al mur exterior del claustre, és pla.
Mentre pugem trobarem la porta que ens permet accedir a la primera
galeria del claustre. Abans d'arribar a la cel·la de campanar ( el lloc
que acull les campanes ), podem sortir un moment al terrat.
Enfilat
al terrat puc mostrar-vos la coberta de l'església, a dues aigües, feta
amb teula àrab ( fotografia anterior ) i part del claustre
renaixentista ( fotografia següent ). La coberta del claustre, feta
també amb teula àrab, és d'una aigua.
Dirigint la mirada a la dreta faig la propera fotografia del petit campanar de planta quadrada que acull tres campanes.
Abans
de tornar a l'escala per pujar el petit tram que ens deixa a la cel·la
aprofitem per observar Bellpuig a vista d'ocell. Al centre, darrere de
les sitges, hi ha l'església parroquial de Sant Nicolau, que des del
1.842 acull el mausoleu renaixentista de Ramon Folc III de
Cardona-Anglesola. Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada
al convent de Sant Bartomeu aquest magnífic mausoleu renaixentista fet
amb marbre de Carrara anteriorment estava a l'església del convent.
Ja a la cel·la
faig la fotografia de detall de la campana que hi ha a tocar de la
finestra d'arc de mig punt de la façana nord del campanar en la que hi
podem llegir: "Fundida por el padre Salvador Oller en los años 1.907 y 1.913".
A
les finestres d'arc de mig punt de les façanes est i oest també hi ha
una campana. A la de la façana oest hi ha una figura en relleu i el text
San Vicente de Paul.
Baixem del campanar per marxar del convent però nomes sortir al claustre a la dreta ens aturem un moment per llegir la placa que ens recorda que el dia quinze de setembre de 1.990 el President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, presidí l'acte de donació d'aquest convent a la Generalitat de Catalunya per part dels Pares Paüls després d'haver-lo regentat per l'espai de noranta anys ( 1-X-1.899 A 15-IX- 11.989 ).
Baixo fins al Pac del Convent per apropar-me a la façana nord, per fotografiar el mirador del Duc d'estil renaixentista a tocar de l'església i la façana est del convent.
El
mirador conforma un doble llotja porticada en dos pisos superposats. Al
pis inferior hi ha tres grans arcs de mig punt i al superior deu arcs
de mig punt protegits per una balustrada. La llotja ( loggia ) fou molt utilitzada a l'arquitectura italiana del segle XVII.
Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el mur nord de l'església. Darrere d'aquest mur, es conserva l'antic costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) amb les restes de les capelles laterals originals del segle XVI. A la part esquerra de la fotografia hi podeu veure un òcul. Just darrere hi ha la volta de creueria del segle XVI de la capella més propera al presbiteri i l'absis de l'església.
Però tornem al mirador del Duc, d'estil renaixentista, per observar-lo més detalladament. Al pis inferior d'aquesta doble loggia hi ha tres arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada i una estructura d'embigat al sostre.
Els dos nivells de la loggia estan separats per una cornisa. Al pis superior hi ha deu arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes sobre un basament u la balustrada que ressegueix perimetralment el mirador. Al sostre també hi ha un embigat. La teulada de la loggia és a tres aigües.
Al final del mirador del Duc giro a la dreta i puc ensenyar-vos la façana est del convent de Sant Bartomeu. A la part inferior esquerra, al fons, es veu part del jardí de la residencia de la residència i centre de dia per a la gent gran.
D'aquesta façana destaca la porta amb encoixinat, un tipus d'acabat exterior que es generalitzà durant el Renaixement en el que els carreus es treballen fent més fondes les juntes per donar la sensació que són més amples.
Si m'apropo a la porta, aixecant la mirada, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos escrit a la dovella clau l'any en el que es construí la porta, 1604.
Deixem el convent de Sant Bartomeu i a la propera entrada dedicada a Bellpuig ens aproparem al molí vell de la
Vila que només està a quatre-cents cinquanta metres del convent.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada