Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 2 ).

A la primera entrada dedicada a l'impressionant Inventari d'Esglésies de Catalunya vàrem comparar les fotografies actuals de l'església romànica de Santa Maria de la Cluella, també coneguda com Santa Maria de Casalets, una part situada al jardí de Cal Casalets de Solsona, amb les que va fer Josep Gavín i Barceló fa més de mig segle a Tiurana... Però la petita església que hi ha a Solsona només és el parament de carreus externs del mur i l'asbis, i el campanar. La resta de l'església , "l'esquelet" , es va quedar a Tiurana-Mitalpeix a la comarca de la Noguera. Santa Maria de la Cluella, construïda entre els segles XI i XII, està repartida en dues comarques...

Continuem avui la recerca a l'Arxiu Gavín buscant les antigues fotografies de diferents municipis del Solsonès, començant pel del Pinell del Solsonès. El passat mes de gener vàrem observar atentament les restes de l'església romànica de Sant Pere de Madrona edificada al segle XII, que malgrat estar declarada Bé Cultural d'Interès Nacional des del 1.949, està mig enrunada...

A l'arxivador que m'ha deixat el Josep Sansalvador al costat de cinc fotografies del 1.960 hi ha el text, fet amb màquina d'escriure, següent: "Pinell del Solsonès. Madrona A.E.P de Sant Pere - ruïnes-  any 1.960 / 1.960 / 1.962 / 1.969 / 1.969 ". A la propera fotografia podeu veure les dues fetes al 1.960. A la de l'esquerra es veu el mur de l'esquerra de l'absis - avui enrunat-, i a la de la dreta tot l'absis -la meitat ja no hi és-. Compareu-les amb la primera fotografia de l'entrada d'avui.

Una de les fotografies del 1.973 ens mostra la gran esquerda del mur oest. Amb el pas dels anys, la part que està a la dreta de l'esquerda, també ha caigut. La porta d'arc de mig punt es va reconstruir i la finestra geminada amb columna cilíndrica i capitell encara hi és.

Torno l'arxivador amb les fotografies de les esglésies del municipi de Pinell del Solsonès i li demano el del municipi de Navès per mirar les fotografies de Sant Pere de Graudescales que vàrem visitar virtualment al desembre del 2.019 a l'entrada " Romànic amagat al Prepirineu ( 8 ) ". Construït entre finals del segle XI i principis del XII, la primera església fou consagrada l'any 913.

A la primera pàgina amb fotografies de Sant Pere llegeixo al paperet fet amb màquina d'escriure:" Navès. La Vall d'Ora. Monestir de Sant Pere de Graudescales - any 1.900- " . Hi ha fotografies del 1.900 i del 1.915.

A la fotografia anterior podeu veure les cinc fotografies del primer quart del segle XX, i a la propera de detall dues del 1.925.

El campanar de cadireta que veieu a les dues fotografies anteriors ja no existeix. Podeu comparar-les amb la propera fotografia en la que podeu observar Sant Pere actualment.

La senzilla porta amb arc de mig punt per on s'accedia a l'església va ser fotografiada per Josep Gavín l'ant 1.981. Quaranta anys després està exactament igual...

Perdó, igual, igual no. A la fotografia del 1.981 podem llegir al cartell "Prohibit fer foc i dormir dins S.Pere" i a la porta - pintat sobre la vella fusta- "Respecteu aquest monument. Tanqueu si us plau. Gràcies". Actualment només queda el text pintat a la mateixa  porta de fusta.

També del 1.925 és la propera fotografia de detall en la que podeu observar, bastant atrotinats, el cimbori i el creuer de l'església de Sant Pere.

Deixem les fotografies del municipi de Navès per consultar les del de Lladurs. D'aquest municipi vàrem visitar les esglésies de Santa Eulàlia de Timoneda ( "Romànic amagat al Prepirineu ( 6 ) " ) i Sant Sadurní de la Llena ( "Romànic amagat al Prepirineu  ( 7 )")
El text fet amb màquina d'escriure diu " Lladurs, Timoneda E.P. de Santa Eulàlia. 1.972" . També hi ha a l'arxivador  fotografies del 1.981.

A la fotografia anterior podeu veure les cinc fotografies més antigues i a la següent, de detall, la que es veu una part del cementiri. La podeu comparar amb la fotografia actual del mateix indret de Santa Eulàlia de Timoneda. L'església té elements arquitectònics dels segles XI, XII i XVII.

La segona església del municipi de Lladurs que vàrem visitar virtualment fou Sant Sadurní de la Llena construïda al segle XI. A l'arxivador llegim: "Lladurs La Llena. E.P. de Sant Sadurní -any 1.972-" cinc fotografies. Hi ha cinc fotografies més del 1.976.

Podreu constatar a la propera fotografia, o clicant a l'enllaç anterior, que hi ha pocs canvis destacables entre les fotografies del 1.972 i les actuals.

Per acabar la recerca de la comarca del Solsonès demano a l'arxiver les fotografies del municipi d'Olius. El text: "Olius  E.P. de Sant Esteve -any 1.920/1.970/ 1.970 / 1.970/ 1.971".

La fotografia anterior Josep Gavín la va fer l'any 1.970 des de l'accés al cementiri modernista. Cinquanta anys després la torno a fer des del mateix indret.

A més a més de les fotografies fetes per Josep Gavín i Barceló els anys 1.970, 1.973 i 1.976 hi ha dues fotografies més antigues. La de l'esquerra de la propera fotografia és de 1.964 i la de la dreta és anterior al 1.936.

L'església, de la segona meitat del segle XI, és una mostra solsonina de romànic llombard. Consagrada l'any 1.079 es construí sobre una petita capella preromànica documentada al segle X.

A la fotografia anterior, d'abans de la Guerra Civil, podeu observar el retaule i el crist de la cripta. Si la compareu amb la propera veure una diferència evident.

Torno els arxivadors al Josep i li demano els dels municipis d'Àger i Balaguer, de la comarca de la Noguera que consultarem a la propera entrada dedicada a l'Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Espai dels Àngels.

El passat dia 14 vàrem tornar a l'Arxiu Gavín per consultar l'Inventari d'Esglésies de Catalunya. Abans de continuar consultant els arxivadors amb milers de fotografies de totes les esglésies i edificis religiosos del país vull mostrar-vos l'Espai dels Àngels.

L'acte inaugural de l'Espai dels Àngels a l'Arxiu Gavín Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya fou el 17 de març del 2.018. Josep Gavín i Barceló ja de molt petit tenia la fal·lera de col·leccionar. Als quatre anys començà a recollir estampes de Sant Josep i amb el pas dels anys a l'arxiu n'hi ha 54.000...

La també barcelonina, Fina Armengol i Ribas, començà a col·leccionar àngels en els seus viatges. Amb dues amigues, la Maria Carmen Sales i la Montserrat Figueras, fundà l'Associació Amics dels Àngels amb l'objectiu de compartir els coneixements i estudis sobre el món angèlic i espiritual.

A l'espectacular col·lecció hi trobareu més de quatre mil àngels i més de sis mil documents. Tota aquesta colla d'àngels els podeu veure distribuïts en vint-i-quatre vitrines i a les parets de l'Espai dels Àngels.

Els àngels que s'exposen a l'antiga fusteria del monestir, transformada fa tretze anys en l'Arxiu Gavín, procedeixen de vint-i-un països. A la propera fotografia de detall podeu observar alguns dels àngels de la vitrina que veieu a la fotografia anterior.

Quedareu bocabadats amb els àngels de: vidre, or, plata, plàstic, coure, porcellana, petxines, seda, fusta, roba, sabó, xocolata, resina i palla. Una gran varietat de materials per representar aquests esperits celestials, missatgers de Déu i superiors als humans... A la següent fotografia de detall els àngels formen part dels didals.

A la tradició de l'Antic i del Nou Testament els àngels són missatgers de Déu que, entre altres funcions, han de protegir i guiar als humans. La paraula àngel prové del llatí angelus, mot que era una llatinització del grec antic  ἄγγελος  ( angelos ), que vol dir missatger.

A la fotografia anterior els àngels decoren un jos de cafè. Al centre un plat també, evidentment, amb un àngel. La propera fotografia és d'un grup de boles de neu, una esfera transparent de vidre amb una figura miniaturitzada ( aquestes amb un àngel ), aigua i petites escates blanques que simulen la neu.

Passejant entre les vitrines veureu àngels que són: figuretes, arracades, pins, decoració ceràmica ( tasses, plats... ), didals, vanos, boles de neu, pastillers, botons, xapes de cava, nines, agafadors de cuina, suports d'espelmes, ampolles de colònia, caixes, mocadors, motllos de pastisseria, argolles de tovallons, punts de llibre, rellotges, àngels en forma de campana...

Deixem l'Espai dels Àngels, però no l'Arxiu Gavín. A la propera entrada dedicada a l'arxiu continuarem la consulta de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya. Concretament els arxivadors dels municipis de Pinell del Solsonès, Navès i Lladurs, a la comarca del Solsonès.

Atentament.

Senyor i

Mostra de tipus i eines de la impremta Petanàs.

Si passegeu pel carrer Democràcia de Lleida podreu constatar, amb tristesa, que un petit negoci centenari ha tancat. Sembla que la pèrdua dels establiments familiars no té aturador...  

 

Al número deu hi havia des de l'any 1.915 la impremta Petanàs, creada per Silvestre Petanàs. Als baixos podeu veure encara l'espai que ocupava aquesta impremta tancada l'any 2.020.

 

El darrer propietari d'aquesta impremta Ramon Petanàs ( fill del Silvestre ) i l'impressor jubilat Dionís Gutiérrez han conservat alguns dels tipus i eines emprats amb l'objectiu de poder documentar una part de la història de la impremta del segle XX a Lleida.

 

Els seguidors del blog coneixeu bé al Dionís. Amb ell vàrem descobrir tots els detalls de la Sala Temàtica d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. A la sèrie d'entrades " Un cop d'ull a la Sala Temàtica" ho podeu recordar clicant sobre l'enllaç anterior.

 

Si us apropeu a la Biblioteca Pública de Lleida, al número deu de la Rambla d'Aragó, podreu veure una part d'aquest patrimoni del món de la impremta.

Pugeu a la segona planta i entreu a l'àrea local, a la que hem accedit moltes vegades al blog per consultar el llibre de Josep Lladonosa "Els carrers i les places de Lleida a través de la història", imprescindible per conèixer la història de la nostra ciutat.

 

  

Al vestíbul de l'àrea local trobareu dues vitrines que, fins a final d'any, acullen les eines i tipus que Ramon Petanàs i Dionís Gutiérrez han salvaguardat.

 

A les vitrines veureu molts tipus, unes petites peces en forma de prisma de base rectangular que porten en relleu -en una de les bases- una lletra o un signe. A la propera fotografia podeu observar una caixa tipogràfica amb lletres ( tipus mòbil ). El caixista és l'operari que composa o confecciona motlles tipogràfics. Després d'imprimir calia tornar cada tipus mòbil ( cada lletra ) al lloc corresponent de la caixa tipogràfica.

 

A l'entrada "Un cop d'ull a la Sala Temàtica ( 8 )" el Dionís ens va fer una demostració de la feina del fonedor de lletres. El fonedor, un cop fos el plom, l'introduïa en un motllo per poder fer una lletra ( un tipus mòbil ).

Quan el plom està quallat, el deixa reposar per posteriorment desemmotllar la lletra. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu veure tot el procés per fer un sol tipus.

 

A la impremta Petanàs van utilitzar els diferents tipus d'abecedaris i gravats durant un segle per fer targetes de visita, impresos, publicitat, goigs... A la propera fotografia podeu veure alguns dels gravats exposats.

 

La protagonista de la fotografia següent és una antiga grapadora de la impremta Petanàs, fabricada entre 1.919 1 1.922, que funciona amb grapes de ristre i que pot servir per cosir talonaris o bé en "cavallet" per cosir revistes.

A la dreta de la grapadora hi ha un antic catàleg de la foneria tipogràfica Neufville de Barcelona. La fàbrica Neufville va funcionar entre 1.922 i 1995. Tres anys després fou enderrocada. L'any 1.995 va quedar integrada a l'empresa Bauertypes dedicada a la tipografia digital. Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu descobrir la història d'aquesta foneria. 

A la pàgina 114 ( esquerra ) podeu veure una "Presa Boston con salida automática de gran rendimiento" que en una hora podia imprimir dos mil exemplars.  A la dreta ( pàgina 115 ) hi ha la "Minerva Perfecta con tintaje plano automático, con tres rodillos dadores y un tomador".

A la dreta de la fotografia anterior podeu observar l'antic trossell interlínies. Les explicacions del Dionís ens permeten descobrir els secrets del món de la impremta. Ell m'ha explicat que el trossell interlínies servia per aprofitar les interlínies -que eren molt fràgils-, fent-ne una de més curta. La interlínia mesura un, dos o tres punts ( un punt és una unitat de mesura utilitzada en impremta que fa 0,376 mil·límetres ) de gruix i una llargada de 5 a 40 cíceros ( unitat emprada en tipografia que equival a la sisena part d'una polzada - 4,52 mil·límetres- ), segons l'extensió de la composició. Normalment la peça estava feta d'un aliatge semblant al dels tipus mòbil ( les lletres de plom ). 

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure, imprès, part del teclat d'una de les màquines que van revolucionar el món de la impremta, la Linotype 78. A la fotografia següent veureu les mans del Dionís teclejant en aquesta joia. Si voleu conèixer aquesta espectacular màquina cliqueu sobre el proper enllaç "Linotype 78" i estic segur que quedareu bocabadats. 

 

Observant les vitrines descobrireu algunes de les eines emprades a la impremta. A més a més de la grapadora i el trossell interlínies veureu el galerí metàl·lic, el compta punts, la micro cunya, la brossa, la galga, els punxons gravadors, componedors, numeradors... A les properes fotografies podeu observar els numeradors manuals i numeradors de platina, la galga, la brossa, els punxons gravadors i els trossells.

La impremta Petanàs abans de tancar oferia als seus clients la impressió emprant la moderna tecnologia però també donava l'opció de fer els encàrrecs de forma artesanal.

 

Obriu molt bé els ulls perquè a la part central de la vitrina de la dreta encara ens falta donar un cop d'ull a una impremteta de goma que és la protagonista de la fotografia següent. 

Si cliqueu al proper enllaç trobareu els documents de la Plataforma per a la conservació de la nostra identitat amb els que es demana que l'actual Sala Temàtica agregada a la impremta de la Diputació es transformi en un futur no gaire llunyà en el Museu Nacional d'Arts Gràfiques de Catalunya. Només cal omplir-lo i enviar-lo a les adreces de correu electònic de la Diputació i l'Ajuntament que veureu. 

Gràcies Ramon Petanàs i Dionís Gutiérrez per conservar part de la història de la impremta de Lleida i compartir-la amb tothom.

Atentament.

Senyor i 

La trista història de l'església de Sant Joan ( 2 a ).

A la primera entrada dedicada a l'església de Sant Joan de Lleida vàrem consultar la carpeta 1576/03. Llegint la documentació queda molt clar que l'objectiu de la Junta Revolucionaria de Gobierno de la Provincia de Lérida era enderrocar l'església romànica amb l'excusa del seu estat ruïnós. El bisbe de Lleida, Marià Puigllat i Amigó, responent als requeriments de la Junta Revolucionaria, deixa clar el seu desacord: ..." el pronto derribo de dicha Yglesia, tal vez para ensanchar la plaza y mayor ornato de la misma y no por amenazar ruina"... La trista realitat és que l'any 1.868 el temple romànic fou enderrocat...

A la propera fotografia feta des del campanar de la seu Vella podeu veure, a vista d'ocell, la "nova" església de Sant Joan i a la seva dreta l'estructura sota la que es conserva l'absis de l'església romànica.

Continuem la recerca amb la carpeta 1576/08 que recull documentació relacionada amb les obres de la nova església de Sant Joan. Documents que van del 1.868 al 1.881. Al primer dossier podem llegir: "Comunicaciones de la Junta Revolucionaria de Gobierno de Lérida  1.869".

El projecte original del nou temple és de l'arquitecte bilbaí Juli de Sarazíbar, però Celestí Campmany s'encarregà de l'ampliació, modificacions i direcció d'obres.

La fotografia següent és d'un document de la Dirección de las Obras Públicas Urbanas. Provincia de Lérida en el que s'explica que havent examinat detingudament el plànol de la ciutat es reconeix la necessitat de grans millores a la plaça de Sant Joan. El signa, el 19 de maig del 1.869, Julio Salazíbar.

Del 10 de maig de 1.871 és el document del Ayuntamiento Constitucional de Lérida que comença: " Segun manifestación del Sr Maestro de Obras D. Jose Rosell de parte del Sr Arquitecto D. Julio Sarazíbar puede hacerse el señalamiento de la finca para la nueva Yglesia de S.Juan..." 

En el document timbrat Nº 5.125.564 amb el segell "Sello 11º AÑO 1.880 Impto Guerra 50 por  % 50 c de Peseta" signat el 4 de desembre de 1.880, al tercer foli podem llegir: ..." Por cálculo prudencial esta parte del edificio, o sea la terminación del frontis principal y sus dos torres que falta hacer, costará setenta y cinco mil pesetas y por lo mismo es imposible atender a tan crecido gasto con los recursos del presupuesto ordinario"... Quedà totalment escapçat el projecte dels arquitectes bilbaí i lleidatà.

Per construir la nova església calgué enderrocar algunes cases. El proper document, de la carpeta 1572/16 del Ayuntamineto Constitucional de Lérida   Año de 1.888   Comisión 7ª   Negociado 2º  Ramo Obras explica a l'extracte: " La Junta de reedificación del templo de San Juan de esta ciudad solicita autorización para edificar el patio procedente del derribo de las casas nº 4,6 y 8 de la calle Cementerio de San Juan".

Deixo ordenadament els documents a la carpeta 1576/08 i 1572/16. La propera carpeta, amb la numeració 1564/35 és la més espectacular. Conté tres plànols del projecte. El text: "Iglesia Parroquial de Sn Juan Copia de la planta y alzados".

El primer plànol, d'escala 0,01 por metro,  és el de la planta de l'església. Podem llegir a baix a l'esquerra: "Aprobado por el Exmo Ayuntamiento en sesión de 10 del actual. Lérida 11 de Setiembre de 1.879". Signa el document el Presidente Accidental.

De més a prop podem llegir el nom d'un carrer, avui desaparegut. A baix Calle de la Pelota, a dalt Bajada a la nueva calle.

A la propera fotografia de detall del plànol de planta podem llegir Calle del Cementerio de Sn Juan, que ressegueix la sagristia i l'absis. Actualment el carrer s'anomena Paer Rufes.

Plego amb molta cura el plànol i el torno a la carpeta. A la propera entrada observarem detalladament els altres dos plànols d'alçat de la façana i els compararem amb fotografies actuals del que projectaren Sarazíbar i Campmany.

Atentament.

Senyor i