dissabte, 11 de gener del 2020

Romànic amagat al Prepirineu ( 9 ).

Marxem de la Vall d'Ora després de gaudir de sant Pere de Graudescales per anar a Solsona, concretament a la carretera de Bassella número trenta-sis on trobem l'edifici de Cal Casalets davant de l'estació d'autobusos de la petita ciutat de la Catalunya Central.


Cal Casalets és un edifici amb la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ), amb una façana molt interessant -si ens oblidem del cos lateral esquerre-, amb elements neogòtics sobre els balcons de la primera planta i finestres geminades a la segona que podeu apreciar a la propera fotografia de detall.
Us recomano la consulta del "Catàleg del Patrimoni Arquitentònic Històrico-Artístic", del gener del 2.009, que forma part del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Solsona per documentar-vos sobre els edificis catalogats de la ciutat. Aprofito per tornar a agrair la gentilesa de l'arquitecta municipal Anna Feu Jordana que, quan li vaig consultar uns dubtes sobre determinats edificis de Solsona, a més a més de les seves explicacions em remeté el Catàleg de Patrimoni.


Observant la primera fotografia entenc que us pregunteu quina relació té aquest edifici amb l'arquitectura romànica. Si passegeu uns metres en direcció Bassella el dubte s'esvaeix...


No us enganyen es vostres ulls, al jardí de Cal Casalets hi ha una petita església romànica de la que destaca clarament el petit campanar amb una coberta a quatre aigües.


Molt gentilment la propietària em deixa entrar a casa seva i anem al jardí per observar detalladament la petita capella romànica de santa Maria de la Cluella, també coneguda com santa Maria de Casalets, un petit edifici del segles XI-XII que estava a tocar de la Cluella ( Tiurana ) a la comarca de la Noguera. A la propera fotografia podeu veure la façana est ,la que està orientada a Cal Casalets .


Gràcies al zoom us puc mostrar amb més detall el petit campanar de planta quadrada amb vuit columnes cilíndriques amb els seus corresponents capitells trapezoïdals. Corona el petit campanar una teulada a quatre aigües. També podeu observar la finestra cruciforme de la façana.


Els capitells tenen diferents decoracions, algunes molt degradades. A la fotografia següent, d'esquerra a dreta, hi ha un rostre, unes petites arcuacions cegues a la part superior i al tercer decoració vegetal , que també trobem en un segon capitell.


La petita capella romànica d'una nau, té absis semicircular ( que podeu veure a la propera fotografia ) i una porta d'accés al mur sud amb arc de mig punt.


Als anys 70 del segle passat els propietaris van decidir arrencar el parament de carreus extern dels murs i l'absis, i també endur-se el campanar de l'edifici original per tornar a muntar l'antiga capella al jardí de la seva casa de Solsona. El resultat del trasllat és una capella amb uns murs molt prims i una volta de canó de ciment ( que podeu veure parcialment a les dues fotografies següents ). Quan muntaren a Solsona el trencaclosques de la capella, no van seguir l'orientació típica de les esglésies romàniques. L'absis està orientat actualment a ponent i no a l'est, per això quan surt el sol no s'il·lumina l'altar perquè l'absis amb la petita  finestra per la que entra la llum, estan orientats a l'oest...


Per la petita finestra de l'absis, que podeu veure a la fotografia anterior, no entra la primera llum solar del dia, sinó la darrera. La primera llum del dia entra per la finestra cruciforme de la faça est que podeu veure detalladament a la sisena fotografia de l'entrada d'avui.La fotografia següent ens permet veure dues de les tres finestres il·luminen la capella romànica.


En un racó de l'ermita de la Mare de Déu de la Cluella, a terra, hi ha una campana lligada al seu capçal -corcat- de fusta per mitjà del tirant. La propietària no em pot assegurar que sigui de l'església original.


I al costat de la campana, entrant a la capella a la dreta gairebé a tocar de la porta, hi ha un pica d'aigua beneïda en la que podeu veure un  salpasser - també anomenat aspersori o hisop - .Aquest objecte emprat en la litúrgia catòlica consisteix en una vareta que a l'extrem té una esfera metàl·lica buida que conté el seu interior un material que reté l'aigua ( esponja ).


Per fer les benediccions el sacerdot submergeix l'extrem del salpasser on hi ha l'esfera en la sitra o sítula, un petit recipient amb aigua beneïda, i posteriorment l'espargeix sobre les persones o els objectes que vol beneir. Normalment el salpasser i la sitra són de plata.
Agraeixo  a la propietària la seva amabilitat i surto de Cal Casalets per continuar la recerca d'esglésies amagades al Prepirineu.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada