A l'entrada anterior dedicada al Turó de la Seu Vella de Lleida vàrem accedir a la petita fortificació consistent en una muralla baixa davant la muralla principal per la porta de la falsa braga, protagonista de la propera fotografia. Aquesta petita fortificació, anomenada falsa braga, envolta els vessants sud, est i nord de turó. Ja vam passejar pels vessants sud i est, avui observarem detalladament el vessant nord per continuar resseguint les fortificacions del Turó de la Seu Vella del vessant oest fins arribar una altra vegada a la porta de la falsa braga.
Ja us vaig explicar que l'estat de conservació de la falsa braga al vessant nord és lamentable. S'han iniciat les obres per aturar la degradació d'una part important de la fortificació, però encara queda molta feina per fer.
Com podeu constatar a la fotografia anterior, no puc accedir a la petita sendera perquè hi ha una tanca amb un senyal que prohibeix el pas. Agafo l'ascensor per pujar fins a la passarel·la i mostrar-vos aquest tram de la falsa braga a vista d'ocell.
Abans de tornar a baixar fins a la falsa braga des de la passarel·la on he fet la fotografia anterior, fent mitja volta, puc ensenyar-vos la part superior del baluard de Louvigny i la seva espectacular muralla.
Dirigint la mirada a la dreta, darrere del recinte emmurallat treu el nas el cimbori de la catedral vella. Sobre la tercera muralla hi ha la plaça alta de Louvigny.
Agafo l'ascensor per tornar fins a la tanca amb el cartell que prohibeix el pas als vianants i baixo fins als pous de gel construïts al segle XVII que hi ha sota el contabaluard de Louvigny. Aquest baluard construït durant la Guerra dels Segadors, era conegut com baluard de Caltelmo, però el Marquès de Louvigny el va remodelar i li canvià el nom per baluard i contrabaluard de Louvigny.
Per la petita sendera puc apropar-me al búnquer destinat a l'artilleria que es construí probablement després del bombardeig de Lleida del 2 de novembre del 1.937. Entre el búnquer i els pous de gel treu el nas la part superior de l'ascensor de formigó que ens enfila des del Parc de Santa Cecília a la falsa braga o a la passarel·la per accedir a la part superior del baluard de Louvigny.
Baixo el tram d'escales que hi ha a tocar dels pous de gel que ens deixa a tocar del parc de Santa Cecília amb l'objectiu de continuar per una sendera paral·lela a la falsa braga per la que no es pot passar.
Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu veure tres senderes de les que agafaré la de l'esquerra, la més propera a la falsa braga, per veure l'estat de la muralla.
El vessant nord de la falsa braga té nombrosos panys de muralla molt mal conservats que fins i tot en alguns indrets han perdut tots els carreus.
Hi ha llocs del recinte emmurallats que encara conserven la seva robustesa i sembla que aquells panys de muralla no estan afectats, però...
Però apropant-me a la base de la cantonada veig que estic equivocat, encara que el problema sembla de molt més fàcil solució que en altres indrets.
Les esquerdes i esllavissades malauradament us acompanyaran durant la vostra passejada i en alguns punts us quedareu molt preocupats per la possible caiguda de part de la muralla.
Constatant aquest lamentable estat de conservació de part del nostre patrimoni es fa difícil entendre com és possible arribar a aquesta deixadesa si les muralles estan declarades Bé Cultural d'Interès Nacional...
L'Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya tenen previst que els arquitectes de l'equip de redacció del Pla de Muralles de Lleida el tinguin acabat al juny del 2.026. Aquest pla determinarà les actuacions de manteniment del recinte emmurallat. Ja s'ha començat a treballar en la consolidació i restauració però és evident que no val a badar.
A tocar de l'església romànica de Sant Martí el recinte emmurallat gira a l'esquerra ( cap a l'oest ), però la falsa braga acaba al vessant nord del turó a prop al baluard de la Punta de Diamant.
A la dret de la propera fotografia es veu el campanar de cadireta de tres ulls i tres campanes de l'església de Sant Martí.
Abans de girar cap a l'esquerra m'apropo al niu de metralladores que està a tocar del carrer Darrere Sant Martí. Normalment és molt fàcil trobar-lo, però les abundants pluges d'aquesta primavera gairebé el tapen.
Molt probablement es construí després del bombardeig de Lleida del dia 2 de novembre del 1.937 conjuntament amb el búnquer destinat a l'artilleria que hem vist al costat dels pous de gel. Del niu de metralladores se'n conserva l'estructura però no el sostre.
Torno a la sendera que està a pocs metres del carrer Darrere Sant Martí per anar fins a la Porta del Lleó que era l'accés a la ciutadella.
Durant aquest any està previst invertit en el patrimoni històric i cultural de la ciutat de Lleida uns dos milions d'euros dels quals un milió set-cents mil es destinaran al conjunt de la Seu Vella.
A la fotografia anterior, coronant el turó, podeu veure part del tram final de la muralla de la falsa braga del vessant nord, la plataforma de Louvigny, el baluard del Rei, el semibaluard baix del Rei i el baluard de la Punta de Diamant.
Avançant uns metres per la sendera faig la fotografia frontal del baluard de la Punta de Diamant també anomenat baluard de Rodamilans.
L'any 1.812 l'explosió del polvorí instal·lat a l'interior del Castell del Rei ocasionà moltes destrosses que calgué reparar. Però la intervenció més important d'aquella època va ser el tancament occidental de la ciutadella construint una nova muralla entre els baluards de la Punta de Diamant i de la Llengua de Serp.
Entre aquests dos baluards, al centre, hi ha la Porta del Lleó que a partir de l'any 1.826 va ser la nova entrada a la ciutadella.
A la fotografia anterior es veu al fons la Porta del Lleó després de la colla de carreus que hi ha a terra. La podeu veure millor a la propera fotografia frontal. Sobre l'arc de la porta hi ha l'escut dels Borbons i està coronada per un lleó.
Entrant al recinte emmurallant i anant a l'esquerra, pugem a la Porta del Lleó. L'objectiu no és veure el lleó sinó anar fins al tram de muralla romana que hi ha a pocs metres de la porta.
Anant a la dreta cal enfilar un tram d'escales que van fins a les restes de la muralla romana que fou construïda abans que Ilerda obtingués l'estatus municipal (26 - 16 aC) durant el regnat de l'emperador August.
Com lleidatà que estima la seva ciutat em cau la cara de vergonya constatar el poc respecte al nostre patrimoni. Com podeu constatar a la propera fotografia, en aquest indret en el que posteriorment s'hi van afegir la muralla de tancament de l'alcassaba andalusina (IX - X), la muralla medieval ( XIV ) i la fortificació militar ( XIX ), actualment està ple de deixalles. Si volem que el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat ens cal canviar radicalment la cura i l'estima pel nostre turó.
Giro cua, baixo de la Porta del Lleó i en lloc de pujar per les escales vaig a la dreta enfilant la carretera pavimentada amb llambordes.
A la corba hi ha unes altres restes arqueològiques situades al pas obert al baluard de la Llengua de Serp per comunicar els Jardins Pompeu Fabra amb l'ascensor sud.
A la fotografia següent, feta des del final del tram d'escales, podeu observar des d'una perspectiva diferent aquest pas obert al baluard de la Llengua de Serp ( bLS ) que actualment està en obres.
Es tracta d'unes sitges medievals de forma arrodonida per emmagatzemar aliments que estan datades al segle XIII .
Al segle XV van perdre la seva funció d'emmagatzematge i es van omplir de terra per poder construir a sobre un edifici de planta rectangular que estava dedicat a la fabricació tèxtil. Era una de les construccions del barri de la Suda.
Deixem les restes arqueològiques i acabem de passar per sota del baluard de la Llengua de Serp. A la dreta trobem la porta de la falsa braga on vàrem començar a l'entrada anterior la passejada pel recinte emmurallat.
Avançant uns metres després d'entrar a la falsa braga en sortim pujant el tram d'escales que veieu a l'esquerra de la propera fotografia que ens deixaran a la plaça de la Sardana.
Ja a l'aparcament de la plaça de la Sardana anirem fins a la Porta dels Bernats ( PB ) per la que pujarem a la part superior del recinte emmurallat.
Gairebé al centre de la fotografia anterior el campanar de la Seu Vella s'alça imponent. Des de dalt del campanar vaig fer la fotografia següent en la que podeu veure d'esquerra a dreta des d'una perspectiva diferent: la porta de la falsa braga (1), el baluard de la Llengua de Serp (2), la plaça de la Sardana (3) i el pas per sota del baluard on hi ha les sitges del segle XIII (4).
A les properes entrades dedicades al Turó de la Seu Vella mirarem i admirarem la vella catedral de la capital de la comarca del Segrià.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada