A l'entrada anterior dedicada a Castella, camí d'Escalada, ens vàrem aturar al Mirador del Cañón del Ebro que només està a dos quilòmetres de Perquera de Ebro. L'espectacular congost en alguns punts té una fondària propera als dos-cents cinquanta metres.
Baixant del mirador fins a Escalada vaig fer la fotografia en la que podeu observar el poble a vista d'ocell, a la riba esquerra del riu Ebre.
A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a la seva arquitectura popular i als edificis singulars, però abans us proposo passejar una estona per la sendera que ressegueix el riu Ebre gaudint del bosc de ribera i del silenci.
La localitat burgalesa d'Escalada, ubicada a la riba esquerra d'un pronunciat meandre del riu al cor del Cañón del Ebro, fou declarada l'any 1.993 Conjunto Històrico-Artístico. Podem trobar-hi des de les típiques cases d'estil muntanyès amb les seves balconades ( solanas ) orientades al sud, a palaus.
Enfilant la calle Real podem assaborir lentament l'arquitectura dels seus edificis. Les dues properes fotografies de detall són de raconets de la façana de la casona-palacete del segle XVII que actualment és un hotel rural.
Tocant a la carretera BU-643, sortint d'Escalada direcció Orbaneja del Castillo, hi ha la Torre-Palacio de los Gallo i just davant, a l'altre costat de carretera, l'església de Santa María la Mayor. M'enfili fins a l'església i d'esquena a la portalada romànica faig la fotografia de la Torre-Palacio de los Gallo.
Com podeu constatar a la fotografia anterior la torre-palau età formada per dues torres que flanquegen dos edificis de diferent alçària adossats a elles. Torno a la carretera, la creuo i baixo uns metres per la calle Rincón per mostrar-vos l'escut de los Gallo que hi ha entre les finestres de la primera i segona planta de la torre que a la fotografia anterior veiem a l'esquerra.
El palau original fou cremat a la Baixa Edat Mitjana pel comte de Castañeda ( marquès d'Aguilar ) com a venjança per la mort del seu germà a mans de Pedro Fernández Gallo. L'edifici fou reconstruït l'any 1.699 per Gregorio Antonio Gallo, bisbe de Segòvia.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica podem observar detalladament l'escut de los Gallo, en el que al centre hi ha tres galls ( un sobre l'altre ) que estan flanquejats per dos castells als que s'hi pot accedir per una escala. Sobre l'elm, hi ha un altre castell.
A pocs metres de la torre palau, prop ja del riu Ebre, a tocar de l'escola pública San Miguel Arcángel, hi ha la Torre medieval de los Gallo de Alcántara, una de les branques menors de la Casa de los Gallo.
L'edifici també fou cremat pel comte de Castañeda ( marquès d'Aguilar ) i posteriorment reconstruït. A tocar de l'ampit de la finestra de l'esquerra de la casona adossada a la torre hi ha un altre escut de los Gallo. A la fotografia anterior està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, i a la següent el podeu veure detalladament.
Torno a la torre-palau de los Gallo, creuo la carretera i abans de pujar fins a l'església per mostrar-vos detalladament la magnífica portalada romànica faig la fotografia de l'església de Santa María la Mayor.
L'església, de nau única, té els murs de petits carreus irregulars i maçoneria exceptuant el cos sobresortint de la portalada fet amb carreus ben escairats. Poc queda de l'església romànica del segle XII perquè bona part de l'edifici actual és el resultat de les nombroses reformes fetes als segles XVII i XVIII. Però afortunadament s'ha conservar l'espectacular portalada romànica amb restes de policromia.
A la propera fotografia podeu veure les sis arquivoltes en degradació d'arc de mig punt, la policromia i la cornisa sostinguda per permòdols del ràfec de la teulada del cos sobresortint de la portalada.
A l'arquivolta interior hi ha esculpides vint-i-dues figuretes, algunes bastant deteriorades, que podrien representar als Ancians de l'Apocalipsi. A l'Apocalipsi 4:4 hi podem llegir, “I al voltant del tron hi havia vint-i-quatre trons, i vaig veure asseguts als trons vint-i-quatre ancians, vestits de robes blanques, amb corones d'or als seus caps.” El llibre de l'Apocalipsi no deixa clar qui eren aquest vint-i-quatre ancians que foren representats en moltes ocasions en l'art romànic, principalment a les arquivoltes de les portalades.
Els dotze capitells de la portalada estan ricament esculpits. Als de l'esquerra, d'esquerra a dreta hi ha: fulles d'acant, un infant lluitant amb cota de malla i escut amb un drac, tiges en espiral, harpies enfrontades, fulles d'acant i dos animals que en subjecten un altre i el mosseguen al coll.
Als sis capitells de la dreta, d'esquerra a dreta hi ha: la lluita d'un cavaller amb un drac alat, fulles d'acant als tres següents, al cinquè harpies enfrontades i a l'últim tiges ramificades.
Aixecant la mirada, als permòdols que sostenen la cornisa a tocar del ràfec de la teulada, hi podem veure esculpits, màscares, puntes de diamant i un rostre.
A les dues properes fotografies de detall es veu millor la policromia de la portalada i les arquivoltes de bossell, les tres últimes amb soguejat, puntes de diamant i al bossell gruixut, fulles i flors.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-nos detalladament com ens observa atentament el permòdol de la dreta...
Deixem escalada, però no el Valle de Sedano, per donar un cop d'ull a la propera entrada dedicada a Castella a l'església de San Esteban Protomártir de Moradillo de Sedano.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada