A l'entrada anterior dedicada a Firenze vàrem observar detalladament el Palazzo dell'Arte della Lana. Al final us explicava que a la propera entrada, passejant només un minut per la Via Calimala, trobaríem la Piazza del Mercato Nuovo i la seva Loggia.
A la part inferior esquerra de la fotografia següent podeu veure una petita part del cos central del Palazzo dell'Arte della Lana, i en primer terme, dues de les façanes del Palazzo della Società Cattolica d'Assicurazione, al que els nous propietaris després de la reforma del 2.015 anomenen el Palazzo degli Angeli pels querubins i àngels que hi ha esgrafiats.
Si des del mateix lloc on he fet la fotografia anterior, faig mitja volta, ja puc fotografiar la loggia del Mercato Nuovo, situada al centre de la plaça del mateix nom, coneguda popularment com la loggia del Porcellino. L'edifici forma part de la llista elaborada l'any 1.901 per la Direzione Generale delle Antichità e Belle Arti com a edifici monumental, per ser considerat Patrimoni Artístic Nacional.
La loggia és un projecte de Giovanni Battista del Tasso que es construí en estil manierista entre 1.547 i 1.551 per crear una zona coberta destinada al comerç de seda i objectes preciosos. Posteriorment Bernardo Buontalenti substituí les columnes cantoneres per quatre pilars de reforç amb vuit fornícules per col·locar-hi estàtues de marbre al·lusives al comerç. A l'interior de dos d'aquests quatre pilars cantoners ( el de l'esquerra de la fotografia anterior amb dues estàtues a les fornícules i al que trobem diagonalment a l'altre extrem de la loggia ), hi ha una escala de caragol per accedir al gran espai superior.
La loggia fou restaurada l'any 1.838 per l'arquitecte Paolo Veraci i posteriorment es projectà col·locar a les fornícules vuit estàtues d'il·lustres florentins, però només en van fer les tres que hi ha actualment. A la fotografia anterior i a la propera amb més detall podeu veure a la fornícula de l'esquerra l'estàtua de Bernardo Cennini ( orfebre i tipògraf ) obra del 1.890-1.892 d'Emilio Mancini, i a la fornícula de la dreta l'estàtua de Micchele de Lando ( polític ) obra del 1.895 d'Antonio Bortone.
A les dues fotografies constatareu que a esquerra i dreta del pilar cantoner hi ha unes llums amb la flor de lis, que és el símbol de Firenze des del segle IX.
Si dirigeixo la mirada a l'esquerra puc mostrar-vos parcialment el Palazzo Cavallereschi, del segle XV, en el que encara es poden veure els carreus i els arcs lleugerament apuntats ( els més grans són afegits ). L'arrebossat de la façana amaga la seva antiguitat. L'any 1.427 l'edifici era propietat dels fills de Carlo Cavalcanti, que van perdre el nom de Cavallereschi perquè es convertiren en gent comuna per poder tenir càrrecs públics.
A la part superior de la fotografia, on la façana està arrebossada hi ha una gran llosa de marbre amb la Croce del Popolo, un dels símbols heràldics de Firenze. Alguns afirmen que fou col·locada pels Cavalcanti, però és de fabricació més recent, possiblement una reproducció de l'antiga que ja estava malmesa.
Deixem el Palazzo Cavallereschi, donem mitja volta, i tornem al mercato. Si hi aneu a primera hora veureu com els venedors arribem estirant els grans carretons i omplen la loggia amb els seus productes. Passejant entre les parades aviat tindreu clar que no té cap relació amb els seus orígens perquè en lloc de seda i objectes preciosos el que hi trobareu són articles de pell senzills.
Quan al final del dia els paradistes el desmunten i tornen a carregar-ho tot als grans carretons i els empenyen fins als magatzems on els guarden, la loggia de la piazza del Mercato queda buida.
L'any 1.904 es va fer una reforma de les cobertes, i del 1.928 al 1.931 es reconstruïren les escales d'accés i es renovaren les bases de les columnes i pilars, les cornises, motllures de capitells, cobert i canalons. S'hi han fet més restauracions els anys 1.964-1.965 i del 1.996 al 2.003.
Vint columnes compostes i vuit pilars de pedra suporten arcs de mig punt i les voltes de creueria. Entre les voltes i la teulada hi ha varies sales a les que s'hi puja les dues escales de caragol que us he explicat abans. Durant un temps en aquestes sales s'hi van arxivar les escriptures notarials originals.
La fotografia anterior de detall és d'un dels capitells de l'ordre compost, una mescla del capitell jònic ( les volutes de la part superior ) i del corinti ( les fulles d'acant de la part inferior ).
Al centre del paviment de la loggia, quan no hi ha les parades, s'hi pot veure la Pietra dello Scandalo o Pietra dello Carrocio, un cercle de marbre de dos colors que reprodueix una de les rodes del carroccio ( el gran carro de quatre rodes que portava la insígnia de la ciutat ). L'original fou substituït l'any 1.838 i restaurat al 1.885. Sobre aquest cercle de marbre es castigaven als comerciants deshonestos i als deutors insolvents a la Firenze renaixentista.
Resseguint perimetralment la loggia, just davant de l'edifici on hi havia la Borsa delle Merci, ens espera la fontana del Porcellino ( la font de porquet ). La loggia de Mercato Nuovo es coneix popularment com loggia del Porcellino.
A les fotografies anterior i següent podeu constatar que l'animal no és un porquet sinó un espectacular porc senglar, cinghiale en italià...
A la propera entrada dedicada a Firenze observarem detalladament aquest font de la que hi ha còpies a Austràlia, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Alemanya, Gran Bretanya, Noruega, Uruguay, Ecuador, España, Suècia, Estats Units i a la mateixa Itàlia.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada