Ahir es celebrà el Dia Internacional dels Arxius. El nou de juny de 1.948 la UNESCO fundà el Consell Internacional d'Arxius i per recordar-ho cada nou de juny es celebra aquest Dia Internacional a tot el món.
El Capitulat de Lleida, que custodia documentació manuscrita i impresa generada o relacionada amb la gestió del capítol des del segle X torna a celebrar-ho convidant-nos a visitar-lo i gaudir, fins al dia vint de juny, de dilluns a divendres de 9:00 a 13:00, de l'exposició Documents il·luminats, amb la llum de protagonista.
Com en anys anteriors a l'entrada d'avui només us faig un petit comentari de l'exposició i en entrades posteriors observarem detalladament els documents. Enguany els documents estan exposats temporalment en tres taules de la Sala de Lectura de l'Arxiu Capitular.
A la Taula 1, que podeu veure a la fotografia anterior, hi trobareu tres llibres. D'esquerra a dreta el Passionari de 1.847, el Llibre Verd dels segles XII-XIII i la Crònica de Nuremberg del 1.493.
En aquest cantoral amb notació musical quadrada en negre sobre pentagrama de color vermell hi ha la caplletra G, amb el Sol al fons, que és la protagonista del cartell de l'exposició.
El Llibre Verd no és un manuscrit il·luminat però hi podem trobar en una escriptura del primer dia de l'any 1.208 la referència a la llàntia més antiga de la catedral de Lleida que estava sobre la porta per on s'entrava al cor de l'església.
Les Cròniques de Nuremberg és un incunable que explica la història del món des de la creació fins a la seva publicació. Hi ha referències a la llum, fenòmens astronòmics o apocalíptics.
Hi ha il·lustracions de Michel Wolgemuth o Wohligemuth ( 1.434 - 1.519 ) de canelobres, falsos sols i llunes ( Parheli i Parasel·lene ), el cometa Halley, eclipsis..
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos un cometa que aparegué en el tercer any regnat d'Enric ( 1.004 ), amb un aspecte horrible, dispersant flames aquí i allà.
En el setè any del mateix regnat es produí un eclipsi. A la fotografia anterior podeu veure la representació xilogràfica del sol i la lluna.
A la Taula 2 trobareu una acta del sis de gener de 1.673 en la que s'encarrega la fabricació de quatre salomons, que cadascun havia de tenir una mare de Déu i tres andanes i cada andana sis candelers conforme lo dibuix ( que no s'ha trobat ).
A la fotografia de detall, a l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat, es fa referència als quatre salomons. El salomó és un sinònim arcaic del canelobre.
Al segle XV el capítol de la Catedral dictà un conjunt de normes sobre com calia enllumenar la Seu Vella tant a l'interior de la Catedral com al claustre, així com sobre l'enllumenat en professons i en cada festivitat litúrgica.
La caplletra Q del foli 1r (l) està decorada amb una imatge de la iconografia cristiana, el pelicà que es pica el pit fins a fer-se sang per alimentar a les seves cries. La llum està present en la resurrecció de Crist i aquest llibre de pergamí de 410 folis, Llibre dit de la Preciosa ( del segle XV a principis del XVII ) determina quan, com i per qui s'han d'encendre determinats ciris durant l'any així com la litúrgia.
En el Cartulari 1.671 a 1.696, al foli 195r del 17 de novembre de 1.688, el capítol escriu a Miquel Cortiada aclarint una sinistra informació que deia que el capítol no havia complit amb l'obligació de col·locar les atxes ( ciri gran ) durant tot el matí sobre la sepultura de ( no es cita a la carta de qui era la sepultura).
A la Taula 3 hi ha el Llibre dels Escuts, una de les joies dels manuscrits il·luminats del capitular lleidatà. És un registre de les fundacions de ciris que va del 1.540 al 1.620. La fundació de ciris és l'oferiment, sovint perpetu, d'un ciri ( o diversos ) perquè sigui encès regularment a la Catedral o església habitual del fidel.
Al manuscrit del 29 de novembre de 1.398 Berenguer Marqués sol·licità als paers reunits en consell general a la Paeria que exonerin la Capella del Peu del Romeu de qualsevol mena d'impost. La paeria li concedí. En una exposició que parla de la llum no podem oblidar els fanalets.
A la " Crònica Universal del Principat de Catalunya" de Jerònim de Pujades, del 1.609, al llibre IV capítol VI hi podem llegir :
" Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
El llibre dels Usatges i les Constitucions de Lleida fou obrat i miniat a l'escriptori capitular de la Seu Vella. És un compendi de diversos llibres i tractats que foren escrits i il·luminats després de 1.333 i abans del regnat de Pere el Cerimoniós ( 1.336 ).
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament la bellesa d'aquest llibre il·luminat lleidatà.
Recordeu que podeu veure aquests documents de dilluns a divendres, de 9:00 a 13:00, a l'Arxiu Capitular de Lleida al carrer Almodí vell s/n. Les arxiveres Ana i Rosana us aclariran qualsevol dubte.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada